Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - ALBERIC (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - ALBERIC COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Tiple, Jesús (1)

(Referència 4749)


Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 64

Altura del bronze 63

Vora 6

Pes real (en quilos) 215

Fonedor ROSES, PASCUAL

Any fosa 1796

Descripció La campana presenta nombrosos errors epigràfics, que suposem fruit del desconeixement del fonedor. Diu en la part alta "ET UOCABIS NOUMEN EIVS JESVMDVCE CAP 2: AÑO I796 # "
En primer lloc és curiosa la confusió entre les "U" i les "V": habitualment encara escrivien el llatí amb totes les dues lletres com "V" però ací confonen la una per l'altra.
El text del que sembla procedir la frase seria Lc 1:31 "et vocabis nomen eius Iesum", que forma part de la salutació de l'àngel a Maria i li indica que "li posaràs de nom Jesús". Possiblement també confongueren el nom de l'evangelista, posant "DVCE" per LUCE (o LUCAM, segons on estiga escrit). Tampoc es tracta del capítol 2 sinó de l'1.
En el mig hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i a la part de dins posa "RECTOR EL DOCTOR / MARIANO CAMPOS / CLAVARIO JOSEF / ORTIS I ORTISA"
L'autor és desconegut però té característiques semblants a la campaneta de senyals (de 1784). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)

Terç (T) (2 cordons) /
"ET UOCABIS NOUMEN EIVS JESVMDVCE CAP 2: AÑO I796 # " /
(2 cordons)

Mig (M) (07) (creu amb pedestal)
(06) "RECTOR EL DOCTOR / MARIANO CAMPOS / CLAVARIO JOSEF / ORTIS I ORTISA"

Mig peu (MP) (5 cordons)

Peu (2 cordons)

Estat anterior La campana tenia una truja de ferro de MANCLÚS vella. Mecanitzada: vol continu (09), electromall (03)

Estat actual La campana és de perfil gros, i per tant pesa prou més del que correspon per diàmetre (pes teòric: 152 quilos; pes real 215 quilos). En conseqüència és també més aguda i més sonora del que li correspondria.
Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "JESÚS / (Tiple) / Fosa l'any 1796 / Pes bronze: 215 kg. Pes total 380 kg."

Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

Actualització 05-05-2011

36 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Tercera o de Missa, Maria de la Concepció (2)

    (Referència 4748)


    Localització Sala de campanes

    Diàmetre (en cm) 89

    Altura del bronze 76

    Vora 7

    Pes real (en quilos) 416

    Fonedor ROSES, PASCUAL

    Any fosa 1817

    Descripció Del mateix autor que les altres campanes (senyals i de la sala). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)

    Anses Anses antropomorfes

    Terç (T) (2 cordons)
    "# MARIA DE LA # COИCEPCIOИ # AИO # I8I7 # " /
    (2 cordons)

    Mig (M) (00) (Creu amb pedestas)
    (06) (cartela) "HECHA SIE / NDO CURA / EL D. D. ANT / ONIO GRAU / Y CLAVARI / O JOSEF / ORTIZ"

    Mig peu (MP) (5 cordons)

    Peu (2 cordons)

    Estat anterior Es conservava, en una de les dependències del temple, el braç i el tros central de la truja de la campana, pintat de blau. En una primera impressió semblava que les truges d'Alberic havien sigut decorades d'aquell color, però les marques blaves no cobrien les parts dels ferratges, que conservaven restes d'almangra. També ha aparegut el capçal de fusta amb una anella de ferro, per alçar la campana o tocar-la a mig vol.
    La campana fou mecanitzada amb una truja de ferro ROSES amb motor de vol continu (09) i electromall (03)

    Estat actual Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "MARIA DE LA CONCEPCIÓ / (Tercera o de Missa) / Fosa l'any 1817 / Pes bronze: 416 kg. Pes total: 732 kg."
    La restauració ha integrat el braç i la peça intermitja original de fusta de la truja vella. També es pensa integrar el capçal superior.

    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

    Actualització 13-02-2010

    43 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Segona o de foc, Sant Llorenç (3)

    (Referència 4747)


    Localització Sala de campanes

    Diàmetre (en cm) 99

    Altura del bronze 85

    Vora 9

    Pes real (en quilos) 594

    Fonedor MANCLÚS, SALVADOR

    Any fosa 1980

    Terç (T) (3 cordons) /
    "SAN LORENZO AÑO 1.788" /
    (3 cordons) /
    (garlanda amb símbols al mig)

    Mig (M) (00) (Crucifix)
    (marca de fàbrica)
    (06) "REFUNDIDA EN 1.980 / SIENDO CURA PARROCO / D. JOSE MUÑOZ GARCIA"

    Mig peu (MP) (4 cordons)

    Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

    Estat actual Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "SANT LLORENÇ / (Segona o de foc) / Fosa l'any 1989, substituïnt una campana de 1788 / Pes bronze: 594 kg. Pes total: 1.095 kg."

