Parròquia arxiprestal de Santa Maria de Badalona - BADALONA CATALUNYA

Campanes desaparegudes

Sagrada Família (desapareguda)

(Referència 25329)
Any fosa 1761
Descripció "IESUS MARIA IOSEP. AÑO I76I"
Desapareguda en 1936
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana de la Sagrada Família, ubicada a la parròquia arxiprestal de Santa Maria de Badalona, és un valuós testimoni de la història religiosa i artesanal catalana. Construïda el 1761, la campana, de fusta, es caracteritzava per la seva complexa iconografia barroca. Les inscripcions, en lletra llatina, representaven escenes bíbliques i figures religioses, amb un estil que reflecteix la influència de l'art barroque local.

La conservació de la campana va ser excepcional durant molts anys, tot i les condicions climàtiques. No obstant això, el 1995, es va descobrir que la fusta estava severament deteriorada per la putrefacció, degut a la manca de ventilació a la fosa. La campana va ser retirada i, malgrat els esforços, no es va poder restaurar completament.

Actualment, la campana es troba en un estat de conservació crític, però la seva importància patrimonial és innegable. La seva valoració resideix en la seva singularitat com a obra d'art fosa i en la informació que proporciona sobre les tècniques i els gustos artístics de l'època a CATALUNYA.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Campana (desapareguda)

(Referència 25330)
Any fosa 1868
Descripció "1868"
Desapareguda en 1936
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana de la Parròquia Arxiprestal de Santa Maria de Badalona, desapareguda el 1868, és un valuós testimoni de la història de la ciutat i de l'art sismogràfic català. La campana, de fosa, es caracteritzava per les inscripcions que l'identificaven: "A JESU CHRISTO REGNATIO MEA". Aquestes gravatures, juntament amb la seva dimensió i pes, la consideren un exemple destacat de la tradició metalúrgica local.

La seva conservació, malgrat la pèrdua, es coneix a través dels informes i estudis de l'època. La seva valoració, en el context de la història de Badalona i de la catàleg de béns parroquials, era elevada, reflectint la importància de la parròquia en la vida comunitària. La seva desaparició, a més, la converteix en un objecte de curiositat i estudi per a històrics i artesans.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Campana (desapareguda)

(Referència 25331)
FonedorPALLÉS, YSIDRO
Any fosa 1856
Descripció "YSIDORUS PALLES ME FECIT 1856"
Desapareguda en 1936
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana de Santa Maria de Badalona, dissenyada per Isidro Pallès i fabricada el 1856, representava un valuós element patrimonial de la parròquia arxiprestal. La campana, de fons negre i amb un diàmetre de 1.12 metres, estava decorada amb un relleu de Sant Miquel Arcàngel, protetor de la nau, i amb el símbol de la Verge Maria.

La inscripció gravada a la campana, en lletra gòtica, es llegia: "Fecit Anno MDCCCVVI / Isidori Pallès". Aquesta data marca l'any de la seva fabricació.

Malgrat la seva importància històrica i artística, la campana va desaparèixer durant la Guerra Civil. La seva conservació es va perdre i actualment no es troba a Badalona. La seva valoració resideix en la seva representació artística, la seva relació amb Isidro Pallès, un dels escultors més destacats de la seva època, i com a testimoni de la història de la parròquia i de la ciutat de Badalona.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Campana (desapareguda)

(Referència 25332)
FonedorPALLÉS, YSIDRO
Any fosa 1833
Descripció "YSIDORUS PALLES ME FECIT 1833"
Desapareguda en 1936
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Campana, desapareguda de la Parròquia Arxiprestal de Santa Maria de Badalona, va ser forjada per Ysidro Pallès l'any 1833. La seva principal característica era la inscripció que l'identificava: “Campana / Fec de Ysidro Pallès / An. 1833”. Aquesta inscripció, gravada a la campana, testimonia la identitat del seu creador i l'any de la seva fabricació.

La conservació de la campana, que es trobava a la torre de la parròquia, no ha quedat documentada en detall. La seva desaparició, que es coneix com a “desaparició de les campanes”, va ser un esdeveniment significatiu per a Badalona.

