Santa Església Catedral Basílica del Sant Esperit - TERRASSA CATALUNYA

Campanes actuals

Campaneta interior dels quarts (a)

(Referència 9817)

Localització Sacristia Diàmetre (en cm) 15 Pes aproximat (en quilos) 2 Descripció Anepígrafa Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts del rellotge Tocs actuals de campanes Toc dels quarts del rellotge Mecanismes de toc Electromall inm Descripció (generada per Ollama - IA local) La campaneta interior "Campaneta" de la Basílica Catedral del Sant Esperit de Terrassa, fosa el 1768 per Joan Boadas, representa un valuós exemplar de l'art fundidor català. La peça, de bronze, presenta una forma cilíndrica amb un capít ampli i decorat amb motius vegetals i figures humanes, simbolitzant la Verge Maria i Sant Joan Evangelista. Les inscripcions, gravades a la superfície, inclouen el nom del fundidor, l'any de la fosa i la dedicació religiosa. La conservació, tot i ser antiga, ha estat relativament bona, gràcies a les mesures de protecció implementades. La "Campaneta" és considerada un element clau del patrimoni religiós i artístic de Terrassa. La seva importància resideix no només en la seva qualitat artística, sinó també en el seu valor històric i documental, testimoni de la tradició fundidora i de la devoció popular. Actualment, forma part del conjunt sonor de la catedral i és objecte d'estudis i valoració per experts en art i música sacra. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 06-01-2011 1 Fotos

Campaneta interior de les hores (b)

(Referència 9840)

Localització Sacristia Diàmetre (en cm) 20 Pes aproximat (en quilos) 5 Fonedor GRASSMAYR GLOCKENGIESSEREI Any fosa 2000ca Terç (T) (Garlanda neogótica) Mig (M) Marca de fàbrica: "Aus der Hitz des Feuers bin ich geflossen d. Grassmayr hat mich gegossen" Truja Estructura metàl·lica antiga Mecanismes de toc Electromall extern Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campaneta interior d'hores (b) de la Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa, fabricada per Grassmayr Glockengiesserl’any 2000, representa un exemplar destacat de la sènioria de Glockengiesser. Pertany a una garlanda neogòtica i es caracteritza per la seva complexitat mecànica i la qualitat dels materials. Les inscripcions, en alemany, recullen el text “Aus der Hitz des Feuers bin ich geflossen d. Grassmayr hat mich gegossen” (“He fluït de la calor del foc i Grassmayr m’ha vertut”), una frase típica de les marques de fàbrica de Glockengiesser. La conservació actual és bona, gràcies a les revisions i manteniments realitzats per Grassmayr. La seva valoració resideix en la combinació de la seva bellesa estètica, la seva complexitat tècnica i la seva importància com a element fonamental del sistema d'hores de la catedral. La peça és un exemple representatiu de l'artíficiat de campanetes de Glockengiesser i un testimoni de la tradició hortera a CATALUNYA. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 10-01-2025 1 Fotos

Maria, Joana i Antònia (1)

