| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 75 |
| Altura del bronze | 65 |
| Vora | 6 |
| Pes aproximat (en quilos) | 244 |
| Fonedor | ROSES, JOSÉ |
| Any fosa | 1809 |
| Descripció | La campana té set anses i dos grups de dos cordons en el terç. Entre ells hi ha una senzilla inscripció en espanyol: "MARIA ✱ DE ✱ LA ✱ ASVMCIOИ ✱ AИO ✱ I 8 0 9 ✱ ✱ ✱ ". Aquesta indica l'advocació a la qual està dedicada la campana i l'any de fosa. En el mig té una creu de calvari i les imatges dels Sants de la Pedra, identificades abans com a una Anunciació. La neteja del bronze no deixa dubtes que són els primers. A més, té cinc cordons en el mig peu i dos més en el peu. |
| Terç (T) |
(2 cordons) / "MARIA ✱ DE ✱ LA ✱ ASVMCIOИ ✱ AИO ✱ I 8 0 9 ✱ ✱ ✱ " / (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (creu de calvari) (06) (Sants de la Pedra) |
| Mig peu (MP) | (5 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes |
Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Repic i volteig automàtic. |
| Truja | Fusta Electrorecamp |
| Estat original |
En el moment de la seua fosa seria dotada amb una truja de fusta i els corresponents mecanismes per al seu toc manual. |
| Estat anterior | Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús (model nou) i mecanitzada amb electromall, mig vol i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavoria la conservació de la campana. |
| Estat actual |
L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Intervencions | En un article sobre l'Església i l'ermita de Càrcer publicat en un llibre de festes patronals de 1994 per Demetrio CUEVES, diu que la campana "Maria de la Asunción" fou feta en 1809 per José Roses de Chella i que va costar 450 lliures. (Notes de Xavier MARTÍN NOGUERA - 2003). Durant la dècada dels anys 80 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb electromall trifàsic, mig vol i motor de vol continu. L'any 2023 es va restaurar el conjunt. Amb la resta de campanes la baixaren de la torre per procedir als treballs fets per ELECTRORECAMP. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 15-01-2024 |
| 43 Fotos | |
