El campaner vigilant del campanari parroquial - Autor: ANÒNIM
Des del maig de 2000 fins aquest setembre de 2002 -i que dure!-, la revista Poble patrocina una interessant activitat organitzada per l’Associació Cultural d’Amics de les Campanes de Vila-real: la pujada al Campanar de l’església Arxiprestal. Quants joves i xiquets han pujat per primera vegada fins el cimalet, és a dir, al punt més alt, al cim en diminutiu? Quants vila-realencs han pogut rememorar la primera ascensió fins el sostre de la Vila, quan eren menuts i les campanes no sonaven d’una manera automàtica?
Moltíssims, perquè, de vegades, també les bones idees i iniciatives, com aquesta que ens ocupa, solen tindre bona resposta del públic encara que ens movem en una societat excessivament obsessionada per les audiències, les estadístiques, les previsions de vot o les perspectives del mercat.
El senyor En Manuel Moner Llop va ser el darrer campaner de Vila-real i encara que va acabar exercint el seu ofici ajudat d’una crossa, no va abandonar el Campanar de l’Arxiprestal fins la seua jubilació que fou el darrer dia de l’any 1971, és a dir, el 31 de desembre. De segur que, des de més enllà del cimalet, s’haurà alegrat de l’objectiu fonamental de l’Associació Cultural d’Amics de les Campanes que no és altre que recuperar el tocs tradicionals i, sobretot, de la gran resposta del públic en cadascuna de les activitats que organitzen: pujada al Campanar (a maig i setembre), l’Aplec de Campaners (de les festes fundacionals de febrer), els concerts nocturns (la vespra de Sant Jaume), etc. Altres campaners més antics són Domingo Sifre, Joan Sorribes(fill i net de campaners), Manuel Rubert, etc.
El Campanar també celebra enguany els 100 anys del rellotge mecànic monumental, encara en funcionament, i s’ha organitzat en la primera sala de la torre una exposició permanent amb fotografies i objectes històrics del Campanar. Entre ells destaca l’antic "Tiple", de 1808, de forma i decoracions molt especials. Aquesta campana, ara badada, podria ser restaurada i reposada en la sala de campanes, per recuperar la sonoritat d’una de les més antigues de Vila-real. El Campanar fou bombardejat durant la guerra civil del 36. La part frontal de l’estança de les campanes va caure, pràcticament, tota, quedant-ne destrossades 6 (només va quedar estalvi un dels tiples) que serien refetes aprofitant el mateix material trencat que, per cert, procedia en primera instància de la fundició de les peces d’artilleria dels centenaris murs medievals.
L’antic temple gòtic, sobre el que es construí l’actual Arxiprestal, no tenia torre de les campanes i fins l’any 1682 no es pensà en edificar un campanar de grans proporcions. El campanar -que encara és l’edifici més alt de la ciutat amb 42,5 m. d’alçada i 9,5 m. a cada costat de la base quadrada- es va acabar de construir l’any 1703 amb pedra de les canteres de Borriol i Benadressa. A l’interior compta amb dues estances: una era d’ús exclusiu del campaner; en la segona hi ha el rellotge que costà 5.000 pts. l’any 1902.
Des de la restauració completa del Campanar, al 1978, compta amb les 7 campanes en funcionament -dues més que a la postguerra-, és a dir, una per cada nota del pentagrama musical. Els Amics de les Campanes seguiran investigant per tractar de rememorar els tocs de campana tradicionals de la manera més fidel, encara que només siga per dues voltes a l’any. A Vila-real encara queden persones grans que saben destriar entre so de la Malaganosa i la Sargantana o, fins i tot, entre els tocs de l’Àngelus, la Queda, el d’Ànimes, l’Avemaria (res a vore amb la cançó de l’estiu), etc.
Autor: Text i fotos: http://ccsocials.blogspot.com.es/
 |
||
© opassa a mallorca (2002) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 24-04-2024 |
||