 |
||
© Diari de Girona (2016) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 16-04-2024 |
||
Cartes - Opinió
Escric com a veïna del Barri Vell de Girona, no com a directora jubilada de la Pensió Bellmirall. Sóc filla del poble de Cassà de la Selva. Allà vaig aprendre el llenguatge de les campanes. Sonaven avisant-nos que hi havia un difunt al poble, segons els tocs sabies si era home o dona. Si el mort era una persona nascuda al poble, però que vivia a fora, tocaven a mort de dotze a una del migdia. Ens alertaven si hi havia foc en alguna fàbrica de suro (el modus vivendi dels habitants de Cassà i rodalies), de les festes, de celebracions religioses, dels batejos etc. i evidentment dels quarts i hores. Quan per matrimoni vaig venir a viure al carrer Bellmirall, on per iniciativa del meu marit Isidre Vicens (q.e.p.r.), un any abans del casament vàrem començar a regentar la pensió citada, corrien els anys 60 i les campanes de la Catedral, les de l'Ajuntament, Sant Feliu i el Mercadal varen ser des del primer moment el meu rellotge. Des del llit al matí sabíem si hi havia boira, si plovia, si feia tramuntana o si feia un dia radiant, escoltant el so de les campanes, especialment les de la Catedral. Vaig estimar-les des del primer dia. De nit, si els fills es despertaven, escoltant sabia l'hora. Reconeixia l'hora de missa de l'Angelus, de les festes segons el calendari (Corpus, Fires etc.) si tocaven a trill per un bateig, si havia mort un canonge, un capellà o quan va morir el bisbe Cartañà, etc. I el concert de campanes, el recordeu? Inoblidable.
Aquests dies hi ha hagut un rebombori considerable i col·lectiu que ha transcendit a tot Catalunya, perquè una sola persona fent una denúncia ha aconseguit que les campanes de la Catedral emmudissin a la nit, al·legant el descans nocturn dels clients del seu negoci, és clar. Pel que sembla, tot Girona o almenys tots els que vivim i dormim al Barri Antic de la ciutat a aquesta persona li som aliens. No se n'ha assabentat ningú fins que la premsa ha explicat els fets, ja que ella ha tirat pel dret i pels seus interessos.
En una ocasió un alt funcionari de l'Ajuntament va dir, referint-se a aquesta persona, «Vostè no sap els "ciris" que munta quan vol fer quelcom i es pensa tenir raó encara que se salti les normes de convivència». Doncs ja ho sabeu, ciutadans gironins, quan tingueu un problema la forma més eficaç de resoldre'l és «muntar un ciri» a l'Ajuntament.
No els sembla que abans que un diari com El PuntAvui publiqui a primera plana una notícia no contrastada era un bon moment per demanar d'exercir la democràcia i preguntar en una consulta popular als gironins i també als propietaris d'hotels, apartaments i pisos turístics, si els semblava bé la mesura? El viatger sap molt bé que si decideix pernoctar en un barri antic de qualsevol ciutat trobarà campanars i campanes que tocaran. A Itàlia, posem per cas, són arreu i avui dia hi ha mitjants sobrats per insonoritzar o esmorteir el so de les campanes. Si cal treballar per canviar la normativa ho fem però si us plau deixeu les coses al seu lloc i sense rebombori, que no cal, tornem a dormir o a no dormir ressonant les campanes a la nostra estimada Catedral de Girona.
Reflexionem-hi, i que no s'imposi la ignorància, que com deia l'estimat Isidre Vicens «és molt atrevida».
|
||
© Diari de Girona (2016) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 16-04-2024 |
||