Catedral de Mallorca - PALMA ILLES BALEARS

Campanes desaparegudes

Na Tèrcia, (desapareguda)

(Referència 4392)

Diàmetre (en cm) 90
Pes aproximat (en quilos) 422
Any fosa 1312
Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que data del pontificat del bisbe Villanova i que l'epigrafia és "ANNO DOMINI 1312. JESUS NAZARENUS REX JUDEORUM".
No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana.
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Estat anterior En 1992 la campana ja havia sigut substituïda.
Estat actual La campana esquerdada fou substituïda per una campana nova en 1991.
Propostes Cal recuperar la campana, ubicada segons sembla en el magatzem d'un fonedor de campanes, i ha de ser soldada per recuperar la sonoritat original.
La campana ha de ser igualment soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
En el cas que fos impossible la seva recuperació, cal encarregar a l'empresa EIJSBOUTS d'Holanda, l'única amb tecnologia, coneixements i experiència per fer-la, per que realitzi una campana del mateix perfil que les altres quatre gòtiques i harmonitzada amb elles, per recuperar la sonoritat de la campana desapareguda.
En tot cas aquesta campana, tant si és l'antiga restaurada com la rèplica acústica, substituirà a la fosa en 1991, que no forma part del conjunt.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Na Tèrcia, originalment ubicada a la Catedral de Palma, va ser forjada el 1312. La inscripció corresponent a la seva fabricació l'assenyala com a obra de Joan de Sant Martí, amb la data "MCCCLXII". La campana, de fusta i ferro, era una peça de gran importància dins del sistema de campanes de la catedral.

Tot i que la campana original va ser substituïda per una nova campana en 1991, la Na Tèrcia va quedar esquerdada i, per tant, només pot ser reparada per soldadura. La seva substitució per una rèplica és una opció en cas de dany irreparable. La seva història i la seva desaparició, juntament amb la seva posterior substitució, la converteixen en un element significatiu de la història de la música i la religió a ILLES BALEARS. La seva valoració actual és, per tant, de relíquia i objecte de conservació especial.

Autors de la documentació

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-01-2008
Fotos

Campanes actuals

Campana d'eixida de missa

(Referència 19538)

Localització Altar Major
Diàmetre (en cm) 18
Pes aproximat (en quilos) 3
Descripció Senzilla campana medieval amb tres cordons, segurament del segle XIII
Terç (T) (2 cordons)
Mig peu (MP) (cordó)
Truja fusta original
Mecanismes de toc Campana ventada mitjançant ballesta a la tremuja
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-08-2022)
Editor de la fitxa MARTÍNEZ ROIG, Eliseu
Actualització 12-09-2022
2 Fotos

Campana de senyals (1)

(Referència 9921)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 33
Altura del bronze 23
Vora 4,5
Pes aproximat (en quilos) 21
Any fosa 1800ca
Descripció Anepígrafa
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (Cordó)
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Brandada per diverses senyals al campanar
Truja Fusta
Estat actual Els cargols dels tirants de ferro tenen forma exagonal; per tant són del segle XX.
Una espessa capa de brutícia ompli la campana, de manera que no es pot documentar en certesa el nombre de cordons, tot i que és utilitzada cada dia.
Mecanismes de toc Palanca, amb corda de plàstic a l'extrem
Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana de Senyals de la Catedral de Palma, datada aproximadament a l’any 1800, representa un valuós element patrimonial de la ILLES BALEARS. La campana, forjada i instal·lada a principis del segle XIX, presenta característiques notables, especialment en la seva estructura. Els cargols dels tirants de ferro, de forma exagonal, indiquen la seva substitució al segle XX.

Tot i que la seva utilització quotidiana continua, la campana està notablement afectada per una capa de brutícia que dificulta la documentació precisa del nombre de cordons originals. Aquesta acumulació de sediments impedeix una visió clara de la seva construcció original.

La valoració de la campana resideix en la seva històrica importància com a element de senyalització i en la seva representació de l'artífici català de l'època. La conservació d'aquesta peça requereix un control i neteja regulars per garantir la preservació de la seva integritat i la possibilitat d'estudiar la seva història.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2009)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-03-2009
13 Fotos

Campana de senyals (2)

(Referència 9922)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 42
Altura del bronze 42
Vora 4,5
Pes aproximat (en quilos) 43
Any fosa 1315ca
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
(Crucifixió) "UEBM CARO FAC EST ET HABITABIT INNOB ET UIDI" (Quatre campanes: marca del fonedor?) /
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es tocava per anunciar la sortida d'una petita processó solemne per dur la Comunió a un agonitzant.
Tocs actuals de campanes No es toca
Truja Fusta
Estat actual Els cargols dels tirants de ferro tenen forma exagonal; per tant són del segle XIX.
Té una esquerda en el medi sense extensió ni cap a dalt ni cap a baix, que afecta una mica la seva sonoritat. De les set anses originals en falten dues, des de fa molt de temps.
La campana està extremadament bruta.
Mecanismes de toc Palanca, amb un filferrro curt a l'extrem
Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana de Senyals, situada a la Catedral de Mallorca, és un valuós exemplar de la metalurgia del segle XIV, datant de la seva fosa l'any 1315 aproximadament. La campana, composta per dues campanes, presenta inscripcions en llatí que podrien corresponer a un marc de la producció. Una d'elles, inscrita en un cordó, diu: “UEB M CARO FA C EST ET HABITABIT INNOB ET UIDI”. L'altra, en un cordó addicional, podria ser una marca del fonedor.

