Seny

[...]

|| 1. ant. Senyal; cast. signo, señal. Esperant si li pogués donar seny de la sua amor, Alegre Transf. Lo seny de la creu, Pelai Briz Cans. v, 50. a) Insígnia. Banderes e altres senys per obs de hòmens d'armes, Tramoyeres Gremiales 80 nota (ap. Aguiló Dicc.).

|| 2. ant. Campana de certa grossària, sobretot campana instal·lada a una torre (a diferència de l'esquella, que era petita i es posava a diversos llocs); campana grossa (Ll., Fraga); toc de campana (Ll.). Com lo sein [sic] qui sona, Hom. Org. 1 vo. Hauia-hi un seny trencat que molt malament sonaua, Llull Felix, pt. vi, c. 2. Repicaren lo seny una gran estona e ajustaren-se, Epist. Pere 93. Als cloquers Il seyns e Il esquelles, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Per sonar los senys menors de la Seu de Malorques, doc. a. 1387 (Museo Balear, 1875, 22). Que los senys e esquelles sonen per totes les esgleyes con la Seu comensarà, doc. any 1395 (BSAL, ix, 130). Los senys sonant e les campanes, Spill 3247. Lo seny vell: campana que hi ha en el campanar de Ceret, que fou fosa l'any 1318. Mestre de senys: (ant.) fabricant de campanes. Seny major: la campana més gran d'una església. Sia fet senyal per la campana o seny major de la Seu, Eximenis II Reg., c. 8. Seny de les hores: campana destinada a tocar les hores. Fou deliberat que lo seny de les hores tocàs tres batallades al levar Déu, Rúbr. Bruniquer, v, 69. Seny de l'oració o de l'Avemaria o del perdó: toc de campana que es feia a entrada de fosc com a senyal per a dir la salutació angèlica. Pus lo seny de la oració aurà tocat, doc. any 1340 (arx. mun. d'Igualada). Intrà passat lo seny de la oració, doc. a. 1456 (Ardits, ii, 238). Aquest die III hores passades aprés del seny de la Ave Maria, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxvi, 29). De continent que'l seny del perdó tocarà, doc. any 1406 (BSAL, xxi, 348). Seny del lladre: toc de la queda. Del seny del Ladre callat, tro a la esquella de la Seu, doc. a. 1301 (BABL, xi, 305). A hora del seny del ladre si recoylir-lo deu, doc. a. 1312 (arx. mun. de Valls). De no anar sens llum per la ciutat tocat el seny del ladre, doc. a. 1400 (BSAL, ix, 244). Hora del seny: (ant.) hora del toc de la queda. Vengren a mija llegua prop de Bordeu a hora del seny sonat, Muntaner Cròn., c. 90. Vostra letra reebem ir que fou dimarts, hora del seny, doc. a. 1391 (Roca Medic. 113).Seny del migjorn: campana que es tocava per assenyalar les dotze de migdia. Per tocar lo seny del mitx jorn de la oració, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 299).Seny del viafora: toc de campana que es feia en ocórrer alguna novedat que reclamava el socors dels veïns, com incendi, desembarc de moros, sublevació, etc. (Cf. BSAL, ii, 20).

DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR

Diccionario Català-Valencià-Balear (16-01-2018)

  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Diccionario Català-Valencià-Balear (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 19-09-2018
    Convertir a PDF