Els tres àngels de la Catedral

"Aquest que veiem ara no és l'únic àngel que ha presidit el campanar de la seu. Els que tenim més de cinquanta anys n'hem conegut un altre. Però tampoc era el primer"

L'àngel de la Catedral és una figura emblemàtica. La seva situació al cim del campanar en fa el personatge més elevat de la ciutat. Des d'allí domina tot el clos urbà i fins molt més enllà. Indica la direcció dels vents i en certa manera representa el guia i el testimoni de la vida ciutadana. Aquest que veiem ara no és l'únic àngel que ha presidit el campanar de la seu. Els que tenim més de cinquanta anys n'hem conegut un altre. Però aquell que hi va ser fins l'any 1960 tampoc era el primer. Havia tingut un antecessor. De manera que en la llarga història del nostre temple catedralici han existit tres àngels. Dos en el campanar actual i el primer en un altre campanar més antic.

També la Catedral ha tingut diversos campanars. El més antic que es conserva és l'anomenada torre de Carlemany. La que fa ara les funcions de contrafort de la nau gòtica era en el seu temps la torre de les campanes de la desapareguda catedral romànica. Però aquella torre no tenia àngel. El llarg procés de construcció de la nau gòtica es compagina amb la gradual desaparició de les estructures de l'antiga catedral romànica. Però, sens dubte que per qüestions d'economia, es conservaren alguns elements, encara que canviant la seva operativitat. Aquest és el cas de l'aprofitament de la torre de Carlemany per servir de contrafort de la nau gòtica, quan aquella torre ja havia deixat de servir com a tal. Però la Catedral no podia quedar sense campanar. En aquell temps, era el segle XIV, les campanes eren imprescindibles, no només per anunciar els cultes catedralicis i les festivitats, sinó que també marcaven el ritme de la vida ciutadana. Per tant aquell campanar, que deixava de ser-ho, necessitava un relleu. Era necessari disposar d'una nova torre de les campanes. Però el nou campanar gòtic de la nova catedral no solament encara no existia sinó que ni s'havia projectat.

Per tal de salvar la situació es construí un campanar provisional que ja estava previst suprimir quan es construís el definitiu. Aquest campanar provisional se situà sobre la capella del Sant Sepulcre, capella que es trobava sobre l'atri de la Catedral romànica. I aquell campanar ja va ser coronat per la figura d'un àngel que a més del seu sentit simbòlic servia com a penell per indicar la direcció dels vents. Aquell va ser el primer àngel de la nostra Catedral. Era l'any 1383. Va ser projectat pel mestre Morei que en aquell moment era qui dirigia les obres de la nova catedral. En la seva construcció intervingueren diversos operaris gironins. La ciutat comptava amb un bon nombre de qualificats artesans que podien realitzar aquests treballs. Coneixem el nom dels que intervingueren en aquesta obra de l'àngel. Un tal Serra subministrà l'argila per fer el motlle del cap. El calderer Guillem subministrà el coure i practicà els treballs de fosa i soldadura. El ferrer Vidal va forjar la creu de ferro que l'àngel sostenia. I fixà l'eix que serviria per facilitar el gir de la figura per fer de penell.

El dia 8 d'agost de l'esmentat any 1383 aquell primer àngel ja ocupava el seu lloc. Per evitar en el possible el desgast d'una estàtua que estava constantment a sol i serena i exposada a les inclemències meteorològiques, tant l'estàtua com el pedestal es tractaren amb mini, oli de llinosa, ocre, vernís i altres matèries, totes elles subministrades per un especier gironí de nom Blanc. Totes aquestes precaucions no evitaren que el pas del temps es deixés notar en l'estat de conservació de l'estàtua. Però fins l'any 1621 no necessità practicar cap treball de reparació. En aquella avinentesa va ser convenient soldar un dels braços i també es recobrí amb metall la bola del peu, que era de fusta i estava corcada. Passà una mica més d'un segle, i l'any 1744 es va fer necessària una altra intervenció. El serraller Antoni Salvatella va repassar l'estàtua afegint-hi coure i estany i el pintor Miquel Comes la pintà.

El ritme de les obres de la seu anava en consonància amb els períodes de pau o de guerra que vivia la ciutat. En el primer cas avançaven, mentre que en cas de guerra quedaven paralitzades. El segle XV la vida de la ciutat va ser molt turbulenta, mentre que el segle XVI va ser, en general, molt pacífic. L'obra de la nau gòtica anava avançant i arribà el moment d'iniciar la construcció del nou campanar, el que seria definitiu. Es començà en estil gòtic, com es pot apreciar en les estructures de la seva base. Però l'obra durà dos segles i no es donà per enllestida fins el 1774. I el que en principi hauria estat una torre gòtica va acabar sent barroca. Però per avançar en el procés de construcció de la nau precisava anar enderrocant estructures romàniques, entre les quals la Galilea o atri i per tant també el campanar provisional que s'havia bastit sobre la capella del Sant Sepulcre. Sense esperar que el nou campanar estigués acabat ja s'hi anaren traslladant les velles campanes, i també se'n construí alguna de nova, entre les quals la Beneta, anomenada també "El Bombo". Era i és encara la més grossa de totes i la que senyala les hores. Va ser beneïda pel Bisbe Benet de Toco, que li imposà el seu nom. La benedicció s'escaigué en la festivitat de sant Benet, el 21 de març del 1574.

Un embigat provisional en l'estructura de l'inacabat campanar servia de suport a les campanes. Es tractava també de traslladar l'àngel que coronava el campanar provisional. Però en baixar-lo del seu pedestal s'adonaren que l'estàtua estava molt deteriorada. Millor que una restauració, que hauria hagut de ser molt intensa, es considerà que seria preferible construir una nova estàtua. Aquest seria el segon àngel de la Catedral. El que s'hi mantingué fins l'any 1960. El construeix el serraller Ramon Salvatella, qui probablement era fill de l'Antoni Salvatella que vint any abans havia reparat l'anterior estàtua. El mes d'octubre del 1764 es col·locava el nou àngel, i posteriorment es daurà la imatge en el seu mateix emplaçament.

L'any 1960 s'acabava l'obra de la façana que s'havia iniciat el segle XVIII i havia quedat interrompuda en ocasió de la Guerra Gran i la Guerra del Francès. Seguidament es col·locaren les set imatges a les fornícules que restaven buides. I quan la façana quedà completa es tractà de restaurar l'àngel que estava decapitat, sembla, i és molt probable que a causa d'un projectil de l'artilleria napoleònica, durant el setge de 1809.

Hem exhaurit l'espasi disponible i haurem d'esperar a la setmana que ve per recordar el procés de construcció del tercer àngel, el que avui podem contemplar sobre el cupulí del campanar de la Catedral.

MIRAMBELL i BELLOC, Enric
Diari de Girona (16-09-2012)

  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Autòmates: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Diari de Girona (2012)
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 28-11-2020
    Convertir a PDF