    Mecanismes de toc Mecanitzada, motor de vol continu (09), electromall (03)

    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

    Actualització 12-08-2009

    36 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Major, Sant Josep (4)

    (Referència 4746)


    Localització Sala de campanes

    Diàmetre (en cm) 129

    Altura del bronze 106

    Vora 10

    Pes real (en quilos) 1233

    Fonedor ROSES ATZENETA

    Any fosa 1956

    Anses Anses deformes - amb forma de carasses

    Espatlla (H) (Garlanda de fulles soltes)

    Terç (T) (Cordó) /
    "LLORA LAS PENAS + CANTO LAS FIESTAS + LLAMO A LOS FIELES + A LA MAYOR GLORIA DE DIOS. " /
    (cordó) /
    "IN HONOREM SANCTI IOSEPH AMEN # # # # # " /
    (cordó) /
    (garlanda amb motius eucarístics, de mala qualitat)

    Mig (M) (00) (creu sobre núvol)
    (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
    (06) (Mare de Déu dels Desemparats)
    (09) (escut d'Alberic)

    Mig peu (MP) (garlanda de caps d'àngels) /
    (2 cordons) /
    "DONATIVO POPULAR ALBERIQUE AÑO 1956." /
    (2 cordons) /
    (garlanda)

    Peu (3 cordons)

    Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA

    Estat anterior Mecanitzada amb truja de ferro ROSES, motor de vol continu (09), electromall (03)

    Estat actual Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "SANT JOSEP / (Major) / Fosa l'any 1956 / Pes bronze: 1.233 kg. Pes total: 2.121 kg."

    Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

    Actualització 12-08-2009

    54 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Campana de senyals (0)

    (Referència 4750)


    Localització Terrassa

    Diàmetre (en cm) 45

    Pes aproximat (en quilos) 53

    Fonedor ROSES, PASCUAL

    Any fosa 1784

    Descripció L'autor és desconegut però té característiques semblants a la campaneta de senyals (de 1784). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)

    Espatlla (H) (4 cordons)

    Terç (T) (2 cordons) /
    " # DEL ROSARIO # AИO I784 # # " /
    (2 cordons) /
    (garlanda de petites creus fetes amb quadrats decoratius)

    Mig (M) (01) (creu amb pedestal)

    Mig peu (MP) (5 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes Senyalera. Posteriorment els quarts del rellotge

    Tocs actuals de campanes Senyalera.

    Truja Penjada d'una biga de ferro

    Estat original Antiga campaneta de senyals, ubicada en una espadanya, actualment desapareguda.

    Estat anterior Campana dels quarts del rellotge

    Estat actual L'ansa presenta nombrosos defectes de fosa, probalbment per un excés d'escòria. Igualment els textos són d'escassa llegibilitat.

    Mecanismes de toc Motor ECAT de vol d'impulsos - Electromall ECAT - Ballesta per al toc manual

    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

    Actualització 13-02-2010

    22 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Campanó dels quarts (A)

    (Referència 5768)


    Localització Terrassa

    Diàmetre (en cm) 60

    Pes real (en quilos) 80

    Fonedor PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)

    Any fosa 2010

    Terç (T) (2 cordons) /
    (03) (creueta de cinc estreles)
    (09) (clavell) /
    (2 cordons)

    Mig (M) (00) (creu amb pedestal i dos com a palmeres als peus)
    (06) (escut de dos lleons rampants envoltant un castell) /
    (2 cordons)

    Peu (Cordó) /
    "(creu) LA CREU ES PER A MI SALUT # A LA CREU ADORE RENDIT # LA CREU ES EL MEU REFUGI # GUARDE'M DEU PER SA VIRTUT # ANY MMX (creu) # (beta decorada) # (beta decorada) # " /
    (cordó)

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

    Actualització 15-03-2010

    14 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Campanó de les Hores (B)

    (Referència 6187)


    Localització Terrassa

    Diàmetre (en cm) 85

    Pes aproximat (en quilos) 233

    Any fosa 1742

    Descripció La campana porta una coneguda oració de protecció: " # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # "
    La frase forma part de l'anomenada Benedicció de Sant Benet: "Crux Sancti Patris Benedicti. Crux Sancta Sit Mihi Lux Non Draco Sit Mihi Dux Vade Retro Satana Numquam Suade Mihi Vana Sunt Mala Quae Libas Ipse Venena Bibas" que podem traduir com "Creu del Sant Pare Benet. La Santa Creu siga la meua llum, no siga el dimoni mon guia. Aparta't, Satanàs! No suggerisques coses vanes, maldat és el que brindes, beu tu mateix el verí." La seua difusió va començar probablement en la regió de Baviera cap a l'any 1647. En aquella època, durant el procés judicial seguit a unes fetilleres, aquestes van declarar que no havien pogut danyar a la pròxima Abadia de Metten, perquè estava protegida pel signe de la Santa Creu. En el dit monestir es van trobar pintures amb representacions de la Creu junt amb les inicials que acompanyen hui a la Medalla. Però les misterioses lletres no van poder ser interpretades fins que en un manuscrit de la biblioteca es va trobar la imatge de Sant Benet i l'oració composta per les inicials. En realitat, un manuscrit anterior (segle XIV), que encara es conserva, procedent d'Àustria, pareix haver sigut l'origen de la imatge i de l'oració. En el segle XVII un important autor la va tindre per supersticiosa, degut justament als enigmàtics caràcters que acompanyen a la imatge. Però, l'any 1742 el papa Benet XIV va decidir aprovar l'ús de la Creu-Medalla de Sant Benet, i va manar que l'oració usada per a beneir-la s'incorporara al Ritual Romà. La Medalla de San Benito
    Justament el campanó està datat aquest mateix any. Està ornat per una sèrie de cordons així com per una creu flanquejada de dos xiprers, en un monotip, trobada en altres campanes que pressumim d'un mateix fonedor encara anònim.

    Espatlla (H) (2 cordons)

    Terç (T) (2 cordons)

    Mig (M) (2 cordons)

    Mig peu (MP) (creu flanquejada per dos xiprers - monotip) /
    (cordó) /
    " # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # " (completat amb tires de decoració i estels alternats) /
    (cordó)

    Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores

    Tocs actuals de campanes Toc de les hores

    Estat anterior La biga inferior tocava el bronze quan vibrava

    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc

    Actualització 03-01-2009

    52 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Fitxa reduïda (PDF)