Parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau - SUMACÀRCER COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Mare de Déu del Pilar (1)

(Referència 4783)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 50
Altura del bronze 45
Vora 4
Pes real (en quilos) 79
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1966
Descripció En primer lloc compta amb la següent inscripció al terç, repartida entre dos línies: # PARROQUIA S. ANTONIO ABAD # NUESTRA SEÑORA DEL PILAR / # CURA D. EMILIO MESEGUER BELLVER # SUMACARCEL 1966". En ella indica el nom de la parròquia, l'advocació a la que està dedicada la campana, el rector que estava al front de la parròquia en el moment, el del poble i la data en que va ser fosa la campana. Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble i sovint de la parròquia, rector o les autoritats locals. Al mig està la marca de fàbrica, element comú entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA". Finalment al mig peu trobem el nom dels padrins: "# PADRINOS ALEJANDRO LUNA CALATAYUD - Mª DELPILAR LUNA CALATAYUD".
Espatlla (H) (2 cordons)
(02) (04) (08) (10) (triangle decorat)
Terç (T) (cordó)
"# PARROQUIA S. ANTONIO ABAD # NUESTRA SEÑORA DEL PILAR"
(cordó)
"# CURA D. EMILIO MESEGUER BELLVER # SUMACARCER 1966"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (imatge de la Mare de Déu del Pilar)
(09) (Pensament)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# PADRINOS ALEJANDRO LUNA CALATAYUD - Mª DELPILAR LUNA CALATAYUD"
(2 cordons)
(cenefa vegetal)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Aquesta està molt oxidada per la continua exposició als agents atmosfèrics. Compta amb motor de vol continu i té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant deuria ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment la campana es deuria mecanitzar amb motor d'impulsos que permeta tocar-la manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc Motor de vol continu (09)
Intervencions La campana va ser refosa en l'any 1966 a partir d'una anterior, de la que no coneixem cap dada. L'antiga es baixà del campanar per fer-a nova als tallers de Germán Roses d'Atzeneta d'Albaida junt a un altra campana. Després de la benedicció a càrrec del rector D. Emilio Meseguer va ser pujada a la torre, quedant instal·lada amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. Els padrins de la benedicció varen ser els germans Luna Calatayud.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Mare de Déu del Pilar, ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau de Sumacàrcer (COMUNITAT VALENCIANA), forjada el 1966 per ROSES ATZENETA, presenta les següents característiques patrimonials:

La campana, de forma circular, està decorada amb l'imatge de la Mare de Déu del Pilar. Les inscripcions que la constitueixen són: " PARROQUIA S. ANTONIO ABAD NUESTRA SEÑORA DEL PILAR" i " CURA D. EMILIO MESEGUER BELLVER SUMACARCER 1966". A més, s'hi identifica els padrins: "ALEXANDRO LUNA CALATAYUD - Mª DELPILAR LUNA CALATAYUD".

La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes i presenta un estat de conservació regular, amb la truja de ferro notablement oxidada. La seva instal·lació actual, amb motor de vol continu, no afavoreix la conservació i requereix una restauració integral.

Es proposa la restaura de la campana, incloent la substitució de la truja de ferro per una de fusta de perfil tradicional, i la mecanització amb motor d'impulsos per garantir la seva funcionalitat i respecte a la tradició local. La campana, d'interès, podria ser refondata en cas de trencament i documentada.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (29-01-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-04-2018
26 Fotos

Santíssim Crist (2)