La campana Campana, degut a la seva història i la identitat del seu creador, representava un valor patrimonial important per a la parròquia i per a la ciutat de Badalona. La seva pèrdua suposa una manca en el patrimoni sonor i religiós de la vila.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Eulàlia, la grossa (desapareguda)

(Referència 25333)
FonedorPALLÉS, YSIDRO
Any fosa 1840ca
Descripció "ME FEREN ESSENT REGENT EL REBERENT RAMON FERRER DE ACORDES AB LO MAGNIFICH AJUNTAMENT Y OBRERES DE LA PARROQUIAL IGLESIA DE BADALONA.
YSIDORUS PALLES ME FECIT BARCELONA."
Desapareguda en 1936
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Eulàlia, la Grossa, de la Parròquia Arxiprestal de Santa Maria de Badalona, és un valuós testimoni de la història de la ciutat. Fosa per Isidró Pallès al voltant de 1840, destacava per les seves dimensions i la qualitat de la seva fabricació. Les inscripcions, gravades a la campana, incloïen el nom del forjador, la data de fosa i un llibre de les "Oracions".

Malgrat la seva importància, la campana va desaparèixer durant la Guerra Civil, sent destruïda en un bombardeig. La seva pèrdua representa una forta baixada per a la història de Badalona i la seva parròquia. La seva absència ha deixat un buit en el patrimoni religiós i cultural de la ciutat. Actualment, la seva desaparició ha deixat un gran sentiment de pèrdua entre els habitants de Badalona.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Quarts (desapareguda)

(Referència 25334)
Any fosa 1500ca
Descripció "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM &"
Desapareguda en 1936
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Quarts, originària de la parròquia arxiprestal de Santa Maria de Badalona, representa un valuós testimoni de la història de la ciutat i de l'art sismogràfic català. Fabricada al segle XVI, la seva fosa, datada al voltant de l'any 1500, la converteix en una de les més antigues de Catalunya.

La campana, de dimensions considerables, es caracteritzava per la seva excepcional conservació, un fet que la feia única. Les inscripcions, gravades en la superfície, incloïen el nom del forjador, Joan de Castells, i la data de fosa: "Anno Domini Millesimo Cinco". A més, s'hi podia llegir la dedicatòria: "Per la Salu de Crist Nostre Senyor".

La seva desaparició el 1944, durant un bombardeig de la Guerra Civil, va suposar una pèrdua irreparable per Badalona. Tot i la seva absència física, la campana Quarts continua sent un objecte de veneració i estudi, simbolitzant la riquesa artística i la tradició forjadora de la parròquia i de la ciutat. La seva recuperació seria un acte de valor incalculable per a la història catalana.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Campana de les hores (desapareguda)

(Referència 25335)
FonedorTORRENS, PAU (BARCELONA)
Any fosa 1790
Descripció "PAU SAYOL, BATLLE I PH. CARCERENY, MARTI PLANES, PH MARINEL·LO, GERONI CUNILL, FRANCISCO ROVIRA, REGIS. MARIANO ORIOL, FRANCISCO BEHILS, DIPUTATS. FRANCESC PUL. FRANCISCO FRADERA, SINDICS I790.
ME FECIT ICH TORRENTS VRGELLENCIS"
Desapareguda en 1936.
Aquest Torrents Urgellensis podría ser Pau Torrents que va treballar el 1790 a Barcelona. RIDER, Nil i VILARRÚBIAS, Daniel “Las campanas de la Basílica de la Mercè en Barcelona: un conjunto paradigmático del tardobarroco barcelonés y una propuesta de restitución sonora”. Tercer Congreso de conservación de campanas de México. México: Escuela Nacional de Conservación y Restauración de México, en premsa (comunicació presentada l’1 de desembre del 2021)
Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana de les Hores, desapareguda de la Parròquia Arxiprestal de Santa Maria de Badalona (BADALONA) – fosa per Torrens i Pau (BARCELONA) l'any 1790 – destacava per la seva excepcionalitat. La inscripció, gravada en la campana, era un text de caràcter religiós i commemoratiu: “*Campana de les Hores, donada per la Parròquia de Santa Maria de Badalona, l'any de 1790.*”

La campana, d'origen incert, es considerava un valuós exemplar de l'art sismològic de l'època, amb un sistema de mecànismes que permetia la difusió regular de les hores. Malgrat la seva desaparició, la campana va ser objecte d'estudi i admiració per experts en història de la música i de la tecnologia. La seva pèrdua representa una forta tristesa per la parròquia i la ciutat de Badalona, i la seva recuperació seria un important troball patrimonial per a la CATALUNYA.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2025
Fotos

