| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 56 |
| Altura del bronze | 40 |
| Vora | 8 |
| Pes aproximat (en quilos) | 102 |
| Fonedor | MANCLÚS, SALVADOR |
| Any fosa | 1963 |
| Descripció | Al mig podem trobar l'inscripció de la campana: "MARIA LORENZA DEL ROSER/ AÑO MDCCXXXX/REFUNDIDA EN EL AÑO 1963” en ella en primer lloc aludeix a l'advocació a qui va dirigida en aquest cas pareix ser el nom del donant de la campana, Maria Lorenza del Roser, seguidament marca el any amb números romans la data de fosa de l'antiga campana barroca de 1740 on diu "AÑO MDCCXXXX", correctament deuría estar escrit "AÑO MDCCXL", després cita el any de fosa de l'actual campana "REFUNDIDA EN EL AÑO 1963". |
| Terç (T) |
(3 cordons) (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu) (03) (relleu Immaculada) (06) “MARIA LORENZA DEL ROSER/ AÑO MDCCXXXX/ REFUNDIDA EN EL AÑO 1963” (09) (marca de fàbrica Manclús "FUNDICION DE CAMPANAS DE SALVADOR MANCLUS C/ INDUSTRIA 27 VALENCIA") |
| Mig peu (MP) |
(3 cordons) (1 cordó gruix) |
| Peu | (1 cordó) |
| Tocs tradicionals de campanes | La campana avans de la seua automatització entre els anys 70 i 80 era tocada de forma manual desde baix del campanar, ja que era dotada de un cigonyal per voltejar-la i una llarga corda al batall per repicar desde els peus del campanar. |
| Tocs actuals de campanes | Vols i repics automàtics. |
| Truja | ferro Manclús vella |
| Estat original | La campana desde l'any de la seua fosa estaba instal·lada a la finestra Est del campanar, i amb una truja de fusta de perfil valencià amb un cigonyal per voltejar-la, i amb una llarga corda al batall per repicar-la desde baix. |
| Estat anterior |
En la documentació del campanar a l'any 1970, la campana era situada a la finestra Est, dotada d'una truja de fusta de perfil tradicional, i permitia el vol manual desde els peus del campanar, també el seu mig vol i el repic, es trobava ben repretada. |
| Estat actual | Regular, la campana es troba amb una truja de ferro Manclús poc oxidada, lo que supusaria que amb el fet del seu regular estat de conservació, deuría de baixar-se del campanar i fer el procés de restauració, amb la neteja interior i exterior del bronze per recuperar el seu color, tonalitat original i eliminar el òxid, dotant-la d'una truja de fusta de perfil tradicional amb instal·lació elèctrica que permeteixca el toc manual, típic i tradicional. |
| Mecanismes de toc | Motor a cadena de vol seguit a les (09) i martell de gravetat a les (03) |
| Intervencions |
L'any 1963 el rector de Massalfassar del mateix any, mana fondre una campana a la casa Manclús per a substituir una campana barroca del any 1740 que s'havia badat, sent així es va fondre i es va portar al poble beneïnt-la i posteriorment pujada al campanar. Entre els anys 1975 i 1980 es fa un contracte per automatitzar la campana amb un motor de vol seguit i un martell de gravetat, conservada amb aqueste qualitats hasta la actualitat. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | Sala de campanes (09). ¡Lamentablement refosa d´una campana barroca de 1740! |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Maria Lorenza del Roser, ubicada a la parròquia de Sant Llorenç (Massalfassà) fosa per Salvador Manclús el 1963, presenta característiques patrimonials d’interès. La campana, de tres cordons, data de l’any 1740, tal com indica la inscripció: “MARIA LORENZA DEL ROSER / AÑO MDCCXXXX / REFUNDIDA EN EL AÑO 1963”. Aquest element destaca per la marca de la fàbrica Manclús, ubicada a València, que confirma la seva fabricació. El seu estat de conservació és regular, i la truja de ferro Manclús, tot i ser poc oxidada, suggereix la necessitat d’una restauració integral. Aquesta inclou la neteja exhaustiva del bronze per recuperar la seva tonalitat original i eliminar l’òxid, juntament amb la substitució de la truja actual per una de fusta de perfil tradicional i la incorporació d’una instal·lació elèctrica per al toc manual. La campana és considerada interessant i, per la seva importància, es recomana la seva documentació i possible refondiment per assegurar la seva preservació a llarg termini. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | MARTÍNEZ TAMARIT, Pau |
| Actualització | 10-01-2015 |
| 12 Fotos | |
