| Diàmetre (en cm) | 87 |
|---|---|
| Altura del bronze | 86 |
| Pes aproximat (en quilos) | 381 |
| Fonedor | POMAROL, JOSEP |
| Any fosa | 1819 |
| Descripció |
La campana tenia una llarga inscripció "CAMPANA DE SANT BERNAT DE MAS CALBO / FETA EN 1739 Y RENOVADA PER DISPOSICIO DEL AJUNTAMENT DE REUS EN LO ANY 1819 / JHP POMAROL, CAMPANÉ DE LA MATEIXA VILA" També hi havia quatre imatges de sants, amb els seus rètols) "SANT BERNAT - SANT EMIGDIO - NOSTRA SENYORA DE MISERICORDIA - SANT MARCH" Sant Emigdi, poc habitual, és un bisbe màrtir del segle IV considerat defensor contra els terratrèmols. La seva popularitat va créixer molt a partir del terratrèmol de Lisboa (1755), però aquesta campana, molt anterior, indica una devoció ja consolidada. |
| Terç (T) |
"CAMPANA DE SANT BERNAT DE MAS CALBO / FETA EN 1739 Y RENOVADA PER DISPOSICIO DEL AJUNTAMENT DE REUS EN LO ANY 1819 / JHP POMAROL, CAMPANÉ DE LA MATEIXA VILA" (quatre imatges de sants, inidentificables, amb sengles rètuls) "SANT BERNAT - SANT EMIGDIO - NOSTRA SENYORA DE MISERICORDIA - SANT MARCH" |
| Truja | Braç de fusta - fixa |
| Estat actual | Faltava un tros de la boca. Refosa. |
| Mecanismes de toc | Batall per al repic manual - mall extern per al toc dels quarts |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Campana de Sant Bernat, també coneguda com a Gegants o Quarts, és una peça clau del patrimoni de la Església Prioral de Sant Pere a Reus, forjada per Josep Pomarol el 1819. La seva fabricació original data de 1739, i l'ajuntament de Reus va renovar-la en 1819, reflectit en l'inscripció "FETA EN 1739 Y RENOVADA PER DISPOSICIO DEL AJUNTAMENT DE REUS EN LO ANY 1819 / JHP POMAROL, CAMPANÉ DE LA MATEIXA VILA". La campana presenta quatre figures de sants inidentificables, cadascuna amb un rètol, que representen Sant Bernat, Sant Emigdio, Nostra Senyora de Misericòrdia i Sant Marc. La seva estructura, de fosa, i l'estat de conservació, amb la manca d'un tros de la boca, evidencien el seu origen i el procés de refosa. La campana de Sant Bernat és un testimoni important de l'art de la metalurgia catalana i de la tradició campanística local. La seva renovació al 1819 i la signatura de Pomarol la converteixen en un objecte de valor històric i artístic, representatiu de la cultura i l'artesania de CATALUNYA. |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 17-04-2010 |
| 2 Fotos |