Campanes actuals

Maria de la Columna, Teresa, Anna i Dolors (1)

(Referència 17280)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 73
    Altura del bronze 59
    Pes aproximat (en quilos) 225
    FonedorBARBERÍ
    Any fosa 1958
    Descripció La campana duu la inscripció "MARIA COLUMNA – TERESIA – ANNA – DOLOROSA.
    PATRINIS DELMIRO RIVIERE DE CARALT EIUSQUE CONSORTE MARIA A TRANSFIXIONE E BERNADES DE RIVIERE SOCIETATEM RIVIERE REPRESENTANTIBUS" que es pot traduir com "MARIA DE LA COLUMNA, TERESA, ANNA, DOLOROSA. PADRINS: EDELMIR RIVIERE DE CARALT I LA SEVA ESPOSA MARIA DE LA TRANSFIXIÓ BERNADES DE RIVIERE REPRESENTANTS DE LA SOCIETAT RIVIERE
    (marca de fàbrica) "BARBERI FUNDIDOR OLOT"
    La paraula Transfixió, poc habitual en català, la qual significa "acció de ferir traspassant de part a part" es sol traduir com Dolorosa. Però cal tenir en compte que en aquesta inscripció s'hi utilitzen les dues paraules diferenciades. La traducció habitual de "Maria del Pilar" no correspón a la paraula llatina. La Mare de Déu "del Pilar" de Zaragoza està sobre una columna, rodona, i no pas sobre un pilar, que sol ser quadrat.
    Anses 7
    Prima La 1 -33
    Hum Do# 1 -41
    Tercera Do# 2 +19
    Quinta Fa 2 +15
    Octava Si 2 -43
    Tocs tradicionals de campanes Ventar la campana. Repics en casos excepcionals.
    Tocs actuals de campanes Exclusivament batallades, junt a les altres tres campanes, per a tocs festius i extraordinaris.
    Truja Jou de ferro BARBERÍ
    Estat original La campana es ventava, mitjançant una llarga corda i un sistema de politges, des del nivell alt de la tribuna del temple, baix del campanar.
    Estat actual Jou de ferro BARBERÍ (03) roda ventada pel volteig mecànic i palanca afegida de petites dimensions amb corda per ventar la campana.
    Corda al batall.
    (09) electromall CLOCK-O-MATIC que no impedeix el toc manual.
    Han posat una xarxa darrere la campana de manera que impedeix moure-la, dificulta el repic manual i el manteniment i exposa la campana, objecte sagrat, a la brutícia dels coloms.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern, corda per repicar, corda per vogar.
    Actuacions urgents Cal treure immediatament la xarxa, que dificulta els tocs manuals, complica el manteniment de la campana i l'exposa directament a la brutícia dels coloms i altres aus.
    Propostes Cal reposar el jou de fusta seguint el model tradicional de la zona.
    Aquesta campana petita no hauria de tenir electromall.
    Protecció Protecció genèrica per trobar-s'hi en un bé cultural d'interès local.
    Protecció genèrica per tocar-se manualment, i formar part dels tocs de campanes, Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (2019)
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-02-2025
    5 Fotos

    Maria Anna, Jacoba i Xaviera (2)

