El Cimboriet - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 226
Referència 226


Localización cimborrio
Diámetro 30
Altura 30
Borde 3
Fundidor GARCÍA, CRISTOBAL
Año fundición 1805
Descripción La campana tiene un anagrama de María y a sus pies una sencilla inscripción: " # AÑO 1805 # "
Medio (M) (anagrama de María 11 x 10)
Medio pie (MP) " # AÑO 1805 # " [CH2.6]
Toques tradicionales de campanas La campana servia para avisar a los campaneros. Marcaba el momento de comenzar y de acabar los toques de coro, el momento de los badajazos durante la Consagración y otras señales, como la oración por el Rey durante las vísperas, que debían coincidir con los actos litúrgicos correspondientes. La campana era tocada, mediante una larga cuerda, por uno de los sacristanes de la Catedral.
La campana, por su instalación, solamente podía tocar a medio vuelo: yugo pequeño, gran badajo, palanca con cuerda desde el presbiterio.
Toques actuales de campanas Desde la desaparición de los campaneros tradicionales (1965) y la posterior restauración del cimborrio, la campana ya no se toca.
De manera peculiar, el papel del Cimboriet ha sido sustituido por un sistema de comunicación mucho más directo: durante los primeros años de la existencia del Gremi de Campaners Valencians fue por un intercomunicador a través de la red eléctrica; en 2004 se sustituyó por un altavoz conectado a la megafonía de la Catedral.
Yugo Madera
Estado original En la "Catedral de Valencia" de SANCHIS SIVERA se dice de esta campanilla:
Ignoramos cuándo se puso la primera campanilla en lo alto del cimborio, pues en 1408 ya se hace de nuevo "lo bastiment de la campaneta del cembori ...", siguiendo nuevas reparaciones en años posteriores (1462 "pera la campaneta feta de la pedra blanca que porten de la claustra"). Dicha campanita se rompió y fue sustituida por otra (hi ha una interessant nota dels treballs de baixar-la i de fondre-la pel campaner Pere Simó), hasta que se fundió la definitiva que fué colocada en 2 de marzo de 1448. esta rompióse también, y fue fundida de nuevo por Miguel Bielsa, colocándose en su sitio el 12 de septiembre de 1631. Aunque el campanil que la sostiene ha sufrido muchas reformas, la campana es la misma.
Curiosamente no es cierta esta última aseveración de SANCHIS SIVERA ya que la campanilla del cimborrio actual, ahora y en su temps es otra fundida en 1805 (Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA - 2003)
La campana era utilizada para avisar a los campaneros, mediante una larga cuerda que llegaba hasta uno de los pilares del cimborrio. también se utilizaba como preámbulo de los toques de muerto más solemnes, aunque en este caso, debido a la larga duración, se sonaba la campana desde la misma terraza del cimborrio.
Estado anterior En 1989 la campana ya estaba fuera de uso, sin posibilidad de hacerlo manualmente, debido a las obras de restauración recientes. Conservaba toda la instalación aunque no había conexión entre la campana y el templo.
Estado actual Toda la instalación necesita ser restaurada: yugo de madera reseca, herrajes sueltos, badajo atado desde hace muchos años, aparte de la imposibilidad física de poder tocarla desde el presbiterio.
Mecanismos de toque Palanca para tocar a medio vuelo
Intervenciones
En las obras de restauración de la Catedral llevadas a cabo por el Ministerio de Cultura, en las que el templo fue desposeido de las decoraciones neoclásicas, se actuó también sobre el cimborrio, quitando la escalera helicoidal de acceso que había a un lado, y sustituyéndola por otra de gato, con aros de protección.
Respecto a la campana, se clausuraron los agujeros por donde pasaba la cuerda, que llegaba hasta uno de los pilares del cimborrio, de manera que ahora es imposible tocarla manualmente.
Probablemente la estructura metálica anterior fue también sustituida por otra más "artística", aunque los elementos originales de la campana (cojinetes de bronce...) fueron conservados.
Propuestas Creemos que es indispensable que la campanilla de señales vuelva a sonar, marcando los ritmos temporales en el entorno próximo de la Catedral. Hay dos posibilidades de restauración:
Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante sería conveniente una inclusión específica en el Inventario General del Patrimonio Cultural del conjunto formado por la campana de bronce y su sistema de toque.