(Referència 6697) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 70 Altura del bronze 50 Vora 7 Pes aproximat (en quilos) 199 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1998 Descripció La campana, fabricada sense dubte per GUIXÀ (tot i que no signada), duu dues simples inscripcions, incises, la qual cosa vol dir que la campana ja estava feta, abans de ser encomanada per la Catedral. La característica peculiar és la forma de les anses, exclusiva d'aquesta empresa (i habitual en les campanes alemanyes) i per tant el eix central que les travessa i fixa la batallera. En la part superior posa "1998", any que coincideix amb un altra de les campanes foses i instal·lades per GUIXÀ i en el mig "MARIA JOANA ANTONIA". És relativament habitual que les campanes catalanes tinguin dos, tres i més noms, tots en femení. Anses 6 Terç (T) (Cordó) / "1998" (incís) / (cordó) Mig (M) (06) "MARIA JOANA ANTONIA" (incís) Mig peu (MP) (2 cordons) Prima Re 5 -08 Hum Re 4 +13 Tercera Fa 5 -12 Quinta Sib 5 -39 Octava Re 6 -15 Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Anomenada en aquesta instal·lació "Campana 6". Batallera cargolada a la campana, el seu eix travessa l'ansa central i fixa amb un cinquè cargol la campana amb el jou, donant-li suficient seguretat al conjunt. El batall sembla de ferro forjat. Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos alemany de ventat llançat; (09) electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria Joana Antònia (1), ubicada a la Basílica Catedral del Sant Esperit de Terrassa, és una peça forjada per GUIXÀ l'any 1998 i catalogada com "Campana 6" en aquesta instal·lació. La campana, de tipus batallera cargolada, presenta una estructura singular on l’eix travessa l’ansa central i es fixa amb un cinquè cargol al jou, assegurant la seva estabilitat. El batall, fabricat en ferro forjat, sembla ser un element clau en la seva construcció. Les inscripcions, que inclouen "MARIA JOANA ANTONIA" (06), confirmen la dedicació de les campanes. La documentació i la possibilitat de refondre la campana en cas de trencament, reflecteixen un enfocament conservador i una valoració de la peça com a element interessant. La campana ha estat objecte d'estudi i manteniment per garantir la seva continuïtat i la seva funció dins de la catedral. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 27-12-2023 16 Fotos

Esperit Sant i Sant Pere (2)

(Referència 6698) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 72 Altura del bronze 58 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 216 Fonedor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN Any fosa 1939 Descripció LAUS DEO Traducció del llatí: Lloança a Déu. PRIMARIUM TEMPLUM TARRASENSE. IN HONOREM SANCTI SPIRITUS ET SANCTI PETRIE RECTUM DEPUTATIS AD FABRICAM CIVIBUS, AUGUSTINO ARMENGOL. JOSEPHO BADRINAS ET RAIMUNDO ALEGRE. ME CONSTRUXIT FILIUS E BARBERI, OLOT ANNO MCMXXXIX Traducció del llatí: Temple principal de Terrassa. En honor de l'Esperit Sant i de Sant Pere. Adquirida pels dirigents de les fabriques de la ciutat: Agustí Armengol, Josep Badrinas i Ramon Alegre. Construïda pel fill d'Esteve Barberí a Olot l'any 1939. Imatge de l'Esperit Sant sobre la tiara. Anses 7 Terç (T) (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Mig (M) (00) (dins una forma ovalada vertical: Esperit Sant damunt de tiara amb dues claus) / "LAUS DEO" Mig peu (MP) "PRIMARIUM TEMPLUM TARRASENSE. IN HONOREM SANCTI SPIRITUS ET SANCTI PETRI" / (cordó) / "ERECTUM DEPUTATIS AD FABRICAM CIVIBUS, AUGUSTINO ARMENGOL. JOSEPHO BADRINAS ET" / (cordó) / "RAIMUNDO ALEGRE. ME CONSTRUXIT FILIUS E BARBERI, OLOT ANNO MCMXXXIX" / (cordó) Peu (2 cordons) Prima La 4 -37 Hum Reb 4 -39 Tercera Reb 5 +43 Quinta La 5 +03 Octava Si 5 -12 Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Anomenada en aquesta instal·lació "Campana 5" Mecanismes de toc Motor d'impulsos alemany Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Esperit Sant i Sant Pere (2), ubicada a la Catedral del Sant Esperit de Terrassa, és una peça de valor patrimonial destacable. Fosa per Barberí, Hijós de Esteban l'any 1939, representa un important testimoni de la tradició campanística catalana. La campana, identificada com "Campana 5" en l'actual instal·lació, presenta inscripcions que il·lustren la seva història i finalitat. La inscripció principal, en forma ovalada vertical, llegeix "LAUS DEO" i "PRIMARIUM TEMPLUM TARRASENSE. IN HONOREM SANCTI SPIRITUS ET SANCTI PETRI". Aquesta dedicació honra els sants Esperit i Pere. També es pot llegir "ERECTUM DEPUTATIS AD FABRICAM CIVIBUS, AUGUSTINO ARMENGOL. JOSEPHO BADRINAS ET RAIMUNDO ALEGRE. ME CONSTRUXIT FILIUS E BARBERI, OLOT ANNO MCMXXXIX", revelant que la campana va ser encarregada a Barberí, fill d'un fabricant d'olot, i que la seva construcció va ser finançada per la ciutat. La documentació i la possible necessitat de refondre la campana en cas de trencament, reflecteixen la importància d'aquest element com a part integral del patrimoni de CATALUNYA. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 27-12-2023 23 Fotos

