Parròquia de Sant Jaume Apòstol - MONTCADA (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de Sant Jaume Apòstol - MONTCADA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campana d'eixida a missa (0)

(Referència 3074)

Localització	Sagristia
Diàmetre (en cm)	27
Pes aproximat (en quilos)	11
Fonedor	MORENO, VICENTE; ROSAS, JAIME
Any fosa	1912
Descripció	La campana té anses simples i en l'espatlla un cordó i quatre estreles. En el terç hi ha quatre cordons. Seguidament, en el mig presenta una creu de calvari radiant i la següent inscripció amb les tres persones de la Sagrada Família: "JESUS MARIA JOSE". Baix d'aquesta hi ha dos estreles i la imatge del Cor de Jesús. En els laterals que queden apareix una estrela en cada costat. La Sagrada Família es repeteix constantment a les inscripcions de les campanes des del segle XVII, especialment a terres castellanes i en campanes xicotetes. En el mig peu hi ha tres cordons, tres estreles i esta inscripció: "✱ AÑO ✱ 1912 ✱". Per acabar, presenta dos cordons en el peu.
Espatlla (H)	(cordó) (00) (03) (06) (09) (estreles)
Terç (T)	(4 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu de calvari radiant) (03) (09) (estrela) (06) "JESUS MARIA JOSE" (imatge del Sagrat Cor de Jesús entre dos estreles)
Mig peu (MP)	(3 cordons) (00) (03) (09) (estreles) (06) "✱ AÑO ✱ 1912 ✱"
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Tocava els quarts junt amb l'altra campana dels quarts que està ubicada al terrat del campanar.
Tocs actuals de campanes	Toca a batallades per senyalar l'inici de les misses.
Truja	Biga metàl·lica.
Estat anterior	L'any 1997 estava situada al tercer cos del campanar. Com que es feia servir per a tocs horaris estava fixa i disposava d'una maça exterior per tocar els quarts, toc que interpretava amb altra campana.
Estat actual	La campana està ubicada a la sagristia de l'església parroquial. Penja d'una anella penjada d'una biga de ferro. Té una corda unida al batall per repicar-la.
Mecanismes de toc	Corda al batall.
Intervencions	Va ser fosa l'any 1912. Les inscripcions no indiquen el nom del seu autor o autors. No obstant els elements decoratius utilitzats, la lletra i la forma de disposar-ho a la superfície de la campana són característics de Jaime Rosas i Vicente Moreno, que varen fondre campanes conjuntament entre els anys 1899 i 1914. Després dels anys 90 del segle XX va baixar del campanar i ubicar a l'interior del temple parroquial com a campana d'eixida a missa.
Protecció	La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Valoració	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana “Campana d’eixida a missa” de la Parròquia de Sant Jaume Apòstol (Montcada) La campana, forjada per Vicente Moreno i Jaime Rosas el 1912, és un element significatiu del patrimoni religiós de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva conservació actual es troba a la sagristia de l’església parroquial, on penja d’una biga de ferro amb un sistema d’anella i corda per a la seva manipulació. La campana presenta un diàmetre de 90 cm i està decorada amb diverses inscripcions i figures. Destaca la inscripció “JESUS MARIA JOSE” que representa l’Imatge del Sagrat Cor de Jesús entre dos estreles, juntament amb tres estreles. A més, s’hi pot apreciar una inscripció commemorativa “AÑO 1912”. La campana està en estat de conservació que permet la seva soldadura en cas de trencament, tot i que la seva substitució per una nova campana és possible. La seva estructura, amb un sistema de repicador i corda, la fa un element funcional i simbòlic de la vida parroquial.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa] (29-04-2016) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica] (12-04-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	15-04-2024
	25 Fotos

Santa Inés (1)

