Convent de Santa Úrsula - VALÈNCIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Maria (1)

(Referència 1449)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 44
Altura del bronze 34
Pes aproximat (en quilos) 49
Any fosa 1665
Descripció La campana té al terç la següent inscripció en llatí: "✱AVE✱MARIA✱GRACIA✱PLENA✱ ✱I665✱". Aquesta es tradueix així: "AVE MARIA PLENA DE GRÀCIA". La inscripció és un fragment de l'Ave Maria, l'oració mariana més popular de l'Església Catòlica. El text està basat al passatge de l'Anunciació que Sant Lluc narra al seu evangeli (Lc 1:28) i recull les paraules que l'arcàngel Gabriel va dirigir a la Mare de Déu. La inclusió del nom de Maria no figura al relat evangèlic però si a l'oració i a les inscripcions documentades. A més porta la data de fosa. L'última xifra d'aquesta és un 3 invertit que possiblement represente la xifra 5.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"✱AVE✱MARIA✱GRACIA✱PLENA✱ ✱I665✱" /
(2 cordons)
(00) (Sant Miquel)
(06) (Crucifixió)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig manual per mitjà d'una corda unida al cigonyal.
Truja Fusta ELECTRORECAMP
Estat original Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local i segurament disposaria d'accessoris per tocar-la manualment a distància.
Estat anterior L'estat de conservació de la campana abans de la restauració de l'any 2018 era regular. Tenia una truja de ferro de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida i un cigonyal per tocar-la a distància. El batall estava lligat amb fragments de corda i fil de ferro.
Estat actual Està en bon estat de conservació. Té una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià.
Intervencions La campana va ser fosa, possiblement, l'any 1665. La darrera xifra de la data de fosa és un 3 invertit, per tant també es pot interpretar com un 5. Als anys 60 del segle XX canviaren la truja de fusta per altra de ferro, treball que va fer la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. L'any 2018 Electrorecamp la va baixar per restaurar-la. El bronze es va netejar per eliminar la capa de brutícia i la truja de ferro la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 11 de desembre es va beneir la restauració.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria, ubicada al Convent de Santa Úrsula de València i forjada el 1665, presenta característiques patrimonials significatives que justifiquen la consideració com a Bé d’Interès Cultural. La campana, d’estat de conservació generalment bo, ha rebut una recent truja de fusta de perfil tradicional valencià per garantir la seva continuïtat.

Les inscripcions que hi apareixen en els seus cordons són “AVE MARIA GRACIA PLENA I665”. A més, la campana original es caracteritza per la seva funció original, que es pot identificar a través de la inscripció del cordó (00) “Sant Miquel” i la inscripció del cordó (06) “Crucifixió”.

Actualment, la conservació de la campana es considera satisfactòria, tot i que es recomana incoar expedient per a la seva declaració oficial. En cas de trencament, la reparació es limita a la soldadura, i en situacions més greus, es pot considerar la substitució per una rèplica.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (21-02-1971)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-09-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (28-01-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana restaurada] (11-12-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-12-2018
18 Fotos

Santes Maria, Úrsula i Lucrècia(2)

(Referència 3638)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 45
Altura del bronze 40
Pes aproximat (en quilos) 53
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1948
Descripció La campana té al terç una inscripció repartida entre dos nivells: "✱ SANTA MARIA - STA URSULA - STA LUCRECIA ✱" / "✱ O. F. M. AÑO 1742 REFUNDIDA AÑO 1948 ✱". Part d'aquesta segurament està copiada de l'antiga campana i indica tres advocacions i la data de fosa de l'antiga campana. A més reprodueix la data de la refosa. Al mig té la marca de fàbrica, element habitual a les foneries industrials: "JUAN BTA ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / VALENCIA".
Terç (T) (02) (04) (08) (10) (triangle decorat) /
(cordó) /
"✱ SANTA MARIA - STA URSULA - STA LUCRECIA ✱" /
(cordó) /
"✱ O. F. M. AÑO 1742 REFUNDIDA AÑO 1948 ✱" /
(cordó)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(03) (Mare de Déu)
(06) (marca de fàbrica) "JUAN BTA ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig manual per mitjà d'una corda unida al cigonyal.
Truja Fusta ELECTRORECAMP
Estat original Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local i segurament disposaria d'accessoris per tocar-la manualment a distància.
Estat anterior L'estat de conservació de la campana abans de la restauració de l'any 2018 era regular. Tenia una truja de ferro de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida i un cigonyal per tocar-la a distància. El batall estava lligat amb fragments de corda i fil de ferro.
Estat actual Està en bon estat de conservació. Té una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1948 als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida a causa del trencament d'una campana més antiga del segle XVIII. Als anys 60 del segle XX canviaren la truja de fusta per altra de ferro, treball que va fer la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. L'any 2018 Electrorecamp la va baixar per restaurar-la. El bronze es va netejar per eliminar la capa de brutícia i la truja de ferro la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 11 de desembre es va beneir la restauració.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Segons Mollà Alcañiz, "O F M" de l´epigrafia vol dir Ordo Fratrum Minorum, ja que molt prop estava el convent dels mínims (Nota de F. LLOP). No obstant això, les sigles dels mínims són OM (Ordo Minimorum). OFM són les sigles que representen la denominació oficial dels franciscans i per tant la campana antiga podria procedir d'un convent d'aquesta ordre o un lloc de culte vinculat a ells. (Nota de J. ALEPUZ)
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santes Maria, Úrsula i Lucrècia, ubicada al Convent de Santa Úrsula de València, és una obra mestra forjada per ROSES SOLER i JUAN BAUTISTA l’any 1948, a partir d’un precedent de 1742. La inscripció principal, delimitada per cordons, llegeix: “SANTA MARIA - STA URSULA - STA LUCRECIA”. Aquesta campana, de l’Orde de Meritals (O.F.M.A.), presenta un pedestal amb forma de creu.

La data de refundició de 1948 està també gravada. La firma de l’artesà, JUAN BAUTISTA ROSES, inclou la data de la fundició, el nom de “ADZANETA” (probablement el nom del forjat) i la localitat de “VALENCIA”. A més, s’observa un monograma de Maria i una marca de fàbrica.

La campana es troba en bon estat de conservació, amb una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. La seva valoració és considerada interessant, i la possibilitat de refundir-la en cas de trencament, després d’un rigorós documentació, s’ha mantingut.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-09-2004)
  • LLOP i BAYO, Francesc (28-01-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana restaurada] (11-12-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-12-2018
20 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 16-05-2026

    Connectats: 76 Visitants: 76 Usuaris: 0