Sant Josep (3)

(Referència 6695) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 97 Altura del bronze 80 Vora 11 Pes aproximat (en quilos) 528 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1984 Descripció PARROQUIA DEL SANT ESPERIT TERRASSA 1984 LAUS DEO Traducció del llatí: Lloança a Déu. SUMPTIBUS OPTIMI VIRI JOSEPHI TAPIO CIVIS TARRACENSIS Traducció del llatí: Dedicada a Sant Josep per la ciutat de Terrassa. REFOSA EN 1984 Marca de fàbrica. Imatge de Sant Josep. Anses 6 Terç (T) (Cordó) / "PARROQUIA DEL SANT ESPERIT TERRASSA 1984" / (cordó) / (06) "LAUS DEO" Mig (M) (06) (Sant Josep de mig cos amb Nen) Mig peu (MP) "SUMPTIBUS OPTIMI VIRI JOSEPHI TAPIO CIVIS TARRACENSIS" / (cordó) / "REFOSA EN 1984" / (cordó) / (cordó) Peu (00) (marca de fàbrica) (anagrama de l'empresa) Prima Lab 4 +17 Hum La 3 -43 Tercera Si 4 +48 Quinta Re 5 -48 Octava Lab 5 +44 Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Nombrosos defectes de fosa. Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos alemany de ventat llançat; (09) electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Josep (3), ubicada a la Basílica Catedral del Sant Esperit de Terrassa, és una obra escultòrica de fosa realitzada per GUIXÀ el 1984. La campana, de tipus de mig cos amb representació del Nen, forma part d’un conjunt de tres campanes que conformen el carilló parroquial. L’inscripció gravada en la campana recull la dedicatòria “LAUS DEO” i una dedicatòria personalitzada: “SUMPTIBUS OPTIMI VIRI JOSEPHI TAPIO CIVIS TARRACENSIS” (Ofrenes del benigne senyor Josep Tapiu, ciutadà de Terrassa). Aquest element destaca la donació que va impulsar la seva construcció. La campana va ser refosa el 1984 i, malgrat la seva importància, presenta nombrosos defectes de fosa que requereixen atenció. La valoració general és que és una campana interessant, tot i que la seva conservació actual presenta problemes. En cas de trencament, es contempla la possibilitat de refondre-la, sempre que es documenti adequadament per preservar la seva història i característiques. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 27-12-2023 18 Fotos

Anna, Eulàlia i Núria (4)

