| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 44 |
| Altura del bronze | 38 |
| Vora | 3 |
| Pes aproximat (en quilos) | 49 |
| Any fosa | 1851 |
| Descripció | La campana té anses simples i en el terç hi ha dos cordons. Entre ells apareixen uns triangles invertits i aquestes inscripcions: "S.TA✱ AGUEDA ✱AÑO✱I85I". El breu text indica l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa. A més, en el mig hi ha una creu de calvari i en el mig peu dos cordons. |
| Terç (T) |
(cordó) "▼ ▼ S.TA✱ AGUEDA ✱AÑO✱I85I" (cordó) |
| Mig (M) | (00) (creu de calvari) |
| Mig peu (MP) | (2 cordons) |
| Tocs actuals de campanes | No toca. |
| Truja | Ferro Quintana |
| Estat actual | Està instal·lada en l'espadanya que hi ha en el mur de la capçalera del temple parroquial, dotada amb truja de ferro de Quintana i mecanitzada amb motor de volteig. El batall està penjat amb unes tires de cuir. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol (03) |
| Intervencions | Entorn de 1980 es va instal·lar la truja de ferro actual, treball fet per mitjà de la casa Roses (botiga d'articles religiosos) de Castelló de la Plana. Aquesta no es dedicava a treballar en campanes i habitualment encarregava a altres cases especialitzades els treballs. Sembla que en aquest cas la truja es va comprar al taller Quintana de Saldaña. |
| Propostes | La campana ha de recuperar la truja de fusta que tenia antigament. El model d'aquesta podria ser el de la campana xicoteta del campanar. Es podria també mecanitzar amb motor d'impuls. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | Fonts orals indiquen que possiblement procedeix de l'ermita de Santa Àgueda. És del mateix any i fonedor que una de les campanes de l'ermita de Sant Domingo. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 10-12-2025 |
| 29 Fotos | |
