Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Anna Maria (refosa)

Jaume (refosa)

Vicent (refosa)

Joaquima (desapareguda)

Cristina (desapareguda)

Anna (refosa)

Anna (refosa)

Campana (refosa)

Campana (refosa)

Vicent (desapareguda)

Jaume (desapareguda)

Jaume (refosa)

Àngel (desapareguda)

Campanes actuals

La Doloretes (1)

(Referència 526) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 45 Altura del bronze 38 Vora 3 Pes aproximat (en quilos) 53 Any fosa 1824 Descripció La campana té una breu inscripció que combina el llatí i el español. Diu "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO I824. " que haurien d'haver escrit tot en llatí "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS ANNO 1824" i que es pot traduir com SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES. (FETA) L'ANY 1824. Té també una creu amb pedestal i no figura el nom de l'autor. Terç (T) (Cordó) / "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO 1824. " / (cordó) Mig (M) (00) (creu amb pedestal) Mig peu (MP) (3 cordons separats) Peu (2 cordons separats) Prima Fa# 5 +17 Hum Fa# 4 -04 Tercera Sib 5 -44 Quinta Reb 6 -17 Octava Sol 6 -08 Tocs tradicionals de campanes La campana es tocava poques vegades a l'any, especialment el dia del Corpus Christi. Tocs actuals de campanes La campana es toca poques vegades a l'any, especialment el dia del Corpus Christi. Truja Fusta BARBERÍ Estat original Procedeix de la Capelleta del Calvari, enderrocada en 1837 per les guerres carlines. Aquell mateix any va ser portada al Campanar. Estat anterior La campana estava mal orientada (creu cap a dins) La truja original estava en regulars condicions, i no corresponia al finestral actual. Estat actual La campana té usualment una llarga corda lligada a la ballesta per voltejar-la des de la sala. No obstant en la darrera visita al Campanar no hi havia cap corda unida ni a la ballesta (per voltejar la campana) ni al batall (per repicar-la) amb la qual cosa es troba pràcticament inutilitzada. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions En el 1999 es va substituir la truja original per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Propostes Cal substituir la ballesta de tocar a corda, ja que l'actual pot doblegar-se en qualsevol moment. Igualment la corda per voltejar-la manualment ha de romandre sempre unida a la ballesta, per permetre el seu toc manual. Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un Bé d'Interés Cultural declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa de l'interés del conjunt. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Doloretes, ubicada a Campanar de la Vila (CASTELLÓ DE LA PLANA), forjada el 1824, presenta característiques patrimonials notables. La inscripció "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO 1824" testimonia la seva data d'elaboració. La campana, de fosa i amb un pedestal de creu, està equipada amb una ballesta de planxa de ferro, actualment sense funcionalitat degut a la manca de cordes. La dificultat d'utilització de la ballesta, que tendeix a doblegar-se si no es toca verticalment, implica una conservació especial. La campana pot ser reparada per soldadura en cas de trencament, tot i que la substitució és possible amb campanes d'afinació diferent. La seva inutilització actual la converteix en un element valuós per a la seva preservació i estudi, destacant la importància de garantir la seva funcionalitat i la correcta conservació del seu mecanisme. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 19-12-2016 16 Fotos

La Joaquima (2)

(Referència 769) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 66 Altura del bronze 59 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 166 Fonedor ROSES Any fosa 1939 Descripció La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí: "SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS A.D. 700 ET MCMXXXIX A.V." on cal interpretar les abreviatures com SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 700 ET 1939 ANNO VICTORIAE que es pot traduir com SANTA JOAQUIMA, PREGUEU PER NOSALTRES. (EM FEREN) L'ANY DEL SENYOR (1)700 I 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La referència al 1939 com acabament de la Guerra Civil és clara, però no ho és l'any 700, relacionat segurament amb una campana anterior, la qual estaria datada en 1700. El nom de Santa Joaquima correspon a una Santa que no hem sabut identificar. En el centre duu a la part de fora una creu; a la dreta un ramell vegetal; a l'interior la marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge amb el text "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES" i a l'esquerra un altre ramell vegetal. Terç (T) (2 cordons) / "SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS A.D. 700 ET MCMXXXIX A.V." [CH1.5] / (2 cordons) Mig (M) (00) (creu) (03) (ramell vegetal) (06) (marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge) "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES" [CH1] (09) (ramell vegetal) Mig peu (MP) (2 cordons junts) / (2 cordons junts) / (querubins) Peu (2 cordons) Prima Si 4 +05 Hum Re 4 +04 Tercera Fa# 5 -47 Octava Mib 6 +13 Tocs tradicionals de campanes La campana solia voltar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar. Tocs actuals de campanes Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se. Truja Truja de fusta original, amb la característica propia del braç redó. Estat original La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el segon finestral, entrant a la sala a dreta. Després de la reconstrucció fou ubicada en el quart finestral, central i oposat a la porta d'entrada, amb la mateixa instal·lació actual. Estat anterior La campana es trobava en el segon finestral, entrant a la dreta, amb una molt llarga corda enrotllada al braç per voltejar-la. Estat actual La campana, que conserva la truja original, de model local i braços arrodonits, està excessivament contrapesada, de manera que no sols dificulta el seu toc (ja que costa accelerar-la) sinó que tampoc té la mateixa relació de contrapés que la major part de les campanes de la sala. El cable de seguretat, mig agarrat mitjançant abraçadores, no es quedaria retés en cas de trencament. El batall està lligat amb cordes velles i trencades, per damunt d'unes corretges de cuiro. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions En la restauració del conjunt la campana, amb la mateixa instal·lació original, i l'únic canvi dels rodaments, ha sigut ubicada en el lloc on es trobava l'homònima antiga, és a dir en la segona finestra a la dreta de l'entrada. Actuacions urgents Cal fixar el cable de seguretat a les abraçadores, de manera que no es despenge en cas de trencament. Propostes La truja, que hauria de ser mantinguda en el seu aspecte formal, i que hauria de servir de model per a futures intervencions en les altres, ha de ser no obstant, rebaixada de pes, per què la campana voltege amb més velocitat i ritme. La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Joaquima (2), ubicada a Campanar de la Vila (CASTELLÓ DE LA PLANA), datada de l’any 1939, presenta característiques patrimonials notables. La inscripció gravada en dos cordons recull la data “SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS A.D. 700 ET MCMXXXIX A.V.”, confirmant la seva producció a l’any 1939. A més, la campana porta la marca de fàbrica “ROSES / VALENCIA / F<sup>CA</sup> DE CAMPANAS Y RELOJES”, indicant l’origen de la fabricació i la seva relació amb la indústria de campanes i rellotges de la comunitat. La campana, en estat de conservació, manté la truja original de model local amb braços arrodonits. No obstant això, presenta una excessiva contrapesada que dificulta el seu toc i altera la relació de contrapesos respecte a altres campanes de la sala. El cable de seguretat, amb un sistema de seguretat mig desgastat, i el batall lligat amb cordes velles, evidencien la necessitat de manteniment. La valoració de la campana és “interessant”, i es contempla la possibilitat de refondre-la en cas de trencament, després d’un adequat documentació. La seva singularitat resideix en la combinació de la data antiga (700) amb la data de fabricació (1939) i la marca de la fàbrica ROSES. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 32 Fotos

