N'Aloi (9) - Catedral de Mallorca - PALMA (ILLES BALEARS)
Referència 461
Referència 461


Localización Sala de campanas
Diámetro 200
Altura 136
Fundidor ALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET
Año fundición 1592
Asas Asas decoradas
Hombro (H) (Cordón) /
(guirnalda) /
(cordón)
Tercio (T) (2 cordones) /
" + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " /
(cordón) /
" + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " (el signo de separación, difícil de interpretar por la suciedad, parece ser dos personas arrodilladas en torno a una forma menor:podría ser la Natividad de Jesús. /
(cordón) /
(guirnalda) /
(2 cordones) /
(diversas decoraciones, difíciles de interpretar por la suciedad)
Medio (M) (2 cordones) /
(cuerda con nudos) /
(2 cordones) /
(00) (crucifixión)
(03) (¿San Eloy?)
(06) (Virgen con Niño)
(09) (¿San Eloy?)
Medio pie (MP) (5 cordones)
Pie (P) (Cordón) /
(cenefa - la extrema suciedad de la campana impide detectar si esta cenefa contiene algún texto) /
(cordón)
Prima Mib 4 -28
Hum La 3 +35
Tercera Sol 4 +08
Quinta La 4 +17
Octava Re 5 +01
Toques tradicionales de campanas La campana era balanceada en ocasiones muy especiales, por una docena de campaneros, que tiraban de una sola cuerda, dividida en otras mucho más finas, desde la sala de abajo. El campanero paraba la campana con la boca hacia arriba, entre toque y toque, mediante un palo de madera apoyado en la boca de la campana, palo y elementos de parada aún existentes.
Igualmente la campana sonaba las señales diarias, probablemente los toques de oración entre otros, con una cuerda atada con un gancho al badajo, también conservada, y tocada igualmente desde la planta de abajo.
Toques actuales de campanas Campana balanceada. No toca ninguna de las señales diarias.
Yugo Hierro MANCLÚS nuevo
Estado original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ y J. SERRA indican que en 1389 ya existía una campana de este nombre, también considerada como la más grande, y que había de menester nueve hombres para tocarla. Desde comienzo del s. XVI se hacía sonar, aunque se encontraba resquebrajada. En 1530 se envió una carta al Capítulo de Valencia pidiendo las capitulaciones hechas allá para fundir el "Micalet". A 1551 continuaba en mal estado, ofreciéndose Joaquín Alcalde para hacerla nuevamente. No fue hasta 1574 que se emprendió el trabajo por parte de los maestros Joan Salorsena y Pere Bonafós. La nueva campana salió mala, ya que en 1590 la volvieron a encontrar agrietada. Para encontrar fondos para rehacerla, se acudió a la Universidad y a una serie de sermones que se avisaban con el sonido de la campana quebrada. La obra se encargó a Miquel Alomar y a Joan Benet Bonnin, que recibieron por el trabajo 100 L. y una prima de 40 L. por haber salido buena. El obispo Vich y Manrique la bendijo el 31 de enero de 1593 y fue subida el 10 de marzo
Estado anterior En 1992 acababan de sustituir el yugo de madera por otro metálico, manteniendo la palanca y la cuerda para balancearla manualmente. La antigua cuerda al badajo (aún existente) para tocar las señales diarios desde la sala de los campaneros fue sustituida por un electromazo.
Estado actual Cubierta por una espesa capa de sarro, que no solo impide la documentación de la epigrafía y de las decoraciones, sino que seguramente ahoga su sonido.
El badajo ha sido fijado con un nuevo sistema, soldando piezas de hierro, y rigidizándolo, que no impide que su percusión sea muy ancha. Probablemente por un badajo demasiado largo o aflojado, falta un trozo del labio, que no debería afectar al sonido.
En la parte superior interior de la campana hay diversas manchas de aceite, difíciles de interpretar.
Mecanismos de toque Palanca para el balanceo manual, mazo exterior - cuerda con gancho para atar al badajo y tocar desde la planta inferior
Intervenciones Sustitución en 1991 del yugo de madera original por uno metálico por Salvador MANCLÚS de Valencia.
Sustitución, en tiempos recientes, del sistema tradicional de fijación del badajo por un conjunto de hierros soldados, de escasa fiabilidad y que modifican la sonoridad del conjunto.
Propuestas Hay que limpiar la campana, por fuera y por dentro, para recuperar la sonoridad original. En caso de tener alguna decoración (letras o motivos pintados u otros), esta debe ser consolidada y conservada.
Hay que restaurar el yugo original de la campana, conservado en la sala intermedia del campanario, manteniendo todas las piezas originales que sea posible, y sustituyendo solo las necesarias por seguridad, aunque conservando la forma de la parte sustituida.
La campana no será dotada de motor alguno para balancearla, y será dotada de un mecanismo que tire del badajo, preferentemente hidráulico, para las señales diarias.
Hay que reponer, en lo que sea posible, el badajo original, manteniendo las fijaciones antiguas, para preservar la sonoridad de origen.
Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante debería incoarse expediente para declarar la campana y la instalación como Bien Mueble de Interés Cultural.
Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.
