Jo toco les campanes des de l’any 2016, aproximadament des del maig d’aquell any, en el qual es va fer el 1r Concurs de campaners a la meva localitat que és les Borges Blanques, gràcies a la gran feina que fa el Pere Giné al moment d’impulsar el món campaner i en concret el repic de campanes.
Com és que les toques? Tant t'agrada fer-ho?
Les toco ja que em sembla un instrument molt interessant i que per desgràcia en moltes ocasions no està a l’abast de tothom. Quan el Pere em va comentar la idea de ser campanera en un primer moment em vaig plantejar que des que era un nadó que he viscut davant del campanar i mai m’havia fixat profundament per les campanes i que era el moment de descobrir el món campaner. I en conseqüència, des que sóc campanera que m’encanta anar al campanar a tocar i ensenyar a nens més petits els meus coneixements.
Quines sensacions tens - i transmets - quan toques?
Les sensacions que tinc tocant canvien cada dia depenent del repic i de l’estat d’ànim d’aquell dia però sempre estic contenta tocant i millorant dia a dia els repics que ja sé i aprenent nous repics i maneres de tocar. Jo crec que cada campaner transmet coses diferents i crec que jo transmeto entusiasme i alegria quan toco.
T'agrada ser vista, tocant, o prefereixes fer-ho tota sola, per concentrar-t'hi més en allò que fas?
La veritat es que els primers mesos no m'agradava que la gent em veiés tocar però ara ja m'és igual, ja que m'he acostumat i entenc que a la gent que ens ve a veure o que està a l'escola de campaners el que els hi fa gràcia és veure tocar. Però era més una qüestió de vergonya no de concentració, ja que des que era petita que he tocat el piano i he hagut de fer audicions davant de bastanta gent i al final m'he acostumat.
Com recordes els tocs?
La majoria de tocs que sé tenen lletra i l’objectiu és aprendre la lletra i el ritme amb la qual s’ha de tocar i llavors ja és molt fàcil, i més per als nens més petits de l’escola de campaners. Tot i que també pots inventar repics i llavors tu mateix decideixes com recordar-lo.
Com definiries els teus tocs?
La veritat és que no hi ha una definició per als meus tocs, ja que depèn molt de cada toc, la intensitat que té, el ritme que vull que agafi i molts factors però intento que siguin tocs amb la meva impremta ja moltes vegades els modifico i els adapto als meus gustos.
Passes les festes tocant campanes? Com vius les festes des del campanar?
La majoria de festes sí que pujo al campanar i passo un rato amb els companys campaners i depenent de la festa es volteja les campanes o es repica. Sincerament les festes, com la festa major, des del campanar es viuen amb molta il·lusió perquè marca que és un dia festiu i a la població li agrada que es toqui i a nosaltres tocar encara més.
Recomanaries a gent de la teva edat descobrir - i practicar el toc de campanes?
Recomanaria moltíssim a gent de la meva edat ser campaners o simplement interessar-se pel món campaner perquè és una tradició que no s'hauria de perdre i l'oportunitat de tocar un instrument espectacular. I sobretot que s'atreveixin a fer aquesta activitat que surt dels hobbies convencionals perquè val moltíssim la pena i es disfruta moltíssim, ja que no només ja hi ha gent gran, que és el que es pensa tothom per desgràcia, i que hi ha moltes persones joves i nens que volen aprendre i un exemple n'és l'escola de campaners de les Borges Blanques.
Et veus dins de deu anys, tocant campanes?
Crec que la resposta d'aquesta pregunta és un sí rotund, ja que és una activitat que m'omple molt i que trobo a faltar quan no hi puc anar durant un temps, a més que amb el gran equip de campaners de les Borges Blanques estem molt units i ben cohesionats, no tenim ganes de marxar i parar de tocar, ja que som un grup molt actiu, i a part cal sumar les trobades amb campaners d'altres llocs i el concurs que enriqueixen molt en l'àmbit personal.