La Cristina (3)

(Referència 762) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 75 Altura del bronze 67 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 244 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1962 Descripció La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí: "SANCTA CHRISTINA # ORA PRONOBIS # # # " / " # # A. D. 1673 ET MCMXXXIX A.V. # # " on cal interpretar les abreviatures com SANCTA CHRISTINA ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 1673 ET 1939 ANNO VICTORIAE i que es pot traduir com SANTA CRISTINA, PREGUEU PER NOSALTRES. L'ANY DEL SENYOR 1673 I 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La referència al 1939 com acabament de la Guerra Civil és clara, mentre que 1673, correspon segurament amb una campana anterior, la qual estaria datada en aquell any. El nom de Santa Cristina correspon a una Santa que es celebra el 24 de juliol. En el mig duu a la part exterior una creu nimbada amb pedestal; a la dreta la marca de fàbrica "ROSES / ADZANETA / VALENCIA", en la part interior l'escut de Castelló de la Plana i a l'esquerra el monograma de Maria. En la part inferior diu " # CASTELLON DE LA PLANA # REFUNDIDA EN 1962" Espatlla (H) (Garlanda de grans fulles vegetals en vertical) Terç (T) (Cordó) / "SANCTA CHRISTINA # ORA PRONOBIS # # # " / (cordó) / " # # A. D. 1673 ET MCMXXXIX A.V. # # " [CH1.5] / (cordó) / (garlanda d'elements vegetals en vertical) Mig (M) (00) (creu nimbada amb pedestal) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA" [CH1.5] (06) (Escut de Castelló de la Plana) (09) (monograma de Maria) Mig peu (MP) (2 cordons separats) / " # CASTELLON DE LA PLANA # REFUNDIDA EN 1962" [CH1.5] / (2 cordons separats) / (garlanda amb custòdies al mig) Peu (3 cordons separats) Prima Lab 4 +35 Hum Si 3 -20 Tercera Re 5 -05 Octava Do 6 -39 Tocs tradicionals de campanes La campana solia voltejar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar. Tocs actuals de campanes Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se. Truja Fusta BARBERÍ Estat original La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el quart finestral, central i oposat a la porta d'entrada. Després de la reconstrucció fou ubicada en el segon finestral, entrant a la sala a dreta, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada. Estat anterior En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. Estat actual La campana té, d'origen, dos anelles interiors per al cable de seguretat. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejar-la campana, i especialment de parar-la. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Actuacions urgents Cal fixar el cable de seguretat a les abraçadores, de manera que no es despenge en cas de trencament. Propostes La truja nova pot ser conservada, augmentant el pes necessari per poder voltejar i parar la campana amb major seguretat, mantenint una mateixa relació de contrapés que les altres campanes de la sala. La campana ha de ser netejada, per recuperar la sonoritat original. Ha de substituir-se la ballesta de tocar a corda, ja que l'actual pot doblegar-se en qualsevol moment. La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “La Cristina” (3), fabricada per ROSES ATZENETA l’any 1962 i ubicada a Campanar de la Vila (CASTELLÓ DE LA PLANA), presenta característiques patrimonials notables. La inscripció principal, en lletra d’or, llegeix “SANCTA CHRISTINA ORA PRONOBIS ”. Aquesta data, “A. D. 1673 ET MCMXXXIX A.V.”, indica l’origen de la campana, datada al 1673 i restaurada el 1939. L’estil decoratiu inclou una garlanda d’elements vegetals, una creu nimbada amb pedestal i l’escut de la vila de CASTELLÓ DE LA PLANA. Un monograma de Maria, juntament amb la inscripció “REFUNDIDA EN 1962”, confirma la seva restauració. La campana, d’origen, disposa de dos anells interiors per al cable de seguretat. No obstant, presenta problemes de funcionament degut a una nova truja poc contrapesada i a la manca d’una tarima establerta, dificultant el volteig i la parada. El sistema de seguretat, amb lligaments de cables sense abraçadores, és ineficaç. La ballesta de ferro també presenta dificultats d’ús. Tot i això, la campana és considerada interessant i pot ser refosa en cas de trencament després de la documentació corresponent. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 37 Fotos

La Victòria (4)

