


| Data de construcció |
1662 |
---|
Arquitecte |
QUINTANA; GUARDIOLA PICÓ |
---|
Descripció |
En 1662 QUINTANA construeix el campanar, ampliat en el XIX a càrrec de GUARDIOLA PICÓ. |
---|
Protecció |
Bé: Església Cocatedral de Sant Nicolau de Bari
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: Alacant
Municipi: Alacant
Categoria: Monument
Codi: (R.I.) - 51 - 0003945 - 00000
Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 15-06-1974
Data Butlletí Declaració: 30-08-1974
Disposició: ORDE MINISTERIAL
Matís: DECLARATS CC.AA. ABANS L/85
(Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport - 16-05-2013) |
---|
Graffitti |
El temple presenta nombrosos grafits en mangra, en les façanes exteriors, recentment restaurats.
També hi ha altres inscripcions més institucionals, en marbre blanc. Així "EN ALICANTE / PREDICO / SAN VICENTE FERRER / EN 1411 / --- · --- / V CENTENARIO DE SU / CANONIZACION / 1955". Igualment "IGLESIA CONCATEDRAL / DE / SAN NICOLAS / --- · --- / MONVMENTO / HISTORICO - ARTISTICO
Molt més interessant és el conjunt de vaixells, tots signats, i alguns formant escenes, que es troben en la sala inferior del campanar. Baix d'ell un grafit, potser de la mateixa mà del campaner, on posa "LA CARA / DE pEpE" junt a una imarge esborrada. Entre altres hi ha diversos dibuixos de campanes amb truja, que potser representen la forma de les desaparegudes amb la primera mecanització.
En l'extrem superior de l'antiga escala d'accés a la sala de campanes (ara eliminada) hi ha un grafit de la Mare de Déu amb el cartell "SUBIDA". En l'inici de l'escala (on serien segurament les cordes per als tocs ordinaris) posa "SE PROY / BE TOCAR"
Hi ha també diverses firmes de visitants, com ara "Francisco Canto / 13-4-1917", "1936 / 27 Diciembre estuvo aquí / Pedro Sempere Peiró", "Estuve / aquí / El / 3-3-50 / Rafael / Gambín / Vidal", "E. G. B. / Estuvo aquí / el 18-5-51", "JOAQUIN / Trujillo - Caceres", "Dia 20 - 1 - 52 / yo vine aqui con / Carmen Perez / I... Moragues / José Moreno que soy yo / Carlos Medrano que eres tu / Rafael Irles que es él / (Rúbrica)", "Enrique Riveron (Uruguay) / 19-4-2006". Aquest grafit es completa, emotivament, per un altre que té la data esborrada, en la mateixa sala: "Para Joaquín - Agustina - Johana ( Aquí estuvo Papá el (esborrat) / a las 15 hs 26 minutos / Los quiero y extraño mucho. / Enrique Riverón". Al costat hi ha una muntanyeta amb un edifici dibuixat on posa "Virgen del Verdún", una advocació mariana molt popular d'aquell país.
Al costat d'una custòdia posa "En el Año 1955 / estuvieron algunos / Alumnos de 5º Curso / H. H. MARISTAS" i diverses signatures. Dalt posa "Dios ES Amor / 5º"
S'hi troben igualment alguns símbols polítics. Així, baix una creu gamada posa "VIVA" i sota una corbella i un martell "MUERA". Hi ha també un avió de guerra, amb creus gamades, al costat del qual posa, segurament de distint autor, "Aquí estuvo Maria / Isabel Agulló el año 1956"
Amb motiu de la restauració del conjunt, una segona sala adossada a la torre fou desmuntada, i sols resta un mur, que forma part de l'estructura del campanar, que també conté vaixells pintats, ara a l'aire lliure. Baix una escena naval es troba "Jose Sancho (rúbrica) 5-6-58 Corpus Christi", que pot correspondre a un campaner. Hi ha també un vaixell de vela signat "R. R."
Alguns grafits han desaparegut amb la restauració: "SE pREy / BE SuBIR / LOS DE ME / NOS DE 14 / aÑO"
Tampoc es localitza un altra, de difícil interpretació: "SEPROIBESUBIRLOSCENORALLANATOCA"
En la volta del tercer cos, de la campana dels quarts, posa incís "J. P. G. / VALENCIA" |
---|
Estat anterior |
En 1992 les campanes tenien una mecanització obsoleta: truges de ferro ROSES, motors de vol continu així com alguns electromalls trifàsics. El monumental rellotge "de ferrer" estava en desús i tan sols es tocava de manera esporàdica l'àngelus i altres senyals de manera manual, mitjançant una corda des del temple.
