Morlà-na

|| 1. Suau, agradable (parlant de veus o sons). La veu ja sentida de vostra campana | sonant-la tant dolsa, affabla, morlana, | que als qui la senten lo cor los inflama, doc. mall., a. 1502 (Aguiló Dicc.). Puix sou campanes | celestials, dolçes, morlanes | y símbols fins, Llaors St. Cristòfol.

|| 2. f. ant. Nom de certa campana. Los escolans començaren a tocar per un bon tret les morlanes, e aprés, los senys, Antiq. 16.

Morlà: llin. existent a Tarr., Valls, Val., Gandia, Al., Mall., Men., etc. Hi ha la variant Morlan a Tremp, Riba-roja, etc., i Morlans a Vic, Mataró, Barc., Vilan. i G., Albesa, Alcarràs, etc.

DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR

Diccionario Català-Valencià-Balear (16-01-2018)

  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Diccionario Català-Valencià-Balear (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 28-11-2020
    Convertir a PDF