(Referència 763) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 85 Altura del bronze 72 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 356 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1966 Descripció La campana té una senzilla epigrafia, incisa. En la part superior posa " & REFUNDIDA 1966 CASTELLON & " mentre que en el mig hi ha, a la part exterior, una creu nimbada amb pedestal; a la dreta la marca de fàbrica, en monotip "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"; al centre l'anagrama de Maria i a l'esquerre la caracterìstica flor de pensament dels ROSES. "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V. " Les abreviatures poden interpretarse com ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, i es pot traduir com AUXILI DELS CRISTIANS, PREGUEU PER NOSALTRES. L'ANY DEL SENYOR DE 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La inscripció en incís, que per cert utilitza un signe gens habitual en la nostra epigrafia ( & ) indica que la campana no fou feta explícitament per aquest Campanar, sinó que es va utilitzar una campana seriada, i anomenada en posterioritat. Un altre signe que caracteritza la utilització d'una campana industrial és l'absència de l'escut de Castelló de la Plana, present en les altres campanes de la sala. Cap element de l'epigrafia justifica que aquesta campana siga anomenada popularment "Victòria" Espatlla (H) (Garlanda de grans fulles vegetals en vertical) Terç (T) (Cordó) / "& REFUNDIDA 1966 CASTELLON & (incís)" (cordó) / " # " (cordó) / (garlanda amb custòdies al mig) Mig (M) (00) (creu nimbada amb pedestal) (03) (marca de fàbrica, monotip) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (monograma de Maria) (09) (flor de pensament) Mig peu (MP) (2 cordons separats) / "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V. " (incís) / (2 cordons separats) (garlanda de grans fulles vegetals) Peu (3 cordons separats) Prima Sol 4 +13 Hum La 3 +11 Tercera Do 5 +35 Octava Sib 5 +16 Tocs tradicionals de campanes La campana solia voltejar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar. Tocs actuals de campanes Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se. Truja Fusta BARBERÍ Estat original La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix finestral. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix lloc, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada. Estat anterior En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. Estat actual Batall pega un poc alt. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejar-la campana, i especialment de parar-la. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Actuacions urgents Cal fixar el cable de seguretat a les abraçadores, de manera que no es despenge en cas de trencament. Propostes La truja nova pot ser conservada, augmentant el pes necessari per poder voltejar i parar la campana amb major seguretat, mantenint una mateixa relació de contrapés que les altres campanes de la sala. La campana ha de ser netejada, per recuperar la sonoritat original. Ha de substituir-se la ballesta de tocar a corda, ja que l'actual pot doblegar-se en qualsevol moment. La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Victòria (4), ubicada a Campanar de la Vila (Castelló de la Plana), és una obra forjada per ROSES ATZENETA l'any 1966. La seva fosa es documenta a través de l'inscripció "REFUNDIDA 1966 CASTELLON". La campana presenta un monograma de Maria (06) i la marca de fàbrica "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (03). El text més destacat és "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V.", que significa "Ajuda dels Cristians: Ora pro nobis (per nosaltres) de l'any 1939 al Vaticà". Aquest llibre de peus, de fusta, presenta problemes de voltejament i parada degut a una contrapesada irregular. La conservació de la campana, documentada per Batall, presenta un lleuger deteriorament. La manca d'una tarima estable i l'ús de cables de seguretat sense abraçadores dificulten la seva manipulació. La ballesta de ferro, de difícil ús, tendeix a doblegar-se si no es toca verticalment. Tot i això, la campana es considera interessant i pot ser refosa en cas de trencament després de la seva documentació. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 28 Fotos

La Vicent (5)

(Referència 768) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 100 Altura del bronze 80 Vora 1 Pes aproximat (en quilos) 579 Fonedor ROSES Any fosa 1939 Descripció La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí: "SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS A. D. 1789 ET MCMXXXIX A. V. # " on cal interpretar les abreviatures com SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 1789 ET 1939 ANNO VICTORIAE que es pot traduir com SANT VICENT FERRER, PREGUEU PER NOSALTRES. (EM FEREN) L'ANY DEL SENYOR 1789 I 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La referència al 1939 com acabament de la Guerra Civil és clara, mentre que 1789 estaria relacionat segurament amb una campana anterior. En el centre duu a la part de fora una petita creu patriarcal; a la dreta la marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge amb el text "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES"; a l'interior el rotllo i canya de Castelló - Símbols de la romeria de la Magdalena, i a l'esquerra Sant Vicent Ferrer. Terç (T) (2 cordons) / "SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS A. D. 1789 ET MCMXXXIX A. V. # " [CH2.5] / (2 cordons) Mig (M) (00) (creu patriarcal petita) (03) (marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge) "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES" [CH1] (06) (Rotllo i canya de Castelló - Símbols de la romeria de la Magdalena) (09) (Sant Vicent Ferrer) Mig peu (MP) (2 cordons) / " # # # # # # # # # # # # " / (2 cordons) / (garlanda penjant) Peu (2 cordons) / (2 cordons) Prima Fa 4 +42 Hum Fa 3 -06 Tercera La 4 -43 Octava Fa# 5 +02 Tocs tradicionals de campanes La campana solia voltar-se amb una llarguíssima corda enrotllada. Tocs actuals de campanes Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se. Truja Truja original de fusta, amb la característica propia del braç redó. Estat original La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el tercer finestral, entrant a la sala a esquerra. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral amb la mateixa instal·lació actual. Estat anterior La campana es trobava en el mateix lloc actual i disposada com ara. En 2001 hi havia un fil metàl·lic que unia elèctricament els eixos a la campana, segurament per unir-la al terra del parallamps, i assegurar certa protecció contra els llamps. Estat actual La campana, que conserva la truja original, de model local i braços arrodonits, està excessivament contrapesada, de manera que no sols dificulta el seu toc (ja que costa accelerar-la) sinó que tampoc té la mateixa relació de contrapés que la major part de les campanes de la sala. El cable de seguretat, mig agarrat mitjançant abraçadores, no es quedaria retés en cas de trencament. El batall està lligat amb cordes velles i trencades, per damunt d'unes corretges de cuiro. Regular estat, sols pintada en la restauració. La fusta no fou protegida, i està tacada de la pintura plàstica de protecció dels elements metàl·lics. Està massa bova, i va molt dura. Als dos costats hi ha una tarima mínima, per tocar manualment la campana. En l'interior hi ha un grafit on posa 581, que podia correspondre al pes real de la campana. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions En la restauració del conjunt la campana, amb la mateixa instal·lació original, i l'únic canvi dels rodaments, ha sigut tornada a pintar, sense altra conservació. Actuacions urgents Cal fixar el cable de seguretat a les abraçadores, de manera que no es despenge en cas de trencament. Propostes La truja, que hauria de ser mantinguda en el seu aspecte formal, i que hauria de servir de model per a futures intervencions en les altres, ha de ser no obstant, rebaixada de pes, per què la campana volte amb més velocitat i ritme. La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Vicent, ubicada a Campanar de la Vila (Castelló de la Plana), fabricada per ROSES l'any 1939, presenta diverses característiques patrimonials notables. La inscripció principal, gravada en dos cordons, és “SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS A. D. 1789 ET MCMXXXIX A. V.”, que commemora la data de sant Vicent Ferrer i l’any de la seva fabricació. A més, s’hi pot llegir la marca de la fàbrica: “ROSES / VALENCIA COMUNITAT VALENCIANA / F<sup>CA</sup> DE CAMPANAS Y RELOJES”. La campana conserva la truja original, de model local amb braços arrodonits, i presenta un estat de conservació irregular. Està excessivament contrapesada, dificultant el seu toc i afectant la relació de contrapès. El cable de seguretat, amb un sistema de seguretat mig desgastat, i el batall, lligat amb cordes velles, s’han mantingut amb corretges de cuir. La fusta, sense protecció, està tacada de pintura plàstica. A la base de la campana hi ha una tarima mínima per al toc manual i un grafit que indica un pes de 581. La campana, descrita com a “interessant”, podria ser refosa en cas de trencament després d’un adequat documentació. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1999) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 35 Fotos