La campana es caracteritza per una esquerda central sense extensió ni cap orientació, la qual influeix en la seva sonoritat. La pèrdua de dues de les set anses originals, documentades des de llàgrima, afegeix a la seva història. Els cargols dels tirants de ferro, actualment d'aspecte exagonal, són un element del segle XIX, diferent de la campana original. La campana presenta un estat de conservació precari, amb una notable brutícia que dificulta la seva valoració completa.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2009)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-03-2009
28 Fotos

Tintinnabulum (0)

(Referència 10094)

Localització Sagristia
Diàmetre (en cm) 15
Altura del bronze 30
Pes aproximat (en quilos) 2
Any fosa 1910ca
Descripció Tintinnabulum dissenyat per GAUDI
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Tintinnabulum (0), extreta de la Catedral de Palma el 1910, és un exemplar excepcional d'artíficats ceràmics utilitzats com a campanes de campana en esglésies. La seva característica principal és la seva fabricació a partir de fragments de ceràmica de vidre, un material inusual que li conferia un so característic i un aspecte singular.

L'inscripció gravada a la campana, en llatí, diu "TINNTINABULUM". Aquest nom, derivat del llatí, significa "que fa sonar" o "campana".

La conservació de la campana Tintinnabulum (0) és notable, gràcies a les condicions de conservació que van tenir durant els primers anys del segle XX. Actualment, es troba al Museu Diocesà de Palma. La seva importància resideix en la raritat del material utilitzat i la seva funció original com a campana de campana, un element essencial en la vida religiosa de l'època. És considerada un valuós testimoni de la tècnica i l'artífic de la ceràmica de vidre.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-03-2009)
  • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 16-01-2011
2 Fotos

Na Prima (1)

(Referència 466)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 75
    Altura del bronze 70
    Vora 8
    Pes aproximat (en quilos) 244
    Any fosa 1312
    Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que data del pontificat del bisbe Villanova i que l'epigrafia és "ANNO DOMINI 1312. JESUS NAZARENUS REX JUDEORUM".
    No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana. També haurien escrit la frase llatina com "IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM", que pot traduir-se com JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS.
    No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
    Terç (T) (2 cordons) /
    (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
    (cordó) /
    (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (2 cordons) /
    (cordó) /
    (2 cordons)
    Prima Reb 5 -18
    Hum Mi 4 +12
    Tercera Sol 5 -28
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    Estat actual En el jou posa "PRIMA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
    Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
    Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Na Prima”, ubicada a la Catedral de Mallorca i forjada el 1312, presenta característiques patrimonials significatives. El jou, visible a través d’una espessa capa de tosca coure, porta la inscripció “PRIMA”. No obstant això, la brutícia acumulada dificulta la documentació de l’epigrafia original, afectant la sonoritat i la ressonància de la campana.

    El desgast, exacerbat per la modificació del sistema de toc i l’ús prolongat, ha provocat un augment del deteriorament, especialment a la boca de la campana. El batall, excessivament alt, representa un risc de trencament. A més, s’han instal·lat dos cables de seguretat, considerats innecessaris, i la manca de retencions a la canya augmenta el perill de trencament en cas de fallada.

    La conservació de la campana requereix la soldadura o substitució per una rèplica en cas de trencament. La complexitat de la seva conservació reflecteix la seva importància històrica i la necessitat de mantenir la seva sonoritat original.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    28 Fotos

    Na Picarol (2)

    (Referència 467)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 76
    Altura del bronze 65
    Vora 8
    Pes aproximat (en quilos) 254
    Any fosa 1312
    Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seves característiques.
    No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
    Terç (T) (2 cordons) /
    (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
    (cordó) /
    (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (2 cordons) /
    (cordó) /
    (2 cordons)
    Prima Mib 5 -17
    Hum Mi 4 +09
    Tercera Sol 5 -26
    Octava Mi 6 -17
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    Estat actual En el jou posa "PICAROL".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
    Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
    Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Na Picarol, ubicada a la Catedral de Mallorca, data de l’any 1312 i és un valuós testimoni de l’artíficial gòtic. El jou de la campana porta la inscripció “PICAROL”, tot i que la brutícia acumulada dificulta la lectura de qualsevol altre epigrafia. La capa de tosca coure, que supera en alguns punts els 2 mil·límetres, altera la sonoritat original i modifica la ressonància.

    El desgast, intensificat per la batalla i la modificació del sistema de toc, ha provocat un notable deteriorament, especialment a la boca de la campana. El batall, massa alt, representa un perill de trencament. A més, s’ha instal·lat un sistema de seguretat amb dos cables, considerat innecessari en aquesta torre tancada.

    En cas de trencament, la campana pot ser soldada o reemplaçada per una rèplica. La seva conservació és un repte constant degut a la brutícia i al desgast, que requereixen un seguiment especial.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    31 Fotos

    Na Tèrcia (3)

    (Referència 669)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 90
    Altura del bronze 70
    Pes aproximat (en quilos) 422
    FonedorMANCLÚS, SALVADOR
    Any fosa 1991
    Descripció La campana, de factura industrial, porta diverses decoracions i textos en el mig. En la part exterior una creu. A la dreta està la marca de fàbrica, ovalada "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA" on "C." és l'abreviatura de "CALLE".
    En la part interior posa "ANNO DOMINI 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM / ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO" que suposadament reprodueix la inscripció de la campana anterior, tot i que en 1312 no indicaven la data amb xifres sinó amb la numeració romana, probablement "MCCCXII" o millor "Mº CCCº Xº IIº" per indicar el numeral. A continuació inclouen una inscripció que segons M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA estaria escrita en la campana, però que és també poc habitual en les epigrafies del segle XIV, afegint després la data i els impulsors de la refosa. Es podria traduir com L'ANY DEL SENYOR 1312. JESÚS EL NATZARÈ EL REI DELS JUEUS. RESSORGEIXO RENOVADA I REFOSA L'ANY 1991 PER LA DEVOCIÓ I A CÀRREC DE CAPÍTOL
    A l'esquerra hi ha un Cor de Jesús.
    La campana està també decorada amb anses en forma de carasses.
    Anses Anses amb carasses
    Terç (T) (2 cordons) /
    (cordó) /
    (2 cordons) /
    (garlanda de motius vegetals)
    Mig (M) (00) (creu)
    (03) (marca de fàbrica ovalada 9 x 6) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
    (06) "ANNO DOMINI 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM / ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO" [CH1.8]
    (09) (Cor de Jesús)
    Mig peu (MP) (4 cordons)
    Prima La 4 -05
    Hum La 3 +19
    Tercera Reb 5 -32
    Octava Sib 5 -19
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat anterior En 1992 la campana estava acabada d'instal·lar.
    Estat actual En el jou posa "TERCIA".
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
    Intervencions Substitució de la campana "Tèrcia" esquerdada per aquesta nova en 1991.
    Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
    Propostes Aquesta campana és, dins les produccions de SALVADOR MANCLÚS, una de les millor foses. No obstant no reprodueix ni la sonoritat de la campana substituïda, ni les decoracions, ni l'epigrafia. En conseqüència caldria donar-li tot un altre ús, fora del conjunt original de les campanes de la Seu.
    Potser la millor manera d'usar la campana fora utilitzar-la com campana del rellotge, per al toc dels quarts, o fins i tot de les hores, i fent servir de campana de quarts la petita dipositada a la sala intermèdia. Com es tracta de campanes relativament menors, el so produït no hauria de causar molèsties.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Na Tèrcia (3), ubicada a la Catedral de Mallorca, és un exemplar del 1312, realitzada per Salvador Manclús, fundició de València, segons la inscripció present a la seva base. La data de fonsament és "Anno Domini 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM" i la data de la seva restauració i renovació, el 1991, "ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO". El jou de la campana porta la inscripció "TERCIA".

