| Data de construcció | Segle XVIII, reforma posterior al XIX |
|---|---|
| Descripció |
El campanar està situat a un lateral de la façana principal. És de planta quadrada i presenta tres cossos. El primer és completament llis i sols presenta una xicoteta apertura a la base per il·luminar l'escala interior de la torre. EL segon presenta quatre finestres amb arc de mig punt i unes motllures a la seua base i a la línia de la imposta. El primer cos i el segon estan separats per una xicoteta cornisa, com també el segon i el tercer. Aquest últim està delimitat per una barana metàl·lica amb pinacles als angles. Al centre presenta una torreta amb dos altures, la primera de les quals té algunes esferes o mostres del rellotge i la segona uns arcs de mig punt amb diverses motllures de rajola. La torre està rematada per una creu amb penella. Té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Des d'aquesta hi ha una escala de mà que puja fins al tercer cos, al primer tram del qual trobem la maquinària del rellotge. |
| Protecció |
Bé de Rellevància Local - Identificador 46.24.185-002. El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Fins a l'any 1984 les campanes conservaren la instal·lació tradicional amb truges de fusta de perfil tradicional local i les tres grans amb cordes als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. La més gran tenia una maça horària. |
| Estat actual | L'any 2020 el quatre campanes estaven dotades amb truges de ferro de la foneria Manclús i instal·lades a les finestres del segon cos. Totes elles estan mecanitzades amb motor d'impuls i les tres grans amb electromall monofàsic. La major té un batall amb sistema de fixació rígida i sense cable de seguretat. Les altres tres el tenen lligat i dos d'elles també reforçat amb cable de seguretat. |
| Campanes | Té un conjunt de quatre campanes. La més xicoteta està dedicada a Santa Bàrbera i va ser fosa l'any 1898 per la foneria de Vicente Roses e Hijos d'Atzeneta d'Albaida. No apareix el nom del fonedor, no obstant això, la lletra creu o monograma de Maria són habituals a aquesta foneria i permeten atribuir-la. La tercera és de 1782 i està dedicada als Sants Abdó i Senén. També a aquests sants i a Sant Antoni Abat està dedicada la mitjana, fosa l'any 1807. La campana gran actual és de la foneria Barberí d'Olot (Girona) i està dedicada a la titular del temple, la Puríssima, i a Santa Bàrbera. |
| Tocs tradicionals de campanes |
Les tres majors es repicaven manualment des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i es voltejaven des de la sala de les campanes. La gran tocava les hores. |
| Tocs actuals de campanes |
Les campanes es voltegen i repiquen automàticament. |
| Intervencions |
L'església es va construir entre la dècada dels anys 20 i la dels 40 del segle XVIII, entre 1724 i 1742. És possible que durant aquesta època o poc després es construïra una part del campanar. En l'última dècada del segle XIX es va enderrocar el cos de les campanes i la terrassa superior i van ser substituit per una nova sala de campanes i un remat superior que alberga el rellotge municipal, aquests construits amb rajola. En 1782 es va fondre la campana més antiga que conserva i en 1807 la mitjana. L'any 1898 es va fondre la més xicoteta, possiblement als tallers de Vicente Roses e Hijos. La major s'ha refós en tres moments: 1876, 1955 i 1992 Es va restaurar en 1999 l'exterior de la torre i està prevista una nova actuació en 2020. En 1984 la foneria de Salvador Manclús va canviar les truges de fusta de les campanes per altres de ferro, però sense mecanitzar-les. L'any 2006, l'empresa Electrorecamp va mecanitzar les campanes amb motor d'impuls i les tres grans amb electromalls monofàsics. A la sagristia s'ubica l'ordinador per controlar els tocs. |
| Propostes |
La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'ha de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Igualment cal canviar la batallera actual de la campana gran per altra que permeta instal·lar un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS | Notícies del Gremi de Campaners Valencians nº 5 | 1996 |
| ALFONSO, Daniel | La veu de les campanes - La mecanització de les campanes d'Otos | 2006 |
| CAMPANERS DE LA VALL BLANCA | Inventari de campanes - Parròquia de la Puríssima Concepció - Otos | 2020 |
| CAMPANERS DE LA VALL BLANCA | Jornada entrenament a Otos | 2020 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| Volteig General | 05-08-2015 | 02:02 |