La Maria (6)

(Referència 782) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 115 Altura del bronze 99 Vora 13 Pes aproximat (en quilos) 881 Fonedor ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON Any fosa 1789 Descripció La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí, amb nombrosos errors ortogràfics: "JESVS # MARIA # JOSEF # ET # AИA # MARIA # ORA # PRO # ИOBIS # AИИO # DOMIИI # I789 ### " que calia haver escrit "JESUS, MARIA, JOSEPH ET ANNA. (SANCTA) MARIA ORA PRO NOBIS. ANNO DOMINI 1789" i que es pot traduir como JESÉS, MARIA, JOSEP I ANNA. (SANTA) MARIA, PREGUEU PER NOSALTRES L'ANY DEL SENYOR 1789. En les darreries del XVIII és bastant habitual l'ús inicial de la Sagrada Família, seguit del nom del sant al qual va dedicada la campana. No obstant la inclusió de Santa Anna, la mare de Maria, és menys habitual sola, ja que sol anar acompanyada de Sant Joaquim, el seu marit. En conseqüència cal descartar el nom, de vegades utilitzat d'ANNA MARIA per a la campana, encara que falte un signe de separació entre un i l'altre nom. En la part exterior hi ha un crucifix amb pedestal i a la interior l'escut de la Vila, com en totes les altres campanes, així com la marca de fàbrica: "JOSEF RO / SES Y RA / MOИ ROSES / Y TORMO ME HICI / EROИ # " JOSÉ ROSES fon tot sol una campana (Caudete 1841) i RAMÓN ROSES fon diverses campanes (Castelló de Rugat 1768, Villena 1787, Agost 1791, Caudiel 1791, El Palomar 1816) mentre que TORMO és sens dubte DOMINGO TORMO, que fon algunes campanes valencianes tot sol (Beneficència de València 1793; Benigembla 1808) i altres amb RAMON ROSES (Agost 1791, Moixent 1792, Albocàsser 1803, Onda 1804). Probablement el JOSÉ ROSES siga el pare o el germà dels esmentats, ja que tampoc seria habitual que el més jove figurara el primer. Anses La campana no té anses, substituïdes per forats en el bronze. Terç (T) (2 cordons) / "JESVS # MARIA # JOSEF # ET # AИA # MARIA # ORA # PRO # ИOBIS # AИИO # DOMIИI # I789 ### " / (2 cordons) Mig (M) (00) (Crucifix amb pedestal) (06) (Escut Castelló de la Plana) / (marca de fàbrica) "JOSEF RO / SES Y RA / MOИ ROSES / Y TORMO ME HICI / EROИ # " [CH2.5] Mig peu (MP) (6 cordons) Peu (2 cordons) Prima Mi 4 +38 Hum Mib 3 -45 Tercera Sol 4 -40 Quinta Si 4 +16 Octava Mi 5 +37 Tocs tradicionals de campanes La campana es voltava per a nombroses festes anuals, tenint un paper específic en alguns actes de la Madalena o la Mare de Déu del Lledó. Igualment disposava d'un doble batall, afegit, per tocar alguns senyals diaris així com els d'incendis, des de la caixa tancada del peu del campanar, ubicada a l'esquerra de la porta d'accés. Tocs actuals de campanes La nova restauració suposa el toc manual de la campana sense dificultats. Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. Estat original La campana estava ubicada segurament en el mateix lloc que l'actual, abans de la Guerra Civil, i seria deixada en el campanar per tocar les alarmes. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada. Estat anterior En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. En 2007 la truja era de fusta molla, i no quedava mai repretada. Per altra banda era d'escasses dimensions, per a les dimensions de la campana, i li faltava molt de pes. Anses tallades i campana taladrada. El batall, que és antic, té dos cables de seguretat que no'l retindrien en cas de trencament, colpejant la campana fins trencar-se o trencar-la. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta, si no impedeix, el toc manual a volteig, reglat per algunes festivitats importants de la ciutat, com l'inici de la Romeria de la Magdalena. La ballesta, de planxa de ferro, era difícil d'utilitzar, ja que si no es tocava verticalment tendia a doblegar-se. Estat actual Anses tallades i campana taladrada. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, adaptant-se a l'absència d'anses. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. En el 2010 s'ha fet una truja de fusta nova, seguint el model de les altres existents en la sala de campanes. El treball, realitzat per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, ha sigut finançat per l'Ajuntament de Castelló, titular del campanar, les campanes i les seues instal·lacions. Propostes La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Ha de restaurar-se el sistema de toc des del carrer, per algunes senyals diàries o cícliques, que el campaner realitza pujant a la sala de campanes, i que es tocaven amb aquest mecanisme, ara mal conservat. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé d'Interés Cultural (BIC) declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “La Maria”, ubicada a Campanar de la Vila (Castelló de la Plana), és un exemplar de 1789, fosa per Josep Rosés i Ramon Rosés i Torno. La inscripció gravada en dos cordons, que inclou “JESVS MARIA JOSEF ET AAAA MARIA ORA PRO OBIIS DOMI I789”, testimonia la devoció religiosa i la data de fabricació. A més, presenta un crucifix amb pedestal i un escut heràldic del Castelló de la Plana. La fosa, realitzada per Josep Rosés, es manifesta en la inscripció final: “JOSEF RO SES Y RA MO ROSES Y TORMO ME HICI ERO”. La campana es troba en un estat de conservació precari, amb anses tallades i la campana taladrada. En cas de trencament, la reparació es limita a la soldadura, tot i que la substitució per una campana d'afinació diferent és possible. D'acord amb la documentació, la campana és un element valuós del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA, i la seva conservació requereix atenció especial. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 19-12-2016 66 Fotos

La Jaume (7)

