| Alçada del campanar |
54 |
---|
Descripció |
Església gòtica aixecada entre el 1320 i el 1391, consagrada el 1453. Consta d'una nau de set trams (el primer avui queda tancat per una alta vidriera sota el cor i serveix d'atri) coberts amb volta ogival simple; està capçada per un absis poligonal de set costats. El cor sobre un arc carpanell i volta rebaixada lleugerament bufada, damunt l'atri, és obra del 1863. Grans finestrals oberts en la part alta entre els contraforts i damunt dels altars laterals estan tancats per bonics vitralls com també en els costats de l'absis. Una porta lateral, al nord, de marc rectangular i envoltada per un gran arc apuntat avui es troba ben restaurada; porta el nom d'Avemaria i manté molts elements romànics. Entrant a la dreta per la porta principal, dins de l'atri, es pot passar a una capella lateral, la de la Sang o del Santíssim Sagrament, també gòtica; és del 1468.
El frontis té el portal principal de marc rectangular envoltat d'unes arquivoltes ogivals en degradació que engloben el timpà amb peanyes damunt la llinda, amb la imatge de Santa Maria a sobre la central; envoltant el portal hi ha unes fornícules d'escassa fondària sense imatges en dos nivells separats per una fina motllura que és la continuació de l'imposta on descansen les arcuacions. Una altra fina motllura separa la zona de la portalada de la part alta on hi ha una gran rosassa calada i motllurada de 10 metres de diàmetre. Està coronat per una fina cornisa horitzontal. A les cantoneres d'aquesta façana s'hi van aixecar sengles torres prismàtiques amb escales interiors avui en mal estat.
La cripta sota l'altar major fou excavada al segle XVI (1550-51) i coberta per una ampla volta ogival; s'hi accedeix per escales laterals i entrades per la part posterior del presbiteri que es troba a una alçada superior a la de la nau. A la façana lateral nord, adossada al contrafort esquerre després de la porta de l'Avemaria s'hi aixeca una torre cilíndrica que arriba fins a sobresortir de la teulada i on s'hi obren diverses finestres: és el comunidor. Els murs del temple són de carreus ben tallats de pedra grisenca de mida més aviat petita.
Dimensions: 60'00 x 16'50 x 27'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou l'atri que ell sol té una fondària de 5'25 metres; fins al fons del presbiteri en fa 56. Des del fons de les capelles laterals situades entre els contraforts interiors, l'amplada total arriba als 26 metres. La Capella de la Sang en fa 17'45 x 8'50 x 10'92.
Arquitectes, picapedrers i mestres de cases: el mallorquí Jaume Fabre del 1317 al 1338; Guillem Abiell (dirigí la construcció fins el 1415), i Bartomeu Mas pel que fa al campanar, la capella de la Sang i la finalització del temple.
Guarda tombes com la del pintor Antoni Viladomat (1775), la de Pere Ferrer, conseller de Pere III (1353), la de Joan Copons, marquès de la Manresana i de Barberà, la de Carles de Fivaller (actiu en la Guerra de Successió), la de Sant Josep Oriol (1702) i d'altres. Guarda una escultura amb la imatge de Sant Josep Oriol de Ramon Amadeu i Grau (1745-1821) i també d'aquest artista una de Santa Maria a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats; una escultura del segle XVIII a l'altar de Sant Miquel, i una pica baptismal de marbre fosc del 1691; a l'altar major, presideix el temple la imatge de Santa Maria obra d'Enric Monjo (1896-1976) d'una alçada de 3'30 metres. Els vitralls dissenyats per Pau Macià són obra de l'escola Massana i la casa Queralt; els de la rosassa són obra de la casa Uriach. El 2013 s'hi ha instal·lat, degudament restaurat, el grup neoclàssic de Damià Campeny (1771–1855) Misteri: reserva del Senyor en el sepulcre del 1816, antic Pas de Setmana Santa.
Campanar gòtic iniciat el 1379 i acabat probablement el 1460. Té planta octagonal de dalt a baix i els seus murs fan 3'80 metres de costat, amb un perímetre de 28'40 metres. Mostren pedra carreuada i ben escairada; els caires estan reforçats per bandes de secció rectangular. La cel·la està oberta amb una finestra d'arc apuntat a cada cara; al capdamunt, sota terrat, una cornisa té un fris d'arcs cecs gòtics al dessota; el terrat queda protegit per una barana de carreus i al centre s'hi aixeca un pilar. Una escala de cargol de 300 graons de pedra picada dins d'un espai cilíndric puja per l'interior dels murs per la banda nord; permet accedir a la cel·la i fins i tot al terrat per una altra escala de cargol, més estreta, que s'eleva, també pel nord, per l'interior d'un dels pilars triangulars que constitueixen aquest cos superior. A l'interior, un gran espai central octagonal està dividit en dos pisos, el superior esdevé la cel·la; tots dos pisos es troben oberts al centre per un gran òcul circular per on penjaven la antigues cordes que feien voltar les campanes. La cel·la es troba coberta per una volta de vuit sectors esfèrics. El gruix del mur a l'alçada de la cel·la és de 3'30 metres mentre que a la base és de 3'55; el diàmetre comptat d'angle a angle fa 12 metres.
Hi pengen sis campanes, de petita a gran: Esquirol del 1818; Vicenta del 1710 de 70 kg; Josepa del 1695 de 225 kg; Maria del 1793 de 535 kg; Andreua del 1669 de 980 kg; Antònia del 1774 de 1806 kg. que és la reconstrucció de la que hi havia el 1714 del mateix nom quan fou condemnada a mort per haver tocat a sometent en la defensa de Barcelona contra el rei Borbó; fou refeta pels fidels pocs anys després.
Situació: angle sud-est de l'absis, encarat a llevant, gairebé exempt.
Alçada: 54'00 metres; aquesta és la que diuen tots els papers i testimonis, per exemple Alexandre Cirici, i l'he acceptada com a bona; per barreres arquitectòniques a mi no m'ha esta possible de fer el càlcul.
Esveltesa: 6 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès nacional
Identificador: 26-MH RI-51-0000422
Bé: Església de Santa Maria del Pi
Comunitat Autònoma: C.A. Catalunya
Província: Barcelona
Municipi: Barcelona
Categoria: Monument
Codi: (R.I.) - 51 - 0000422 - 00000
Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931 |
---|
Visites als campanars |
En gener de 2012 s'obri el campanar a les visites com a mirador turístic i com a font de financiació per les despeses de restauració del temple. |
---|
Intervencions |
|
---|
AutorLLOP i BAYO, Francesc (07-05-2003) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (17-03-2011) SACASAS SEGURA, Jordi [Les campanes de Santa Maria del Pi - Informe d'estat actual] (01-02-2014) LLOP i BAYO, Francesc (03-07-2017) CIURANA I ABELLÍ, Blai (20-02-2018) LLOP i BAYO, Francesc (04-05-2018) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (04-08-2018) |
|