Parròquia de l'Assumpció d'Alaquàs

Concert de tocs manuals de les campanes 19-12-2015 12:00 hores

El campanar d'Alaquàs i les seues campanes

L’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Alaquàs, compta amb un elegant campanar renaixentista de planta rectangular, construït segurament durant la segona meitat del segle XVI. Adossada als peus del temple, la torre no presenta cap ornamentació fins el cos de les campanes, on sis finestrals en forma d’arc de mig punt s’intercalen amb pilastres corínties de gran sobrietat. El conjunt es cobreix amb una teulada a quatre aigües invisible des de l’exterior, degut a la presència d’una balustrada que corona el campanar.

Les finestres de la sala de campanes alberguen un conjunt de cinc campanes, que de menor a major són: la “Campana de la Mare de Déu” (64 quilos), Santíssim Crist de la Bona Mort (174 quilos), Pilar (296 quilos), Maria de l’Assumpció (481 quilos) i la “grossa” (528 quilos). Com hem vist, mentre el nom de les tres campanes mitjanes respon a les inscripcions seguidament transcrites, la denominació de la major es correspon amb el seu nom tradicional com a bronze major de la torre i el de la menor està directament relacionat amb les funcions protectores que aquesta campana i les seues antecessores, totes elles dedicades a la patrona d’Alaquàs -com també indica en part el seu nom-, van complir des d’antic.

L’antic conjunt de campanes, format per quatre campanes litúrgiques ubicades a la torre, així com amb un cinquè bronze menor de senyals conegut com el “cimboriet” i situat a una espadanya del sostre ara desapareguda, fou destruït en la seua integritat al començament de la Guerra Civil (1936-1939). Finalitzat el conflicte, a l’agost de l’any 1940 l’actual campana major es va portar a Alaquàs des del consell de recuperació, un organisme encarregat de repartir la gran quantitat de campanes que restaven emmagatzemades des del seu llançament des dels campanars, entre aquelles parròquies que s’havien quedat sense. Mesos més tard es va adquirir l’antiga campana mitjana, refosa per Salvador Manclús l’any 1979 degut segurament al seu trencament.

Tot i que campanar i campanes foren restaurats a la dècada de 1990, ambdós presenten elements sobre els que caldria intervindre de nou. El conjunt de campanes hauria de ser restaurat, substituint les actuals truges per unes altres també de fusta que estiguen ben compensades i segueixen el perfil tradicional local, netejant els bronzes per a recuperar la seua sonoritat original, i instal•lant mecanismes de toc automàtic que reprodueixen els tocs tradicionals i no dificulten el toc manual. El campanar per la seua part, hauria de ser ara restaurat a la seua part interior.

El concert

Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.

El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.

El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.

Les campanes, signe de comunitat

Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per a cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i les penes, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es van inventar complicats tocs, per a transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dues o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comunes de tocs, encara que els significats varien poc un lloc a un altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que només la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els que cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva.

Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics. Es tracta, en definitiva, d’un instrument de comunitat, per transmetre emocions i missatges importants per a la majoria.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989 i refundada com a federació d’associacions de campaners en 2012, dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.

El Toc manual de les campanes de la Catedral de València està declarat Bé d'Interés Cultural de Caràcter Immaterial per la Generalitat Valenciana (02-08-2013) (DOCV 05-08-2013) (BOE 17-09-2013)

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (19-12-2015)

  • ALAQUÀS: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2015)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2017
    Convertir a PDF