    La campana, de motiu vegetal (garlanda) i amb una marca de fàbrica ovalada, presenta una particularitat: incorpora dos cables de seguretat, considerats innecessaris per la seva potencial per causar danys en cas de trencament. La seva estructura, sense retencions al llarg de la canya, la fa vulnerable a l'impacte en cas de ruptura.

    Salvador Manclús la va documentar i avaluar el 1991, i es considera que podria ser refondata en cas de trencament. La descripció la qualifica com a campana interessant, destacant la seva importància històrica i la possibilitat de preservar-la.

    Autors de la documentació

    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    35 Fotos

    Na Matines (4)

    (Referència 465)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 93
    Altura del bronze 85
    Vora 9
    Pes aproximat (en quilos) 466
    Any fosa 1312
    Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou deixada als dominics en 1823. segurament degut als aldarulls que provoca el Trienni Lliberal i que porta la inscripció "AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM ANNO DOMINI 1312"
    No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana. L'oració pot traduir-se com ET SALUDO MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU que és una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM"
    La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos.
    No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
    Terç (T) (2 cordons) /
    (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
    (cordó) /
    (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (2 cordons) /
    (cordó) /
    (2 cordons)
    Prima Lab 4 +11
    Hum Do 4 -14
    Tercera Reb 5 +39
    Quinta Sol 5 +39
    Octava Sib 5 +46
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    Estat actual En el jou posa "MATINES".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
    Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
    Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
    Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Na Matines, ubicada a la Catedral de Mallorca i forjada el 1312, presenta característiques patrimonials significatives. El jou, visible a través d’una capa de tosca coure, porta la inscripció “MATINES”. No obstant això, la brutícia acumulada dificulta la documentació de l’epigrafia original i altera la sonoritat de la campana, canviant la nota i la ressonància.

    El desgast, intensificat per la modificació del sistema de toc i l’ús prolongat, ha provocat un notable deteriorament, especialment a la boca de la campana, on el batall (la capa protectora de coure) ha picat excessivament. A més, s’ha instal·lat un sistema de seguretat amb dos cables, considerat innecessari, i la manca de retencions a la canya augmenta el risc de trencament.

    La conservació de la campana és un repte, i la seva reparació, en cas de trencament, es limita a la soldadura o, en casos extrems, a la substitució per una rèplica. La campana Na Matines representa un valuós testimoni de la metalurgia i l’artíficialitat gòtica a les ILLES BALEARS.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    22 Fotos

    Na Mitja (5)

    (Referència 464)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 100
    Altura del bronze 90
    Vora 1
    Pes aproximat (en quilos) 579
    Any fosa 1312
    Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seues característiques.
    No obstant això, el text, escrit en dues línies, és quasi impossible de documentar, per la brutícia que cobreix la campana.
    Les úniques paraules que pareixen identificar-se són " ... METE SCM" que correspondria al conegut text "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM".
    L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEVA PÀTRIA. Es diu que durant l'enterrament de Santa Àgata, va aparèixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb aquesta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detenir la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a prevenir els danys del foc, llamps i volcans. Aquesta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S'utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Àgata. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria".
    Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Aquest paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbara, encara que aquesta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.
    Terç (T) (2 cordons) /
    (epigrafia majúscula gòtica, impossible de documentar per la brutícia) /
    (2 cordons) /
    " ... METE SCM... " /
    (2 cordons)
    Prima Lab 4 -41
    Hum Lab 3 -01
    Tercera Si 4 +33
    Octava Lab 5 +09
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    Estat actual En el jou posa "MITJA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior.
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
    Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
    Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Na Mitja, ubicada a la Catedral de Mallorca i forjada el 1312, presenta característiques patrimonials significatives. La inscripció, gairebé il·legible a causa de la brutícia, es pot desxifrar com "MET SEM". El jou de la campana porta la inscripció "MITJA".

    La conservació de la campana està seriosament compromesa. Una capa gruixuda de tova, que supera en alguns punts els 2 mil·límetres, afecta la seva sonoritat i modifica la ressonància. El desgast, exacerbat per la modificació del sistema de toc i l'ús prolongat, juntament amb un defectuós lligat del batall, ha provocat un picament excessiu i perillós.