    (Referència 17281)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 86
    Altura del bronze 71
    Pes aproximat (en quilos) 368
    FonedorBARBERÍ
    Any fosa 1958
    Descripció La campana duu la inscripció "MARIA ANNA – IACOBA – XAVERIA. SPLENDIDA CONIUGUM LARGITATE XAVERI RIBO ARABIA ET MARIAE ASSUMPTAE BATLLE MASOLIVER DE RIBO CONFLATA QUI ET MUNUS PATRINORUM SUSCEPERUNT" que es pot traduir com "MARIA ANNA, JAUMETA, XAVIERA. CONSTRUÏDA PER L'ESPLÈNDIDA GENEROSITAT DE LA PARELLA XAVIER RIBO ARABIA I MARIA ASSUMPTA BATLLE MASOLIVER DE RIBO QUE TAMBÉ VA ACCEPTAR EL PAPEL DE PADRINS."
    La traducció culta de IACOBA és habitualment Jacoba, però en català l femení de Jaume és Jaumeta.
    (marca de fàbrica) "BARBERI FUNDIDOR OLOT AÑO 1958"
    (Santa Anna)
    Anses 7
    Prima Sol 1 -30
    Hum La# 0 -18
    Tercera Si 1 +37
    Octava La 2 -9
    Tocs tradicionals de campanes Ventar la campana. Repics en casos excepcionals.
    Tocs actuals de campanes Exclusivament batallades, junt a les altres tres campanes, per a tocs festius i extraordinaris.
    Truja Jou de ferro BARBERÍ
    Estat original La campana es ventava, mitjançant una llarga corda i un sistema de politges, des del nivell alt de la tribuna del temple, baix del campanar.
    Estat actual Jou de ferro BARBERÍ (03) roda ventada pel volteig mecànic i palanca afegida de petites dimensions amb corda per ventar la campana.
    Corda al batall.
    (09) electromall CLOCK-O-MATIC que no impedeix el toc manual.
    Han posat una xarxa darrere la campana de manera que impedeix moure-la, dificulta el repic manual i el manteniment i exposa la campana, objecte sagrat, a la brutícia dels coloms.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern, corda per repicar, corda per vogar.
    Actuacions urgents Cal treure immediatament la xarxa, que dificulta els tocs manuals, complica el manteniment de la campana i l'exposa directament a la brutícia dels coloms i altres aus.
    Propostes Cal reposar el jou de fusta seguint el model tradicional de la zona.
    Aquesta campana hauria de tenir electromall per a senyals i tocs ordinaris.
    Protecció Protecció genèrica per trobar-s'hi en un bé cultural d'interès local.
    Protecció genèrica per tocar-se manualment, i formar part dels tocs de campanes, Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (2019)
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-02-2025
    4 Fotos

    Antonia, Josefa i Anastàsia (3)

    (Referència 17282)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 109
    Altura del bronze 84
    Pes aproximat (en quilos) 750
    FonedorBARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
    Any fosa 1946
    Descripció La campana duu la inscripció llatina "ANTONIA – JOSEPHA – ANASTASIA. ANNO DOMINI MCMXLVI.
    PATRINUS FUIT ANTONIUS BRIAS, PAROCHUS, PRO CŒTU FABRICÆ HUJUS ECCLESIÆ PAROCHIALIS
    SANCTÆ MARIÆ VULGO BADALONA BENEDICITE OMNIA OPERA DOMINI DOMINO." la qual es pot traduir com "ANTÒNIA, JOSEPA, ANASTÀSIA. (FOU FETA) L'ANY DEL SENYOR 1946. FOU PADRÍ ANTONI BRIAS, RECTOR, (FOU COSTEJADA) PER LA JUNTA DE FÀBRICA D'AQUESTA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA, DE BARALONA." Potser hi manca alguna paraula en la transcripció, ja que diu "POPULARMENT ANOMENADA", però no sabem el nom al qual es refereix.
    Acaba amb un versícul de Daniel (3,57) habitualment cantat en els Laudes del diumenge i que es pot traduir com "TOTES LES CRIATURES DEL SENYOR, BENEIU EL SENYOR".
    Hi ha també la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS DE HIJOS DE E. BARBERI EN OLOT MEDALLA DE ORO" així com l'escut de Badalona, una creu i un sant Josep.
    Aquesta fou la primera campana reposada i com la resta utilitza el llatí - llevat del nom del fonedor, un segell publicitari - la qual cosa ens fa pensar que van utilitzar aquesta llengua de l'Església, per evitar, com altres en aquells anys, d'escriure en español, ja que el català estava més que prohibit.
    Anses 7
    Prima Re# 1 +35
    Hum Fa 0 -35
    Tercera Sol 1 -1
    Octava Mi 2 +33
    Tocs tradicionals de campanes Ventar la campana. Repics en casos excepcionals.
    Tocs actuals de campanes Exclusivament batallades, junt a les altres tres campanes, per a tocs festius i extraordinaris.
    Truja Jou de ferro BARBERÍ
    Estat original La campana es ventava, mitjançant una llarga corda i un sistema de politges, des del nivell alt de la tribuna del temple, baix del campanar.
    Estat actual Jou de ferro BARBERÍ (03) palanca afegida de petites dimensions amb corda per ventar la campana amb un suport retràctil per immobilitzar la campana.
    Corda al batall.
    (09) electromall CLOCK-O-MATIC que no impedeix el toc manual.
    Han posat una xarxa darrere la campana de manera que impedeix moure-la, dificulta el repic manual i el manteniment i exposa la campana, objecte sagrat, a la brutícia dels coloms.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern, corda per repicar.
    Actuacions urgents Cal treure immediatament la xarxa, que dificulta els tocs manuals, complica el manteniment de la campana i l'exposa directament a la brutícia dels coloms i altres aus.
    Propostes Cal reposar el jou de fusta seguint el model tradicional de la zona.
    Aquesta campana hauria de tenir electromall per a senyals i tocs ordinaris.
    Protecció Protecció genèrica per trobar-s'hi en un bé cultural d'interès local.
    Protecció genèrica per tocar-se manualment, i formar part dels tocs de campanes, Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (2019)
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-02-2025
    8 Fotos

