| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 51 |
| Altura del bronze | 42 |
| Vora | 5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 77 |
| Fonedor | ROSES E HIJOS, VICENTE |
| Any fosa | 1897 |
| Descripció | La campana té una senzilla inscripció al terç amb l'advocació a la que està dedicada i la data de fosa: "✱SAN✱ANTONIO✱AÑO 1897✱". |
| Anses | 3 anses, no antropomòrfiques. |
| Terç (T) |
(sanefa de triangles decorats) (cordó) (06) "✱SAN✱ANTONIO✱AÑO 1897✱ (diversos triangles decorats)" (cordó) (diversos triangles decorats) (cordó) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (06) (Monograma de Maria) |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Principalment volteig manual. |
| Tocs actuals de campanes | Volteig i repic automàtic. |
| Truja | de ferro, estil Manclús antic |
| Estat original |
Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local. Disposaria de diversos accesoris per al seu toc manual. |
| Estat actual |
La campana está en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat. |
| Mecanismes de toc | (03) motor de volteig continu, (09) electromall monofàsic. |
| Intervencions |
Va ser fosa l'any 1897. No indica el seu autor o autors a les inscripcions, no obstant es pot atribuir a la foneria de Vicente Roses e Hijos (o hijo), autors de l'antiga campana grossa (1893) per les similituts amb altres campanes signades per ells. Durant la Guerra Civil (1936-1939) l'Ajuntament va rebre un telegrama des de Villena que notificava que un grup de milicians es desplacaria al poble per retirar les campanes. L'Ajuntament va decidir despenjar les campanes de les finestres i situar-les al centre de la sala, de forma que no eren visibles des del carrer. Per aquest motiu aquesta i la resta de campanes es salvaren. L'any 1939 retornà a la seua finestra. Entorn a 1977 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar. La truja de fusta original es va canviar per altra de ferro i la dotaren amb motor de vol continu. L'any 2017 disposava també d'un electromall monofàsic. |
| Propostes |
Vist l'estat en que es troba es deuria procedir a la seua restauració, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora, recuperant d'aquesta forma la sonoritat perduda. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. Igualment motor es deu canviar per altre d'impuls. Finalment el batall es deu reforçat amb cable de seguretat per evitar la seua caiguda en cas de trencament. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació a sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l’instrument, així com els tocs tradicionals i el toc manual. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Sant Antoni, dels Albats, ubicada a la parròquia de Sant Bertomeu (EL CAMP DE MIRRA), és una obra mestra de la foneria ROSES E HIJOS, datada en la seva fabricació l'any 1897. La campana presenta un disseny ornamental destacat per la repetició de triangles decorats, tal com es reflecteix en la inscripció principal: “SAN&10033;ANTONIO&10033;AÑO 1897”. A més, s'observa un monograma de Maria i una creu amb pedestal. La campana es troba en bon estat de conservació i està instal·lada a la sala de campanes de la parròquia, equipada amb un sistema de pujada i descens mitjançant truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús, amb un motor de vol continu i electromall monofàsic i batall lligat. En cas de trencament, la campana pot ser reparada per soldadura, tot i que també es pot reemplaçar per una campana amb afinació diferent. La seva conservació i la seva funcionalitat la consideren un element valuós dins del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 08-07-2020 |
| 10 Fotos | |