Instalación La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 25-10-2016
Referència 461


Localización Sala de campanes
Diámetro 200
Altura 136
Año fundición 1592
Descripción La campana té les anses decorades. Degut a les seves mesures extraordinàries (és la campana en moviment més gran de l'Estat), té una llarga inscripció, en grec i llatí (excepte les dues o tres últimes paraules, en català). Diu en la línia superior " + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT". Com s'ha indicat en la descripció de Na Bàrbara, la inclusió de ET TEMPESTATE no és gens habitual. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
Tampoc és normal la inclusió de la invocació a la Santíssima Trinitat que haurien d'haver escrit "IN NOMINE PATRIS ET FILII ET SPIRITUS SANCTI" i que pot traduir-se com EN EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L'ESPERIT SANT.
En la línia següent està el principi de l'Evangeli de Joan (Jn 1 1-3) que es talla de sobte, segurament per haver-hi omplert tot l'espai que tenien, afegint, en català, l'any. " + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " Aquesta citació evangèlica no sembla tenir errors, i hauria de seguir, per completar la frase "OMNIA PER IPSUM FACTA SUNT". Es pot traduir com AL PRINCIPI EXISTIA EL QUI ÉS LA PARAULA. LA PARAULA ESTAVA AMB DÉU I LA PARAULA ERA DÉU. ELL ESTAVA AMB DÉU AL PRINCIPI. PER ELL TOT (HA VINGUT A L'EXISTÈNCIA) ANY 1592. La utilització de xifres per posar l'any és encara molt moderna en el moment de la fabricació de la campana, per la qual cosa en compte de posar números, hi utilitzen lletres, de forma semblant. El signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús.
Asas Anses decorades
Hombro (H) (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Tercio (T) (2 cordons) /
" + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " /
(cordó) /
" + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " (el signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús. /
(cordó) /
(garlanda) /
(2 cordons) /
(diverses decoracions, difícils d'interpretar per la brutícia)
Medio (M) (2 cordons) /
(corda amb nus) /
(2 cordons) /
(00) (crucifixió)
(03) (Sant Eloi?)
(06) (Mare de Déu amb Nen)
(09 (Sant Eloi?)
Medio pie (MP) (5 cordons)
Pie (P) (Cordó) /
(garlanda - l'extrema brutícia de la campana impedeix detectar si aquesta garlanda conté cap text) /
(cordó)
Prima Mib 4 -28
Hum La 3 +35
Tercera Sol 4 +08
Quinta La 4 +17
Octava Re 5 +01
Toques tradicionales de campanas La campana era ventada en ocasions molt especials, per una dotzena de campaners, que tiraven d'una sola corda, dividida en altres molt més fines, des de la sala de baix. El campaner parava la campana amb la boca cap amunt, entre toc i toc, mitjançant un pal de fusta recolzat en la boca de la campana, pal i elements de parada encara existents.
Igualment la campana sonava els senyals diaris, probablement els tocs d'oració entre altres, amb una corda lligada amb un ganxo al batall, també conservada, i tocada igualment des de la planta de baix.
Toques actuales de campanas Campana ventada. No toca cap dels senyals diaris.
Yugo Ferro MANCLÚS nova
Estado original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ y J. SERRA indiquen que en 1389 ja existia una campana d'aquest nom, també considerada com la més gran, i que havia de menester nou homes per a tocar-la. Des de començament del s. XVI es feu sonar, encara que es trobava esquerdada. A 1530 es trameté una carta al Capítol de València demanant les capitulacions fetes allà per a fondre el "Micalet". A 1551 continuava en mal estat, oferint-se Joaquim Batle per fer-la de bell nou. No fou fins a 1574 que es va emprendre la feina per part del mestres Joan Salorsena i Pere Bonafós. La nova campana sortí dolenta, ja que a 1590 la tornaren trobar clivellada. Per tal de trobar doblers per a refer-la, s'acudí a la Universitat i a una sèrie de sermons que s'avisaven amb el só de la campana curullada. L'obra s'encarregà a Miquel Alomar i a Joan Benet Bonnin, reberen pel treball 100 L. i una prima de 40 L. per haver sortida bona. El bisbe Vich i Manrique la beneí el 31 de gener de 1593 i fou pujada el 10 de març.
Estado anterior En 1992 acabaven de substituir el jou de fusta per un metàl·lic tot i mantenint la palanca i la corda per ventar-la manualment. L'antiga corda al batall (encara existent) per tocar els senyals diaris des de la sala dels campaners fou substituïda per un electromall.
Estado actual Coberta per una espessa capa de tosca, que no sols impedeix la documentació de l'epigrafia i de les decoracions, sinó que segurament ofega el seu so.
El batall ha sigut fixat amb un nou sistema, soldant peces de ferro, i rigiditzant-lo, que no impedeix que la seva percussió sigui molt ampla. Probablement per un batall massa llarg o afluixat, falta un tros del llavi, que no hauria d'afectar al so.
En la part superior interior de la campana hi ha diverses taques d'oli, difícils d'interpretar.
Mecanismos de toque Ballesta per al balanceig manual, mall exterior - corda amb ganxo per lligar al batall i tocar des de la planta inferior
Intervenciones Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Substitució, en temps recents, del sistema tradicional de fixació del batall per un conjunt de ferros soldats, d'escassa fiabilitat i que modifiquen la sonoritat del conjunt.
Propuestas Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana no serà dotada de cap motor per ventar-la, i serà dotada d'un mecanisme que arrossegui del batall, preferentment per mitjà hidràulic, per als senyals diaris.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 25-10-2016