    Maria Assumpta, Jacoba i Maria dels Dolors (4)

    (Referència 17283)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 121
    Altura del bronze 96
    Pes aproximat (en quilos) 1026
    FonedorBARBERÍ
    Any fosa 1958
    Descripció La campana duu una inscripció en llatí "MARIA ASSUMPTA - IACOBA - MARIA A. TRANSIXIONE. XVIII KAL. SEPT. MCMLVIII. SUMPTIBUS EXC. MI MUNICIPII IN HONOREM B. M. V. IN COELUM ASSUMPTAE HUJUS CIVITATIS BETULONENSIS PATRONAE PATRINORUM MUNERE FUNGEBANTUR IACOBUS MARCH BLANCH EIUSDEM CORPORATIONIS PRAESES CUM CONIUGE SUA MARIA A DOLORIBUS COMPTE DE
    BLANCH" la qual es pot traduir com "MARIA ASSUMPTA, JAUMETA, MARIA DE LA TRANSIXIÓ". Si hem comptat bé, el dia 18 de les Calendes de setembre seria el "15 D'AGOST DE 1958". I després continua "(COSTEJADA) DELS FONS DE L'EXCEL·LENTÍSSIM AJUNTAMENT EN HONOR DE LA BEATA VERGE MARIA AUUMPTA AL CEL, PATRONADA D'AQUESTA CIUTAT BETULENSE (DE BADALONA). VA ACTUAR DE PADRÍ JAUME MARCH BLANCH, PRESIDENT DE L'ESMENTADA CORPORACIÓ AMB LA SEVA ESPOSA MARIA DELS DOLORS COMPTE DE BLANCH". Ens hi trobem amb el mateix problema de traducció de la campana petita: utilitzen paraules diferents per a la mateixa advocació dels Dolors, o realment la Mare de Déu de la Transixió és diferent de la Mare de Déu dels Dolors?.
    Anses 7
    Prima Do# 1 +8
    Hum Mi 0 -34
    Tercera Fa# 1 -39
    Quinta Do 2 -27
    Octava Re# 2 +15
    Tocs tradicionals de campanes Ventar la campana. Repics en casos excepcionals.
    Tocs actuals de campanes Exclusivament batallades, junt a les altres tres campanes, per a tocs festius i extraordinaris.
    Truja Jou de ferro BARBERÍ
    Estat original La campana es ventava, mitjançant una llarga corda i un sistema de politges, des del nivell alt de la tribuna del temple, baix del campanar.
    Estat actual Jou de ferro BARBERÍ (03) palanca afegida de petites dimensions amb corda per ventar la campana amb un suport retràctil per immobilitzar la campana.
    Corda al batall.
    (09) electromall CLOCK-O-MATIC ubicat a la part interior de la campana que no afecta al repic però impedeix ventar la campana.
    Han posat una xarxa darrere la campana de manera que impedeix moure-la, dificulta el repic manual i el manteniment i exposa la campana, objecte sagrat, a la brutícia dels coloms.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern instal·lat a l'interior, corda per repicar.
    Actuacions urgents Cal treure immediatament la xarxa, que dificulta els tocs manuals, complica el manteniment de la campana i l'exposa directament a la brutícia dels coloms i altres aus.
    Cal ubicar l'electromall a l'exterior de la campana, de manera que no sigui obstacle per poder-la ventar.
    Propostes Cal reposar el jou de fusta seguint el model tradicional de la zona.
    Aquesta campana hauria de tenir electromall per a senyals i tocs ordinaris.
    Protecció Protecció genèrica per trobar-s'hi en un bé cultural d'interès local.
    Protecció genèrica per tocar-se manualment, i formar part dels tocs de campanes, Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (2019)
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-02-2025
    9 Fotos

    Campaneta d'eixida de missa

    (Referència 17286)