(Referència 3459)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	67
Altura del bronze	57
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	174
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1939
Descripció	La campana té la següent inscripció al terç: "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939". Aquesta indica la santa a la qual es dedica la campana, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "C^TRS ROSES HERMANOS". Finalment té la següent inscripció al mig peu: "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱". La inscripció recorda a Agnés Pedrós Alpicat, més coneguda com la venerable Agnés de Moncada, anacoreta que va viure a una cova pròxima a la Cartoixa de Portaceli fins a l'any 1428 quan va morir.
Terç (T)	(2 cordons) "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals)
Mig (M)	(00) (Creu de Sant Jaume) (03) (monograma de Maria) (06) (marca de fàbrica) "C^TRS ROSES HERMANOS" / (Escut Nacional) (09) (anagrama de Jesús)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱" (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Possiblement tambié repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior	Campana estava mal orientada (creu cap a l´interior). La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) ballester, (09) motor de vol per impulsos i electromall.
Intervencions	La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Inés, ubicada a la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Montcada (fosa per ROSES, HERMANOS (SILLA) l'any 1939), presenta característiques patrimonials notables. La inscripció principal, gravada en dos cordons, commemora la Verge i màrtir Santa Inés i l'any de la victòria 1939. Una segona inscripció recorda la Venerable Inés Verge i Penitent de Montcada. La campana, en bon estat de conservació, està adornada amb una garlanda de motius vegetals i presenta una Creu de Sant Jaume i un monograma de Maria. La marca de la fàbrica, "CTRS ROSES HERMANOS”, juntament amb l’Escut Nacional, identifica els seus fabricants. Un anagrama de Jesús, també gravat en dos cordons, afegeix un element simbòlic. La campana està equipada amb truja de fusta de perfil tradicional local i un sistema de mecanització que permet el toc manual, amb un motor d’impuls i electromall monofàsic, i batall lligat i reforçat. La seva valoració la considera una peça interessant, susceptible de ser refondata en cas de trencament després d’un adequat documentació.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	12-04-2024
	22 Fotos

Santa Bàrbera (2)

(Referència 3460)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	87
Altura del bronze	69
Vora	9
Pes aproximat (en quilos)	381
Fonedor	ROSES, HERMANOS
Any fosa	1939
Descripció	La campana té la següent inscripció al terç: "✱ SANTA BARBARA PATRONA DE MONCADA AÑO DE LA VICTORIA 1939". A més d'indicar que està dedicada a la patrona del municipi, indica el nom d'aquest, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte.
Terç (T)	(2 cordons) "✱ SANTA BARBARA PATRONA DE MONCADA AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals)
Mig (M)	(00) (creu) (03) (monograma de Maria) (06) (marca de fàbrica) "C^TRS ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (ramet de flors)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (sanefa de flors) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior	La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions	La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Santa Bàrbera (2), ubicada a la parròquia de Sant Jaume Apòstol de Montcada fosa per ROSES, HERMANOS, data de 1939 i representa un valuós element patrimonial. La inscripció principal, gravada en dos cordons, commemora la campana com a Patró de Montcada i assenyala l’any de la victòria 1939. A més, s’hi inclou un monograma de Maria (cordó 3) i la marca de fàbrica “C<sup>TRS</sup> ROSES HERMANOS / VALENCIA” (cordó 6). La campana presenta una garlanda amb motius vegetals (cordó 00) i un símbol creuàs (cordó 03), juntament amb un ramet de flors (cordó 9) i una sanefa de flors (cordó 2). El seu estat de conservació és excel·lent, i està instal·lada a una finestra de la sala de campanes, amb truja de fusta de perfil tradicional. El mecanisme de la campana, operatriu a través de motor d’impuls i electromall monofàsic, permet el toc manual i està equipada amb un batall reforçat amb cable de seguretat. La campana és considerada interessant i, en cas de necessitat, pot ser refacitada.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	12-04-2024
	24 Fotos

Mare de Déu del Patrocini (3)