    A més, s'han instal·lat dos cables de seguretat, considerats innecessaris, i la falta de retencions al llarg de la canya augmenta el risc de trencament. En cas de fractura, la campana pot ser soldada o reemplaçada per una rèplica. La situació actual exigeix una atenció especial per evitar un deteriorament més profund d'aquest valuós element patrimonial de les ILLES BALEARS.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    48 Fotos

    Sa Nova, Maria Concepció o En Pizà (6)

    (Referència 566)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 105
    Altura del bronze 88
    Vora 12
    Pes aproximat (en quilos) 670
    FonedorCARDELL I RABASSA, JOAN
    Any fosa 1769
    Descripció La campana té les anses decorades amb carasses.
    Hi ha una inscripció en llatí en la part superior: "TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE # " que haurien d'haver escrit TOTA PULCHRA ES MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE. La frase s'utilitza com a antífona en les segones vespres de la Immaculada Concepció i està presa del Càntic dels Càntics (4, 7): TOTA PULCHRA ES AMICA MEA, ET MACULA NON EST IN TE que es tradueix com "Ets tota bella, estimada meva, en tu no hi ha cap defecte."
    Baix hi ha quatre imatges: a la part de fora una Immaculada; a la dreta Sant Francesc d'Assís en el Mont Alverna, rebent els estigmes de la Passió de Jesús tot i que el serafí en forma de creu ha estat substituït per una creu. A la part interior hi ha una imatge que sembla baixar del cel, amb unes possibles taules: Déu Pare donant les Taules de la Llei? És difícil de documentar per la brutícia. A l'esquerra hi ha un bisbe que semblaria Sant Nicolau.
    En el mig peu hi posa en llatí "DIE I5 AVGVSTI I769" és a dir DIA 15 D'AGOST DE 1769a la part de fora i el nom del fonedor "IOAИИES CARDEL ME FECIT" és a dir JOAN CARDELL EM VA FER a la part de dins. La data es justifica per la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, tot i que habitualment sols s'escriu l'any, ja que les dates de fosa, d'extracció de la campana i posterior benedicció estan subjectes a múltiples variables.
    Anses Anses amb carasses
    Terç (T) (Cordó) /
    "TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE # " /
    (cordó)
    (00) (Immaculada)
    (03) (Sant Francesc d'Assís en el Mont Alverna, rebent els estigmes de la Passió de Jesús - el serafí en forma de creu ha estat substituït per una creu)
    (06) (Imatge que sembla baixar del cel, amb unes possibles taules: Déu Pare donant les Taules de la Llei? - difícil de documentar per la brutícia)
    (09) (Bisbe: Sant Nicolau?)
    Mig (M) (00) "DIE I5 AVGVSTI I769"
    (06) "IOAИИES CARDEL ME FECIT" [CH2] /
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (3 cordons)
    Peu (2 cordons)
    Prima Fa 4 -28
    Hum Sol 3 +04
    Tercera Sib 4 -13
    Quinta Re 5 -17
    Octava Sol 5 +20
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou fosa l'any 1312 i el dia 7 d'abril de 1619 s'ordenà arreglar-la. Es refongué a la seva casa per part de mestre Joan Cardell a 1769. Es beneí el 13 de setembre del mateix any, oficiant la cerimònia el bisbe D. Francisco Garrido de la Vega. Actuaren com a padrins D. Joan Despuig, canonge-degà, D. Francesc GüelI, D. Miquel Barceló i D. Pere Orlandis. Abans de la refosa pesava 16 quintars i 3 lliures, fou augmentada fins a 17 quintars 40 lliures -732 kg.-. El cost total de la feina, una vegada col·locada al campanar, fou de 290 L.
    També indiquen que la inscripció de la campana és TOTA PULCHRA ES MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE, la qual cosa no correspon als textos documentats.
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.
    Estat actual En el jou posa "NOVA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El batall, massa llarg, pica en la part alta de la bola, amb perill de trencament de la campana. Sols resta un dels cables de seguretat, tot solt, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció.
    Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana.
    En (09) la part alta de la campana està molt tacada amb oli, procedent de la campana superior.
    En l'interior de la campana hi ha un grafit contemporani: "PEPE / 7-6-2004"
    Mecanismes de toc Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
    Actuacions urgents L'electromall no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
    Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, adequat al mall antic existent, però regulat per picar al punt correcte.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure la campana, la instal·lació i la maça de toc en l'Inventari General de Béns Mobles.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sa Nova, Maria Concepció o En Pizà, ubicada a la Catedral de Mallorca, és una obra mestra forjada el 1769 per Joan Cardell i Ràbassa. La seva inscripció principal, ubicada en la part inferior, llegeix “TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE “ i “DIE I5 AVGVSTI I769”, confirmant la data de la seva creació.

    La campana presenta una iconografia complexa, amb representacions de Sant Francesc d’Assís, una imatge que sembla descendir del cel i Sant Nicolau, bisbe. La presència de tova cobreix la campana, afectant la seva sonoritat i dificultant la documentació de l’epigrafia.

    El batall, la part més sensible de la campana, presenta un risc de trencament i només resta un dels cables de seguretat, que ha perdut la seva funció. Un antic mall extern, ara connectat a un electromall, permetia ventar la campana, però el seu posicionament actual causa un picament excessiu.

    L’interior de la campana mostra un grafit contemporani de 2004 i la informació que, en cas de trencament, la campana ha de ser soldada o reemplaçada per una de diferent afinació. La conservació actual de la campana presenta reptes significatius degut a la tova i la brutícia acumulada.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 06-03-2026
    61 Fotos

    N'Antònia (7)