Valoración Se debe incoar expediente para incluirla en el Inventario General de Bienes Muebles. En caso de rotura solamente puede ser soldada. Puede ser remplazada por otra campana de distinta afinación.
Instalación La instalación es original y debe ser conservada para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 28-07-2007
Referència 226


Localización cimbori
Diámetro 30
Altura 30
Borde 3
Año fundición 1805
Descripción La campana té un anagrama de Maria i al seu peu una senzilla inscripció: " # AÑO 1805 # "
Medio (M) (anagrama de Maria 11 x 10)
Medio pie (MP) " # AÑO 1805 # " [CH2.6]
Toques tradicionales de campanas La campana servia per avisar als campaners. Marcava el moment de començar i d'acabar els tocs de cor, el moment de les batallades d'alçar a Déu i altres senyals, com l'oració pel Rei durant les vespres, que havien de coincidir amb els actes litúrgics corresponents. La campana era tocada, mitjançant una llarga corda, per un dels escolans de la Catedral.
La campana, per la seua instal•lació, només podía tocar a mig vol: truja petita, gran batall, ballesta amb corda des del presbiteri.
Toques actuales de campanas Des de la desaparició dels campaners tradicionals (1965) i la posterior restauració del cimbori, la campana ja no es toca.
De manera peculiar, el paper del Cimboriet ha sigut substituït per un sistema de comunicació molt més directe: durant els primers anys de l'existència del Gremi de Campaners Valencians fou per un intercomunicador a través la xarxa elèctrica; en 2004 es va substituir per un altaveu connectat a la megafonia de la Catedral.
Yugo Fusta
Estado original En la "Catedral de Valencia" de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d´aquesta campaneta:
Ignoramos cuándo se puso la primera campanilla en lo alto del cimborio, pues en 1408 ya se hace de nuevo "lo bastiment de la campaneta del cembori ...", siguiendo nuevas reparaciones en años posteriores (1462 "pera la campaneta feta de la pedra blanca que porten de la claustra"). Dicha campanita se rompió y fue sustituida por otra (hi ha una interessant nota dels treballs de baixar-la i de fondre-la pel campaner Pere Simó), hasta que se fundió la definitiva que fué colocada en 2 de marzo de 1448. esta rompióse también, y fue fundida de nuevo por Miguel Bielsa, colocándose en su sitio el 12 de septiembre de 1631. Aunque el campanil que la sostiene ha sufrido muchas reformas, la campana es la misma.
Curiosament no és certa està darrera aseveració de Sanchis Sivera ja que la campaneta del cimbori actual, ara i en el seu temps es una altra fosa en 1805 (Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA - 2003)
La campana era utilitzada per avisar als campaners, mitjançant una llarga corda que arribava fins a un dels pilars del cimbori. També s'utilitzava com preàmbul dels tocs de mort més solemnes, tot i que en aquest cas, degut a la llarga durada, es sonava la campana des de la mateixa terrassa del cimbori.
Estado anterior En 1989 la campana ja estava fora de funcionament, sense possiblitat de fer-ho manualment, degut a les obres de restauració recents. Conservaba tota la instal•lació, però no hi havia connexió entre la campana i el temple.
Estado actual Tota la instal•lació necessita ser restaurada: truja de fusta reseca, ferratges solts, batall lligat des de fa molts anys, a banda de la impossibilitat física de poder tocar-la des del presbiteri.
Mecanismos de toque Ballesta per tocar a mig vol
Intervenciones En les obres de restauració de la Catedral dutes a termini pel MInisterio de Cultura, en les quals el temple fou desposeït de les decoracions neoclàssiques, també es va actuar sobre el cimbori, llevant l'escala helicoïdal d'accés que hi havia a un costat, i substituïnt-la per una de gat, amb anells de protecció.
Pel que fa a la campana, es van clausurar els forats per on passava la corda, la qual arribava fins a un dels pilars del cimbori, de manera que a hores d'ara és impossible tocar-la manualment.
Probablement l'estructura metàl•lica anterior també fou substituïda per un altra més "artística", tot i que els elements originals de la campana (coixinets de bronze...) foren conservats.
Propuestas Creem que és indispensable que la campaneta de senyals torne a sonar, marcant els ritmes temporals en l'entorn pròxim de la Catedral. Hi han dos possibilitats de restauració:
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incloure-la específicament en l'Inventari General de Béns Mobles.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 28-07-2007