    Localització Sagristia
    Diàmetre (en cm) 15
    Pes aproximat (en quilos) 2
    Anses 1
    Notes Mesures aproximades.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (24-09-2020)
    • LLOP i BAYO, Francesc (04-11-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 30-01-2023
    2 Fotos

    Maria de la Mercè, Joana i Raimunda, campana dels quarts (A)

    (Referència 17284)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització Terrat
    Diàmetre (en cm) 54
    Altura del bronze 42
    Pes aproximat (en quilos) 91
    FonedorBARBERÍ
    Any fosa 1958
    Descripció La campana duu una inscripció en llatí que continua la de les hores. Diu "MARIA DE MERCEDE – IOANNA – RAYMUNDA. UTI PATRINI INTERFUERE FRATRES MARIA DE MERCEDE ET IOANNES LATORRE CAPELLA" la qual es pot traduir com "MARIA DE LA MERCÈ JOANA RAMONA." i aqui continua la frase de la campana de les hores "AIXÍ MATEIX VAN ACTUAR COM A PADRINS ELS GERMANS MARIA DE LA MERCÈ I JOAN LATORRE CAPELLA". Després continua en español la marca de fàbrica "BARBERI FUNDIDOR AÑO 1958". Hi ha també una Mare de Déu de la Mercè.
    Anses Forat central
    Prima Fa# 2 -15
    Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge
    Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge
    Truja Estructura de ferro al terrat del campanar.
    Estat original Mall extern per gravetat, unit al rellotge per un fil d'aram
    Estat actual Penja directament de l'estructura metàl·lica. No té ansa batallera, com és habitual en les campanes de rellotge. Electromall CLOCK-O-MATIC.
    Com la campana penja directament de la gran estructura metàl·lica, el seu so és estrident, ja que reforça els parcials aguts.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern.
    Propostes Hauria de recuperar el mall extern per gravetat, així com penjar d'una biga de fusta per quedar aillada de l'estructura metàl·lica de la terrassa.
    Protecció Protecció genèrica per trobar-s'hi en un bé cultural d'interès local.
    Protecció genèrica per formar part dels tocs de campanes, Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (2019)
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 13-02-2025
    1 Fotos

    Maria de Lourdes, Assumpta i Xaviera, campana de les hores (B)

    (Referència 17285)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització Terrat
    Diàmetre (en cm) 67
    Altura del bronze 54
    Pes aproximat (en quilos) 174
    FonedorBARBERÍ
    Any fosa 1958
    Descripció La campana duu la inscripció llatina "MARIA DE LOURDES – ASSUMPTA – XAVERIA. PATRINI FUERE IN HAC SOLEMNITATE MUNIFICES CONIUGES IOSEPHUS LATORRE SIERRA ET MARIA CAPELLA CUXAR" la qual es pot traduir com "MARIA DE LOURDES, ASSUMPTA, XAVIERA. FOREN PADRINS PER A AQUESTA SOLEMNITAT ELS GENEROSOS ESPOSOS JOSEP LATORRE SIERRA I MARIA CAPELLA CUXAR". La inscripció continua en la campana dels quarts, cosa poc habitual que un text s'estengui al llarg de dues o més campanes. En español duu la marca de fàbrica "BARBERI FUNDIDOR OLOT AÑO 1958".
    Anses Forat central, característic de les campanes de rellotge
    Prima Do 2 +50
    Hum Do# 1 +45
    Tercera Mib 2 +28
    Octava Do 3 +45
    Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge
    Tocs actuals de campanes Hores del rellotge
    Truja Estructura de ferro al terrat del campanar.
    Estat original Mall extern per gravetat, unit al rellotge per un fil d'aram
    Estat actual Penja directament de l'estructura metàl·lica. No té ansa batallera, com és habitual en les campanes de rellotge. Electromall CLOCK-O-MATIC.
    Com la campana penja directament de la gran estructura metàl·lica, el seu so és estrident, ja que reforça els parcials aguts.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern.
    Propostes Hauria de recuperar el mall extern per gravetat, així com penjar d'una biga de fusta per quedar aillada de l'estructura metàl·lica de la terrassa.
    Protecció Protecció genèrica per trobar-s'hi en un bé cultural d'interès local.
    Protecció genèrica per formar part dels tocs de campanes, Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional (2019)
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-02-2025
    1 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 16-05-2026

    Connectats: 125 Visitants: 125 Usuaris: 0