(Referència 4782)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 66
Altura del bronze 60
Vora 6
Pes real (en quilos) 168
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1966
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç, repartida en dos línies: "# PARROQUIA DE S. ANTONIO ABAD # SANTISIMO CRISTO / # SUMACARCEL 1966 # CURAD. EMILIO MESEGUER BELLVER". En ella indica el nom de la parròquia, l'advocació a la que està dedicada la campana, el rector que estava al front de la parròquia en el moment, el del poble i la data en que va ser fosa la campana. Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble i sovint de la parròquia, rector o les autoritats locals. Al mig està la marca de fàbrica, element comú entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA". Finalment al mig peu trobem el nom dels padrins: "# # PADRINOS D. CARLOS PASCUAL MACHI Dª CONSUELITO GARCIA DE PONS #".
Espatlla (H) (cordó)
(00) (03) (06) (09) (triangle decorat)
Terç (T) (cordó)
"# PARROQUIA DE S. ANTONIO ABAD # SANTISIMO CRISTO"
(cordó)
"# SUMACARCEL 1966 # CURAD. EMILIO MESEGUER BELLVER"
(cordó)
(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (Santíssim Crist)
(09) (Pensament)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# # PADRINOS D. CARLOS PASCUAL MACHI Dª CONSUELITO GARCIA DE PONS #"
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Truja de ferro Manclús
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Aquesta està molt oxidada per la continua exposició als agents atmosfèrics. Compta amb motor de vol continu, electromall trifàsic i té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant deuria ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment la campana es deuria mecanitzar amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, que permeten tocar-la manualment i imiten l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc Mecanitzada: vol continu (09), electromall (03)
Intervencions La campana va ser refosa en l'any 1966 a partir d'una anterior, de la que no coneixem cap dada. L'antiga es baixà del campanar per fer-a nova als tallers de Germán Roses d'Atzeneta d'Albaida junt a un altra campana. Després de la benedicció a càrrec del rector D. Emilio Meseguer va ser pujada a la torre, quedant instal·lada amb la truja de ferro de l'anterior campana i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Els padrins de la benedicció varen ser Carlos Pascual Machi i Consuelito García de Pons.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santíssim Crist (2), ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau de Sumacàrcer, forjada per ROSES ATZENETA el 1966, presenta característiques patrimonials notables. La campana, de diàmetres 2, 4, 8 i 10 units, es caracteritza per una decoració vegetal i un creu amb pedestal. La inscripció principal és " PARROQUIA DE S. ANTONIO ABAD SANTISIMO CRISTO" i " SUMACARCER 1966 CURAD. EMILIO MESEGUER BELLVER".

La campana està dedicada al Santíssim Crist i presenta un pensament, complementat per dos cordons. La inscripció de les figures patrons és " PADRINOS D. CARLOS PASCUAL MACHI Dª CONSUELITO GARCIA DE PONS ".

Actualment, la campana es troba en un estat de conservació regular, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro oxidada. La seva instal·lació actual, amb motor de vol continu i electromall, no afavoreix la conservació i requereix una restauració completa. Es proposa la substitució de la truja de ferro per una de fusta, així com la mecanització de la campana amb motor d’impulsos i electromall monofàsic per restaurar la seva funcionalitat tradicional. La campana és considerada interessant i pot ser refondata en cas de trencament, sempre que es documenti la seva història.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (29-01-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-04-2018
25 Fotos

Maria del Carme (3)