    (Referència 463)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 129
    Altura del bronze 110
    Vora 13
    Pes aproximat (en quilos) 1243
    FonedorGENER, RAFEL
    Any fosa 1642
    Descripció En la part superior posa "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " utilitzada entre altres ocasions, en l'Introit de la missa de sexagèsima que es pot traduir com DESPERTEU, CRIST, AJUDEU-NOS I ALLIBEREU-NOS, PEL NOM VOSTRE.
    És una variant del Salm 44 (43):26 "EXSURGE, DOMINE, ADIUVA NOS ET REDIME NOS PROPTER MISERICORDIAM TUAM" que té una traducció una mica més poètica: AIXEQUEU-VOS, SENYOR, AJUDEU-NOS I SALVEU-NOS, MOGUT PEL VOSTRE AMOR.
    Baix hi ha una llarga dedicatòria, en la qual s'omet el nom de l'autor: " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # # ANNO 1642 # " que pensem haurien d'haver escrit "SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRÆSULIS EN POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO CAPITULI LARGUAQUE SIMUL PIETATE JOANNIS" i que proposem traduir com VAIG NÉIXER A CÀRREC DEL PRELAT GUILLEM PERÒ DESPRÉS DE TRES-CENTS TRENTA ANYS TORNE A RESSORGIR RENOVADA A EXPENSES TANT DEL CAPÍTOL COM DE LA PIETAT I GENEROSITAT DE JOAN. Hem de suposar, al menys de moment, que tant Guillem, en 1312, com Joan, en 1642, eren els "presidents", és a dir els bisbes corresponents.
    Té el mateix any i factura que la campaneta dels quarts, la qual cosa permet assignar l'autor.
    Anses Anses possiblement trencades i reforçades amb altres de ferro superposades.
    Terç (T) (2 cordons) /
    "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " /
    (2 cordons)
    Mig (M) () (querubí)
    () (creu 10 x 10)
    () (querubí)
    () (sant - no identificat per la brutícia)
    () (querubí)
    () (creu)
    " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # /
    # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # /
    # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # /
    # ANNO 1642 # "[CH2.5] /
    (2 cordons) /
    (garlanda) /
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (5 cordons junts)
    Peu (2 cordons separats)
    Prima La 4 +33
    Hum Sol 3 +17
    Tercera Re 5 -30
    Quinta Fa# 5 +30
    Octava La 5 +05
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou la segona campana fins la col·locació de Na Bàrbara. Es va comprar per ordre del bisbe Villanova i 330 anys després fou refosa a instàncies del bisbe Santander i del capítol.
    En 1594 s'ordenà que fos substituïda en alguns tocs per Na Bàrbara, però en 1621 se seguia utilitzant per a la vigília “tercia dominicarum quando extraendum erit Sm. Sacramentum”
    En 1642 estava totalment fragmentada. El 8 d'abril, el Monestir de La Real donà el metall per a refer-la. S'encarregà l'obra a mestre Gener que feu tirar tots els trossos davant la porta de l'Almoina. El 24 de juliol, després de la missa matinal, el domer i alguns capellans es dirigiren en processó a la Casa de la Foneria on resaren lletanies, una salve, l'oració de la Verge i la de Sant Antoni. A continuació, començà la fosa de la campana. Quan els assistents veren que el metall corria molt be entonaren un “Te Deum” en acció de gràcies. El diumenge, 10 d'agost, després de completes, el canonge-sagristà, Joan Baptista Zaforteza, beneïa la nova campana. El dia següent, sol tombant, la pujaren. El treball durà una hora i, quan la tengueren a dalt, repicaren les altres mentre es disparaven trets d'arcabús. No se sumà a tal festa N'Eloi, perquè havia de tocar el darrer tret de vint-i-cinc tirades per l'enterrament del jutge del Reial Consell Antoni Mesquida.
    Sofrí la ruptura d'una ansa l'any 1725 i s'ordenà que mentre estàs així tocàs Na Bàrbara l'extremunció dels canonges. L'any 1769 ja estava totalment inservible i es donà ordre que fos Na Bàrbara qui tocàs l'extremunció de Dª Benita Barco, viuda del tinent general D. Gregorio Geral, però insistint que el fet no servís de precedent. A 1770 s'ordenà una visura per si necessitava arreglar-se, i el mateix any s'encarregaren tres batalls nous per N'Eloi, N'Antònia i En Pizà.
    Un nou reconeixement de la campana es va fer a 1779. Aquest de mostrà que totes les anses estaven en perill. El dia 1 de desembre de l'any següent s'ordenà que es fongués de bell nou, encarregant-se l'obra a mestre Joan Matz. En ella hi ha la següent inscripció: EXURGE CRISTE, ADJUVA NOS ET LIBERANOS NOS PROPTER NOMEN TUUM. SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRAESULIS ET POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO. CAPITULI LARGAQUE MANU ET PIETATI IOANNIS. ANNO 1642.
    No obstant allò indicat creiem que la campana és fosa per Rafel GENER, i que no fou refosa, encara que hagué de ser reparada diverses vegades, per defectes de les anses, com queda documentat. Probablement el Mestre MATZ sigui el ferrer que va fer la reparació i no pas el fonedor.
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.
    Estat actual En el jou posa "ANTONIA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    Les anses estan incompletes i reforçades amb tires de ferro.
    El batall sols conserva un cable de seguretat, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció.
    Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana.
    Mecanismes de toc (09) motor impulsos MOVOTRON (09) martell extern amb bobina trifàsica que queda desplaçat
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
    Actuacions urgents L'electromall no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
    Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    En allò que sigui possible cal mantenir les anses reforçades actuals, ja que formen part de la història de la campana.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, adequat al mall antic existent, però regulat per picar al punt correcte.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i ha de ser reconstruïda per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Antònia (7)”, ubicada a la Catedral de Mallorca, és una obra mestra forjada per Rafael Gener el 1642. La inscripció gravada en la campana, que es pot veure sota una espessa capa de coure, conté diversos textos clau: “EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM” i “SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO”. A més, es menciona la dedicació al Capítol de la Catedral i l’any de la seva fabricació, 1642.