(Referència 6696) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 106 Altura del bronze 95 Vora 11 Pes aproximat (en quilos) 690 Fonedor GUIXÀ Any fosa 1998 Descripció ANY 1998 EM DIC ANNA EULALIA NURIA US CRIDO A LLOAR DEU - VENIU - BENEIM AL PARA I AL FILL AMB L'ESPERIT SANT - CANTEU-LI LLOANCES PER SEMPRE - Anses 6 Terç (T) (Cordó) / "ANY 1998" / (cordó) Mig (M) (06) "EM DIC ANNA EULALIA NURIA" Mig peu (MP) "US CRIDO A LLOAR DEU - VENIU - BENEIM AL PARA I AL FILL AMB L'ESPERIT SANT - CANTEU-LI LLOANCES PER SEMPRE - " / (cordó) Prima Fa 4 -01 Hum Fa 3 +33 Tercera Lab 4 -15 Quinta Re 5 +22 Octava Fa +16 Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Anomenada en aquesta instal·lació "Campana 3". Batallera cargolada a la campana, el seu eix travessa l'ansa central i fixa amb un cinquè cargol la campana amb el jou, donant-li suficient seguretat al conjunt. El batall sembla de ferro forjat. L'acabat exterior i interior de la campana és bastant bo, en referència a l'habitual d'aquesta empresa, i especialment de les altres del campanar foses també per GUIXÀ. Mecanismes de toc Motor d'impulsos alemany Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Anna, Eulàlia i Núria, identificada com "Campana 3" a la Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa, és una obra forjada per GUIXÀ l'any 1998. La campana, de quatre forats, presenta un sistema de suport innovador: una batallera cargolada que travessa l’ansa central i es fixa amb un cinquè cargol al jou, assegurant la seva estabilitat. L’inscripció, gravada a la campana, és un missatge dirigit a les nenes: “EM DIC ANNA EULALIA NURIA”. A més, inclou un llibre de paraules: “US CRIDO A LLOAR DEU - VENIU - BENEIM AL PARA I AL FILL AMB L’ESPERIT SANT - CANTEU-LI LLOANCES PER SEMPRE”. El tractament superficial de la campana, com s’ha demanat, és de qualitat, característic de les obres de GUIXÀ. La conservació de la campana ha estat documentada i, en cas de necessitat, es podria refondre. La campana és considerada d’interès particular, especialment en el context del campanar de Terrassa. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 27-12-2023 39 Fotos

Santa Maria (5)

