| Localització |
Espadanya |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
36 |
|---|
| Altura del bronze |
32 |
|---|
| Vora |
3 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
27 |
|---|
| Fonedor | FENOLLERA, VICENTE |
|---|
| Any fosa |
1791 |
|---|
| Descripció |
La campana té anses simples i en el terç dos grups de dos cordons i una senzilla inscripció entre ells en llatí: "✱AVE•MARIA•GRACIA✱PLENA✱ANO I791". El text procedeix de l'Ave Maria, l'oració mariana més popular del catolicisme. La primera part té origen en l'Evangeli de Lluc (Lluc. 1, 28) on es descriu el passatge de l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a la Mare de Déu. És una variant respecte a l'evangeli perquè inclou el nom de Maria, present a l'oració però no a l'evangeli. També té la data de fosa. Seguidament, en el mig trobem una creu de calvari i una sargantana. En el mig peu té quatre cordons i en el peu disposa d'altres dos cordons i una sanefa amb estreles. |
|---|
| Terç (T) |
(2 cordons)
"✱AVE•MARIA•GRACIA✱PLENA✱ANO I79I"
(2 cordons) |
|---|
| Mig (M) |
(00) (Creu de calvari)
(06) (sargantana) |
|---|
| Mig peu (MP) |
(4 cordons) |
|---|
| Peu |
(cordó)
(sanefa amb estreles)
(cordó) |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Hi ha una anella en la part superior del capçal, fet que podria indicar que la campana es tocava al mig vol. La posició de l'anella facilitava el moviment de la campana, que es tocava per mitjà d'una llarga corda o cadena unides al cigonyal. Sembla que en el segle XX va passar a voltejar amb el cigonyal. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Es volteja manualment per al culte de l'ermita. |
|---|
| Truja |
Fusta de perfil tradicional |
|---|
| Estat actual |
Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya de l'ermita. Conserva la instal·lació tradicional amb una truja de fusta de perfil local (molt semblant al valencià), un cigonyal molt allargat per voltejar-la i un batall lligat. |
|---|
| Mecanismes de toc |
(03) cigonyal |
|---|
| Intervencions |
La campana va ser refosa l'any 1791 pel trencament d'una més antiga de principis del segle XVIII. De la instal·lació antiga es conserven les palometes que fixen els ferratges al capçal i part del conjunt de ferratges. En 1902 es va intervindre el conjunt, d'acord amb el que indiquen les plaques que hi ha a la truja. A més, a finals del segle XX s'instal·laren nous rodaments. |
|---|
| Propostes |
La instal·lació és tradicional i s'ha de conservar. En cas de restauració la truja i els ferratges es deuen conservar i intervenir tractant d'aprofitar els màxims elements possibles de la instal·lació. En cas de canvi, es deuen fer altres nous exactament igual que els canviats. No es recomana la mecanització de la campana.
|
|---|
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Valoració |
Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
|---|
| Instal·lació |
La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
|---|
| Notes |
En la truja hi ha dos xapes de ferro amb inscripcions. La primera diu així: "SE RENOVÓ / AÑO 1902". L'altra té una llarga inscripció: "SIENDO CURA DE BENISSA D. DOMNGO SABATER / SALELLES. ALCALDE JUAN BAUTISTA ROSELLO TEND. / JOSE PINEDA SANTACREU. DIEGO CASTELLS MORENT. / JOSE IVARS CASTELLS. NICOLAS DIMITROVCOLE VICENT / EN EL AÑO ZO (...) LE HICIMOS A ESTA CAMPANA LOS MECA_ / NISMOS DE VOLTEO DESDE ABAJO Y TOQUES A MISA. / SIENDO D. MANUEL TRO FLUIXA ALCALDE PEDA_ / NEO DE A PARTIDA DE LLEUS.".
La campana es podria vincular amb el fonedor Vicente Fenollera, actiu en la segona meitat del segle XVIII en terres de l'arxidiòcesi de València. Les flors amb les quals separa les paraules, així com la sanefa del peu de la campana són típiques d'aquest fonedor. |
|---|
Autors de la documentació- ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica parcial i fitxa] (05-07-2019)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-06-2025)
|
| Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualització |
26-06-2025 |
|---|
| 34 Fotos |
|---|