(Referència 3461)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	100
Altura del bronze	86
Vora	11
Pes aproximat (en quilos)	579
Fonedor	ROSES, HERMANOS
Any fosa	1939
Descripció	La campana té en primer lloc la següent inscripció al terç: "✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO". Aquesta inscripció commemora la tradició oral que afirma que baix d'aquesta campana va ser trobada la imatge de la Mare de Déu del Patrocini. La imatge va ser disputada entre les poblacions de Foios i Moncada. Aquesta disputa es va resoldre amb l'entrega de la campana a Moncada i de la imatge de la Mare de Déu a Foios. Al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "C^TRS ROSES HERMANOS / VALENCIA". Al mig peu continua la inscripció iniciada al terç: "✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA". Aquesta inscripció ens indica que la campana es va fondre per tercera volta l'any 1939 (l'antiga ja l'havien refós l'any 1902), finalitzada ja la Guerra. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte.
Terç (T)	(2 cordons) "✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO" (2 cordons) (sanefa amb motius vegetals i caps de xiquet)
Mig (M)	(00) (Creu) (03) (rotllo i canya) (06) (marca de fàbrica rodejant l'escut Nacional) "C^TRS ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP)	(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) "✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA" (2 cordons)
Peu	(2 cordons) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior	Campana estava mal orientada (creu cap a la part interior). La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions	La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. Segons la tradició baix d'aquesta campana havien trobat a la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, venerada a Foios. La campana original, segons conta LLORENS RAGA (LLORENS, RAGA, P. La ciudad de Moncada, 1949) es va refondre en 1902 i destruir durant la Guerra Civil. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana Mare de Déu del Patrocini (3) La campana, ubicada a la Parròquia de Sant Jaume Apòstol (Montcada) fosa per ROSES HERMANOS l’any 1939, presenta un interès particular com a element històric. La seva fabricació es documenta a través de les inscripcions que recullen els següents textos: “Aquesta és la històrica campana que cobijà a la Santíssima Verge del Patrocini.” “Cuyà imatge se venera en foyos. Se refungí per tercera vegada en el juliol 1939 Montcada any de la victòria.” La campana, de disseny sanefat amb motius vegetals i caps de xiquet, està adornada amb elements com un rollo i una canya. Un cordó destaca per la marca de fàbrica “TRS ROSES HERMANOS / VALENCIA”. Altres elements decoratius inclouen un monograma de Maria i una decoració vegetal. En termes de conservació, la campana es troba en bon estat, instal·lada a una finestra de la sala de campanes. Equipada amb truja de fusta de perfil tradicional i un motor d’impuls i electromall monofàsic, permet el toc manual amb un batall lligat i reforçat. La campana és considerada un element interessant i, en cas de trencament, es pot refondre’n després d’haver-la documentat.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	12-04-2024
	38 Fotos

Sant Jaume (4)

(Referència 3878)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	119
Altura del bronze	98
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	976
Fonedor	MANCLÚS, SALVADOR
Any fosa	1982
Descripció	La campana té la següent inscripció al terç, repartida entre dos cordons: "10 DE SEPTIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II / REFUNDIDA A ESPENSAS DE D VICENTE MORELLO CHAPA". Part d'aquesta possiblement fa referència a la data de benedicció de la campana perquè és el dia en que es celebra la festa de Sant Jaume al poble. També commemora la visita de Sant Joan Pau II a València que va tindre lloc el dia 8 de novembre del mateix any. La part situada al cordó inferior indica el nom del donant. Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37". Al mig peu té aquesta inscripció en llatí, repartida entre dos cordons: "+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE + / INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII +". Aquesta es pot traduir així: "OH digne REFULGENT D'ESPANYA SANT JAUME APÒSTOL PREGA PER NOSALTRES AL Senyor MONCADA ANY SANT 1982". La primera part té un fragment de l'Himne de Mauregato, himne litúrgic del Regne Asturià datat de l'època del rei Mauregato i atribuït a Beato de Liébana. La segona té una senzilla oració a Sant Jaume inspirada a les Lletanies dels Sants. A més indica el nom del poble i la data de fosa.
Terç (T)	(2 cordons) "10 DE SEPTIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II" (cordó) "REFUNDIDA A ESPENSAS DE D VICENTE MORELLO CHAPA" (cordó) (garlanda amb motius catòlics)
Mig (M)	(00) (Creu de Sant Jaume) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37" (06) "SAN JAIME APOSTOL" / (creu de Sant Jaume)
Mig peu (MP)	"+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE +" (cordó) "INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII +" (2 cordons)
Tocs actuals de campanes	Repic i volteig automàtic.
Truja	Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat anterior	La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XX (probablement posterior a 1939), que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana.
Estat actual	La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc	(03) ballesta, (09) motor de vol per impuls i electromall.
Intervencions	Al voltant de l'any 1982 estava trencada l'antiga campana, possiblement fosa l'any 1939 junt amb les altres. El bronze va ser baixat del campanar per refondre'l als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La nova campana va ser dotada amb la instal·lació de l'anterior campana i pujada al campanar. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La campana Sant Jaume, ubicada a la parròquia de Sant Jaume Apòstol (Montcada) fosa per Salvador Manclús l'any 1982, presenta característiques patrimonials notables. La campana, refosa per ordre del Sr. Vicente Morell Chapa, està marcada per la data de la visita papal a València: "10 DE SETIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II". La seva façana incorpora una creu de Sant Jaume i un lloguet amb la frase "+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE +". A més, s'hi inclou una invocació a la vila: "INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII". La marca de la fàbrica, "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37", confirma l'autor de la fosa. La campana, en bon estat de conservació, està equipada amb truja de fusta i mecanització que permet el toc manual, incloent un motor d'impuls i electromall. La seva conservació i potencial refondiment són considerats per garantir la continuïtat del seu ús. La campana és considerada un element interessant del patrimoni de la comunitat valenciana.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de l'estat previ a la restauració] (04-11-2005) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana després de la restauració] (29-04-2016)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	22-07-2018
	30 Fotos

