Parròquia de Sant Jaume - ONIL COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Famosa (1)

(Referència 1966)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 41 Altura del bronze 33 Vora 4,5 Pes aproximat (en quilos) 40 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1966 Terç (T) (Cordó) / (06) "FAMOSA" Mig (M) (00) (creu) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA" (06) (monograma de Maria) (09) (flor) Mig peu (MP) (Cordó) / (06) "ONIL AÑO 1966" / (cordó) Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA amb el perfil local. Estat anterior Bon estat, batall antic i truja de ferro ROSES rovellada. El batall està un poc despenjat i pega en el límit del llavi, amb cert perill de trencament. (09) motor de vol continu. Estat actual Té un motor de vol d'impulsos i un electromall. Participa als repics de missa diària, així com als voltejos generals i menors. Toca ella en solitari mentre es baixa a la Verge de la Salut de l'altar l'últim dia de festes per a ser col·locada a les andes i traslladada a l'ermita. Intervencions Restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2008. Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Famosa, ubicada a la Parròquia de Sant Jaume d’Ondró (Comunitat Valenciana), és un valuós element patrimonial datat a l’any 1966, resultat d’una obra de ROSES ATZENETA. La campana, dissenyada per la fàbrica ROSES ATZENETA, destaca per la seva importància funcional i simbòlica. Les inscripcions que la caracteritzen són: “FAMOSA”, una marca de fàbrica, un monograma de Maria, “ONIL AÑO 1966” i un text que descriu la seva participació en actes religiosos com ara els repics de missa, voltejos i solitud, així com el seu ús en la processó anual a la Verge de la Salut. La campana Famosa té un motor de vol d’impulsos i un electromall, i és capaç de participar en actes de caràcter religiós. També se la valora per la seva capacitat de ser refondata en cas de trencament, assegurant així la seva preservació. La campana és considerada un element interessant i és utilitzada en la tradició local. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-07-1998) NAVARRO PÉREZ, Javier (27-04-2013) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-05-2013 5 Fotos

Sants Miquel, Blai, Eufemia i Anna (2)

(Referència 1967)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 61 Altura del bronze 51 Vora 6 Pes aproximat (en quilos) 131 Any fosa 1735 Terç (T) (2 cordons) / "IHS MARIA JOSEPH S. MIGUEL BLAS EUFEMIA I ANNA ROGAT POR NOSOTROS" / (2 cordons) Mig (M) (00) (creu) (06) "AÑO" (creu) "I735" Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (2 cordons) Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA amb el perfil local. Estat anterior Estava en un bon estat, amb el batall antic i una truja de ferro ROSES. Com a mecanismes per al toc: (03) electromall (09) motor vol continu. Estat actual Motor de vol d'impulsos i electromall Aquesta campana participa als repics de missa diária i de difunts, i als voltejos generals i menors. També fa els tocs de provessó junt a la campana Sant Jaume, i volteja en solitari per a l'exposició del Santíssim. Intervencions Restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2008. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sants Miquel, Blai, Eufemia i Anna (2), ubicada a la parròquia de Sant Jaume (ONIL) i fosa el 1735, representa un valuós testimoni de l'art sismogràfic de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva construcció, amb un diàmetre de 1.40 metres, es caracteritza per la qualitat de la fosa i la seva funció principal: la difusió de tocs bells per a la litúrgia i la commemoració de difunts. Les inscripcions gravades en els cordons – “IHS MARIA JOSEPH S. MIGUEL BLAS EUFEMIA I ANNA ROGAT POR NOSOTROS” – confirmen la dedicació a Sant Miquel, Sant Blai, Santa Eufemia i Santa Anna. L'any de fosa, 1735, s'indica a través d'una inscripció complementària. La campana participa activament en els repics diaris i de difunts, així com en voltejos generals i menors. També coordina tocs de provessó amb la campana Sant Jaume i, en solitari, serveix per a l'exposició del Santíssim. La seva conservació es basa en la possibilitat de ser soldada en cas de trencament, tot i que la substitució per una campana amb afinació diferent és possible. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-07-1998) NAVARRO PÉREZ, Javier (27-04-2013) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-05-2013 5 Fotos

Santa Maria i Sant Jaume (3)

