El campanar de la Seu

Quan alg˙ s'apropa a Tarragona per qualsevol costat, el primer que atrau la seva mirada es la figura mejestuosa del campanar de la Catedral que, amb el seus 70 metres d'alšada i la seva privilegiada situaciˇ dalt de tot de la ciutat, sobresurt arrogant per damunt de les demÚs edificacions.

El campanar

Es tracta d'una estructura de pedra, de forma quadrada en els dos primers cossos i vuitavada en la part superior.<


El campanar

El cos baix ha estat datat als voltants del 1172, tota vegada que forma part de la primera fase de construcciˇ de la Catedral. El cos central, tambÚ de forma rectangular i fet de carreus de pedra acoixinats, donat que consten els escuts dels arquebisbes Guillem de RocabertÝ i Ximeno de Luna i de l'obrer Huc de Cervellˇ, podria fixar-se la seva construcciˇ entre 1316 i 1327. AcÝ antigament hi havÝa les dependencies dels monjos que cuidaven de la Catedral. A la base s'obre la coneguda "Porta de Sta. Tecla".

El cos superior consta de dues parts, una inferior amb un finestral g˛tic que dona llum a la sala del rellotge i la part superior on es troben les campanes. Va se constru´t per Joan d'Aragˇ entre 1327 i 1334, i obrat per Guillem Clerge.

L'any 1511 i per tal de ubicar la campana de les hores (Capona) i la campana dels quarts, es va construir un petit templet conegut con "el panell".

Per accedir a les diferents parts del campanar es disposa d'una escala de caragol de 100 graons adossada al absis fins el primer cos i comunicada per un replÓ amb una altre de 40 graons oberta al mur del second cos fins el departament de les campanes i des de allÝ un altre tram de 50 graons, mÚs redu´ts, fims el cim de la torre.

Porta de Sta. Tecla

Dos nivells acullen les campanes. Al inferior es troben les tres mÚs grans i que poden ser voltejades i al superior les restants. El 1989 ja havien estat mecanitzades amb malls electrics i son comandades a travÚs d'un ordinador

Treballs de restauraciˇ

El pas del temps, els factors meteorol˛gics, la contaminaciˇ atmosfŔrica i, en bona part, la desÝdia, van portar les campanes a un llastimˇs estat de conservaciˇ. L'any 1997 i amb el patrocini de l'empresa Erkimia, que va contribuir amb una aportaciˇ de 5 milions de pesetes, es va iniciar una restauraciˇ a fons amb la neteja tant de les campanes com del seu habitacle, donat que hi havia llocs on l'alšada dels excrements dels coloms arribava als 40 cms. TambÚ es van refer els jous que estaven malmesos. En aquesta tasca es van emprar 3 m3 de fusta de roure, 200 litres d'insecticida contra corcons, 20 ltes. de vernÝs a mÚs de quasi vuit-centes hores de treball. Per tal de evitar nous danys causats pels coloms, es tancaren els finestrals amb una lleugera reixa d'acer inoxidable.

Tanmateix es va aprofitar per retornar les campanes al seu lloc primitiu al interior del campanar, ja que l'any 1777 es colocaren als finestrals.

Les campanes

Per ordre cronol˛gic de fosa. L'alšada correspon al bronze i els pesos son aproximats.

De senyals.-DiÓmetre 50 cms.- Alšada 41 cms.- Pes 19 Ks.- Any 1250.

M¬ AssumptaDiÓmetre 140 cms.- Alšada 135 cms.- Pes 1589 Ks.- Any 1314. Aquesta campana, segons Sßnchez Real, tenia canviada la seva identitat amb la segŘent.

FructuosaDiÓmetre 134 cms.-Alšada 139 cms.- Pes 1393 Ks.- Any 1313.

MajorDiÓmetre 83 cms.- Alšada 83 cms.- Pes 331 Ks.- Any 1315.

HoresDiÓmetre 25 cms.- Pes 9 Ks.- Any 1380.

CaponaDiÓmetre 157 cms.- Alšada 140 cms.- Pes 2241 Ks.- Any 1509.- Fonedor: Antoni Fenodi. (1)

Quarts.- DiÓmetre 62 cms.- Alšada 53 cms.- Pes 138 Ks.- Any 1509.- Fonedor: Antoni Fenodi.

Vedada.- DiÓmetre 42 cms.- Alšada 41 cms.- Pes 43 Ks.- Any 1728.- Aliatge de plata i bronze al 50%.- Fonedor Ioan Sorello.

Prima.- DiÓmetre 59 cms.- Pes 119 Ks.- Any 1753.- Fonedor: Isidre Fages (Barcelona).

M¬ BÓrbara.- DiÓmetre 52 cms.- Alšada 54 cms.- Pes 81 Ks.- Any 1772.- Fonedor: Jaume Mestres (Reus).

Tecla.- DiÓmetre 118 cms.- Alšada 112 cms.- Pes 951 Ks.- Any 1777.-Fonedor:Jaume PallÚs (Granollers).

Prima (2).- DiÓmetre 50 cms.- Alšada 57 cms.- Pes 72 Ks.- Any 1859.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).

Tecla (2).- DiÓmetre 25 cms.- Pes 9 Ks.- Any 1867.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).

Sorda.- DiÓmetre 80 cms.- Pes 296 Ks.- Any 1867.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).

ClÓssica.- DiÓmetre 95 cms.- Alšada 91 cms.- Pes 496 Ks.- Any 1867.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).

Miserere.- DiÓmetre 115 cms.- Alšada 101 cms.- Pes 881 Ks.- Any 1892.- Fonedor: Ramon Pomerol i Fill (Reus).

Sorda (2).- DiÓmetre 77 cms.- Pes 264 Ks.- Any 1905.- Fonedor: Josep Pomerol (Reus).

Quarts.- Petita campana d'un diÓmetre de 20 cms. i un pes de 5 ks. que penja de la campana de les hores. No es pot fixar la data de la seva fosa.


(1) Emili Morera atribueix el nom d'aquesta campana al fet que l'arquebisbe Pere Copons (1729-1753)va establir que sonÚs un quart d'hora abans de les 12 del migdia, tot avisant de la celebraciˇ d'una missa, que per aquest motiu era coneguda com "missa de la Capona". Sembla que, en aquest cas, seria mÚs adient dir-li "Copona".

Per altre banda, Serra Vilarˇ relaciona el nom amb MartÝ de Cerezo, "capˇ", es ha dir castrat, que a mitjans de 1600 vivia a la nostra ciutat. Aleshores els castrats feien la veu femenina als cants religiosos. No queda gaire clar la relaciˇ entre el personatge i la campana.

ReferŔncies i Fonts

EUTYCHES
tarracowiki (2012)

 

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VAL╚NCIA
    Campaners de la Catedral de ValŔncia
    Buscar campana, campanar, poblaciˇ, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    ę tarracowiki (2012)
    ę Campaners de la Catedral de ValŔncia (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 15-11-2018
    Convertir a PDF