Campana dels quarts (A)

(Referència 3421)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	43
Altura del bronze	40
Vora	4
Pes aproximat (en quilos)	46
Fonedor	ROSES, HERMANOS
Any fosa	1926
Descripció	Presenta anses simples. En l'espatlla té un cordó i una garlanda vegetal. A continuació, en el mig peu disposa de dos grups de dos cordons i una garlanda amb motius vegetals solts. Entre els cordons apareix una breu inscripció: "✱ ✱ ✱ JESUS MARIA Y JOSE AÑO 1926". En el mig hi una creu, els anagrames de Jesús i de Maria i la marca de fàbrica: "ROSES HERMANOS/ A^NIDA PERIS Y VALERO / VALENCIA". Seguidament, en el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons i entre ells una sanefa amb flors soltes. A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb motius vegetals i pardals. Per acabar, té dos cordons en el peu.
Anses	Anses simples.
Espatlla (H)	(cordó) (garlanda vegetal)
Terç (T)	(2 cordons) "✱ ✱ ✱ JESUS MARIA Y JOSE AÑO 1926" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals solts)
Mig (M)	(00) (creu) (03) (monograma de Maria) (06) marca de fàbrica) "ROSES HERMANOS/ A^NIDA PERIS Y VALERO / VALENCIA" (09) (anagrama de Jesús)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (sanefa amb flors soltes) (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals i pardals)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Tocava els quarts.
Tocs actuals de campanes	Toca els quarts.
Truja	Biga de ferro.
Estat original	La maça horària estava connectada a la maquinària del rellotge i aquesta accionava el toc de les hores.
Estat actual	L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està ubicada en la part superior del campanar, penjada d'una biga de ferro. Conserva la maça horària antiga, que està mecanitzada per als tocs horaris.
Mecanismes de toc	(00) maça horària
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campana dels Quarts, ubicada a la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Montcada (fosa Roses), és una obra mestra forjada per Hermanos Nida per a l’any 1926. La seva fabricació va ser a València, i es pot apreciar la seva qualitat a través de la inscripció que consta en dos cordons: “JESUS MARIA Y JOSE AÑO 1926”. La campana presenta una garlanda amb motius vegetals solts, complementada per una creu i un monograma de Maria (cordó 3) i una marca de fàbrica que identifica els forjadors: “ROSES HERMANOS/ A<sup>NIDA</sup> PERIS Y VALERO / VALENCIA”. A més, incorpora un anagrama de Jesús (cordó 9) i una sanefa amb flors soltes. La garlanda final també presenta motius vegetals i pardals. L’estat de conservació de la campana és bo, i es conserva a la part superior del campanar, penjada per una biga de ferro. Mantenint la maça horària antiga, mecanitzada per tocs horaris. Es recomana incoar expedient per incloure-la en l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament, la campana pot ser soldada, i en situacions extremes, reemplaçada per una campana amb afinació similar.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i desenvolupament de la fitxa.] (12-04-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	21-04-2024
	33 Fotos

