| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 82 |
| Pes aproximat (en quilos) | 319 |
| Any fosa | 1853 |
| Descripció | La campana té aquesta inscripció al terç, composta amb lletres decorades i en llatí: "PER INTERCESIONEM B BARBARAE / A FVLGURE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE ANO I853". En valencià es podria traduir així: "PER LA INTERCESSIÓ DE SANTA BÀRBERA ALLIVEREU- NOS SENYOR DEL LLAMP I LA TEMPESTAT ANY 1853". El text segurament deriva de les Lletanies dels Sants i adapta una de les súpliques per dirigir-la a Santa Bàrbera, invocada durant les tronades. Al mig té una creu amb pedestal i una custòdia. |
| Terç (T) |
(2 cordons) "PER INTERCESIONEM B BARBARAE" (cordó) "A FVLGURE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE ANO I853" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (creu amb pedestal) (00) (custòdia) |
| Mig peu (MP) |
(3 cordons) (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es voltejava manualment a l'espadanya de l'església vella. Segurament també es repicava a alguns tocs. |
| Tocs actuals de campanes | Repic automàtic. |
| Truja | Ferro Fernando Villanueva |
| Estat original | La campana estava situada a una de les finestres del primer nivell de l'espadanya amb truja de fusta de perfil tradicional local i estava dotada amb electromall monofàsic. |
| Estat actual |
La campana està situada al centre de l'estructura metàl·lica que corona el campanar. Té una truja de ferro que segurament és de la foneria de Fernando Villanueva i està mecanitzada amb electromall interior. |
| Mecanismes de toc | Electromall intern |
| Intervencions |
L'any 1962 es va baixar des de l'Església Vella per pujar-la al nou campanar. Possiblement a causa de l'origen extremeny d'un dels donants de l'església es va dotar la campana amb truja de ferro de la foneria de Fernando Villanueva, situada a Villanueva de la Serena (Badajoz). Entorn de l'any 2012 es va substituir l'anterior cos per una nova estructura metàl·lica i al mateix temps es baixaren les campanes. Industrias Manclús la va netejar per fins i per fora sense canviar la truja de ferro per una nova de fusta de perfil tradicional local. Es va mecanitzar amb electromall interior monofàsic. |
| Propostes |
El poc espai disponible limita plantejar una autèntica restauració de la campana i que aquesta es voltege. No obstant això sí es podria canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local i mecanitzar-la amb electromall exterior, així com dotar-la amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat per tocar-la manualment. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Santa Bàrbera, ubicada a la Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Xert, és una peça de valor patrimonial destacable, fosa el 1853 per la foneria de Fernando Villanueva. La campana, situada al centre de l’estructura del campanar, presenta una truja de ferro que, segons la documentació, és d’aquesta mateixa foneria i utilitza mecanització electromall interior. Les inscripcions que apareixen a la campana són les següents: “PER INTERCESIONEM B BARBARAE” i “A FVLGURE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE ANO I853”. Aquestes marques reflecteixen el procés de fabricació i la intenció original de la campana. La campana està protegida per un pedestal i, segons la documentació, ha estat objecte de custòdia. La seva conservació és particularment delicada, ja que només pot ser reparada per soldadura i, en casos extrems, reemplaçada per una altra campana. La seva singularitat resideix en la tecnologia de mecanització electromall interior de la truja, que la fa una peça valuosa per a l’estudi de la metalurgia i la història de la foneria local a la COMUNITAT VALENCIANA. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 07-05-2020 |
| 4 Fotos | |
