Els Campaners...


Després de 50 anys de tocs automàtics de campanes al campanar dels Sants Joans, un grup d’aficionats a aquest mon hem decidit empendre el treball de recuperar els tocs tradicionals de les nostres campanes de forma manual, i ho fem amb gust i passió, a cada solemnitat i festa fem sonar els cinc bronzes que hi ha a la torre, de distintes maneres, com es feia abans.

No es tracta de cap treball, ni feïna, ni cap compromís, encara que s’ha de tindre algún, ni com es feïa abans, ja que antigament el campaner era pagat per la Parròquia per pujar a fer qualsevol toc per a qualsevol acte religiós, el qual aquest ofici resultava molt sacrificat ja que es tractava de pujar a quasi totes les hores del dia al campanar per marcar el toc de l’alba, el toc de l’ave Maria, l’Àngelus, el toc de missa, el toc d’Ànimes… en fí, quasi tot el dia el campaner deuia estar pendent del temps i de les campanes ja que era el que més o menys organitzava el dia a dia del poble atoc de campana i cosa que poc a poc va arribar el moment de que la ma del campaner va ser sustituit pels motors i electro-martells i que a la vegada van desapareixer tots els tocs tradicionals i típics de Puçol, al mateix temps que les instal•lacions de toc tradicional en la estancia de les campanes a la torre. A partir d’aquest fet el campanar poc a poc va ser oblidat, i ningú es preocupava per l’estat de les campanes, ni de l’interior del campanar, tampoc hi havía ningú que pujara constantment a “cuidar-lo” i conservar-lo, fins ara; cap a l’any 2015, que es vam llançar a fer el nostre primer toc manual i va ser per a la festa de la Mare de Déu dels Desamparats, gràcies a Don Ismael, el actual rector dels Sants Joans, que ens va donar la gran oportunitat de tornar els tocs tradicionals i manuals a les campanes i que poc a poc amb dedicació anem recuperant.


Després ja vam fer un calendari on deia tots els tocs que deiem de realitzar, vam fer una “Consueta” adaptada a les celebracions de la Parròquia, la “Consueta” es un dossier que ens facilita l’ordre de tocar les campanes, i on explica quin tipus de toc que es fa per a cada celebració , el perquè del toc, com es toca, quan es toca i quines campanes toquen, per exemple,per a el dia de la Mare de Déu al Peu de la Creu, el dia 8, el vol de l’alba: “A les 7’30h del matí hi haurà un vol general de tres parades anunciant la festa grossa i la descoberta del retaule, on voltejaran totes les campanes del campanar començant de menor a major i parant en el mateix ordre”…

També hi han tocs distints als vols o voltejos, persupossat, i son els Repics que els interpretem en festes menors , i es tracta de martellar ritmicament el bronze amb el batall que es troba lligat a l’interior de la campana, últimament estem tocant el Repic de Solemnitat aquest es pot sentir la vespra i en la festa de un dia de gran Solemnitat, ja siga Corpus, Nadal, Mare de Déu..., aquest recrea el típic toc de festa singular en la zona de l’Horta a base de batallades i molts drangs de varies campanes, després està el Repic de Festa, el toquem per a la vespra i per a la festa d’alguna celebració menor, com ara Sant Miquel o Sant Antòni, també per a l’inici de les processons repiquem el Repic d’avis a Processó General, avans dels vols de processó s’interpreta aquest toc, i per últim trobem els més frecuents o utilitzats, el Repic d’avis a missa de precepte, de missa major i el toc de difunt, aquest últim te una particularitat a la zona de l’Horta, i es que antigament no sols es feia el repic de senyal de difunt, sinó que també estava acompanyat del mig vol de campanes siguera home o dona.


També no sols es dediquem a tocar, sinó a mantindre l’estat de conservació del campanar i de les campanes, i tractem de revisar i cuidar el patrimoni sonor de Puçol.

A banda estem fent un projecte de restauració per a les campanes, ja que es troben amb la instal•lació antiga dels anys 50, any en que moltes campanes valencianes es van electrificar i es van canviar les trujes o contrapesos de fusta tradicional de perfil valencià per altres de ferro que pel pas del temps i per la proximitat al mar es troben oxidats, motors que ja es queden obsolets i electromartells per al repic de lenta resposta, i aquest projecte tracta de canviar la instal•lació de les campanes respectant el que es pugen tocar manual facilment i que la mateixa instal•lació siga menys agresiva que la actual tant com per als murs del campanar com a les mateixes campanes.

Investigem, investigem la manera de tocar que tenien els antics, el perque de cada toc, ja que com bé es sap Puçol tenia un Palau Arquebisbal, la qual cosa fa que ens intrige més el saber de com es tocaria quan l’arquebisbe era al poble perque era una autoritat eclesial.

Cal, recalcar que no sols existim nosaltres com agrupació o “colla de campaners”, es a dir, no estem sols, també existeixen altres associacions culturals, colles de campaners, en distints pobles de la Comunitat Valenciana, sent els més actius els de la Catedral de València, Albaida i Ontinyent… .

A la nostra comarca també està el projecte de donar a coneixer el món de les campanes, i els tocs manuals, i de recuperar en cada poble la manera tradicional de tocar, així poc a poc es va recuperant el patrimoni sonor campaner, cosa que per mitjà de xarxes socials, mostra de tocs de campanes, anem difongent la nostra tasca.

Al cap i a la fi, la sort que tenim hui en dia en les colles de campaners, es que hi ha gent jove en un ofici que poc a poc pel temps i la societat ha anat passant a ser una afició i que encara perdura gràcies als joves, perque sempre que pensem en l’ofici de campaner, imaginem a un vell tirant de la corda per menejar la campana i això ja ha canviat.

Aquesta “peculiar” afició ens ve a tots els campaners per distints motius, normalment, la majoria de nosaltres solía tindre el campanar proper a casa, i clar, de menuts tot ens crida l’atenció la qual cosa a fet que de xiquets ja ens començaren agradar, i per mitjà d’associacions i agrupacions campaneres ens hem anat afegint i hem apres les tècniques de com tocar, els vols i els repics, a saber com controlar la força de la campana, ja que s’ha de tindre en compte que estem parant una peça de bronze desde set-cents quilograms fins a una tona de pes, també la tècnica del repic, ja que cada repic es d’una manera, pero a la vegada personal, quan diem “personal” es que en un repic es segueix un ordre en les campanes, pero el ritme es com cada ú li naix.

Per això després de llegir aquest article, comprendreu que les campanes es un món, i un món del que s’ha de cuidar, perque és l’única veu i identitat que queda del passat, l’unic sò que perdura i queda viu del nostre poble.

MARTÍNEZ TAMARIT, Pau

(22-06-2016)

  • Parròquia dels Sants Joans - PUÇOL: Campanes, campaners i tocs
  • PUÇOL: Campanes, campaners i tocs
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 34 Visitants: 34 Usuaris: 0