Campana de les hores (B)

(Referència 3422)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	71
Altura del bronze	53
Vora	5
Pes aproximat (en quilos)	207
Fonedor	ROSES, HERMANOS
Any fosa	1926
Descripció	La campana presenta anses simples i en l'espatlla hi ha un cordó i una garlanda amb motius vegetals. Seguidament, en el terç hi ha dos grups de dos cordons i entre ells aquesta inscripció: "✱ SAN JAIME . ESTA CAMPANA FUE FUNDIDA EN EL AÑO 1926". A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb corones, àngels, motius vegetals i querubins. En el mig té un crucifix, l'anagrama de Jesús, el monograma de Maria i la marca de fàbrica: "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS / C^ANO TRANSITS JUNTO C^TRA MADRID". En el mig peu es repeteixen els dos grups de dos cordons i a més hi ha altra inscripció, que per motius d'espai es divideix en dos nivells: "✱ A EX PENSAS DEL AYUNTAMIENTO SIENDO ALCALDE D. AGUSTIN PEREZ DE LUCIA / Y PONCE Y Y SECRETARIO D. LEON NAVARRO LARRIBA". L'espai que queda entre les lletres del text està ocupat per una garlanda de triangles decorats. Per acabar, té tres cordons en el peu.
Anses	Anses simples.
Espatlla (H)	(cordó) (garlanda de motius vegetals)
Terç (T)	(2 cordons) "✱ SAN JAIME . ESTA CAMPANA FUE FUNDIDA EN EL AÑO 1926" (2 cordons) (garlanda amb corones, àngels, motius vegetals i querubins)
Mig (M)	(00) (crucifix) (03) (anagrama de Jesús) (06) (marca de fàbrica) "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS / C^ANO TRANSITS JUNTO C^TRA MADRID" (09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ A EX PENSAS DEL AYUNTAMIENTO SIENDO ALCALDE D. AGUSTIN PEREZ DE LUCIA" (2 cordons) "Y PONCE Y Y SECRETARIO D. LEON NAVARRO LARRIBA" (garlanda de triangles decorats)
Peu	(3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Tocs horaris.
Tocs actuals de campanes	Toca les hores sense repetició.
Truja	Biga de ferro.
Estat original	La maça horària estava connectada a la maquinària del rellotge i aquesta accionava el toc de les hores.
Estat actual	L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està ubicada en la part superior del campanar, penjada d'una biga de ferro. Conserva la maça horària antiga, que està mecanitzada per als tocs horaris.
Mecanismes de toc	(06) maça horària mecanitzada.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local)	La Campana de les Hores (B), ubicada a la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Montcada, és una obra mestra forjada per ROSES, HERMANOS el 1926. El conjunt presenta característiques patrimonials destacades, especialment en la seva decoració. La campana està adornada amb una garlanda que integra corones, àngels, motius vegetals i querubins. A més, inclou elements simbòlics com un crucifix (cordó 00) i un anagrama de Jesús (cordó 03). Una marca de fàbrica, "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS / C<sup>ANO</sup> TRANSITS JUNTO C<sup>TRA</sup> MADRID" (cordó 06), identifica l’origen de la campana. Un monograma de Maria (cordó 09) afegeix un element de devoció. Aquestes inscripcions complementen una dedicatòria a l’Ajuntament, signada per Agustí Pérez de Lucía i Leon Navarro Larribia (cordó 2), i una decoració amb triangles (cordó 03). L’estat de conservació de la campana és bo, i conserva la maça horària mecanitzada per als tocs. La conservació requereix la soldadura en cas de trencament, i la substitució només és possible amb campanes d’afinació compatible. Es recomana incoar expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles.
Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997) LLOP i BAYO, Francesc (12-04-2006) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i desenvolupament de la fitxa.] (12-04-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	21-04-2024
	66 Fotos