A què sonen les campanes?

Sala de campanes del Micalet de València - Autor: LORENZO, Miguel / INFOUNIVERSITAT
Sala de campanes del Micalet de València - Autor: LORENZO, Miguel / INFOUNIVERSITAT

Durant segles el toc de les campanes ha servit no només per a marcar les hores, sinó també per avisar de casaments, soterraments o donar la veu d’alarma a la població. Però, a més, el so de cada campanar ha estat i és particular i només pel seu toc es pot identificar si les campanes que sonen són les d’un poble o un altre. Però què determina la musicalitat concreta de cada campana? La clau pareix estar en la desviació entre la nota de toc i els harmònics de cada instrument, que és el que marca l’ADN sonor en cada cas.

Els sets sons de les campanes

Ara, per primera vegada, s’ha analitzat al detall el so de 855 campanes de 91 catedrals espanyoles, incloent-hi les valencianes, cosa que representa el 77,5% de totes les que n’hi ha. “He hagut de deixar fora les que estan trencades, o fora de la seua ubicació a les torres de la catedral, o que no són accessibles, perquè el que necessitava era gravar el seu so”, explica Francesc Llop Álvaro, pianista, professor del Conservatori Professional de València i des de fa poc doctor en Història de l’Art per la Universitat de València amb una tesi sobre les campanes. “A partir de les gravacions i mitjançant un software específic, he tret els set sons principals de cada campana, cosa que no s’havia fet mai. Després he mirat de determinar en cada cas quin és el so predominant, perquè no és un fet evident. Amb la col·laboració d’un grup de músics, que han escoltat el so de cada campana a cegues, he pogut establir la nota de toc”, explica Llop.

Rafael García Mahíques, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València i director de la tesi, apunta: “Els harmònics, una mena d’acords que ressonen junt amb la nota tonal, són els que aporten el timbre a la campana. Si els harmònics estan perfectament ajustats, tenim una campana de concert, de les que s’empren en els carillons, però no és el que acostuma a haver-hi en els campanars d’esglésies i catedrals. Precisament, el desajust entre la nota de toc i els altres sons és el que ens permet diferenciar unes campanes de les altres”. “Aquest estudi és el primer treball acadèmic que analitza l’acústica de les campanes des de la perspectiva de la música i les humanitats i, per tant, serà un referent a partir d’ara”, afegeix García Mahíques.

Ni millors ni pitjors

Francesc Llop Álvaro i Rafael García a la sala de campanes del Micalet de València - Autor: LORENZO, Miguel / INFOUNIVERSITAT
Francesc Llop Álvaro i Rafael García a la sala de campanes del Micalet de València - Autor: LORENZO, Miguel / INFOUNIVERSITAT

L’estudi no busca avaluar la qualitat de les campanes, sinó caracteritzar el so de cadascuna per a veure la coherència entre les que formen un mateix conjunt o també entre les que va fabricar cada mestre fonedor. “El que interessa és veure si diverses campanes tenen la mateixa distància relativa entre la seua nota de colp i la resta de sons, que és precisament el que les fa característiques”, diu Francesc Llop Álvaro. Valorar d’una altra manera el so de les campanes d’esglésies i catedrals entraria dins de la percepció subjectiva. En aquest sentit, afegeix: “Per què a la gent li sol semblar que les campanes del seu poble són les millors? Perquè psicològicament les tenim associades a moments importants i emocionalment molt marcats: un casament, l’enterrament d’una persona estimada, les festes del poble… Però això no vol dir que siguen més o menys bones”.

Per a aquest investigador, el tema de la tesi li ha servit per a unir diversos camps d’interés. “Per una banda mon pare, Francesc Llop i Bayo, és un expert en campanes i l’actual president dels Campaners de la Universitat de València, i ja havia catalogat les campanes de les catedrals, però en una altra mira, no pel que fa a la caracterització acústica. I per una altra, jo sóc músic i m’interessava aquest enfocament. Amb la tesi he pogut unir els dos universos”.

Facilita la restauració i fabricació de campanes

Francesc Llop Álvaro i Rafael García a la sala de campanes del Micalet de València - Autor: LORENZO, Miguel / INFOUNIVERSITAT
Francesc Llop Álvaro i Rafael García a la sala de campanes del Micalet de València - Autor: LORENZO, Miguel / INFOUNIVERSITAT

Les dades no han permés concloure la causa de la desviació en el so dels harmònics de cada campana, ni la forma, ni la mida, ni l’època en què es van fer. “La conclusió final és que el factor més important són els coneixements del fonedor, i això continua sent així hui en dia”, diu Llop Álvaro.

“L’estudi pot ajudar sobretot en la conservació i la restauració de les campanes, que són un element patrimonial que ha estat molt abandonat amb el qual fins no fa massa s’han fet autèntiques barbaritats: si una església tenia una campana massa vella, la fonien per a fer-ne una de nova, tot i que potser es tractava d’una campana gòtica. Encara ara falta més conscienciació del clero, que continua encarregant campanes fixant-se més en els quilos que en les peculiaritats acústiques”, indica Rafael García Mahíques.

Gràcies a la informació aportada en aquesta recerca, ara serà possible restaurar o reproduir una campana amb el so original. “Un dels avantatges d’aquest estudi és que les dades no caduquen. A diferència d’altres instruments musicals, el so d’una campana es manté inalterable al llarg del temps”, afirma l’autor. Comptar amb la caracterització musical de cada campana també permetrà construir-ne de noves de manera que mantinguen la coherència amb les ja existents en un campanar.

BOLUDA, Anna

infoUniversitat (20-09-2017)

  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • LLOP I ÁLVARO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • LLOP i BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Tesis i altres treballs acadèmics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © infoUniversitat (2017)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-11-2017
    Convertir a PDF