La cigonya del campanar

Cigonya I

Una figura al campanar!

És blanca i del cel vinguda.

Diuen els infants:

Tan prima i alada,

,

diu una nena de cabells de mel

i veu apassionada.

,

li explica la mestra

.

Que del cel ens encoratja

pels viaranys de la terra aspra

cap la demanada platja,

on ha de finir el viatge

Cigonya II

Ulls que són verdes prunes .

La nena apassionada

Veu la cigonya aclofada

al campanar de Vedrunes

És un senyal del cel,

Però no un ocell rebel.

La cigonya del campanar.

L’ocell alça el vol

La mestra alça la mà

La nena mira el sol.

Veu la cigonya enllà

Veu l’ocell a la carena.

En direcció al mar.

Imagina la nena:

Cigonya III

Damunt onatges negres

L’ocell surava

a través de les tenebres

i l’esperança acorava

De trobar les aigües de la concòrdia

De la platja demanada

Plena d’harmonia

I de la il·lusió de l’arribada.

Sota els núvols negres

Va tornar l’ocell

a la terra de les blederes

dels mujiks i del cisell

Damunt les selves

La cigonya va tornar

A l’humil campanar

De la vila de Vedrunes

VALERI, Xavier

Relats en català (24-07-2017)

  • Campanars i fauna: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Relats en català (2017)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 26-09-2018
    Convertir a PDF