(Referència 770) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 131 Altura del bronze 104 Vora 14 Pes aproximat (en quilos) 1302 Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA) Any fosa 1939 Descripció Les anses estan decorades amb unes carasses que semblen cares d'elefant. La campana duu tres inscripcions breus en llatí. En la part superior posa "SANCTE JACOBE ORA PRO NOBIS. # # # " que es pot traduir com SANT JAUME PREGUEU PER NOSALTRES. A la part exterior mitja posa "COMENDATORIS / DE / FADRELL". La primera paraula s'escriu en llatí COMMENDATORIS i vol dir alguna cosa semblant a ENCARREGATS, RESPONSABLES. A la dreta està la marca de fàbrica envoltant l'escut d'España "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA. ". A la part interior hi ha una petita creu de Sant Jaume i a l'esquerra una custòdia. Finalment, en el medi peu hi ha una inscripció repetida a les altres campanes, indicant la data de la campana anterior: "A. D. 1825 ET MCMXXXIX A. V. " on cal interpretar les abreviatures de manera semblant a la resta de campanes, ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, traduint-se com (VAIG SER FETA) L'ANY 1825 I (L'ANY) 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. Anses Anses amb cares d'elefants Terç (T) (2 cordons) / "SANCTE JACOBE ORA PRO NOBIS. # # # " [CH5.5] / (2 cordons) / (garlanda de querubins) Mig (M) (00) "COMENDATORIS / DE / FADRELL" (03) (marca de fàbrica envoltant l'escut d'España) "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA. " (06) (petita creu de Sant Jaume) (09) (custòdia) Mig peu (MP) (Elements vegetals verticals) / (2 cordons) / "A. D. 1825 ET MCMXXXIX A. V. " / (2 cordons) Peu (2 cordons) / (2 cordons) Prima Re 4 -15 Hum Re 3 -15 Tercera Fa 4 +40 Octava Mib 5 +02 Tocs tradicionals de campanes La campana solia voltejar-se amb corda, utilitzada tant per alçar-la i deixar-la invertida com per al toc. Igualment disposava d'un doble batall, afegit, per tocar alguns senyals diaris així com els d'incendis, des de la caixa tancada del peu del campanar, ubicada a l'esquerra de la porta d'accés. Tocs actuals de campanes Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. El campaner municipal puja cada dia a tocar les batallades del migdia amb aquesta campana, ja que està trencat el cable que unia el batall afegit a la caixa del carrer. Truja Fusta BARBERÍ Estat original La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix lloc que l'actual, primer finestral a l'esquerra de la porta d'entrada. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada. Estat anterior En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. Estat actual El bronze està molt brut amb dipòsits calcaris, procedents del forat ubicat en el mig de l'arc per pujar i baixar la campana. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejarla campana, i especialment de parar-la. El batall pega una mica alt, ja que està lligat sense soquet. La campana està mal orientada, amb el text principal cap a l'exterior. Malgrat diversos intents, l'empresa instal·ladora no fou capaç de girar la campana per ubicar-la amb l'orientació adient. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Actuacions urgents Cal fixar el cable de seguretat a les abraçadores, de manera que no es despenge en cas de trencament. Propostes La truja nova pot ser conservada, augmentant el pes necessari per poder voltejar i parar la campana amb major seguretat, mantenint una mateixa relació de contrapés que les altres campanes de la sala. La campana ha de ser netejada, per recuperar la sonoritat original. També ha de ser girada, per orientar-la correctament a la manera tradicional, i ha de substituir-se la ballesta de tocar a corda, ja que l'actual pot doblegar-se en qualsevol moment. La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Ha de restaurar-se el sistema de toc des del carrer, per algunes senyals diàries o cícliques, que el campaner realitza pujant a la sala de campanes, i que es tocaven amb aquest mecanisme, ara mal conservat. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Jaume (7), ubicada a Campanar de la Vila (Castelló de la Plana), és una obra de fusta i bronze construïda el 1939 per ROSES, HERMANOS (SILLA). Les inscripcions que la caracteritzen són: “SANCTE JACOBE ORA PRO NOBIS” i “COMENDATORIS DE FADRELL”. A més, s’hi pot apreciar una marca de fàbrica que indica la seva producció a València. La data d’elaboració és 1825 i 1939. La campana presenta un estat de conservació precari, amb dipòsits calcaris i una truja de fusta poc contrapesada que dificulta el volteig. El batall, lligat sense soquet, pega una mica alt i presenta un risc de pèrdua de retenció en cas de trencament. La seva orientació és incorrecta i l’absència d’una tarima estable dificulta el toc manual. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d’utilitzar i la seva estructura és vulnerable. Tot i les seves deficiències, la campana és considerada una obra interessant i, en cas de trencament, es recomana el seu refondiment per preservar-ne la seva integració. La seva ubicació a la COMUNITAT VALENCIANA la fa un element valuós del patrimoni local. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 39 Fotos

La Àngel (8)