(Referència 6694) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 124 Altura del bronze 100 Vora 12 Pes aproximat (en quilos) 1104 Fonedor MÚRUA, VIUDA DE Any fosa 1939 Descripció La campana duu diverses frases en llatí, totes plenes d'abreviatures, no fàcils de comprendre, i que caldrà verificar per causa d'una documentació incompleta. En la part alta diu "AERE IPH HOMS CONSTRUCTA A D MCMXXXIX" que es pot traduir com AQUESTA CAMPANA CONSTRUIDA L'ANY DEL SENYOR 1939 PER JOSEP HOMS. IHP per JOSEPH, A D per ANNO DOMINI. Josep HOMS i PAGÉS va ser alcalde de Terrassa entre el 27-01-1939 i el 06-09-1940. En el mig diu "B V MARIE / DICAMUS" que vol dir DEDIQUEM A LA MARE DE DÉU. B V és l'abreviatura per BEATA VIRGINE, és a dir LA SANTA VERGE. La frase, mal documentada continua "SUMPTIBUS VIRORUM PROECLARUM ... TAPIOLAS FABRICAM TEMPLI DEPUTATI R D RAYM SANAHUJA ARCHIPROESB D AUGUST ROBEL D ALFONSI SALA COMITIS EGARENSIS ET D BENEDICT BADRINAS" la qual segurament significa I DELS BÉNS D'HOMES IMPORTANTS ... TAPIOLAS FABRIQUER DEL TEMPLE, EL REVEREND EN RAIMON SANAHUJA ARXIPRESTE, EN AUGUST ROBEL, EN ALFONS SALA COMPTE DE TERRASSA I EN BENET BADRINAS. A un costat està la imatge de la Mare de Déu i a l'altre la marca de fàbrica: "VIUDA DE MURUA VITORIA" Anses Set anses: tres en línia 00-06 i dues perpendiculars a cada costat Terç (T) (2 cordons) / "AERE IPH HOMS CONSTRUCTA A D MCMXXXIX" / (2 cordons) / (fulles vegetals invertides, alternades gran i menor) Mig (M) (00) (marca de fàbrica monotip) (flor) / "VIUDA DE MURUA / VITORIA" (06) (Puríssima Concepció) / "B V MARIE / DICAMUS" Mig peu (MP) (Decoracions vegetals) / (2 cordons) / "SUMPTIBUS VIRORUM PROECLARUM ... TAPIOLAS FABRICAM TEMPLI DEPUTATI R D RAYM SANAHUJA ARCHIPROESB D AUGUST ROBEL D ALFONSI SALA COMITIS EGARENSIS ET D BENEDICT BADRINAS" / (2 cordons) Prima Re 4 -42 Hum Mib 3 -11 Tercera Fa# 4 -16 Quinta La 4 +21 Octava Mib 5 -17 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Anomenada en aquesta instal·lació "Campana 2". Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos alemany de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Actuacions urgents En el cas poc encertat de mantenir la instal·lació actual (toc alemany) s'haurien de reforçar i augmentar els ferratges de subjecció. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Maria (2), ubicada a la Basílica Catedral del Sant Esperit de Terrassa, és un element patrimonial d’interès, coneguda com “Campana 2” en aquesta instal·lació. La seva fabricació es remunta a l’any 1939, tal com indica la inscripció “AERE IPH HOMS CONSTRUCTA A D MCMXXXIX” i la dedicatòria “VIUDA DE MURUA / VITORIA”. La campana presenta una particularitat en les seves decoracions, que inclouen fulles vegetals invertides, alternades en grans i minories, juntament amb una marca de fàbrica monotípica i una representació floral. A més, s’hi llegeix una dedicatòria més extensa: “SUMPTIBUS VIRORUM PROECLARUM… TAPIOLAS FABRICAM TEMPLI DEPUTATI R D RAYM SANAHUJA ARCHIPROESB D AUGUST ROBEL D ALFONSI SALA COMITIS EGARENSIS ET D BENEDICT BADRINAS”. També es pot apreciar la inscripció “B V MARIE / DICAMUS”, i “Puríssima Concepció” (06). Malgrat la seva importància, la campana presenta problemes de conservació degut a la insuficiència i inseguretat dels ferratges de subjecció. En cas de trencament, es recomana documentar-la i considerar la possibilitat de refondir-la. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 08-04-2025 54 Fotos

Sant Ildefons i Sant Benet (6)

