San Martín de Castanesa - MONTANUY / MONTANUI ARAGÓN

Campanes actuals

Santa María del Pilar (1)

(Referència 24879)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 75
Altura del bronze 61
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 244
FonedorDEL CAMPO ALBARADO, PABLO
Any fosa 1896
Descripció La campana té set anses i quatre cordons en l'espatlla. Seguidament, en el terç disposa de dos grups de dos cordons i aquesta inscripció en llatí entre ells: "BEATA MARIA VIRGO DE COLUMNA ORA PRO NOBIS". Es tradueix: "BENAURADA VERGE MARIA DEL PILAR PREGA PER NOSALTRES". En el mig hi ha una creu de calvari, dotze cordons i una imatge de Santa Bàrbara amb la inscripció als seus peus: "STA BARBARA". També hi ha una cartel·la amb la inscripció: "PABLO DEL CAMPO / ME HIZO EL AÑO 1896 / SIENDO ALCALDE Y / PADRINO D J(al revés)UAN ARNA / LOP Y DARRER Y MADRINA / DOÑA PILAR CANUT". En el mig peu té cinc cordons i en el peu nou.
Espatlla (H) (4 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"BEATA MARIA VIRGO DE COLUMNA ORA PRO NOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
(06) (Santa Bàrbara) "STA BARBARA"
(12 cordons)
(06) (cartel·la) "PABLO DEL CAMPO / ME HIZO EL AÑO 1896 / SIENDO ALCALDE Y / PADRINO D J(al revés)UAN ARNA / LOP Y DARRER Y MADRINA / DOÑA PILAR CANUT"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (9 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La instal·lació de la campana permet tant el repic manual amb una corda al batall, com el seu moviment (oscil·lació o bandeig / baldeig).
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Jou de fusta.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és regular. La campana ocupa una de les finestres de la sala de campanes i està dotada amb jou de fusta i pedra. El batall està penjat a l'ansa batallera i és antic.
Mecanismes de toc Corda al batall.
Intervencions No hi ha actuacions recents.
Propostes La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Maria del Pilar, ubicada a San Martín de Castanesa (MONTANUY / MONTANUI), fabricada el 1896 per Pablo Campo Albarado, presenta característiques patrimonials notables. La campana principal, de 86 kg, porta la inscripció "BEATA MARIA VIRGO DE COLUMNA ORA PRO NOBIS". A més, s'hi inclou una creu de Calvari (00) i la representació de Santa Bàrbara ("S<SUP>TA</SUP> BARBARA") (06).

La campana està situada a la sala de campanes i presenta un estat de conservació regular. El jou, de fusta i pedra, i l’ansa batallera són elements antics. La inscripció a la campana, amb 12 cordons, revela la data de fabricació (1896), el càrrec de Pablo Campo com a batlle i padrí, i la figura de Juan Arnar Lop com a madrina, Doña Pilar Canut.

Es recomana la consideració d'un expedient per a la seva incorporació a l'Inventari General de Béns Mobles. La conservació de la campana es pot garantir mitjançant soldadura, tot i que la substitució per una campana d'afinació diferent seria possible.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (12-01-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-03-2025
34 Fotos

Campana gòtica (2)

