Ens demanen, amb raó, saber quantes trobades, aplecs, encontres... de campaners de la Comunitat Valenciana ha hagut fins al moment present. Alguns observen que algunes trobades s'anunciaren com "1ª Trobada" o "1 Encuentro" però en realitat no s'havíem parat a pensar el tema fins a hui. També cal observar que sols a partir de Sagunt (i Petrés) es va donar un número d'ordre que segueix fins a hui.
Aquest text, de moment obert, tracta de relacionar les trobades, i anirà afegint i completant tota la informació possible, fins a límits raonables, de cadascuna de les reunions. Està obert, per tant, a correccions, degut al seu caràcter encara provisional.
No obstant cal fer una important observació, extremadament útil per al moment present. En 1989 es constitueix el "Gremi de Campaners Valencians" amb la voluntat d'aglutinar, en una sola associació, a tots els qui toquem campanes en la Comunitat Valenciana. De forma paral·lela, i tenint en compte aquesta realitat, es va realitzar el I Congreso Europeo de Campaneros de Catedrales de Europa, de Segorbe, que va incloure, com les altres reunions, una assemblea general del Gremi de Campaners Valencians, del qual tots els presents formaven part.
Fins i tot els encontres de Jérica o de Vila-real, participaven d'aquest ritual, sempre repetit: presentació de totes les colles o agrupacions de campaners presents, per ordre alfabètic, reservant sempre l'última a l'associació que acollia l'encontre, concert de campanes, si era possible amb tocs de cadascuna de les colles, i de vegades, per les dificultats del campanar sols per la pròpia colla, i dinar de germanor al final.
Curiosament, a partir de la dramàtica reunió que va ocórrer a Campanar de l'Horta (o millor dit, que no va ocórrer) es comencen a comptar les reunions de campaners. Com és sabut en aquell encontre intentàrem transformar el Gremi de Campaners en una federació, atés que per motius legals sobre tot, les associacions de diverses poblacions hagueren de constituir-se localment com associació cultural, amb NIF propi, per participar en les ajudes dels ajuntaments corresponents.
Es tractava - es traca - d'un model de relació diferent al que passa en altres llocs, com ara Os de Balaguer (on refan la trobada de manera constant cada any) o els concursos castellans de campaners: sempre passen al mateix lloc, any rere any.
El model valencià vol ser un altre: cada any en un lloc diferent, per a que la colla local puga mostrar no sols les seues campanes sinó també les seues habilitats. Així "coneguem món" de la millor manera possible, vent allò que ens diferència i ens identifica, però també allò que ens uneix i aglutina, especialment aquesta passió que tenim per ser la veu de la comunitat, per transmetre els sentiments, les emocions i les creences a través de les nostres campanes i dels nostres tocs.
Dos reunions augmenten a 21 el nombre, però pensem que hem d'incloure-les necessàriament: la Junta Constitutiva del Gremi de Campaners Valencians (que podia ser molt bé la número "0") i el toc conjunt que vam fer, en la majoria dels campanars de la Ciutat de València quan va arribar el Papa: una exemplar actuació col·lectiva de la qual encara alguns se'n fan ressò.
Segurament la nova Federació Valenciana de Campaners - o el nom que finalment decidisca l'Assemblea corresponent - seguirà no sols el model valencià itinerant sinó també continuarà la numeració què és tan vàlida com un altra i que suposa, sobre tot, la voluntat dels campaners - i campaneres - de compartir, amb la paraula, amb la imatge, amb el toc i amb el menjar, aquestes ganes que tenim de seguir tocant les nostres campanes.
LLOP i BAYO, Francesc (01-06-2015)
© Gremi de Campaners Valencians / Federació Valenciana de Campaners (2015) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-03-2024 |