Santa Bàrbera i Sant Vicent Ferrer (1) - Parròquia de Santa Maria dels Àngels d'Ares del Bosc BENASAU (COMUNITAT VALENCIANA)

Santa Bàrbera i Sant Vicent Ferrer (1) - Parròquia de Santa Maria dels Àngels d'Ares del Bosc - BENASAU (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2041)

Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 33

Altura del bronze 28

Vora 3

Pes aproximat (en quilos) 21

Fonedor DE LA VIÑA, JUAN ANTONIO

Any fosa 1700

Descripció Es tracta d'una xicoteta, però històrica campana que data de 1700. Té anses simples i una inscricpió que fa referència a l'advocació de la campana i la data de fosa: "SBARBERAISVISENTFERRERI700". A causa de les xicotetes dimensions de la campana, el fonedor va escriure tota la inscripció sense espais. Correctament, caldria haver escrit "SANTA BÀRBERA I SANT VICENT FERRER 1700". En el mig té una creu de calvari que després apareix habitualment en les campanes de Juan Antonio de la Viña, motiu pel qual podria vincular-se amb aquest fonedor o bé ser del seu predecessor, que segurament va estar actiu en les primeres dècades del segle XVIII. A més, en el peu té quatre cordons i en el peu dos més.

Espatlla (H) (2 cordons)

Terç (T) (2 cordons)
"SBARBERAISVISENTFERRERI700"
(2 cordons)

Mig (M) (06) (Creu de calvari)

Mig peu (MP) (4 cordons)

Peu (2 cordons)

Tocs actuals de campanes Repic des de baix. Volteig per a les grans solemnitats des de la sala de campanes.

Truja Truja de ferro moderna de S. Manclus, pintada i repretada.

Estat original Suposem que la campana tindria una truja de fusta semblant al perfil tradicional local de la zona.

Estat anterior En la documentació de 1998 la campana estava instal·lada a la mateixa finestra. Aquesta, no comptava amb cap reixa de protecció.

Estat actual La campana està en una de les finestres de la sala de campanes. Té una truja de ferro Manclús (model nou) pintada de marró. La finestra on està ubicada té una reixa per evitar l'entrada d'aus (la campana està molt bruta de colomina). Té un batall ben nugat amb cable de seguretat.

Mecanismes de toc Corda al batall per a tocar des de baix.

Intervencions La campana fou fosa l'any 1700, probablement es va instal·lar a una primitiva espadanya de l'antiga ermita, fins a la construcció del campanar. Aquesta seria dotada d'una truja de fusta semblant al perfil tradicional local de la comarca del Comtat. Posteriorment, sobre la dècada dels anys huitanta Salvador Manclús la canviar la truja de fusta per altra de ferro (model nou). En una data posterior que desconeixem, es va instal·lar una reixa per evitar l'entrada d'aus al campanar, però que no protegeixen la campana d'aquests éssers.

Propostes A causa de l'estat actual de conservació, proposem una restauració completa de la campana. Cal baixar-la del campanar per dur-la fins als tallers de restauració on ha de ser netejada per dins i per fora. També s'ha de fabricar una nova truja de fusta, intentant seguir els models tradicionals de la comarca del Comtat. No recomanem la seua mecanització. La reixa antiaus s'ha de canviar per altra que no permeta l'entrada d'excrements al campanar i al mateix temps que permeta l'accés a la campana, A més, cal orientar-la correctament, és a dir, la creu ha d'estar ubicada cap a l'exterior.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Notes Respecte al fonedor pensem que per les decoracions de la campana, especialment per la creu permet atribuir-la temporalment a Pascual ROSES (nota de OSA MILLÁN, Sergio). No obstant això sembla poc possible que Pasqual Roses poguera fondre aquesta campana. La primera notícia d'aquest fonedor és de l'any 1774 i sembla que mor l'any 1817. Per qüestions vitals (més al segle XVIII) sembla molt poc factible que treballara durant prop de 117 anys i que la seua data de naixement se situara a finals del segle XVII (nota de ALEPUZ CHELET, Joan).

Autors de la documentació

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 04-04-2025


14 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)