Saps, tens que recordar el nostre afecte, de tants anys de coneixerse. Tindriem once o dotje anys, cuant anabem a la escola de La Inmaculada en el Patronato de la Joventut Obrera... Un curs guanyares el prémit máxim... Encara te veig en la corona de llorer, declamant el teu sabut parlament en el teatret, davant del Arquebisbe de Valencia el P. Bastés S. J., Sra. Marquesa de Colomina i diverses personalitats... i els alumnes de totes les Escoles...
Despres ya homenets per la Casa deis Obrers en la J.O.C. Joventut Obrera Católica, i, ya vingué la guerra, ¡cuant e pregat per tú per lo que feres en mon jermá!
I vingué la Pau. Sabiem les teues andanses teatrals, amoroses, laborals, i contragueres matrimoni... Mes ya pasaren els temps... Eres un home dret i fet rodejat de fills, de nets, i tornem a reviure ací en la Reial Associació de Sant Vicent Ferrer de la Plaza de Nostra Señora dei Pilar —ahon tant tú com yo, ¡afinitat de afectes sentimentals!, en aquesta barriada i en la mateixa parroquial esglesia de Nostra Señora apareguda en la Ciutat de Zaragoza, es casarem...
Mes la convivencia s’agrandí —ya mes, imposible— cuant formares en la Junta de Gobern de la Pontificia, Real y Primitiva Cofradia de Santa Lucia, así a uns pases de nostra llar..., i no nian fets humans pera agrair la teua dedicaçió en tota hora i temps, a honorificar a la Santa Verge i Mártir protectora de la vista.
MoIs jorns vixquerem penes, angunies, gojos, i estabes preparant un viaje a terres aragoneses cuant de improvís la jermana mort te va vindre.
¡Recordes cuant al mig jorn resabem el Angelus i les demés jaculatories! ¡Jesús, José. Maria, asistiume en ma última agonia! ¡Que mort la teua tan suau...!
Yo estaba molt Ilunt de Valencia, cuant mon fill Juan-Luis telefonicament em doná la noticia; quedí indecis, no eu creia...
I plori com no había plorat, desde la mort de ma Mare.
F. J. LLOP LLUCH
Real Asociación de San Vicente Ferrer de la Plaza del Pilar - València (1984)