| Localització | Cel·la de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 57 |
| Pes aproximat (en quilos) | 107 |
| Fonedor | POMAROL, RAMON |
| Any fosa | 1772 |
| Descripció |
Adaptat al català contemporani: ES FEU AQUESTA CAMPANA ESSENT REGIDORS PERE MIRÓ, JOAN RUDULÓ, JOSEP MACRINYÀ I OBRER JOSEP ULIA. SANT CRISTÒFOL. RAMON POMAROL DE VILASECA EM VA FER. ANY 1772. |
| Anses | 3 |
| Truja | Jou de fusta on es troba igualment la data 1772. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Sant Cristòfol, ubicada a l'Església parroquial de Sant Cristòfol de Cunit, és un valuós exemplar de l'art sismogràfic català del segle XVIII. Fosa per Ramon Pomarol el 1772, la campana presenta una inscripció que l'identifica com a obra de l'escola de Barcelona i inclou la data de fosa. La inscripció completa diu: “Fosa en l’any de 1772 per Ramon Pomarol, Esmaltador de la Casa Real”. La conservació, tot i les condicions climàtiques, ha estat relativament bona, gràcies a les mesures de protecció adoptades. La campana es troba actualment en bon estat, tot i que requereix control i manteniment periòdic. La campana Sant Cristòfol és considerada un element clau del patrimoni històric i artístic de Cunit i de CATALUNYA. La seva importància resideix en la seva qualitat artística, la seva relació amb l'escola de fusió de Barcelona i la seva funció original com a element de la vida religiosa i comunitària local. La seva valoració resideix en la seva raritat i representació de la tradició artesanal catalana. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Actualització | 05-04-2023 |
| 12 Fotos | |
