El campanar, les campanes i els tocs, el rellotge, la matraca i el carrilló del Temple de Santa Maria

La finalització del campanar del nou Temple Parroquial va tenir lloc en 1777. I ja a mitjan segle XIX, la llavors denominada torre de l'església es va utilitzar com a torre de vigilància perquè s'avisés en cas d'alarma, doncs transcorria una època difícil. Estant aquesta mesura de seguretat vigent fins a agost de 1869, data en la qual van desaparèixer les partides de “Carlistes” que recorrien la província.

En 1872, novament i en virtut de les circumstàncies per les quals estava travessant el país, es va creure necessari que un vigilant se situés en “la torre de l'Església o Campanar” perquè “al menor indici de desordre o moviment alarmant que es notés en la població a causa partides de lladres o d'altra classe de gents que penetressin en el poble amb intencions dolentes, realitzés el “Toc a Somatén.“

La instal•lació de les campanes va durar diversos anys, puix que l'última va ser col•locada a principis del segle XIX.

Les campanes antigues tenien els noms de: Purísima, Misericòrdia, Sant Jordi i Santa Bàrbara. A més, la matraca, que s'utilitzava en Setmana Santa, estava situada també en el campanar.

Durant la contesa bèl•lica de 1936 part del campanar va ser derruït fins a la base de les campanes. En 1950 es va iniciar la seva reconstrucció finalitzant aquesta un any després. Procurant-se que fos igual o el més semblant possible a l'anterior, encara que l'actual és de formigó armat i abans tenia pedres de silleria en els seus quatre cantons, tal com es pot apreciar en la part no derruïda del mateix. La reconstruicció del campanar va comptar amb l'impuls, entusiasme i assessorament del banyerenc Pare Jesualdo Ferrero.

Les campanes actuals són les següents: Purísima: és la més petita de totes, orientada al “xaloc” (sud-est); Santa Úrsula: orientada a “gregal” (nord-est); Sant Jordi: orientada al “mestral” (nord-oest); Ntra. Senyora de la Misericòrdia: és la més gran de totes, orientada al “llebeig” (sud-oest).

Entre els diferents tocs de campana antics podem ressenyar els següents: Tocs de salutació a la Mare de Déu; Tocs a Missa especials; Tocs d'acompanyament en la missa; Tocs de rogació; Tocs a difunt; Tocs civils i Altres tocs.

“La matraca” era de fusta, amb manovella i corda, es guardava dintre d'una caixa circular. Acabada la guerra es va reposar, fent-la sonar, com era costum des d'antic, a la porta de l'església el Dijous i el Divendres Sant.

El rellotge que existia en el campanar en 1880 funcionava amb contrapesos, per als quals es necessitaven cordes de cànem.

Al juny de 1912 l'alcalde posava de manifest als senyors regidors les deterioracions existents en la maquinària del rellotge, raons per les quals causava perjudicis al comerç i al veïnat en general, ja que contínuament es desconeixia l'hora exacta. En conseqüència, l'Ajuntament va considerar d'urgent necessitat l'arranjament de la maquinària i l'esfera del rellotge. Unes setmanes més tard es va creure indispensable la col•locació de llum en l'esfera del rellotge per a poder observar l'hora durant la nit, pel que es va acordar la instal•lació de 2 llums elèctriques. Però aquesta no va ser suficient solució, ja que al gener de 1918 seguia sent insuficient la il•luminació, pel que es van portar a terme gestions amb el contractista del servei de l'enllumenat públic i de la Casa Ribera, d'aquesta localitat, on es confeccionava el llum elèctric “REMO”, amb la finalitat de millorar aquell servei. Tant el citat contractista com don Francisco Ribera Doménech van oferir gratuïtament al municipi el fluid elèctric i llums, respectivament, per a aquest servei.

Al voltant de 1928 un nou problema va sorgir entorn del rellotge públic: es van observar deficiències en el funcionament del mateix, amb la qual cosa moltes vegades s'ignorava l'hora que era. Tot sembla indicar que l'encarregat del rellotge no entenia el funcionament de la maquinària del mateix, pel que es va nomenar com nou encarregat al sacristá de la parròquia Francisco Ribera Ferrero.