(Referència 7978)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 77
Altura del bronze 70
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 264
Any fosa 1425ca
Descripció La campana té set anses, dotades amb uns cordons perpendiculars a cada ansa, i tres cordons en l'espatlla. En el terç disposa de dos cordons i una inscripció en llatí: "+mentem⁑santam⁑espontaneam⁑donorem⁑deo⁑vivo⁑etdabonor". Correctament, caldria haver escrit: "+ mentem sanctam spontaneam honorem deo vivo et dabo honor". Les lletres finals disposen d'un signe superior que segurament indica que el text acaba de forma incompleta. Es podria traduir així: "DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU VIU I DONE HONOR (A ELL)". El fragment reprodueix el text de l'epitafi de Santa Àgata, que segons la tradició un ésser angelical va depositar en la seua tomba i que s'interpreta amb un sentit protector perquè a la santa se li atribueix la protecció de Catània durant les erupcions volcàniques. Aquesta protecció sembla que es va fer extensiva en els segles posteriors a la resta de perills vinculats amb el clima, com les tronades. En un registre inferior hi ha les imatges de sant Miquel, la Imago Pietatis o Crist Varó de Dolors, la Mare de Déu i un bisbe sant. Seguidament, hi ha dos cordons i entre ells una sanefa amb motius vegetals i petxines. A més, a l'altura de la imatge de la Mare de Déu hi ha una sivella amb la inscripció: "ave#maria". Per acabar, en el mig peu hi ha tres cordons i en central d'ells és més gruix.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (cordó)
"+mentem⁑santam⁑espontaneam⁑donorem⁑deo⁑vivo⁑etdabonor"
(cordó)
(02) (Sant Miquel arcàngel)
(04) (Crist Varó de Dolors / Imago Pietatis)
(08) (Mare de Déu)
(10) (bisbe sant)
(cordó)
(sanefa de flots i petxines)
(cordó)
(08) (sivella) "ave#maria"
Mig peu (MP) (3 cordons, en central més gruix)
Tocs tradicionals de campanes La instal·lació de la campana permet tant el repic manual amb una corda al batall, com el seu moviment (oscil·lació o bandeig / baldeig).
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Jou de fusta i pedra.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és regular. La campana ocupa una de les finestres de la sala de campanes i està dotada amb jou de fusta i pedra. Aquest és de perfil local i molt singular. Per tant, de gran valor patrimonial. El batall està penjat a l'ansa batallera i és antic.
Mecanismes de toc Corda al batall
Intervencions No hi ha actuacions recents.
Propostes La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana gòtica de San Martín de Castanesa (Montanuy/Montauri), forjada el 1425 aproximadament, presenta un valor patrimonial significatiu. L’exemplar, de Sant Miquel Arcàngel, es caracteritza per la inscripció “mentem santam espontaneam donorem deo vivo et dabo nor”, que testimonia la donació a Déu Altíssim i la promesa de benèfic.

El conjunt inclou tres figures principals: Sant Crist Varó de Dolors (Imago Pietatis), la Mare de Déu i un Bisbe Sant. La campana, de dimensions de 83 cm d’alçada, està adornada amb una sivella que canta “Ave Maria”, amb un cordó central de 3 cordons i un gruix major.

L’estat de conservació és regular, tot i que el batall, de perfil local i singular, es manté penjat a l’ansa batallera. La conservació del conjunt es basa en la possibilitat de soldar trencaments, tot i que la substitució per una rèplica seria una opció en casos extrems. La declaració com a Bé d’Interès Cultural sembla fonamentada, considerant la singularitat del batall i la importància del conjunt.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (07-03-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (12-10-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2025
47 Fotos

Sants Martí i Bàrbera (3)

(Referència 24897)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 80
Altura del bronze 68
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 296
FonedorMESTRES, JOSEP
Any fosa 1766
Descripció La campana té set anses. En el terç hi ha dos grups de dos cordons i entre ells aquesta inscripció en llatí: ✱ SANCTE ✱ MARTINE ✱ ET ✱ SANCTA ✱ BARBARA ✱ PRONOBIS". El text té origen en les diverses lletanies i es tradueix: "SANT MARTÍ I SANTA BÀRBARA PREGA PER NOSALTRES". En un registre inferior apareixen les imatges de Sant Domènec en Soriano, Sant Sebastià i Santa Bàrbara. Seguidament, en el mig té dos cordons i una gran creu de calvari. També hi ha una inscripció en català amb el nom del fonedor i l'any: "ME FEV JOSEPH MESTRES / DE CALAF LO ANY 1766". A més, en el mig peu hi ha quatre cordons i en el peu dos cordons més.
Terç (T) (2 cordons)
✱ SANCTE ✱ MARTINE ✱ ET ✱ SANCTA ✱ BARBARA ✱ PRONOBIS"
(2 cordons)
(03) (Sant Domènec en Soriano)
(06) (Sant Sebastià)
(09) (Santa Bàrbara)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
(2 cordons)
(06) "ME FEV JOSEPH MESTRES / DE CALAF LO ANY 1766"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La instal·lació de la campana permet tant el repic manual amb una corda al batall, com el seu moviment (oscil·lació o bandeig / baldeig).
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Jou de fusta i pedra.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és regular. La campana ocupa una de les finestres de la sala de campanes i està dotada amb jou de fusta i pedra. Aquest és de perfil local i molt singular. Per tant, de gran valor patrimonial. El batall està penjat a l'ansa batallera i és antic.
Mecanismes de toc Corda al batall.
Intervencions No hi ha actuacions recents.
Propostes La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sants Martí i Bàrbera, ubicada a San Martín de Castanesa (Montanui), és una peça de valor patrimonial destacable, forjada el 1766 per Mestre Josep, de Calaf. El conjunt, en estat de conservació regular, presenta una singularitat en el seu jou de fusta i pedra, amb un perfil local.