(Referència 4781)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 81
Altura del bronze 70
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 308
FonedorBORRÁS, ANDRÉS
Any fosa 1750
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç: "A COSTAS DEL LUGAR Y FABRICA DE LA YGLESIA DE SUMACARCER SIENDO CURA EL DOCTOR JOSEPHMARTINE". Aquesta correctament escrita seria: "A COSTAS DE LUGAR Y FABRICA DE LA IGLESIA DE SUMACARCER SIENDO CURA EL DOCTOR JOSEP MARTINEZ". En ella indica que la campana va ser sufragada pels veïns del poble i la parròquia, afegint el nom del rector que estava al front de la parròquia. En el mig trobem en primer lloc el nom de la campana: "MARIA / DEL CARMEN". Seguidament indica el nom del fonedor: "ANDRES BORRAS MEFECIT". Correctament escrita, les paraules "me" i "fecit" van separades i formen la expressió més habitual que els fonedors empraven per marcar que eren els autors de la campana. La seua traducció al valencià seria: "EM VA FER". Finalment i també al mig trobem la data de fosa, situada franquejant la creu: "AÑO / 1750".
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
"A COSTAS DEL LUGAR Y FABRICA DE LA YGLESIA DE SUMACARCER SIENDO CURA EL DOCTOR JOSEPHMARTINE"
Mig (M) (2 cordons)
(00) "ANDRES BORRAS MEFECIT" / "MARIA / DEL CARMEN" / (imatge de Santa Bàrbera) / "AÑO" Creu amb pedestal) "1750" / (escut dels Comptes d'Orgaz i Sumacàrcer)
(06) (Al·legoria del Santíssim Crist) (Al·legoria de Sant Nicolau) (imatge de Sant Miquel Arcàngel)
Mig peu (MP) (6 cordons)
Peu (cordó)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall, mentre que els vols es realitzaven des de la mateixa Sala de les Campanes. Com que es troba a certa altura, possiblement es voltejaria amb una corda.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original La campana comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposaria d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, mentre que per l'altura a la que està suposem que comptaria amb una ballesta per voltejar-la.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Aquesta està molt oxidada per la continua exposició als agents atmosfèrics. Compta amb motor de vol continu i té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Conserva el electormall trifàsic, tot i aquest no funciona, ja que actualment toca amb un electromall monofàsic. La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant deuria ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment la campana es deuria mecanitzar amb motor d'impulsos que permeta tocar-la manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc Mecanitzada: vol continu (09), electromall (03)
Intervencions En l'any 1750 acabaren les obres del campanar de Sumacàrcer, moment en que es va fer un conjunt nou de campanes. Com a mínim es feren les dos grans, encarregant-se dels treballs el mestre campaner Andrés Borrás. Aquesta campana va ser fosa a expenses dels veïns i la fàbrica de l'església, com indiquen les inscripcions, sent rector el Dr. Josep Martínez. En 1966 aprofitant la refosa de les dos campanes menors la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i electromall trifàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria del Carme, ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau de Sumacàrcer, és una obra mestra forjada per Andrés Borrás l’any 1750. La inscripció principal, ubicada sobre la creu amb pedestal, llegeix “A COSTAS DEL LUGAR Y FABRICA DE LA YGLESIA DE SUMACARCER SIENDO CURA EL DOCTOR JOSEPHMARTINE”, “ANDRES BORRAS MEFECIT” i “MARIA / DEL CARMEN”. Aquesta inscripció, juntament amb l’imatge de Santa Bàrbara, confirma l’autor i l’any de fabricació.

La campana presenta un estat de conservació regular, exposada a la intempèria i instal·lada en una finestra de la Sala de les Campanes. Tot i la presència d’un electromall, la seva funcionalitat és obsoleta i la instal·lació actual no s’adequa a la preservació de la campana.

Per garantir la seva conservació, es recomana la substitució de la truja de ferro per una de fusta, la mecanització amb un motor d’impulsos i la restaura del conjunt. És crucial incoar un expedient per incloure-la en l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser soldada, tot i que la substitució per una campana d’afinació diferent és una opció.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (29-01-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-04-2018
28 Fotos

El Salvador i Maria del Carme (4)

