| Data de construcció |
Segle XVIII |
|---|
| Descripció |
L'ermita té una espadanya, situada a la part superior de la façana principal, de forma que la remata. Té un arc de pedra de mig punt amb un pinacle central, rematat aquest per una creu. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
|
|---|
| Estat actual |
L'espadanya està en bon estat de conservació. La campana té una truja de ferro d'Industrias Manclús i està dotada amb un cigonyal per voltejar-la des del terra. Té un batall lligat però no reforçat amb cable de seguretat. |
|---|
| Campanes |
Té una campana, fosa l'any 2000 i dedicada al Crist del Calvari. Es va fondre, junt a altres destinades a l'Ermitori de Sant Pau i l'Ermita de Sant Pere de Verona, dins de les celebracions amb motiu de l'Any Jubilar 2000. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
La campana es volteja per al culte a l'ermita, especialment per als actes celebrats durant la Quaresma. |
|---|
| Intervencions |
L'ermita del Calvari es va alçar al segle XVIII de forma que tancava el recorregut del calvari. L'antiga campana segurament devia desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939) i com que l'edifici no es va restaurar fins als darrers anys del segle XX va estar molts anys sense campana. Aquesta es va reposar l'any 2000. Va ser fosa als tallers de la foneria càntabra Hermanos Portilla i instal·lada per Industrias Manclús, que va fabricar la truja de ferro. |
|---|
| Propostes |
La instal·lació actual de la campana no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. La campana es pot mecanitzar amb motor d'impuls o conservar el toc manual.
|
|---|
| AutorALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxes] (10-03-2016) |