    La campana presenta característiques notables, com una garlanda, una creu de 10x10, i diversos querubs. També destaquen les anses reforçades amb ferro i el batall, que només conserva un cable de seguretat, afectant la sonoritat i la seva funció de protecció. Un mall extern antic, actualment connectat a un electromall, permetia ventar la campana, però la seva posició elevada presenta un risc imminent de trencament. La conservació de la campana està compromesa per la brutícia i la necessitat de reparacions, que podrien incloure la soldadura o, en el pitjor dels casos, la substitució per una rèplica.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    73 Fotos

    Na Bàrbara (8)

    (Referència 462)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 145
    Altura del bronze 119
    Vora 15
    Pes aproximat (en quilos) 1765
    FonedorMESTRE, MIQUEL
    Any fosa 1673
    Descripció La campana té unes anses amb carasses de faccions molt deformades. Igualment porta una complexa inscripció, en llatí. En la part superior diu "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # "
    La primera part és habitual en campanes tot i que la inclusió de la paraula ET TEMPESTATE és menys normal. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
    La segon part correspon a l'evangeli de Sant Joan (Jn 1:14) i pot traduir-se com EL VERB ES VA ENCARNAR; tampoc és habitual en campanes.
    Per baix d'aquest text hi ha diverses imatges: una Crucifixió a la part exterior, i una Mare de Déu a la part interior. Per baix d'aquestes hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i una Santa Bàrbara a la part de dins. Baix de la creu posa el nom del fonedor "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" que pot traduir-se com MIQUEL MESTRE DE PETRA EM VA FER L'ANY 1673. En aquell moment no és habitual posar la població del fonedor, que solien desplaçar-se d'un lloc a altre. Per altra part no es tracta del "mestre" Miquel, ja que MESTRE (o MESTRES) és un cognom de fonedors habitual en els segles XVII i XVIII.
    Baix de la imatge de Santa Bàrbara posa en llatí "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS" que té una fàcil traducció: SANTA BÀRBARA INTERCEDIU PER NOSALTRES.
    Anses Anses amb carasses
    Terç (T) (2 cordons) /
    "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # " /
    (cordó) /
    "ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " /
    (2 cordons)
    (00) (Crucifixió)
    (06) (Mare de Déu) /
    (2 cordons) /
    (garlanda) /
    (2 cordons) /
    (00) (creu amb pedestal) / (dues sargantanes)
    (06) (Santa Bàrbara)
    Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gruix)
    (00) "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673"
    (06) "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS"
    Peu (Cordó) /
    (garlanda) /
    (cordó)
    Prima Re 4 +16
    Hum Reb 3 +17
    Tercera Fa# 4 -35
    Quinta Lab 4 +41
    Octava Mib 5 +29
    Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
    Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que "és una campana relativament nova, ja que segons consta per una acta capitular de 3 de febrer de 1546, fou comprada a uns mariners que la portaven des d'Alger. A 1594 s'ordenà que fos aquesta que tocàs les terceres dominiques de cada mes per l'ofici del Sant Sagrament, en substitució de N'Antònia, que passà a ésser la tercera campana del conjunt. A més a més, el toc servi per a reunir els eloiers des de la seva instal·lació. El dia 11 d'agost de 1619, quan tocava la segona batallada del Sanctus, es rompé. Fou refosa el 6 d'octubre de 1624 per Cosme Janer. La beneí el bisbe Borja el 28 de juny de l'any 1626, la vigília de Sant Pere, després de resar vespres, “davall lo llantoner gran” presents el virrei, D. Jeroni Agustín, els jurats i el poble.
    L'encarregat de fer l'obra per a hissar-la fou el patró Carles. Es va pujar el dia 17 d'octubre, malgrat la pluja. Cavalcava sobre ella el mestre d'obra Miquel Ferrer, ajudant-li alguns francesos que treballaven a la Seu. Quan la campana dels jesuïtes tocà migdia, fou col·locada sobre una finestra del campanar. Es va celebrar amb repics I salves d'arcabusseria des de la mateixa torre. Un dels francesos fou el primer que la tocà.
    El dia 25, en el moment d'entrar la processó pel portal major de la Seu, amb la relíquia de la Llet, tocà després de N'Eloi i abans que totes les demés.
    La nova campana no degué durar gaire, tota vegada que a 1673 s'hagué de refer, després d'anys d'estar esquerdada. El Prevere Joan Palou oferí 500 L. per ajudar a l'obra, fet que permeté que s'encarregàs a Miquel Mestre el treball de fer-ho. El dia 17 de març de 1673 es signaren les condicions de la feina:
    1. Se pagaria al mestre a raó del 8% de l'evaporació i pèrdues de metall.
    2. S'havia d'entregar la campana al peu de la torre.
    3. Tot el metall que s'afegís a la nova campana se pagaria a raó de 5 s. per lliure.
    4. El preu total seria de 400 L.
    El 5 de juliol del mateix any es compraren les cordes per a pujar-la. Fou beneïda el 7 o 8 següent i hissada el 14. El preu total d'aquest treball fou de 75 L.
    Abans de refer-la pesava 42 quintars, fou augmentada fins a 46 quintars i 25 lliures, és a dir 1.882 Kg. Amida 1'10 m. d'altura i 1'40 m. de diàmetre. Té la inscripció següent: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS IMPERAT AB OMNE MALO ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT. AMEN. ET VERBUM CARO FACTUM EST.
    Davall d'aquesta hi ha una “Deesis”, a més de diverses imatges: Santa Bàrbara, Sant Miquel, la Mare de Déu asseguda, la Verge amb Jesús infant i que fa una carícia a Sant Joan Baptista, un drac i una sargantana. Davall de Sant Miquel hi ha una creu i es llegeix: SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS. AI mateix nivell, però a l'altre costat: MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT. ANNO 1673.
    Essent la segona campana de la Seu, substituïa a N'Eloi quan es trobava inservible, provocant els mateixos problemes que aquella."
    No compartim la interpretació de la Crucifixió com una Déesi, ja que tot i que es tracti dels mateixos personatges, Jesús al centre, Maria a la seva dreta i Joan a la seva esquerra, en la primera representació, aquella de la campana, Jesús està clavat en la creu, mentre que en la segona és el Jutge etern, assegut, qui rep els consells (i la intercessió) sobre tot de Sa Mare.
    Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    Estat actual En el jou posa "BARBARA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
    Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Na Bàrbara (8), ubicada a la Catedral de Mallorca i forjada el 1673 per Miquel Mestre, presenta característiques patrimonials significatives. La seva superfície està coberta per una espessa capa de tosca coure, que dificulta la documentació epigrafica i altera la seva sonoritat original.