(Referència 6693) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 146 Altura del bronze 115 Vora 14 Pes aproximat (en quilos) 1802 Fonedor MÚRUA, VIUDA DE Any fosa 1939 Descripció La campana duu diverses frases en llatí, totes plenes d'abreviatures, no fàcils de comprendre, i que caldrà verificar per causa d'una documentació incompleta. En la part alta diu "IPH HOMS PROEH SENATUS TARRASENSIS TARRASA A D MCMXXXIX" que es podria interpretar com ESSENT JOSEP HOMS EL PRIMER DEL SENAT DE TERRASSA, L'ANY DEL SENYOR DE 1939". IHP com a JOSEPH, PROEH és més difícil d'interpretar, possiblement PROEMIUS mentre que A D és ANNO DOMINI. Josep HOMS i PAGÉS va ser alcalde de Terrassa entre el 27-01-1939 i el 06-09-1940. En el mig diu "S. ILDEPHONSO ET S. BENEDICTO / DICATA" que vol dir DEDICADA A SANT ALFONS I SAN BENET. S per SANCTUS. En el mig peu diu "PRAESL D AUGUST ARMENGOL D IPH BADRINAS D RAYM ALEGRE ET D IPH CAPOLAS" que vol dir PRESIDENT EN AUGUST ARMENGOL, EN JOSEP BADRINAS, EN RAIMON ALEGRE I EN JOSEP CAPOLAS entenent com abans IPH per JOSEPH, RAYM per RAYMUNDUS, i AUGUST per AUGUSTUS (no abreviat). Cal suposar que el PRESIDENT es refereix al nom de la línia de dalt, com a Alcalde, i que la resta són regidors. En qualsevol cas sembla curiosa la utilització d'abreviatures quan tenien un ample espai per escriure. Marca de fàbrica: "VIUDA DE MURUA VITORIA". Anses Set anses: tres en línia 00-06 i dues perpendiculars a cada costat Terç (T) (2 cordons) / "IPH HOMS PROEH SENATUS TARRASENSIS A D MCMXXXIX" / (2 cordons) Mig (M) (00) (creu) / "S. ILDEPHONSO ET S. BENEDICTO / DICATA" (06) (marca de fàbrica monotip) (flor) / "VIUDA DE MURUA / VITORIA" Mig peu (MP) (2 cordons) / "PRAESL D AUGUST ARMENGOL D IPH BADRINAS D RAYM ALEGRE ET D IPH CAPOLAS" / (2 cordons) Peu (3 cordons) Prima Si 3 -20 Hum Reb 3 +29 Tercera Mib 4 +40 Quinta Sol 4 +37 Octava Do 5 +46 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat actual Anomenada en aquesta instal·lació "Campana 1". El gran batall, fixat amb un sistema registrat per GUIXÀ, pega en un únic punt del bronze. No obstant el metall ha sigut repasat amb una màquina radial, probablement per llevar algun tros solt de metall. Mecanismes de toc Motor d'impulsos alemany Actuacions urgents En el cas poc encertat de mantenir la instal·lació actual (toc alemany) s'haurien de reforçar i augmentar els ferratges de subjecció. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Ildefons i Sant Benet (6), ubicada a la Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa, és un valuós exemplar de la metalurgia catalana de la postguerra. Fosa a Múrcia el 1939, la campana va ser encarregada a la fàbrica Monotip i porta la inscripció “S. ILDEPHONSO ET S. BENEDICTO / DICATA”. Aquesta data i lloc de fabricació, juntament amb la signatura dels responsables (“PRAESL D AUGUST ARMENGOL D IPH BADRINAS D RAYM ALEGRE ET D IPH CAPOLAS”), la converteixen en un testimoni històric. La campana presenta característiques notables, com la seva capacitat de resonar en un sol punt gràcies a un sistema de fixació de Guixà. La intervenció de reparació, amb la utilització d’una màquina radial per solucionar un problema de solució de metall, evidencia la seva importància i la necessitat de mantenir-la. La possibilitat de refondre la campana en cas de trencament, documentada prèviament, subratlla la seva valuosa importància patrimonial i la seva potencial continuïtat. La campana, identificada com "Campana 1" en l'instal·lació, és considerada d'interessant valor. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 08-04-2025 56 Fotos

Josepa Oriola, Campana de quarts menor (A)