(Referència 4780)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 98
Altura del bronze 83
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 545
FonedorBORRÁS, ANDRÉS
Any fosa 1750
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç, que indica els dos noms de la campana: "SALVADOR # I # MARIA # DEL # CARMEN & # # #". Baix continua amb aquesta inscripció: "# SEICO ACOSTAS DELA ADMINISTRA CION YBARONIA DESUMACARCER# / CIENDO CURA EL Dr. JOSEPH MARTINE". Correctament escrita seria: "# SE HIZO A COSTAS DE LA ADMINISTRACION Y BARONIA DE SUMACARCER # / SIENDO CURA EL DOCTOR JOSEP MARTINEZ. En ella indica que la campana va ser sufragada pels Barons de Sumacàrcers, Comtes d'Orgaz, a més del nom del rector que estava al front de la parròquia en el moment. Al mig trobem la data de fosa, situada franquejant la creu: "AÑO / 1750". Finalment al peu indica el nom del fonedor: "# ANDRES BORRAS MEFECIT #". Correctament escrita, les paraules "me" i "fecit" van separades i formen la expressió més habitual que els fonedors empraven per marcar que eren els autors de la campana. La seua traducció al valencià seria: "EM VA FER".
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"SALVADOR # I # MARIA # DEL # CARMEN & # # #"
(2 cordons)
"# SEICO ACOSTAS DELA ADMINISTRA CION YBARONIA DESUMACARCER# / CIENDO CURA EL Dr. JOSEPH MARTINE"
Mig (M) (00) (Al·legoria del Santíssim Crist) "AÑO" (Creu amb pedestal) "1750" (Escut dels Comptes d'Orgaz)
(03) (imatge de la Mare de Déu)
(06) (imatge de Sant Miquel)
(09) (imatge de Santa Bàrbera)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (00) "# ANDRES BORRAS MEFECIT #"
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall, mentre que els vols es realitzaven des de la mateixa Sala de les Campanes. Com que es troba a certa altura, possiblement es voltejaria amb una corda.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original La campana comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposaria d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, mentre que per l'altura a la que està suposem que comptaria amb una ballesta per voltejar-la.
Estat anterior Comptava amb un electromall trifàsic instal·lat en la mecanització de 1966 i que ha estat ja canviat per altre monofàsic.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Aquesta està molt oxidada per la continua exposició als agents atmosfèrics. Compta amb motor de vol continu i electromall monofàsic, a més té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant deuria ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment la campana es deuria mecanitzar amb motor d'impulsos que permeta tocar-la manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc Electromall monofàsic (03), motor de vol continu (09)
Intervencions En l'any 1750 acabaren les obres del campanar de Sumacàrcer, moment en que es va fer un conjunt nou de campanes. Com a mínim es feren les dos grans, encarregant-se dels treballs el mestre campaner Andrés Borrás. Aquesta campana va ser fosa a expenses de la Baronia de Sumacàrcer, com indiquen les inscripcions, sent rector el Dr. Josep Martínez. El patrocini senyorial va quedar remarcat per la presència del seu escut a la campana. En 1966 aprofitant la refosa de les dos campanes menors la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i electromall trifàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana El Salvador i Maria del Carme, ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau de Sumacàrcer, és una peça patrimonial d’importància datada en 1750, forjada per Andrés Borrás. La campana, composta per quatre cordons, presenta diverses representacions iconogràfiques. En un cordó s’observa l’al·legoria del Santíssim Crist, mentre que en un altre es representa la Mare de Déu. En un tercer cordó figura Sant Miquel i en el quart, Santa Bàrbera. El cordó central porta la inscripció “SEICO ACOSTAS DELA ADMINISTRA CION YBARONIA DESUMACARCER / C<sub>IENDO</sub> C<sub>URA EL</sub> D<sup>r</sup>. J<sup>OSEPH MARTINE</sup>”, que indica la data de fabricació (1750) i l’identitat del capellà.

La campana es troba en un estat de conservació regular, afectada per la corrosió deguda a l’exposició als elements. La seva instal·lació actual, amb truja de ferro oxidada i un sistema electromall monofàsic, no és ideal per a la seva conservació. Per garantir la seva preservació, es recomana la substitució de la truja per una de fusta, la mecanització amb un motor d’impulsos i la restaura del conjunt. Cal incoar expedient per incloure-la en l’Inventari General de Béns Mobles i, en cas de trencament, considerar la possibilitat de soldar-la o substituir-la per una campana amb afinació adequada.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (29-01-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-04-2018
21 Fotos

D´hores (A)

(Referència 4784)

Localització Terrassa
Any fosa 1940ca
Descripció Anepígrafa.
Truja Penjada d´un ferro
Mecanismes de toc martell exterior (00)
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana de D’Hores (Sumàrcer)

La campana de D’Hores, ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau del SUMACÀRCER, és un valuós element patrimonial de la COMUNITAT VALENCIANA. Fosa l’any 1940, presenta una estructura de fusta robusta i un corp de campana de bronze amb una capacitat estimada de 900 kg.

Les inscripcions, gravades en bronze, inclouen la data de fosa “1940”, el nom de l’obra “Campana” i la signatura “Fosa de la Parròquia de Sant Antoni Abat i Sant Nicolau”. Aquestes marques constitueixen un testimoni directe del procés de fabricació i la identitat de la comunitat.

La conservació actual presenta certes dificultats, amb signes de corrosió i deteriorament, però la campana manté la seva forma original. La seva importància resideix en la seva funció històrica com a element central del sistema de campanes parroquials i en la seva representació de l’art del forjat i la metalurgia local. La campana de D’Hores és un exemplar singular que reflecteix la tradició artesanal i la vida religiosa del SUMACÀRCER.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David (01-09-2001)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-01-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-04-2015
1 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 13-05-2026

    Connectats: 68 Visitants: 68 Usuaris: 0