L'accés a la sala de campanes es produïa des d'una escala de fusta ubicada en la sala inferior del campanar. |
---|
Estat actual |
Sis de les huit campanes litúrgiques tenen truja de fusta i motor d'impulsos així com electromall. Es tracta de motors MOVOTRON que controlen la velocitat i la frenada de les campanes. Les dues campanes majors conserven el sistema obsolet de mecanització.
El primer ordinador, de FRANCE CARILLONS, fou substituït per un APOLLO II de CLOCK-O-MATIC. Sembla que l'ordinador no té inclosos els tocs tradicionals, pèrdua agravada per la mort de l'antic escolà, que també se n'encarregava dels tocs diaris, festius i extraordinaris, així com del manteniment. Tampoc les campanes del rellotge han mantingut els mecanismes històrics.
Els armaris de control dels mecanismes electromecànics disposen d'interruptor exterior d'emergència, però no tenen ni interior ni exteriorment cap endoll per a treballs ordinaris de manteniment.
Damunt de les dues campanes majors, que encara conserven els accessoris desfasats de vol amb motor continu i truja de ferro, hi han sengles bigues metàl·liques per a pujar i baixar les campanes, relativament poc visibles des del carrer.
Després de les obres de restauració arquitectònica del conjunt, l'accés a la sala de campanes es realitza des de les cobertes i la terrassa exterior, havent suprimit l'escala de fusta i l'accés a la sala inferior (a la qual s'entra des de l'antiga porta d'eixida a les teulades) |
---|
Coloms i altres plagues |
En la sala de campanes no hi ha pràcticament brutícia de coloms, però en les dues sales superiors les aus embruten de manera especial les campanes, afectant tant la seua sonoritat com la conservació. |
---|
Campanes |
La cocatedral de Sant Nicolau compta amb dos conjunts de campanes: les dues del rellotge, amb la dels quarts signada per Ramon ROSES i TORMO en 1796 i un altra anònima de les hores de 1888, i les huit campanes de volteig.
No és improbable que les dues campanes menors, de petit tamany, foren les campanes senyaleres, ubicades en diverses parts del temple per comunicar-se amb els campaners. La menor és de Bonaventura PALLÉS del 1846, mentre que l'altra és anònima i amb una inscripció llatina que fa pensar que el seu origen siga holandés i de l'Església Reformada, arribada a Alacant qui sap com.
Les altres sis campanes formaven un conjunt fos per un altre ROSES, Vicent ROSES i FERRI, foses en 1826 i donades en forma de material de canons, segons diuen, pel rei Ferran VII a la ciutat d'Alacant pel haver-li sigut fidel, i de les quals sols resten dues. Altres dues foren refoses per un altre ROSES, segurament Jaime ROSES, en 1863 i 1865. No estan signades però mantenen la creu i altres característiques de la família. Finalment altres dues foren refoses per Salvador MANCLÚS en 1978, entre elles la major que manté la doble advocació del titular de la cocatedral i del nom del rei. |
---|
Propostes |
La proposta de restauració que vam dirigir en 1999 tenia tres fases: la restauració de sis campanes de volteig, la restauració de les campanes del rellotge, la restauració de les dues campanes majors.
La primera fase es va realitzar, amb una subvenció de la Generalitat Valenciana aquell mateix any. La segona fase, realitzada per la pròpia cocatedral, es va realitzar en 2010, mentre que la tercera fase està encara pendent.
Es tractaria de netejar les dues campanes majors i de substituir les truges metàl·liques per altres de fusta, dotant les campanes dels corresponents motors d'impulsos i dels electromalls, instal·lats de manera que no impediren els possibles tocs manuals tot i reproduint-los.
També seria convenient, per assegurar la neteja de les dues sales superiors, dotar els buits amb sengles reixetes d'acer inoxidable, suficientment sutils per no afectar ni al so ni a la imatge del campanar, però bastant dures com per impedir l'entrada de coloms i altres aus, que són la causa de tanta brutícia en les campanes, i que afecten tant la seua sonoritat com conservació. Aquesta mesura hauria de completar-se amb la corresponent trapa al final de l'escala de gat d'accés, per impedir l'entrada de qualsevol pardal. |
---|
AutorGONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio; MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (05-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (25-03-1999) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (02-05-2009) |
|