Parròquia de la Puríssima Concepció de Quart de Poblet

Concert de tocs manuals de les campanes 12-12-2015 12:00 hores

El campanar de Quart de Poblet i les seues campanes

La parròquia compta amb una campanar de tres cossos i planta quadrada. La seua fàbrica és de rajola, amb alguns elements decoratius en pedra. Es tracta d’un campanar alçat al segle XVIII seguint els models dels campanars del barroc valencià, amb tres cossos decreixents. La torre presenta un gran paregut amb el de l'antic temple parroquial de Sant Andreu de València (actual Sant Joan de la Creu), en especial en el tercer cos. Va ser restaurat en els primers anys del 2000.

La sala de campanes compta amb 4 instruments al seu interior, amb els següents noms i pes aproximat: Santíssim Crist dels Afligits (60 quilos), Maria de la Llum (152 quilos), Sant Onofre (308 quilos), Puríssima Concepció (545 quilos). Les seues inscripcions diuen:

Totes les campanes antigues es van destruir en la Guerra Civil (1936-1939), motiu que va motivar en 1939 la fosa de dos campanes noves, per la casa Hermanos ROSES. En 1958 la foneria Salvador MANCLÚS, per encàrrec del rector D. Víctor Cervera, va canviar les truges de fusta per altres de ferro i va mecanitzar-les amb motors de vol continu i electromalls. L’any 1988 el conjunt és ampliat amb 2 noves campanes, de Salvador MANCLÚS.

Com que la instal•lació actual no reprodueix els valors tradicionals del instrument seria recomanable restaurar el conjunt, baixant les campanes de la torre per netejar-les per dins i fora, dotant-les de truja de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, els motors deurien ser canviats per altres d'impulsos

El concert

Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.

El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.

El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.

Les campanes, signe de comunitat

Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per a cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i les penes, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es van inventar complicats tocs, per a transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dues o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comunes de tocs, encara que els significats varien poc un lloc a un altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que només la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els que cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva.

Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics. Es tracta, en definitiva, d’un instrument de comunitat, per transmetre emocions i missatges importants per a la majoria.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989 i refundada com a federació d’associacions de campaners en 2012, dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.

El Toc manual de les campanes de la Catedral de València està declarat Bé d'Interés Cultural de Caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana (02-08-2013) (DOCV 05-08-2013) (BOE 17-09-2013)

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (12-12-2015)

  • QUART DE POBLET: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2015)
    campaners@hotmail.com
    : 24-03-2017
    Convertir a PDF