Historia de les postres hermites: Santa Llucia

Durant els anys de la guerra civil Espanyola, moltes foren les iglesies que foren arrasades per el foc o destruides per les fatídiques bombes, l’ermita de Santa Llucia fon una de les poques que és salvaren, fon uns dels pocs temples Valencians que huí está empeu, i ¿perqué?, per la decissiva presencia d’una chiqueta Francesa fon la que salvà de la destrucció d’eixe maravellós temple declarat Monument Nacional.
L’historia de l’ermita de Santa Llucia arranca poc temps després de que el Rei en JAUME I conquisatara la ciutat de Valencia. Per àquella època es constituix una cofradía baix l’advocació de Santa Llucia.
El cult a la Santa image de Siracusa es realizaba en una de les capelles de la Catedral de Valencia fins als anys 1377 i 1381, fon eixe any quant es trasllada a l’ermita construida junt als jardins de lo que més tart sería el “HOSPITAL GENERAL DE VALENCIA”. Precissament la cofradía fon la que cediu uns terrenys al Hospital pera construir un pabelló destinat a malalts mentals, segons consta en declaracions fetes per el seu President.
En agraiment, el Hospital Genral, construit per el frare “GILABERT JOFRE” donà a l’ermita ú d’els més antics i millors cuadres que és conserven actualment de la “VERGE DELS DESAMPARATS”. L’historia de la cofradia i de I’ermita estan plenes d’anècdotes, frit del passat, dels anys: ú d’els episodis més entranyables fon com se salvà el temple de la Santa durant eixos anys tan dificils en que durà la nostra guerra civil Espanyola.
Una matinada d’Agost de l’any 1936 el capellá de SANTA LLUCIA cridat en Josep Barberàn, estrovaba celebrant la Santa missa quant una amiga del ama de claus del propi capellà haplegà corrent pera avisar de que pensaben atacàr l’ermita. N’estractava de cap de broma, el seu marit que formava part del comité republicá l’havía escoltat. Davantde la gravetat de la noticia i davant d’eixa situació, cap dels presents sabía que fer pera defendre del atac d’eixa gent desalmá en destruir el temple. Lo primer que els va ocurrir fon tancar les portes de l’iglesia en quant el capellà el Reverend Barberán acabà d’oficiar la Eucaristía, però havía que fer algo més pera evitar que el temple fora past de les flames.
Es tingué una genial idea. El ama de claus se u va ocurrir visitar a un abogat Republicà cridat “ENRIC BADENES”, que tenía un gran apreci per les obres d’art. El rellonge no deixava de correr i el temps demanava una solució, abans de que el temple fora destruit i és perguera tota la riquea artística del seu interior, i és que en Abril de 1936, mesos abans de que esclatara la guerra civil, s’acabà de dorar l’interior de l’ermita, que albergava llenços, talles escultoriques de gran valor.
Per aquells dies, una chiqueta Francesa cridada, “CLAUDIA BAYO GABOYARD” de 12 anys d’edad gavía vingut de França pera visitar a la seua tía Madrina, precissament, el ama de claus del capellà de l’ermita. Una vegada en casa d’Enric Badenes, el abogat excomensà a discurrir sint-se trobar cap de solució, abans de que fora destruit i és perguera tota eixa riqueza artistica del seu interiór. De repent, s’interesà per la chiqueta, havía vingut de França, estrovaba rejistrada en liceo Françes... quizàs el Consul en Valencia puguera fer algo. El servici del Consulat Françes estroba reacit pera obrir-mos la porta, però tractant-se de l’ermita de Santa Llucia, mos deixaren pasar, així mos euconta Claudia. Fon allí on trobarem la solució, l’ermita tenía adosat una vivenda on residía el propi capellà, la chiqueta era Françesa i tenía els papers en regla, era l’unica opció, ab un poc de sort podría donar resultat.
Minuts després, clavaren junt a la porta del temple un lletrero en forma de cartell ab la sigüent legenda: “CAMARADA, RESPETA ESTE EDIFICIO, AQUI VIVE UN SUBDITO FRANCES”. El carteil tingué molt d’efecte, ningú feu el més mínim destrós en l’ermita. Diuen que Santa Llucia fon l’única que salvà de l’ola de destruccions que és va cebar ab les nostres Iglesies Valencianes.
La chicoteta CLAUDIA BAYO tornà una temporada a França, on la seua mare viu encara. Anys després regresà al nostre pais i cumplits els 17 anys, es casà ab un espanyol cridat francesc Llop actual President de la Cofradía de Santa Llucia.
Actualment, l’ermita es un chicotet temple barroc al que cada 13 de Decembre, acudixen gran multitut de persones de tota la comunitat Valenciana. Els devots reçen a la Santa de SIROCUSA, besen la seua reliquia i mengen els panets beneis para conservar la vista. Ademés, abonen 200 Pts. de la cuota de la cofradía, uns dinés que apenes apleguen per restaurar un enclau i emblematic temple i art cultural Valencià.
JIMÉNEZ i CARAÑAMA, Francesc
Fiesta de los Niños de la Calle de San Vicente - València (2001)
Pontifícia, Real i Antiga Confraria de Santa Llúcia Verge i Màrtir de València
© Fiesta de los Niños de la Calle de San Vicente - València (2001)
© Pontifícia, Real i Antiga Confraria de Santa Llúcia Verge i Màrtir de València (2024)
confrariasantallucia@gmail.com
NIF R4601355C
Registro de Entidades Religiosas del Ministerio de Justicia 021836 (antiguo 8647-SE/C)
Cuenta Corriente SABADELL IBAN ES23 0081 0297 1300 0188 0298
Hospital, 15 - 46001 VALÈNCIA
Telèfon 627 651 721
Última modificació: 20-04-2024