Tocacampanes

Està de moda ser de poble. I, si no ho ets, has de dir que hi vas o que hi has anat moltíssim. Que t’agrada la llibertat sense restriccions que ofereix un entorn controlat i aquells tomàquets que fan olor de tomàquet i tenen gust de tomàquet. Despertes admiració si t’has muntat una taula al balcó on conrees les teues pròpies verdures. Això és ser modern. Si has begut llet de vaca acabada de munyir, saps el que és bo i si duus un jersei de llana d’ovella acabada d’esquilar, ets supercool. Aquests dies de festa per a molts, els de ciutat han omplert els pobles. També Instagram de fotos de calçotades –embrutar-se és guai–, de postes de sol –des del prat, des d’un balcó de fusta, des de dalt d’un turó…–, d’ocellets –al mateix prat, al mateix balcó de fusta, al mateix turó…–. I tot és idíl·lic i deliciós i no hi ha una vida millor enlloc. Però, dalt d’aquells campanars tan preciosos hi ha campanes. I què fan les campanes? Toquen. De dia i de nit. Ah, no, això no! De nit, s’ha de dormir en silenci. Tant se val si en aquell poble, generacions i generacions han acompanyat el seu descans amb el so de les hores. Si molesten el turista, les campanes han d’emmudir. Les esquelles de les vaques s’han de silenciar i, si el cant del gall ens desperta, fora quiquiriquic! Per no parlar de les olors. Meravellós visitar una granja, mòbil en mà, per fer imatges dels animalons al seu aire. Ens miren fixament, encantadors! Molt educatiu perquè les criatures sàpiguen d’on surten els ous, la llet o la carn –estalviant-nos, això sí, detalls del procés perquè no s’espantin–. Ara bé, cal que la pudor ens entri per la finestra quan l’obrim per retratar l’escenografia de les nostres vacances? Una cosa és adorar el poble i l’altra, adaptar-se a l’entorn construït per aquella gent tan simpàtica, amb un accent curiós, que viu de la terra i que ens fa àpats copiosos per un preu força mòdic. Trepitgem el territori amb la ferma creença que nosaltres, els de fora, els ensenyarem com han de viure. Ens creiem missioners del progrés. Cal mantenir el decorat tal com és? Doncs sí, cal. Les campanes han de tocar. Els galls han de cantar. Els camps s’han d’adobar. Les bèsties tenen necessitats fisiològiques. I sí, senyores i senyors, la merda de la muntanya també fa pudor.

ESCRIBÀ i CRUELLS, Ares

segre.com (30-03-2016)

  • Soroll i denúncies: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © segre.com (2016)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 14-11-2018
    Convertir a PDF