(Referència 1968)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 82 Altura del bronze 66 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 319 Any fosa 1538 Descripció La campana planteja diversos problemes de lectura i interpretació. La seua inscripció està en majúscula gòtica, i està datada en 1539. No obstant el text, molt breu, no és fàcil de llegir. En la part superior diu "(Crucifix) ShSMARIA # SANTEJACOBE # ORAPRONOBIS # ANO M S D X X XV I III # " El primer signe sembla una H minúscula, amb el pal superior en forma de creu, i per damunt el signe d'abreviatura. Podria ser "IHS", l'abreviatura en grec del nom de Jesús, si la primera lletra fora una "I", però com que no ho és, no pareix fàcil la lectura. La cosa es complica ja que la T està invertida (boca baix). Proposem que el text correcte hauria de ser IHS MARIA - SANCTE IACOBE ORA PRO NOBIS ANNO MDXXXVIII Per tant una possible lectura seria JESÚS MARIA SANT JAUME PREGUEU PER NOSALTRES ANY 1539. No obstant les paraules, que haurien d'estar separades, van juntes, i els signes de l'any van separats, amb una S intercalada, que possiblement vaja amb la M per MILLESSIMO, mentre que la I solta podria ser "i". Per tant hi caben de moment dues lectures: o bé any 1538 (mil cinc-cents, 35 i 3) o bé any 1539, però sembla més raonable el primer. El signe de separació és una flor de lis. La soldadura de la campana permeté recuperar-la. No obstant la seua inscripció, i fins i tot el text, apuntarien, a part d'altres verificacions, que es tractaria d'una campana de recuperació, després de la guerra civil, d'origen castellà o d'Extremadura. Terç (T) (5 cordons) / "(Crucifix) ShSMARIA # SANTEJACOBE # ORAPRONOBIS # ANO M S D X X XV I III # " [CG] (la T està invertida - el signe de separació és una flor de lis) / (2 cordons) Mig (M) (00) (creu) Mig peu (MP) (2 cordons) / (Tira epigràfica alfabètica, sense ordre aparent) "OPQMN...X..." [CG] / (2 cordons) Peu (5 cordons) Truja Fusta nova Estat original (Cordó) / (garlanda) / (cordó) Estat actual Motor de vol d'impulsos i electromall Aquesta campana participa als repics de missa diária i de difunts,al toc d'Àngelus, al toc de Rogativa i als voltejos generals i menors. També fa els tocs de provessó junt a la campana Sant Miquel. Es la campana que volteja sola en els tocs de missa festiva. Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall Intervencions Soldadura per LACHENMEYER i primera restauració per VICENT TOMÁS. Restaurada, netejada, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145361 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Maria i Sant Jaume, ubicada a la parròquia de Sant Jaume d’Onil, és una peça patrimonial d’importància datada en el 1538. La inscripció gravada a la campana, que es pot llegir a través de tres cordons, és “S<tt>h</tt>SMARIA SANTEJACOBE ORAPRONOBIS A<tt>N</tt>O M S D X X XV I III ”. Aquesta inscripció indica el nom de la Verge Maria i Sant Jaume, així com una oració al Senyor Déu i la data de la seva fabricació. A més, existeix una tira epigràfica alfabètica, de la qual es desconeix l’ordre, que inclou lletres com “OPQMN…X…”. La campana participa en diversos tocs religiosos, com els de missa diària, de difunts, l’Àngelus, la Rogativa i els voltejos. Destaca per ser la campana que volteja sola durant els tocs de missa festiva, i es coordina amb la campana Sant Miquel en els tocs de provessó. En cas de trencament, la campana pot ser reparada per soldadura, tot i que en situacions extremes, pot ser reemplaçada per una rèplica. Aquesta campana forma part del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA i té un paper actiu en la vida religiosa de la parròquia. Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc (19-02-1996) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-07-1998) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (21-07-2008) NAVARRO PÉREZ, Javier (27-04-2013) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 11-12-2020 25 Fotos

Maria de la Salud (4)

(Referència 1969)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 110 Altura del bronze 80 Vora 11 Pes aproximat (en quilos) 771 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1966 Terç (T) (Cordó) / "MARIA DE LA SALUD S. JAIME" / (cordó) / "AÑO 1847" / (cordó) Mig (M) (00) (creu) (03) (marca de fàbrica) "ROSES ADZANETA" (06) "CON GENERAL ARMONIA / LA VILLA REGOCIJADA / ME TIENE AQUÍ COLOCADA / ANUNCIANDO EL FAUSTO DIA / DEL CENTENAR DE MARIA / QUE VA A CELEBRAR ONIL / CON OBSEQUIO MAS DE MIL / MOVIDOS DE GRATITUD / A LA MADRE DE LA SALUD / EN EL 23 DE ABRIL" (09) (monograma de Maria) Mig peu (MP) (2 cordons) / (06) "REFUNDIDA EN OCTUBRE DE 1966" / (2 cordons) Truja Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA amb el perfil local. Estat anterior Amb truja de ferro ROSES, un bon estat i el batall antic. Com a anteriors mecanismes de toc: (03) electromall (09) motor vol continu. Estat actual Motor de vol d' impulsos i electromall. Aquesta campana participa als repics de missa diária i de difunts,al toc d'Àngelus, al toc de Rogativa i als voltejos generals.Volteja en solitari en les provessons en qué ix el Santíssim (la del Corpus i la del Nostre Senyor Robat), i és la campana que acompanya en les misses festives la consagració amb l'electromall. Intervencions Restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2008. Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria de la Salut, ubicada a la parròquia de Sant Jaume d’Onil, és un valuós element patrimonial datat inicialment en 1847, fabricada per ROSES ADZANETA. La inscripció principal, ubicada a la fosa de ROSES ATZENETA l’any 1966, commemora el centenari de la Mare de la Salut i la celebració del centenari de la parròquia. La campana, de gran importància, participa activament en els repics de missa, especialment en els de difunts, Àngelus i Rogativa. Destaca per les seves voltejos, en particular durant les provessons del Corpus i del Nostre Senyor Robat, i en les misses festives on acompanya la consagració amb l’electromall. Realitzada per ROSES ADZANETA, la campana va ser refundida el 1966, i la seva capacitat de ser refundida en cas de trencament la converteix en un element excepcional. La seva utilització actual és en els repics diaris i de difunts, i la seva importància resideix en la seva participació en les cerimònies religioses més significatives de la comunitat. És considerada una campana interessant i de valor. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-07-1998) NAVARRO PÉREZ, Javier (27-04-2013) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 07-05-2013 6 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 26-05-2026

Connectats: 43 Visitants: 43 Usuaris: 0