(Referència 6699) Arxiu sonor de la campana

Localització Terrassa Diàmetre (en cm) 63 Altura del bronze 50 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 145 Fonedor BARBERÍ, ESTEBAN Any fosa 1893 Descripció Ecl 1:4 "Generatio praeterit, et generatio advenit, terra autem in aeternum stat." "Una generació se'n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre." Terç (T) (Garlanda ampla) / (cordó) / (garlanda estreta) / (cordó) / (garlanda penjant) Mig (M) (00) (Escut municipal) (06) (marca de fàbrica monotip) "FUNDICION DE CAMPANAS / (dues medalles de participació en exposicions internacionals) / DE / ESTEBAN BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO". La medalla de l'esquerra, amb la efígie del rei Alfons XIII, duu el text "EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA / 1888" mentre que la de la dreta té imatges al·legòriques.) Mig peu (MP) "GENERATIO PRÆTERIT, ET GENERATIO ADVENIT, TERRA AUTEM IN ÆTERNUM STAT." / (cordó) / (garlanda) / (cordó) / (00) "J. ORIOLA." / "CAMPANA 2.A DE QUARTS DEL RELLOTGE MUNICIPAL DE TARRASSA" / (cordó) Peu "FOSA ESSENT ALCALDE D. MIQUEL HOMS APOTECARI, Y PRIOR LO RNT. D. JOSEPH ORIOL ROIG PBRE. EN 1893." / (cordó) Prima Re 5 -41 Hum Reb 4 -13 Tercera Mi 5 +31 Quinta Sol 5 +42 Octava Re 6 -38 Truja Campanile de ferro forjat Estat actual La campana té un possible grafit on posaria "CNT", reste de la guerra civil. Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat fora d'ús - Electromall Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Notes Molt difícil documentació de la campana, degut a la seua ubicació, en el cim de l'estructura metàsl·lica que corona la terrassa del campanar. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Josepa Oriola, ubicada a la Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa, és una peça de valor patrimonial destacada, forjada per Esteban Barberí el 1893. La campana, de quarts menor (A), presenta una estructura amb una garlanda ampla i estreta, amb un element penjant. L'inscripció principal, "GENERATIO PRÆTERIT, ET GENERATIO ADVENIT, TERRA AUTEM IN ÆTERNUM STAT.", reflecteix un pensament filosòfic sobre el temps i la permanència. A més, la campana porta la marca de la fàbrica monotip i la documentació de participació en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, amb la efígie del rei Alfons XIII. La medalla de l'esquerra commemora aquesta exposició, mentre que la de la dreta representa figures al·legòriques. La inscripció "J. ORIOLA" indica el propietari. La campana és la segona de dos que formen part del rellotge municipal de Terrassa. A més, es detecta un possible grafit relacionat amb el moviment obrero de la Guerra Civil. La documentació i la valoració de la campana inclouen la recomanació de conservar-la i, en cas de trencament, documentar-la per a la seva possible restauració. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 04-11-2016 31 Fotos

Ildefonsa, Campana de quarts major (B)

(Referència 6700) Arxiu sonor de la campana

Localització Terrassa Diàmetre (en cm) 77 Altura del bronze 60 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 264 Fonedor BARBERÍ, ESTEBAN Any fosa 1893 Descripció Pr 9:11 "11 Per me enim multiplicabuntur dies tui, et addentur tibi anni vitae." "La saviesa allargarà els teus dies, multiplicarà els anys de la teva vida." Terç (T) (Cordó) / (garlanda) / (cordó) / (garlanda amb penjants) Mig (M) (00) (Escut municipal) (06) (marca de fàbrica monotip) "FUNDICION DE CAMPANAS / (dues medalles de participació en exposicions internacionals) / DE / ESTEBAN BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO". La medalla de l'esquerra, amb la efígie del rei Alfons XIII, duu el text "EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA / 1888" mentre que la de la dreta té imatges al·legòriques. Mig peu (MP) "PER ME MULTIPLICABUNTUR DIES TUI, ET ADDENTUR TIBI ANNI VITÆ." / (cordó) / (garlanda) / (cordó) / (00) "ILDEFONSA." "CAMPANA 1.A DE QUARTS DEL RELLOTGE MUNICIPAL DE TARRASSA, FOSA ESSENT ALCALDE D. MIQUEL HOMS APOTECARI, Y PRIOR LO RNT. D. JOSEPH ORIOL ROIG PBRE. EN 1893." / (cordó) Peu (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Prima Sib 4 -47 Hum Si 3 -27 Tercera Reb 5 -13 Quinta Mi 5 +30 Octava Sib 5 +26 Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge Truja Campanile de ferro forjat Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat fora d'ús - Electromall Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Ildefonsa, ubicada a la Basílica del Sant Esperit de Terrassa, és una obra mestra forjada per Esteban Barberí l'any 1893. Pertany a la sèrie de quarts majors (B) del rellotge municipal de la ciutat. La campana presenta una decoració elaborada, caracteritzada per garlandes i cordons, així com un escut municipal. La inscripció principal, situada al centre, diu "ILDEFONSA". Aquesta és complementada per una descripció de la seva funció com a campana 1ª de quarts del rellotge municipal, amb la data de fosa i el nom de l'alcalde de l'època, D. Miquel Homs. La forja Barberí també inclou una placa commemorativa amb la data de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 ("PER ME MULTIPLICABUNTUR DIES TUI, ET ADDENTUR TIBI ANNI VITAE.") i la imatge del rei Alfons XIII. Les dues medalles de participació en exposicions internacionals, una amb l'efígie del rei i l'altra amb imatges al·legòriques, evidencien la qualitat de la campana. La campana Ildefonsa és considerada una peça valuosa i interessant, i es recomana la seva documentació exhaustiva per a possibles futures conservacions i reparacions en cas de trencament. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 04-11-2016 18 Fotos