La inscripció gravada en dos cordons declara: “SANCTE MARTINE ET SANCTA BARBARA PRONOBIS”. A més, un altre cordó recull la dedicatòria: “ME FEV JOSEPH MESTRES / DE CALAF LO ANY 1766”.

La campana forma part d'un conjunt de campanes que inclouen Sant Domènec en Soriano, Sant Sebastià i la Creu del Calvari. El batall, antic i penjat a l’ansa batallera, complementa la peça.

La seva inclusió en l’Inventari General de Béns Mobles és recomanable. En cas de danys, la reparació es pot realitzar per soldadura, tot i que la substitució per una campana d’afinació distinta és possible. La campana Sants Martí i Bàrbera representa un testimoni important de la tradició metalúrgica local i, per tant, un element singular del patrimoni de la zona aragonesa.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (12-10-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2025
37 Fotos

Maria (4)

(Referència 24971)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 100
Altura del bronze 77
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 579
FonedorMANZANA, VENTURA (MENOR)
Any fosa 1828
Descripció La campana no té anses, fet que podria ser causat tant per un accident (trencament) o perquè les tallaren amb la finalitat d'acoplar el jou de ferro. En el terç té tres grups de dos cordons, entre els quals es distribueixen les inscripcions. En aquest espai hi ha molts defectes de fosa que limiren la lectura d'aquestes. Sembla que el text diu així: "MARIA ✱ ME ✱ LLAMO ✱ DE BVEN PARECER (...)S I BVEN ESTATVRA MEXOR / AL TAÑER". Aquest text està documentat en campanes des del segle XVII i correctament caldria haver escrit: "MARIA ME LLAMO SOY DE BUEN PARECER, BUENA ESTATURA Y MEJOR AL TAÑER". En el costat contrari d'aquestes últimes paraules està el nom del fonedor, que continua en el centre de la campana: "BENTURA / MANZANA / DE / TOLBA ✱ AÑO / I828". També en el mig hi ha una creu de calvari i dos cordons. A més, en el mig peu hi ha un grup de quatre cordons i en el peu altre de dos.
Terç (T) (2 cordons)
"MARIA ✱ ME ✱ LLAMO ✱ DE BVEN PARECER (...)S I BVEN ESTATVRA MEXOR"
(2 cordons)
(03) "AL TAÑER"
(09) "BENTURA"
(2 cordons)
Mig (M) (03) (creu de calvari)
(09) "MANZANA / DE / TOLBA ✱ AÑO"
(2 cordons)
(09) "I828"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La instal·lació de la campana permet tant el repic manual amb una corda al batall, com el seu moviment (oscil·lació o bandeig / baldeig).
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Jou de ferro Menezo / Riverola
Estat original Tenia un jou de fusta de perfil tradicional local, es a dir, semblant al de les altres campanes. Segurament també tenia corda al batall per als repics manuals.
Estat actual Està instal·lada amb jou de ferro en una de les finestres de la sala de campanes. No té anses i el jou es fixa a la campana per mitjà d'uns tirants. El batall és coetani al jou. Té cigonyal.
Mecanismes de toc (09) cigonyal. Corda al batall.
Intervencions El jou de ferro actual es va instal·lar a mitjan segle XX, possiblement per mitjà dels Menezos de Barbastro, els quals encarregaven els jous de ferro a la foneria Riverola de Binéfar.
Propostes Caldria canviar el jou de ferro actual per un nou de fusta de perfil semblant al de les altres campanes.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria (4), ubicada a San Martín de Castanesa (MONTANUY / MONTANUI), és un valuós element patrimonial datat en l’any 1828, fosa per Ventura Manzana (MENOR). La inscripció gravada en els dos cordons presenta elements significatius: “MARIA ✱ ME ✱ LLAMO ✱ DE BVEN PARECER (...)S I BVEN ESTATVRA MEXOR” i “AL TAÑER”. Un altre cordó indica “BENTURA” i un tercer “MANZANA / DE / TOLBA ✱ AÑO”. Finalment, l’any de fosa, 1828, està gravat en un quart cordó.

La campana presenta un creu de Calvari i està equipada amb un jou de ferro per a la seva manipulació, juntament amb tirants que la connecten amb el batall. Inclou també un cigonyal. La conservació actual implica la instal·lació del jou en una finestra de la sala de campanes.

D’acord amb la informació, es recomana iniciar un expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura, i en situacions extremes, podria ser substituïda per una campana d’afinació compatible.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (12-10-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2025
35 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 11-05-2026

    Connectats: 53 Visitants: 52 Usuaris: 1 - neus24