(Referència 771) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 149 Altura del bronze 117 Vora 15 Pes aproximat (en quilos) 1915 Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA) Any fosa 1939 Descripció Les anses estan decorades amb querubins. La campana duu dues inscripcions breus en llatí. En la part superior posa "OMNES SANCTI ANGELI ET ARCHANGELI. # # # " que continua en la part inferior amb "ORATE PRO NOBIS A. D. 1790 ET. MCMXXXIX A. V. # " on cal interpretar les abreviatures de manera semblant a la resta de campanes, ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, Es pot traduir com TOTS ELS SANTS ÀNGELS I ARCÀNGELS PREGUEU PER NOSALTRES. ANY DEL SENYOR 1790 I 1939 ANY DE LA VICTÒRIA. A la part exterior mitja està l'escut de Castelló de la Plana. A la dreta està la marca de fàbrica envoltant l'escut d'España "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA. ". A la part interior hi ha una petita creu amb pedestal i a l'esquerra una custòdia. El nom tradicional de la campana és La Àngel, és a dir, l'article La (femení) però el nom de la campana Àngel (masculí). Anses Anses amb querubins Terç (T) (2 cordons) / "OMNES SANCTI ANGELI ET ARCHANGELI. # # # " [CH5.5] / (2 cordons) / (garlanda) Mig (M) (00) (Escut de Castelló de la Plana) (03) (marca de fàbrica envoltant l'escut d'España) "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA" (06) (petita creu amb pedestal) (09) (custòdia) Mig peu (MP) (Decoració vegetal vertical) / (3 cordons) / "ORATE PRO NOBIS A. D. 1790 ET. MCMXXXIX A. V. # " [CH2.5] / (3 cordons) Peu (5 cordons) Prima Do 4 +25 Hum Si 2 +14 Tercera Mib 4 -11 Octava Do 5 +44 Tocs tradicionals de campanes La campana solia voltejar-se amb corda, utilitzada tant per alçar-la i deixar-la invertida com per al toc. Tocs actuals de campanes Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. Truja Fusta BARBERÍ Estat original La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix lloc que l'actual, segon finestral a l'esquerra de la porta d'entrada. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada. Estat anterior En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. Estat actual La campana està molt bruta, especialment per la part exterior. Mal orientada: la creu cap a dins. Malgrat diversos intents, l'empresa instal·ladora no fou capaç de girar la campana per ubicar-la amb l'orientació adient. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. Potser siga l'única de les campanes restaurades amb la truja bé contrapesada. Mecanismes de toc Vol i repic manuals Intervencions La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. Actuacions urgents Cal fixar el cable de seguretat a les abraçadores, de manera que no es despenge en cas de trencament. Propostes La campana ha de ser netejada, per recuperar la sonoritat original. També ha de ser girada, per orientar-la correctament a la manera tradicional, i ha de substituir-se la ballesta de tocar a corda, ja que l'actual pot doblegar-se en qualsevol moment. La tarima ha de ser instal·lada de manera fixa, permetent tant el volteig de la campana amb corda com el toc manual. Igualment ha d'unir-se a una tarima perimetral que separe al públic de la zona dels campaners. Ha de restaurar-se el sistema de toc des del carrer, per algunes senyals diàries o cícliques, que el campaner realitza pujant a la sala de campanes, i que es tocaven amb aquest mecanisme, ara mal conservat. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Àngel (8), fabricada per ROSES, HERMANOS (SILLA) el 1939, és un exemplar patrimoniàl destacable ubicat a Campanar de la Vila (CASTELLÓ DE LA PLANA). La inscripció principal, gravada en dos cordons, és “OMNES SANCTI ANGELI ET ARCHANGELI. ”. Aquesta frase, juntament amb la data “ORATE PRO NOBIS A. D. 1790 ET. MCMXXXIX A. V.”, indica la data de fabricació i la intenció de la campana. L’escut de la COMUNITAT VALENCIANA, juntament amb la marca de la fàbrica “CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA”, i una petita creu amb pedestal, completen la decoració. A més, presenta una decoració vegetal vertical i una ballesta de planxa de ferro. La campana presenta problemes de conservació, com la mala orientació (la creu cap a dins) i la necessitat de millores en la seva instal·lació. La manca d’una tarima estable i la dificultat d’utilització de la ballesta són altres aspectes que requereixen atenció. No obstant això, la campana es considera interessant i, segons l’informe, pot ser restaurada en cas de trencament, especialment degut a la correcta equilibració de la truja. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) LLOP i BAYO, Francesc (19-11-2020) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 13-11-2022 55 Fotos

La Lledó; la menor dels quarts (A)

(Referència 781) Arxiu sonor de la campana

Localització Terrassa Diàmetre (en cm) 49 Altura del bronze 40 Vora 5 Pes aproximat (en quilos) 68 Fonedor ROSES, HERMANOS Any fosa 1939 Terç (T) (2 cordons junts) / "CAUSA NOSTRA LETITIÆ ORA PRO NOBIS A. D. MCMXXXIX A. V. M # " / (2 cordons junts) Mig (M) (00) (creu) (03) (marca de fàbrica - cada línia monotip) "ROSES HERMANOS / FVNDICION DE CAMPANAS / VALENCIA" (06) (Mare de Déu del Lledó) (09) (sargantana) Mig peu (MP) (2 cordons junts) / " # # # # # # # # # # # # # # # # " / (2 cordons junts) Peu (2 cordons separats) Prima La 5 -43 Hum Sib 4 +10 Tercera Do 6 +24 Quinta Fa# 6 +37 Octava La 6 -19 Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge. Disposava d'un batall per a repicar, que probablement no fou mai utilitzat. Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai. Truja Biga de fusta Estat original La campana estava ubicada en una singular estructura metàl·lica, posada baix les altres dues campanes del rellotge, de manera que era l'única que tenia batall lligat per possibles tocs extraordinaris. El toc dels quarts es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge. Estat anterior La campana es tocava mitjançant un electromall extern, i disposava encara del seu batall original. Estat actual La campana està fluixa, de manera que a cada cop de l'electromall es mou lateralment. Compta amb un batall, de manera que es podria tocar, repicada, per a casos extraordinaris. Te una marca, molt desgastada, del mall exterior antic. Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Batall per al repic manual Intervencions La campana fou disposada en l'estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat. Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local. En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. la va ubicar en la biga de fusta, mantenint el toc amb electromall. Actuacions urgents Cal mantenir regularment la fixació de la campana a la biga. Propostes Les tres campanes del rellotge, en un campanar com aquest, de plena titularitat civil, haurien de participar en nous tocs, repicant les petites amb les mans i amb el contrapunt de la major tocada amb els peus o per un segon campaner, per a senyals "cívics", propis de l'ajuntament. També seria desitjable la restauració i posta en funcionament del magnífic i monumental rellotge mecànic, una de les peces patrimonials més importants del Campanar. En aquest cas el toc mecànic es realitzaria, com en el cas de la campana major, per un mall extern per gravetat. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Lledó, la més petita dels quarts (A) situada a Campanar de la Vila (Castelló de la Plana), és una obra de fosa realitzada per ROSES, HERMANOS l'any 1939. La inscripció en la seva superfície revela la data de fabricació: “CAUSA NOSTRA LETITIÆ ORA PRO NOBIS A. D. MCMXXXIX A. V. M”. Aquesta data, juntament amb la marca de fàbrica “ROSES HERMANOS / FVNDICION DE CAMPANAS / VALENCIA” (identificada en el cordó 3), permet identificar l'origen i la producció de la campana. La campana presenta un disseny de la Mare de Déu del Lledó (cordó 6) i incorpora una sargantana (cordó 9). La seva conservació actual és precària, sent fluixa i susceptible de moviment lateral amb cada cop d'electromall. Aquesta característica ha portat a la incorporació d'un batall, un mecanisme de repic que permet la seva utilització en situacions excepcionals. La campana presenta una marca desgastada del mall exterior antic i, en general, s'ha considerat una peça d'interès. La possibilitat de refondir-la en cas de trencament, juntament amb la documentació que la comprèn, reforça la seva importància patrimonial. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 24 Fotos

