Santa Maria (1)

(Referència 2842)

Localització Espadanya

Diàmetre (en cm) 24

Pes aproximat (en quilos) 8

Any fosa 1743

Tocs tradicionals de campanes Encara que desconeixem la procedència d'aquesta campana històrica, la instal·lació que l'instrument conserva evidencia que, en els seus orígens, el bronze fou voltejat des de la distància amb l'ajuda del cigonyal amb què compta la seua truja. No sembla probable, en canvi, que la campana fóra repicada, donades les seues reduïdes proporcions.

Tocs actuals de campanes La campana, sense mecanismes per al toc automàtic i amb el cordell del cigonyal tallat, es troba en desús, segurament, des de fa diverses dècades.

Truja Extraordinària truja de fusta històrica, de perfil valencià.

Estat original A pesar de la seua antiguitat, aquesta interessant campana setcentista no procedeix, segurament, de l'antic convent de la Mare de Déu de Mont Sió de Torrent. Així ens ho proven diversos documents, que sostenen l'existència a l'antic cenobi de dos campanes foses en 1717 i 1892, que no es corresponen, per tant, amb aquest bronze.

Estat actual Aquesta magnífica peça històrica, fosa l'any 1743 per un autor anònim, conserva la truja que, segurament, li va ser instal·lada en el moment de la seua fosa. No obstant l'interés del bronze i de la seua instal·lació, la campana es troba en un avançat estat de degradació, com a conseqüència del llarg abandonament que el conjunt ha sofert durant les últimes dècades. Un oblit que s'agreuja amb la inaccessibilitat de la campana, a la que únicament pot arribar-se fent ús de mitjans extraordinaris d'accés i de rígides mesures de seguretat. El mal estat de la campana és especialment patent en la seua extraordinària truja de fusta, resseca i dotada d'un cigonyal del que encara pengen les restes d'una antiga corda per voltejar el bronze. Així mateix, la campana està coberta d'una espesa capa de brutícia, que ha augmentat recentment durant les tasques de pintura de l'espadanya, en no protegir l'instrument de les taques de pintura blanca. Aquestes obres han sigut també una oportunitat perduda per posar l'instrument a resguard a l'espera d'una pròxima i necessària restauració.

Mecanismes de toc Cigonyal per al volteig manual a distància.

Actuacions urgents L'instrument precisa d'una restauració urgent, que pose fi a la degradació que aquesta magnífica campana històrica està sofrint durant les últimes dècades, fruit del seu abandonament. L'actuació hauria de contemplar, en primera instància, la restauració de l'extraordinària truja original de l'instrument, així com dels ferratges i del batall. Així mateix, el bronze hauria de ser necessàriament netejat interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar la sonoritat original de la campana, possiblement danyada per la gran quantitat de brutícia que hui cobreix la peça. Per últim, baix el nostre criteri, hauria de contemplar-se la possibilitat de no retornar la campana a l'espadanya després de la restauració, donades les seues reduïdes proporcions i la seua inaccessibilitat. Suggerim, en canvi, que l'instrument siga ubicat a la sagristia de la parròquia, amb la seua instal·lació original íntegra, i que asssenyale l'inici de les celebracions amb un breu volteig manual, fent servir amb aquesta finalitat el cigonyal amb què compta la truja original del bronze.

Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

• MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
• SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (13-08-2015)

Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau

Actualització 11-01-2020

3 Fotos

Sant Antoni de Pàdua (2)

(Referència 3628)

Localització Espadanya

Diàmetre (en cm) 52

Pes aproximat (en quilos) 81

Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA)

Any fosa 1946

Tocs actuals de campanes En l'actualitat, la campana volteja i repica assíduament de manera exclusivament automàtica. De manera extraordinària, el 29 de juny del 2018 la campana fou tocada manualment pels Campaners de la Catedral de València, amb motiu de la primera missa de Mn. José Gómez Marín.

Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.

Estat original La campana va ser fosa a l'any 1946 a la factoria que els Roses regentaven a la pròxima població de Silla, junt a les vies del ferrocarril. Després de la seua eixida dels forns de l'empresa, la foneria seria també l'encarregada de dotar a la campana del batall pessigat que encara hui conserva. Així mateix, els Roses de Silla serien els encarregats d'instal·lar-li una truja de fusta i formigó, que estava proveïda d'un cigonyal per accionar l'instrument des de la base de l'espadanya.

Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació. Instal·lat al finestral del lateral est de l'espadanya, el bronze encara conserva la instal·lació substituïda. És a dir, una truja de metàl·lica, que ara presenta abundant rovell i posa en perill la conservació de la campana, i un motor de volteig continu, que dificulta en gran mesura el toc manual de l'instrument. Així mateix, a pesar d'estar electrificada, la campana conserva el batall pessigat de què fou proveïda en el moment de la seua fosa l'any 1940.

Mecanismes de toc Motor de volteig continu i electromall monofàsic.

Intervencions Al voltant de 1967, els Roses d'Atzeneta d'Albaida, que aquell any havien refòs la campana major, varen electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa.

Propostes Suggerim la restauració de la campana. Una intervenció d'aquestes característiques hauria de contemplar, en primera instància, la substitució de la truja metàl·lica de l'instrument per una nova de fusta, que en la seua confecció seguira el model del magnífic contrapés que conserva la campana menor del conjunt. Així mateix, a la restauració caldria netejar interior i exteriorment el bronze, per tal de recuperar la seua sonoritat original. Per últim, la intervenció hauria de contemplar la possibilitat, d'una banda, de substituir el batall de la campana per un nou, adequat a la grandària del bronze i proveït de cable de seguretat; i d'altra banda, de dotar a l'instrument d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall, nous mecanismes de toc automàtic que podrien reproduïr els tocs tradicionals i no dificultarien un possible toc manual.

Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

• MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
• SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (13-08-2015)

Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau

Actualització 11-01-2020

17 Fotos

Mare de Déu de Mont Sió (3)

(Referència 3719)

Localització Espadanya

Diàmetre (en cm) 64

Pes aproximat (en quilos) 152

Fonedor ROSES ATZENETA

Any fosa 1957

Tocs actuals de campanes En l'actualitat, la campana volteja i repica assíduament de manera exclusivament automàtica. De manera extraordinària, el 29 de juny del 2018 la campana fou tocada manualment pels Campaners de la Catedral de València, amb motiu de la primera missa de Mn. José Gómez Marín.

Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.

Estat original El bronze va ser fos el 1957 a la foneria que Germán Roses regentava a la població valenciana d'Atzeneta d'Albaida. La campana és, segurament, el resultat de la refosa d'un bronze anterior, que tenia un gran faltant a l'àrea interior del llavi. Una antiga campana de què res sabem, únicament que estava instal·lada al finestral del nord de l'espadanya amb una rudimentària truja metàl·lica, amb els eixos pronunciadament rebaixats i amb un capçal, potser de xapa metàl·lica, que tractava de simular un contrapés de fusta. Pel que fa a la seua datació, aquella campana desapareguda, o fins i tot una predecessora seua, ja estava instal·lada a l'espadanya l'any 1940, juntament amb la històrica i la menor, que va ser fabricada aquell any. En qualsevol cas, després de la seua fosa a terres albaidines, a la campana actual se la degué dotar, segurament, de la truja metàl·lica i del batall actuals.

Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació. Instal·lat al finestral del lateral est de l'espadanya, el bronze encara conserva la instal·lació de la qual fou dotada a 1957, l'any de la seua fosa. És a dir, una truja de metàl·lica, que ara presenta abundant rovell i posa en perill la conservació de la campana, a la qual s'afegiria en anys posteriors un motor de volteig continu, que dificulta en gran mesura el toc manual de l'instrument.

Mecanismes de toc Motor de volteig continu i electromall monofàsic.

Intervencions Al voltant de 1967, els Roses d'Atzeneta d'Albaida, que aquell any havien refòs la campana major, varen electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa.

Propostes Suggerim, a mitjà termini, la restauració de la campana. Una intervenció d'aquestes característiques hauria de contemplar, en primera instància, la substitució de la truja metàl·lica de l'instrument per una nova de fusta, que en la seua confecció seguira el model del magnífic contrapés que conserva la campana menor del conjunt. Així mateix, a la restauració caldria netejar interior i exteriorment el bronze, per tal de recuperar la seua sonoritat original. Per últim, la intervenció hauria de contemplar la possibilitat, d'una banda, de substituir el batall de la campana per un nou, adequat a la grandària del bronze i proveït de cable de seguretat; i d'altra banda, de dotar a l'instrument d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall, nous mecanismes de toc automàtic que podrien reproduïr els tocs tradicionals i no dificultarien un possible toc manual.

Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

• MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
• SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (13-08-2015)

Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau

Actualització 30-07-2018

16 Fotos

Campana (4)

(Referència 3803)

Localització Espadanya

Diàmetre (en cm) 86

Pes aproximat (en quilos) 368

Fonedor ROSES ATZENETA

Any fosa 1967

Tocs actuals de campanes En l'actualitat, la campana volteja i repica assíduament de manera exclusivament automàtica. Entre les múltiples comeses comunicatives d'aquest bronze està la d'assenyalar el toc de les hores i de les mitges del rellotge, senyal de recent introducció que, no obstant, és necessari davant el fort creixement que la ciutat de Torrent ha experimentat durant les últimes dècades. De manera extraordinària, el 29 de juny del 2018 la campana fou tocada manualment pels Campaners de la Catedral de València, amb motiu de la primera missa de Mn. José Gómez Marín.

Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.

Estat original El bronze va ser fos el 1967 a la foneria que Germán Roses regentava a la població valenciana d'Atzeneta d'Albaida, d'on havia eixit una dècada abans la campana mitjana. Com ella, aquest instrument és el resultat de la refosa d'un bronze anterior, segurament badat, que havia sigut fos l'any 1959, sent aleshores padrins Amparin Baviera i Benjamin Moreno. Aquella campana, que possiblement ja era la refosa d'un antic bronze fos després de 1940, estava instal·lada al finestral actual amb una rudimentària truja metàl·lica, potser de manufactura local. En qualsevol cas, després de la seua fosa a terres albaidines, a la que campana se la va dotar, segurament, de la truja metàl·lica i del batall actuals.

Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall monofàsic.

Propostes Suggerim la restauració de la campana. Una intervenció d'aquestes característiques hauria de contemplar, en primera instància, la substitució de la truja metàl·lica de l'instrument per una nova de fusta, que en la seua confecció seguira el model del magnífic contrapés que conserva la campana menor del conjunt. Així mateix, a la restauració caldria netejar interior i exteriorment el bronze, per tal de recuperar la seua sonoritat original. Per últim, la intervenció hauria de contemplar la possibilitat, d'una banda, de substituir el batall de la campana per un nou, adequat a la grandària del bronze i proveït de cable de seguretat; i d'altra banda, de dotar a l'instrument d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall, nous mecanismes de toc automàtic que podrien reproduïr els tocs tradicionals i no dificultarien un possible toc manual.

Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

• MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
• SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud: campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (13-08-2015)

Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau

Actualització 30-07-2018

20 Fotos