La campana major de Santa Llúcia participa en la Fira DIKÉ: Art, Cultura i Patrimoni Religiós

Stand de
Stand de"2001 TÉCNICA Y ARTESANIA S. L." de la fira DIKÉ: ART, CULTURA I PATRIMONI RELIGIÓS. Es mostra diversos moments del procés de neteja de la campana, per a la seua restauració acústica. - Autor: GUALLART, Manolo

La campana major de Santa Llúcia està exposada en el stand de l'empresa "201 TÉCNICA Y ARTESANÍA" en la fira DIKÉ: Art, Cultura i Patrimoni Religiós , que ha tingut lloc en la Fira de València el cap de setmana passat.

La campana està en procés de restauració per tornar a ocupar el seu lloc en l'espadanya de l'ermita de Santa Llúcia. En l'exposició es mostren diversos moments del procés de neteja del bronze, des de la brutícia original fins al color daurat del metall. Com és conegut, aquesta neteja no està motivada per causes estètiques (ja que el color daurat tornarà a verd fosc en poques setmanes) sinó per llevar les distintes capes de brutícia que cobreixen la campana, per fora però sobre tot per dins, i que modifiquen la seua sonoritat i disminueixen la seua ressonància.

Stand de
Stand de"2001 TÉCNICA Y ARTESANIA S. L." de la fira DIKÉ: ART, CULTURA I PATRIMONI RELIGIÓS. Es mostra diversos moments del procés de neteja de la campana, per a la seua restauració acústica. - Autor: GUALLART, Manolo

La campana duu la següent inscripció en dues línies "SOIDE # LACOFADRIA # DELA # VIRGEN # Y # MARTIR # SANTA # LVCIA # AÑO # I786 # " / "SIENDOCLAVARIO # VICENTE # SALZEDO # LABRADOR # DELAHVERTADERVA # " que haurien d'haver escrit "SOY DE LA COFRADIA DE LA VIRGEN Y MARTIR SANTA LUCIA AÑO 1786. SIENDO CLAVARIO VICENTE SALCEDO, LABRADOR DE LA HUERTA DE RUSSAFA". Com és sabut la confraria de Santa Llúcia, ubicada a la seua ermita, junt a l'antic Portal de Torrent, havia de tindre, en els temps antics, cada any un Clavari nou, alternant els de l'Horta i de la Ciutat, de manera que aquest any de 1786 el Company de Clavari seria de la ciutat.

No figura el nom del fonedor, tot i que la Confraria conserva el contracte, no transcrit, de la fabricació de la campana. Es dona la curiositat que la decisió de fer la campana es va prendre 20 anys avans, sent Company de Clavari l'esmentat SALZEDO, qui executaria la fosa en el seu mandat.

La campana duu una creu amb pedestal en la part exterior, i en la part interior hi ha una imatge de la Santa, envoltada per un dragonet (què encara conserva les escates de l'animal original) i d'un cuc, símbol totalment inusual en les campanes. La utilització dels animals trobats a prop de la campana durant la seua construcció eren associats a la creença que aquests naixien del foc, igual com la campana tornava a nàixer després d'haver passat per les flames.

La truja de la campana, de la mateixa època, segueix un disseny allargassat, semblant a la pròpia campana, i serà restaurada de manera que seguirà tocant exclusivament de manera manual, amb l'ajuda d'una ballesta i una corda. El braç original ja té el forat, de forma quadrada per evitar que gire, de l'antiga ballesta per tocar la campana a distància amb una corda.

Les campanes (aquesta Llúcia de 1786 i l'Àgata feta per Manuel QUILES en 1872) seran reposades en la seua espadanya una volta acaben les obres de restauració arquitectònica de les quatre façanes de l'immoble i del seu accés lateral, en desembre de 2012.

LLOP i BAYO, Francesc

(16-09-2012)

  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia
    Pontifícia, Real i Antiga Confraria de Santa Llúcia Verge i Màrtir de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (2012)
    © Pontifícia, Real i Antiga Confraria de Santa Llúcia Verge i Màrtir de València (2024)
    confrariasantallucia@gmail.com
    NIF R4601355C
    Registro de Entidades Religiosas del Ministerio de Justicia 021836 (antiguo 8647-SE/C)
    Cuenta Corriente SABADELL IBAN ES23 0081 0297 1300 0188 0298
    Hospital, 15 - 46001 VALÈNCIA
    Telèfon 627 651 721

    Última modificació: 29-03-2024