Carta personal al Campanar de Quatretonda

Benvolgut amic:

Volia que aquestes lletres que t’escric les considerares com un assumpte personal entre tu i jo; i perdona’m el tuteig, però encara que vivim lluny i ens veiem poc, sempre t’he considerat com un dels membres principals de la meua família. Amb tot les pots deixar llegir, només deixar, eh?, a aquelles persones que tu saps millor que ningú que senten un afecte tan especial com el que jo te’n professe.

Sempre fores per a mi, i des de ben menut, el far que marcà on estava situat el meu món, un món on em sentia protegit per la teua ombra i arropat per persones que m’ajudaren a donar els primers passos i entendre el camí per on havia de transitar durant la caterva d’anys que ja en duc a l’esquena.

Vull fer-te saber, i possiblement en eixa dimensió en la que viviu els ens immaterials i extraordinaris alhora ja s’haja conegut, que l’arbre que plantaren Salvauret Alberola i Maria la Fornera que un dia arrelà al davall teu, acaba de eixir-li un nou brot.

Et demane que estigues tranquil perquè mentre em quede una mica de trellat, cosa que saps que amb l’edat l’assumpte fluixeja, no deixaré que la nova nadó ignore mai la seua procedència i que m’esforçaré perquè del terreny dels seus avantpassats en sàpia i també la llengua amb la que parle amb mi mateix siga, si més no, tan important o més que la que l’entorn on li ha tocat viure l’imposarà.

Saps que dins de mi no hi ha hagut mai enfrontament amb altres parles —són CULTURA amb majúscules—, i més si cal sé, perquè ho he experimentat en pròpia carn, que el ser bilingüe ajuda a conèixer-les amb més facilitat que si només n’aprens una des de menut. Si oïres a un monyicot de tres anys —la meua primera néta— la barreja de paraules amb les que es dirigeix a mi, estaries tan satisfet com jo n’estic d’haver pres aquest camí. No de bades he crescut agarrat als teus peus.

Tinc la intenció de dur-te-les un dia perquè conegues a les dues nétes i que toquen la pedra de la base amb la que estàs fet, perquè he de creure-ho, estic obligat, que podràs transmetre’ls la teua força tel·lúrica de la que els meus pares tan desvanits estaven de sentir.

T’he enviat la carta mitjançant el deu Hermes particular del que com bé saps en gaudim a Quatretonda, —que siga per molt de temps—, i que no és altre que Pepe, el director de QD. Sé que és un home discret i tot i que haja llegit aquest contingut només la deixarà, com t’he demanat al començar, a aquells que t’estimen i sàpien què eres i representes per al poble de Quatretonda.

Una cosa més: et pregue que tu que has vist passar per davall teu tantes històries i esdeveniments importants, no decaigues mai i que procures seguir ferm i impertorbable regalant-nos dia a dia, com sempre ho has fet, l’ombra prodigiosa i alhora protectora que emanes.

Des de la ratlla de les Castelles rep una forta abraçada de Salvador Alberola, Salva per als amics.

ALBEROLA, Salvador

Quatretonda Digital (03-08-2015)

  • QUATRETONDA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Quatretonda Digital (2015)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-03-2017
    Convertir a PDF