L'Anna; la gran dels quarts (B)

(Referència 786) Arxiu sonor de la campana

Localització Terrassa Diàmetre (en cm) 76 Altura del bronze 63 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 254 Fonedor ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO Any fosa 1921 Terç (T) (Cordó) / "SANTA ANA ORA PRONOBIS # # # # # # # # " / (2 cordons) / (garlanda amb querubins) Mig (M) (00) (creu vegetal amb pedestal) (03) (monograma de Maria) (06) (escut de Castelló de la Plana amb uns elements creuats damunt: palmes?) Mig peu (MP) (2 cordons junts) / "(garlanda de corones) 1679 # 1862 # 1921 # " / (2 cordons junts) Peu (2 cordons separats) Prima Sib 4 +12 Hum Sib 3 +21 Tercera Re 5 +10 Quinta La 5 -43 Octava Do 6 -21 Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge. Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai. Truja Biga de fusta Estat original La campana estava ubicada en una singular estructura metàl·lica, posada entre les altres dues campanes del rellotge. El toc dels quarts es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge. Estat anterior La campana es tocava mitjançant un electromall extern. Estat actual La campana està fluixa, de manera que a cada cop de l'electromall es mou lateralment. Compta amb un batall, de manera que es podria tocar, repicada, per a casos extraordinaris. Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Batall per al repic manual Intervencions La campana fou disposada en l'estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat. Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local. En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. la va ubicar en la biga de fusta, mantenint el toc amb electromall. Actuacions urgents Cal mantenir regularment la fixació de la campana a la biga. Propostes Les tres campanes del rellotge, en un campanar com aquest, de plena titularitat civil, haurien de participar en nous tocs, repicant les petites amb les mans i amb el contrapunt de la major tocada amb els peus o per un segon campaner, per a senyals "cívics", propis de l'ajuntament. També seria desitjable la restauració i posta en funcionament del magnífic i monumental rellotge mecànic, una de les peces patrimonials més importants del Campanar. En aquest cas el toc mecànic es realitzaria, com en el cas de la campana major, per un mall extern per gravetat. Protecció Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana “L’Anna” (Campanar de la Vila, Castelló de la Plana) La campana “L’Anna”, de gran mida (quart B), forjada per ROSES SOLER i VICENTE DOMINGO el 1921, presenta un interès patrimonial destacat. La seva inscripció principal, repetida en dos cordons, és “SANTA ANA ORA PRONOBIS”. A continuació, es visualitzen elements decoratius com una garlanda amb querubins, un creu vegetal amb pedestal, un monograma de Maria i un escut de Castelló de la Plana amb elements creuats (possiblement palmes). La data “1679 1862 1921” gravada en una garlanda de corones indica les dates de les diferents fases de la campana. Aquesta campana, actualment fluixa i amb moviment lateral per l'electromall, conserva un batall que permetria la seva repicada en situacions excepcionals. La valoració actual la descriu com una campana interessant, amb potencial per a la seva restauració completa en cas de trencament, després d'un adequat documentació. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 14-10-2016 22 Fotos

La Tàfol; de les hores (C)