El dia 30 de novembre de 1951, havent estat reconstruït el tram del campanar que va ser esbiaixat durant la Guerra Civil, es va instal•lar un nou rellotge sufragat per Alfredo Ferre Belda i germans. I des de la seva instal•lació, l'Ajuntament sempre s'ha responsabilitzat del rellotge del campanar.

Davant el deficient funcionament del rellotge, causat per les dificultats de sincronitzar correctament els tocs de les hores en les campanes, amb l'hora marcada pel rellotge del campanar, el Consistori va decidir col•locar un carrilló, quedant així totalment independitzat el sistema de campanes de la sonorització del rellotge.

En 1986 es va adquirir un carrilló de 7 campanes en bronze de primera qualitat amb una estació manada per ordinador electrònic, sent el programa musical completament regulable i existint la possibilitat de programació per a horaris extraordinaris, desconnexió nocturna, anunci de festes, etc.

Construït pels especialistes en carrillons, Campanes Quintana, de Saldaña (Palencia), va ser col•locat en el pis superior de la torre del campanar. Podent executar 99 programes musicals distints. A més dels senyals horaris, en l'actualitat pot ja emetre vuit melodies: “Serra de Mariola”, “Himne de la Festa”, “La Nit de Nadal”, “Àngelus”, “Mosques i aranyes”, “Himne de la Comunitat Valenciana”, “Himne Europeu” i “Jingle Bells”, poden incorporar noves melodíes, fins un total de 90 diferents.

Podem ressenyar que és un dels pocs carrillons existents en la nostra Comunitat Valenciana i l'únic d'aquestes característiques.

La prova oficial davant les autoritats es va realitzar el dia 24 de juny, festivitat de San Juan Bautista, coincidint amb una data memorable: la col•locació de la primera pedra un 24 de juny de la primera meitat del s. XVIII, del temple parroquial.

A principi de 1986 el sistema elèctric-mecànic de les campanes que havia estat instal•lat en 1966 va ser considerat com vell, obsolet i completament deteriorat. Les despeses anuals de reparació eren considerables, però les campanes continuaven avariant-se i sonant malament. Per tant era irremeiable conducta a la reparació, la qual cosa va resultar més llarg i complex del que en principi s'havia previst. AL pressupost presentat per Indústries Manclús, de València, empresa encarregada de realitzar aquest treball, calia afegir altres d'ofici de paleta i electricitat. L'obra es va iniciar abans de les festes de Sant Jordi de 1986 i va consistir en l'arranjament del sistema de voltejos, ajustament de baalls, reajustament d'eixos i contrapesos, canvi de martells percutors, nous canvis en els panells, caixes de comandaments del campanar i la sagristia, col•locació del sistema de mig vol, reajustaments propis d'un mecanisme nou i sincronització del rellotge de la torre a aquest nou sistema. La restauració no només es va limitar a les campanes i al seu sistema, sinó que es va estendre també a la torre del campanar. El seu interior i escala d'accés estaven molt deteriorats i van anar també restaurats.

En 2003 les campanes van deixar de tocar com a conseqüència de la deterioració dels seus mecanismes electromagnètics, que es troben a l'aire lliure suportant grans canvis de temperatura, boires, pluja, etc. En vista d'això es va procedir a l'anivellació de les campanes (que estaven descompensades), substitució dels antics sistemes de repic, col•locació de quatre nous repics malls electromagnètics i canvi dels badalls per quatre nous d'acer dolç amb lligament tradicional de pell i entenimentada, proveïts de cables de seguretat en cas de trencament.

Confraria de Sant Jordi

Confraria de Sant Jordi (consulta: 15-10-2015)

  • BANYERES DE MARIOLA: Campanes, campaners i tocs
  • MANCLÚS, INDUSTRIAS (RAFELBUNYOL) : Intervencions
  • QUINTANA, CAMPANAS (SALDAÑA): Inventari de campanes
  • QUINTANA, CAMPANAS (SALDAÑA): Intervencions
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Confraria de Sant Jordi (2015)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 22-10-2017
    Convertir a PDF