El deteriorament imparable de l'església de Xàbia

El rector advertix que la torre no és segura i evita que els veïns pugen sense control en l'únic dia que és visitable, el Divendres Sant

Els llistons del sòl del campanar estan trencats i corcats - Autor: PADILLA, Alfons / LEVANTE-EMV
Els llistons del sòl del campanar estan trencats i corcats - Autor: PADILLA, Alfons / LEVANTE-EMV

L'església gòtica de Sant Bertomeu de Xàbia no està per a molts trots. La seua torre, que com tot el temple té traça de fortalesa, patix un deteriorament imparable. Construïda en el segle XV (en 1513 dirigia les obres Domingo d'Urteaga, mestre picapedrer que va acabar la Llotja de la Seda de València), l'església presenta una coberta molt singular, de montons (abombamientos). Però cal pujar torre a dalt per a arribar a l'alt del temple i contemplar una meravellosa solució arquitectònica que va permetre que la nau central guanyara altura.

I pujar és cada dia més peliagudo. L'anterior rector, Vicente Gilabert, obria la torre un únic dia de l'any, el Divendres Sant. Després del ViaCrucis , els veïns ascendien a els montons i al campanar. Eixa tradició té els dies explicats. El campanar no està perquè els visitants troten a dalt i a baix.

L'actual sacerdot de Sant Bertomeu, Salvador Torrent, qui es va fer càrrec d'esta parròquia al setembre, ja va començar ahir a prendre mesures per a evitar possibles accidents. Va limitar el nombre de visitants. Van pujar entre 15 i 20 i ho van fer acompanyats. La torre tampoc dóna per a més.

La visita, per descomptat, val la pena. Des de la torre, es domina tota Xàbia. Salta a la vista, a més, el caràcter acastillado d'esta església. En la coberta de montons hi ha un adarve propi d'una fortalesa. I sobre cadascun dels pòrtics, sobreixen els matacanes.

Però el deteriorament és tan acusat que cal donar els passos amb molt tempte. Els escalons de l'escala de caragol estan desgastats. La pedra tosca es desfà. En la coberta i fins i tot en els intersticios d'alguns carreus, els hierbajos creixen. Algunes gàrgoles (també són de tosca i, com els pòrtics, els seus detalls se'n van erosionant) fes l'efecte que s'han convertit en jardineres. Un altre signe d'abandó és el dels cables de velles instal·lacions elèctriques que pengen ací i allà. L'església patix, a més, goteres.

En el campanar, el risc és molt més evident. Diversos llistons de fusta del sòl s'han trencat. Uns altres estan corcats. La gran campana Sebastiana o La Grossa, que pesa 1.331 quilos, cria rovelle.

No fa falta agusar molt la vista per a descobrir clevills en la torre. L'antic rellotge està ple de pols. El seu complex mecanisme de ferros i engranatges és un dels tresors que guarda l'església.

El rector fa bé en reduir les visites del Divendres Sant i assegurar-se que qui puja ho fa supervisat per un responsable. En la torre, cal anar amb peus de plom.

L'església de Xàbia, que és una de les joies del gòtic valencià, demana a crits obres de restauració. Abans de la crisi (en 2006) la cosa pareixia feta. Fins i tot es va plantejar musealizar el temple i fer visitable el campanar i elsmontons . El projecte, de 2,4 milions, se'n va anar al limb.

PADILLA, Alfons

Levante - El Mercantil Valenciano (15-04-2017)

  • Parròquia de Sant Bertomeu - XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Levante - El Mercantil Valenciano (2017)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 80 Visitants: 80 Usuaris: 0