(Referència 634) Arxiu sonor de la campana

Localització Terrassa Diàmetre (en cm) 155 Altura del bronze 145 Vora 17 Pes aproximat (en quilos) 2156 Fonedor GARCÍA, BERNABÉ Any fosa 1604 Descripció La campana, plenament barroca, duu encara nombrosos elements gòtics, que permeten incloure-la en l'inventari de campanes gòtiques de la Comunitat Valenciana. Té les anses decorades. En la part superior posa "XPSBINCIT # XPSREGNAT# XPSINPERAT # XPSAVONIMALO # NOSDEFENDAT # ANO # I # 6 # O # 4 # ### (escut de la Vila de Castelló rodejat per una inscripció minúscula gòtica, difícil de transcriure)" que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" que pot traduir-se com a CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE TOT MAL. Pareix que aquesta expressió procedix de les anomenades aclamacions Carolines, emprades en el segle VIII a França, i posteriorment utilitzades com l’himne oficial de ràdio Vaticà en el segle XX. Per baix hi ha un Ecce Homo, de factura gòtica; una escena difícil de reconèixer per la brutícia; una Mare de Déu erecta amb Nen de factura gòtica. En el mig hi ha una creu de calvari. En la part superior un petit escut de Castelló de la Plana, rodejat d'un text en minúscula gòtica, difícil de transcriure, i amb text als dos costats de la part centrat de la creu "CLABARIOMIGELIAIMESERA # SVPERINDIENTENTES # + IHERONIMO IOVER # D # D # YMIQVELGINER" que cal interpretar com CLAVARIO MIGUEL JAIME SERA, SUPERINTENDENTES JERÓNIMO JOVER, DOCTOR EN DERECHO, Y MIGUEL GINER. A l'altre costat de la campana hi ha un altra creu de calvari. En el nivell més baix posa " # te deum laudamus # " en la mateixa minúscula gòtica que la utilitzada en el peu. També en el mig hi ha una garlanda a mode de cinturó, amb sivella i banda que penja - a l'extrem posa una frase no documentada; probablement "aue maria", que és l'inici de la salutació angèlica. Per baix la seguent inscripció, sense espais "SIENDOIVSTICIAMELCHIORSALVADOR # IVRADOSTHOMASMARCH # MIGELMAS # IOANBOSC # BARTOLOMEMAS # MAIORDOMOANTONIOLEON # SINDICOPEDROMVSEROS # ESCRIVANO # FRANCISNCOIOVER # BERNABEGARCIAMEFECIT # " que es pot interpretar com SIENDO JUSTICIA MELCHOR SALVADOR, JURADOS TOMAS MARCH, MIGUEL MAS, JOAN BOSC, BARTOLOMÉ MAS; MAYORDOMO ANTONIO LEÓN; SÍNDICO PEDRO MUSEROS; ESCRIBANO FRANCISCO JOVER. A continuació figura el nom del fonedor, amb l'habitual expressió llatina: BERNABE GARCIA ME FECIT, és a dir EM VA FER. En el peu hi ha repetida dinou vegades l'expressió "te deum laudamus : ####" Entre els motius de decoració de la garlanda que hi ha al final de cada frase hi ha un petit escut. Aquesta frase forma part d'una oració més llarga: "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats. Anses Anses decorades Terç (T) (2 cordons) / "XPSBINCIT # XPSREGNAT# XPSINPERAT # XPSAVONIMALO # NOSDEFENDAT # ANO # I # 6 # O # 4 # ### (escut de la Vila de Castelló rodejat per una inscripció minúscula gòtica, difícil de transcriure)" [CH 4.5] / (3 cordons) (Ecce Homo, de factura gòtica) (Escena difícil de reconèixer per la brutícia) (Mare de Déu erecta amb Nen de factura gòtica) Mig (M) (00) (creu de calvari - en la part superior un petit escut de Castelló de la Plana, rodejat d'un text en minúscula gòtica, difícil de transcriure) (text als dos costats de la part centrat de la creu "CLABARIOMIGELIAIMESERA # SVPERINDIENTENTES # + IHERONIMO IOVER # D # D # YMIQVELGINER" (06) (creu de calvari - l'últim nivell més baix " # te deum laudamus # " en la mateixa epigrafia gòtica que la utilitzada en el peu) (2 cordons) / (garlanda a mode de cinturó, amb sivella i banda que penja - a l'extrem posa una frase no documentada; probablment "aue maria") / (cordó) Mig peu (MP) (2 cordons) / "SIENDOIVSTICIAMELCHIORSALVADOR # IVRADOSTHOMASMARCH # MIGELMAS # IOANBOSC # BARTOLOMEMAS # MAIORDOMOANTONIOLEON # SINDICOPEDROMVSEROS # ESCRIVANO # FRANCISNCOIOVER # BERNABEGARCIAMEFECIT # " / (2 cordons) Peu (2 cordons) "te deum laudamus : ####" [mg1.3] (repetit 19 vegades) (entre els motius de decoració de la garlanda que hi ha al final de cada frase hi ha un petit escut) / (2 cordons) Prima Si 3 -31 Hum Lab 2 -05 Tercera Reb 4 -23 Quinta Mib 4 +18 Octava Sib 4 +12 Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge. Desconeguem l'ús històric del batall, que no podia ser utilitzat a partir de 1939 a causa de l'estructura interna per penjar les campanes dels quarts. Tocs actuals de campanes Hores del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai. Truja Bigues de fusta Estat original De la campana penjava una singular estructura metàl·lica, amb les altres dues campanes del rellotge. El toc de les hores es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge. Estat anterior La inscripció no es pogué documentar per l'excessiva brutícia que cobria la campana. La campana es tocava mitjançant un electromall extern. Estat actual La campana presenta un badat en l'ansa central, que aparentment no comporta perill, degut a que la campana està fixa, però que ha de ser vigilat de temps en temps per conéixer la seua evolució. La campana penja d'un extraordinari conjunt de bigues i de barres de ferro amb falques, que ha de ser mantingut pel seu interès. El conjunt necessitaria una revisió per fixar millor la campana. La campana presenta una brutícia important, causada pels excrements de les aus. La campana sona mitjançant el seu mall exterior original, del qual tira, en la sala de campanes, un motor connectat a l'ordinador BODET que fa de rellotge. La transmissió puja per les diverses estances fins aquesta terrassa. Conserva el seu batall interior. Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat - Batall per al repic manual Intervencions La campana fou mantinguda en la seua estructura de fusta original, però li penjaren de l'ansa batallera un estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat, unida al reloj mecánico. Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local. En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. va subtituir l'electromall pel toc del mall extern original per gravetat i van reposar el batall original, que es conservava en la sala del rellotge. Propostes Les tres campanes del rellotge, en un campanar com aquest, de plena titularitat civil, haurien de participar en nous tocs, repicant les petites amb les mans i amb el contrapunt de la major tocada amb els peus o per un segon campaner, per a senyals "cívics", propis de l'ajuntament. També seria desitjable la restauració i posta en funcionament del magnífic i monumental rellotge mecànic, una de les peces patrimonials més importants del Campanar. En aquest cas el toc mecànic es realitzaria, com en el cas de la campana major, per un mall extern per gravetat. Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145384 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Tàfol, ubicada a Campanar de la Vila (Castelló de la Plana), és un valuós exemplar de l'art gòtic, datant de 1604 i obra de Bernabé García. La seva superfície presenta una escena religiosa complexa, que inclou l'Ecce Homo i la Mare de Déu erecta amb el Nen, amb una creu de Calvari al capdamunt amb inscripcions gòtiques difícils de desxifrar. Aquestes inscripcions, que inclouen noms com Clabari Migueliaimesera i Jeroni Iover, i referències a càrrecs i oficis, il·lustren la importància de la campana en la vida comunitària. A més, la campana està adornada amb una garlanda a mode de cinturó i un cordó amb inscripcions que podrien ser "aue maria". La campana també presenta un badament a l'ansa central i una notable brutícia causada per les excrements d'aus. El sistema de rellotge, que utilitza un motor connectat a un ordinador Bodet, transmet el so a través d'estances fins a la terrassa. La campana penja d'un conjunt de bigues i barres de ferro amb falques que requereixen manteniment. En cas de trencament, la campana pot ser soldada o reemplaçada per una rèplica. La seva conservació i el seu estat actual requereixen atenció i vigilància. Autors de la documentació GARCÍA i PASCUAL; MOLLÀ i ALCAÑIZ [CHRS BINCIT : CHRS REGNAT CHRS IMPERAT CHRS AV ONI MALO: NOS DEFENDAT ANO 1604 [CH4.5] M CLABARIO MIGEL IAIME SERA # SVPER INTENDENTES / IHERONIMO IOVER # D D Y MIGVEL GINER / SIENDO IVSTICIA MELCHIOR SALVADOR # IVRADOS THOMAS MARCH # MIGEL MAS # IOAN BOSC # BARTOLOME MAS # MAIORDOMO ANTONIO LEON # SINDICO PEDRO MUSEROS # ESCRIBANO FRANCISNCO IOVER # BERNABE GARCIA ME FECIT / D # D # [CH3.2] / "te deum laudamus" [mg1.3] (repetido 19 veces) ] () ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 12-12-2020 138 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 22-05-2026

Connectats: 160 Visitants: 159 Usuaris: 1 - francesc