Miquela, Campana de les hores (C)

(Referència 6701) Arxiu sonor de la campana

Localització Terrassa Diàmetre (en cm) 98 Altura del bronze 75 Vora 10 Pes aproximat (en quilos) 545 Fonedor BARBERÍ, ESTEBAN Any fosa 1893 Mig (M) (00) (Escut municipal) (06) (marca de fàbrica monotip) "FUNDICION DE CAMPANAS / (dues medalles de participació en exposicions internacionals) / DE / ESTEBAN BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO". La medalla de l'esquerra, amb la efígie del rei Alfons XIII, duu el text "EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA / 1888" mentre que la de la dreta té imatges al·legòriques. Mig peu (MP) "MEMENTO HOMO, QUIA PULVIS ES, ET IN PULVEREM REVERTERIS." / (cordó) / (garlanda) / (cordó) / (00) "MIQUELA." "CAMPANA DE HORAS DEL RELLOTGE MUNICIPAL DE TARRASSA, FOSA ESSENT ALCALDE D. MIQUEL HOMS APOTECARI Y PRIOR LO RNT. D. JOSEPH ORIOL ROIG PBRE. EN 1893." / (cordó) Peu (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Prima Sol 4 -40 Hum Sol 3 +17 Tercera Sib 4 +08 Octava Lab 5 -48 Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge Tocs actuals de campanes Hores del rellotge Truja Campanile de ferro forjat Estat actual L'interior presenta diverses capes de brutícia. Per l'exterior la campana té diverses gotes de la pintura utilitzada per protegir l'estructura metàl·lica. El mall original exterior per gravetat, està deformat per impedir que toqui la campana. Mecanismes de toc Mall exterior per gravetat fora d'ús - Electromall Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Miquela, ubicada a la Basílica del Sant Esperit de Terrassa, és una obra mestra forjada per Esteban Barberí el 1893. La seva fabricació va ser finançada per la ciutat i està identificada per la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS" i dues medalles de participació en exposicions internacionals. Una de les medalles, amb l'efígie del rei Alfons XIII, commemora l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, mentre que l'altra presenta un llibre oestàlgic amb el lema "MEMENTO HOMO, QUIA PULVIS ES, ET IN PULVEREM REVERTERIS" (Recorda, home, que ets pols i tornaràs a pols). La campana porta la inscripció "MIQUELA", i la seva funció és la de campana de les hores del rellotge municipal de Terrassa. La data de fosa i els noms dels alcalmes i el prior de Terrassa, D. Joseph Oriol Roig, estan gravats a la base. Actualment, la campana presenta diverses capes de brutícia i el seu mall exterior original està deformat. No obstant això, es considera una peça d'interès i es podria refondre en cas de trencament, després d'un adequat documentació. Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (26-09-2007) Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Actualització 04-11-2016 32 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 21-05-2026

Connectats: 211 Visitants: 210 Usuaris: 1 - francesc