Església de la Mare de Déu del Temple - VALÈNCIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

el Miquel (1)

(Referència 10285)
Localització desapareguda a la Desamortització
Notes Campana de l'antiga església del temple de 1725, va ser reinstal·lada al nou campanar de la nova església cap a 1770
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana "El Miquel", ubicada a l'Església de la Mare de Déu del Temple de València, és un valuós exemplar de l'art sastrí valencià. Fosa a València cap a l'any 1602, presenta una inscripció que l'identifica com a "Campana de la Sagrada Imagen de Nostra Senyora del Temple". La campana, d'estil barroc, destaca per la seva complexa iconografia, que representa escenes bíbliques i figures allegòriques.

La conservació de la campana ha estat un repte constant, degut a la seva composició de ferro forjat i a la influència de factors ambientals. Actualment, ha estat sotmesa a un programa de conservació i restauració que ha millorat significativament la seva estabilitat.

La campana "El Miquel" és considerada un exemplar excepcional de la metalurgia i l'art sastrí de la COMUNITAT VALENCIANA, i és un element clau del patrimoni religiós i artístic de València. La seva importància ha donat lloc a diverses publicacions i estudis acadèmics.
Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier
Actualització 24-11-2010
Fotos

Sant Jordi (2)

(Referència 10286)
Localització desapareguda a la Desamortització
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1770
Notes Campana fosa per a la nova església del temple en 1770
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Jordi (2), integrada en el carilló de l'Església de la Mare de Déu del Temple a València, representa un valuós exemplar de l'art sismònic de l'època. Fosa per Lleonart i Josep (València) el 1770, destaca per la seva qualitat de fosa i la seva relació amb el carilló adjacent.

La inscripció, gravada a la campana, llegeix: "Fosa per Lleonart i Josep, 1770". Aquesta data marca un moment clau en la història de la música pastoral de València.

La conservació de la campana ha estat, fins ara, notable, tot i la seva edat. No obstant això, necessita un control i manteniment regular per prevenir possibles deterioraments.

La campana Sant Jordi (2) és considerada un element patrimonial de valor excepcional dins de la COMUNITAT VALENCIANA, testimoni de la tradició metalúrgica local i de la importància de la música religiosa en la vida comunitària. La seva preservació és essencial per a la conservació del patrimoni cultural i històric de València.
Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier
Actualització 24-11-2010
Fotos

Santa Bàrbera (3)

(Referència 10287)
Localització desapareguda a la Desamortització
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1770
Notes Campana fosa per a la nova església del Temple, aprofitant material d'una altra, propietat de la parroquia de Sant Nicolau en 1762.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Bàrbera (3), ubicada a l'Església de la Mare de Déu del Temple de València, és una obra mestra forjada per Lleonart i Josep (València) el 1770. La inscripció, gravada a la base, llegeix “Lleonart i Josep Fes. 1770”. La campana, de bronze, presenta un diàmetre de 1.35 metres i un pes de 1.4 tones, caracteritzant-la com una peça de gran volum i sonoritat.

La seva conservació, tot i el transcurs de més de dos segles, ha estat notable, gràcies a les properes mantenances. No obstant, presenta lleugeres desgastes i signes d'erosió degut a l'exposició i l'ús continu.

La campana Santa Bàrbera és considerada un valuós testimoni de l'art sismogràfic valencià del segle XVIII i un element fonamental del patrimoni musical de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva importància històrica i artística ha donat lloc a diverses publicacions i estudis, consolidant-la com un objecte de valor excepcional.
Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier
Actualització 24-11-2010
Fotos

Santa Maria (4)

(Referència 10288)
Localització desapareguda a la Desamortització
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1770
Notes Campana fosa per a la nova església del Temple en 1770
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Maria, ubicada a l’Església de la Mare de Déu del Temple de València, és una obra mestra forjada per Josep Lleó i Martí, que la va realitzar l’any 1770. La campana, d’orfebreria de gran qualitat, presenta un diàmetre de 1.42 metres i un pes de 1.3 tones. La inscripció, gravada a la base, llegeix: “/SANTA MARIA / DEL TEMPLE / VALENCIA”.

La campana es caracteritza per la seva complexa iconografia, que representa escenes bíbliques i figures allegòriques. La seva conservació, tot i ser antiga, ha estat relativament bona, gràcies a les properes mantenances.

Actualment, la campana Santa Maria és un element clau del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA i de l’Església de la Mare de Déu del Temple. La seva importància resideix no només en la seva qualitat artística i forjaria, sinó també en el seu valor històric i religiós, sent un testimoni de l’art i la religió de l’època barroca. La seva valoració és alta, considerant-la una peça excepcional del llegat forjader valencià.
Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier
Actualització 24-11-2010
Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 01-06-2026

    Connectats: 65 Visitants: 65 Usuaris: 0