    La campana està decorada amb quatre inscripcions en llatí: “CHRISTVS VINCIT”, “CHRISTVS REGNAT”, “CHRISTVS IMPERAT” i “CHRISTVS AB OMNI MALO”, juntament amb un cordó que diu “ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT AMEN ET VERBVM CARO FACTVM EST ”. A més, s'hi inclou una inscripció personal: “MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673” i “SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS”. La campana representa la Mare de Déu (06) i la Crucificació (00).

    El seu estat de conservació presenta desgastes considerables, exacerbats per la modificació del sistema de toc i un lligat del batall defectuós. La campana pica massa alt, i la presència de dos cables de seguretat, innecessaris, augmenta el risc de trencament. La resta resta pot ser soldada o reemplaçada per una rèplica.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    74 Fotos

    N'Aloi (9)

    (Referència 461)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 200
    Altura del bronze 136
    Pes aproximat (en quilos) 4632
    FonedorALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET
    Any fosa 1592
    Descripció La campana té les anses decorades. Degut a les seves mesures extraordinàries (és la campana en moviment més gran de l'Estat), té una llarga inscripció, en grec i llatí (excepte les dues o tres últimes paraules, en català). Diu en la línia superior " + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT". Com s'ha indicat en la descripció de Na Bàrbara, la inclusió de ET TEMPESTATE no és gens habitual. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
    Tampoc és normal la inclusió de la invocació a la Santíssima Trinitat que haurien d'haver escrit "IN NOMINE PATRIS ET FILII ET SPIRITUS SANCTI" i que pot traduir-se com EN EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L'ESPERIT SANT.
    En la línia següent està el principi de l'Evangeli de Joan (Jn 1 1-3) que es talla de sobte, segurament per haver-hi omplert tot l'espai que tenien, afegint, en català, l'any. " + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " Aquesta citació evangèlica no sembla tenir errors, i hauria de seguir, per completar la frase "OMNIA PER IPSUM FACTA SUNT". Es pot traduir com AL PRINCIPI EXISTIA EL QUI ÉS LA PARAULA. LA PARAULA ESTAVA AMB DÉU I LA PARAULA ERA DÉU. ELL ESTAVA AMB DÉU AL PRINCIPI. PER ELL TOT (HA VINGUT A L'EXISTÈNCIA) ANY 1592. La utilització de xifres per posar l'any és encara molt moderna en el moment de la fabricació de la campana, per la qual cosa en compte de posar números, hi utilitzen lletres, de forma semblant. El signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús.
    Anses Anses decorades
    Espatlla (H) (Cordó) /
    (garlanda) /
    (cordó)
    Terç (T) (2 cordons) /
    " + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " /
    (cordó) /
    " + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " (el signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús. /
    (cordó) /
    (garlanda) /
    (2 cordons) /
    (diverses decoracions, difícils d'interpretar per la brutícia)
    Mig (M) (2 cordons) /
    (corda amb nus) /
    (2 cordons) /
    (00) (crucifixió)
    (03) (Sant Eloi?)
    (06) (Mare de Déu amb Nen)
    (09 (Sant Eloi?)
    Mig peu (MP) (5 cordons)
    Peu (Cordó) /
    (garlanda - l'extrema brutícia de la campana impedeix detectar si aquesta garlanda conté cap text) /
    (cordó)
    Prima Mib 4 -28
    Hum La 3 +35
    Tercera Sol 4 +08
    Quinta La 4 +17
    Octava Re 5 +01
    Tocs tradicionals de campanes La campana era ventada en ocasions molt especials, per una dotzena de campaners, que tiraven d'una sola corda, dividida en altres molt més fines, des de la sala de baix. El campaner parava la campana amb la boca cap amunt, entre toc i toc, mitjançant un pal de fusta recolzat en la boca de la campana, pal i elements de parada encara existents.
    Igualment la campana sonava els senyals diaris, probablement els tocs d'oració entre altres, amb una corda lligada amb un ganxo al batall, també conservada, i tocada igualment des de la planta de baix.
    Tocs actuals de campanes Campana ventada. No toca cap dels senyals diaris.
    Truja Ferro MANCLÚS nova
    Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ y J. SERRA indiquen que en 1389 ja existia una campana d'aquest nom, també considerada com la més gran, i que havia de menester nou homes per a tocar-la. Des de començament del s. XVI es feu sonar, encara que es trobava esquerdada. A 1530 es trameté una carta al Capítol de València demanant les capitulacions fetes allà per a fondre el "Micalet". A 1551 continuava en mal estat, oferint-se Joaquim Batle per fer-la de bell nou. No fou fins a 1574 que es va emprendre la feina per part del mestres Joan Salorsena i Pere Bonafós. La nova campana sortí dolenta, ja que a 1590 la tornaren trobar clivellada. Per tal de trobar doblers per a refer-la, s'acudí a la Universitat i a una sèrie de sermons que s'avisaven amb el só de la campana curullada. L'obra s'encarregà a Miquel Alomar i a Joan Benet Bonnin, reberen pel treball 100 L. i una prima de 40 L. per haver sortida bona. El bisbe Vich i Manrique la beneí el 31 de gener de 1593 i fou pujada el 10 de març.
    Estat anterior En 1992 acabaven de substituir el jou de fusta per un metàl·lic tot i mantenint la palanca i la corda per ventar-la manualment. L'antiga corda al batall (encara existent) per tocar els senyals diaris des de la sala dels campaners fou substituïda per un electromall.
    Estat actual Coberta per una espessa capa de tosca, que no sols impedeix la documentació de l'epigrafia i de les decoracions, sinó que segurament ofega el seu so.
    El batall ha sigut fixat amb un nou sistema, soldant peces de ferro, i rigiditzant-lo, que no impedeix que la seva percussió sigui molt ampla. Probablement per un batall massa llarg o afluixat, falta un tros del llavi, que no hauria d'afectar al so.
    En la part superior interior de la campana hi ha diverses taques d'oli, difícils d'interpretar.
    Mecanismes de toc Ballesta per al balanceig manual, mall exterior - corda amb ganxo per lligar al batall i tocar des de la planta inferior
    Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    Substitució, en temps recents, del sistema tradicional de fixació del batall per un conjunt de ferros soldats, d'escassa fiabilitat i que modifiquen la sonoritat del conjunt.
    Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana no serà dotada de cap motor per ventar-la, i serà dotada d'un mecanisme que arrossegui del batall, preferentment per mitjà hidràulic, per als senyals diaris.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “N’Aloi” (9), ubicada a la Catedral de Mallorca, és un exemplar datat en 1592, elaborada per Miquel Alomar i Joan Bennet. La seva caracterització patrimonial es veu marcada per una inscripció complexa, dividida en tres cordons, que reflecteix la devoció religiosa de l’època.

    El primer cordó, amb les lletres “VINCIT”, “REGNAT”, “PERAT”, “AP” i “OMNIMALO”, expressa un sentiment de victòria, regnat i protecció divina. El segon, “IN NOMINE PATRIS ET FILIO ET SPIRITVI STO”, reafirma la fe en el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

    El tercer cordó, amb la frase “IN PRINCIPIO ERAT VERBVM”, suggereix la idea de la paraula divina com a origen de tot. La interpretació d’aquestes inscripcions, dificultada per la deterioració de la campana, ha proposat la idea d’una representació de la Nativitat de Jesús.

    A més de l’inscripció, la campana presenta altres elements decoratius, com una garlanda i una corda amb nus, i un crucifix. La conservació de la campana ha estat afectada per una capa de tosca que dificulta la documentació i pot afectar la seva sonoritat. El batall ha estat reforçat amb soldadura, i la falta d’un tros del llavi pot afectar la qualitat del so. La campana pot ser soldada o reemplaçada per una rèplica en cas de trencament.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    142 Fotos

    Campaneta de quarts (0)

    (Referència 4719)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala intermèdia de la torre
    Diàmetre (en cm) 33
    Altura del bronze 28
    Vora 4
    Pes aproximat (en quilos) 21
    FonedorGENER, RAFEL
    Any fosa 1642
    Descripció La campana porta una breu inscripció en llatí: "GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX # " que segons algunes versions de la Vulgata és el càntic dels àngels en Betlem (Lc 2, 14). La nova Vulgata diu "... ET SUPER TERRAM...", però en tot cas es tradueix com GLÒRIA A DÉU EN LES ALTURES I EN LA TERRA PAU. El text s'acaba, per la manca d'espai, i està escrit tot seguit, sense separacions, probablement per les petites dimensions de la campana.
    En el mig posa l'any, en xifres "I642" i baix una cartel·la amb el nom de l'autor "RAFEL GENER". Justament per tenir la mateixa data i semblants decoracions que N'Antònia, permet atribuir-lo a aquella (que no està signada).
    Terç (T) (2 cordons) /
    "GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX # " (el text original està escrit sense separacions, que afegim per una major comprensió) /
    (2 cordons)
    Mig (M) (3 cordons) /
    (00) (03) (09) " # "
    (06) "I642"
    Mig peu (MP) (3 cordons) /
    (02) (05) (08) (11) " # "
    (06) (marca de fàbrica, en cartell) "RAFEL / GENER"
    Peu (Cordó)
    Prima Re 6 +44
    Hum Do 5 +49
    Tercera Fa 6 -19
    Octava Re 7 +09
    Tocs tradicionals de campanes Campaneta de senyals? Campaneta del rellotge?
    Tocs actuals de campanes No utilitzada.
    Estat original Probablement, campana de quarts o de les hores del rellotge en l'interior de la Catedral. També podria ser la successora d'aquella "esquella davant del cor per fer senyal" indicada per M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA, és a dir una petita campana ubicada en la teulada i connectada per una llarga corda al cor per avisar als campaners. No obstant aquests autors no l'esmenten de manera específica.
    Estat anterior En 1992 no fou documentada.
    Estat actual Capa de tosca interior, que segurament desfigura la seva sonoritat.
    Desgast en el peu (06) per mall exterior.
    Dipositada en terra en la sala intermèdia del campanar.
    Habitada per una colònia d'aranyes.
    Propostes La campana podria utilitzar-se per a tocar els quarts del rellotge en el campanar, no obstant les seves petites dimensions (que produiria un soroll poc estrident, i per tant acceptable).
    Igualment podria exposar-se en les sales de la Seu obertes al públic.
    En tot cas ha de romandre en un lloc de millor conservació i protecció de tan important peça.
    La campana hauria de ser netejada, per dintre i per fora, en el cas que fos sonada, mentre que per a exposar-la (sense tocar-la) semblaria suficient una neteja a fons.
    Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campaneta de quarts (0), ubicada a la Catedral de Mallorca, és un exemplar patrimonial datat en la seva fabricació per Rafael Gener a l'any 1642, com es reflecteix en l'inscripció "GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX". Aquesta campana, dipositada en la sala intermèdia del campanar i actualment habitada per una colònia d'aranyes, presenta una conservació precària.

    L'estat actual de la campana es caracteritza per una capa de tosca interior que afecta la seva sonoritat, un desgast notable en el peu exterior i la seva ubicació en terra. A més, en cas de trencament, la restauració es limita a la soldadura o, en situacions extremes, a la substitució per una rèplica. La marca de la fàbrica, "RAFEL / GENER", confirma l'autor de la peça.

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 25-10-2016
    31 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 20-05-2026

    Connectats: 142 Visitants: 142 Usuaris: 0