Na Bàrbara (8) - Catedral de Mallorca - PALMA (ILLES BALEARS)
Referència 462
Referència 462


Localización Sala de campanas
Diámetro 145
Altura 119
Borde 15
Fundidor MESTRE, MIQUEL
Año fundición 1673
Descripción La campana tiene unas asas con mascarones de facciones muy deformadas. Igualmente lleva una compleja inscripción, en latín. En la parte superior dice "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # "
La primera parte es habitual en campanas aunque la inclusión de la palabra ET TEMPESTATE es menos normal. Puede traducirse como CRISTO VENCE, CRISTO REINA, CRISTO IMPERA, CRISTO NOS DEFIENDA DE TODO MAL Y TEMPESTAD. AMÉN. Parece ser que esta expresión procede de las llamadas aclamaciones carolinas, empleadas en el siglo VIII en Francia, y posteriormente utilizadas como el himno oficial de radio Vaticano en el siglo XX.
La segunda parte corresponde al evangelio de San Juan (Jn 1:14) y puede traducirse como EL VERBO SE ENCARNÓ; tampoco es habitual en campanas.
Por debajo de este texto hay varias imágenes: una Crucifixión a la parte exterior, y una Virgen María a la parte interior. Por debajo de estas hay una cruz con pedestal a la parte de fuera y una Santa Bárbara a la parte de dentro. Bajo de la cruz pone el nombre del fundidor MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" que puede traducirse como MIGUEL MESTRE DE PETRA ME HIZO EL AÑO 1673. En aquel momento no era habitual poner la población del fundidor, que solían desplazarse de un lugar a otro. Por otra parte no se trata del "maestro" Miguel, ya que MESTRE (o MESTRES) es un apellido de fundidores habitual en los siglos XVII y XVIII.
Bajo de la imagen de Santa Bárbara pone en latín "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS" que tiene una fácil traducción: SANTA BÁRBARA INTERCEDE POR NOSOTROS.
Asas Asas con mascarones
Tercio (T) (2 cordones) /
"CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # " /
(cordón) /
"ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " /
(2 cordones)
(00) (Crucifixión)
(06) (Virgen con Niño) /
(2 cordones) /
(cenefa) /
(2 cordones) /
(00) (cruz con pedestal) / (dos lagartijas)
(06) (Santa Bárbara)
Medio pie (MP) (5 cordones, el central más grueso)
(00) "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673"
(06) "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS"
Pie (P) (Cordón) /
(cenefa) /
(cordón)
Prima Re 4 +16
Hum Reb 3 +17
Tercera Fa# 4 -35
Quinta Lab 4 +41
Octava Mib 5 +29
Toques tradicionales de campanas Campana balanceada
Toques actuales de campanas Campana volteada y también balanceada
Yugo Hierro MANCLÚS nuevo
Estado original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indican que "es una campana relativamente nueva, ya que según consta por un acta capitular de 3 de febrero de 1546, fue comprada a unos marineros que la llevaban desde Argel. En 1594 se ordenó que fuera ésta la que tocase las terceras dominicas de cada mes para el oficio del Santísimo Sacramento, en sustitución de N'Antònia, que pasó a ser la tercera campana del conjunto. Además, el toque servía para reunir los "eloiers" o campaneros de N'Aloi desde su instalación. El día 11 de agosto de 1619, cuando tocaba el segundo badajazo del Sanctus, se rompió. Fue refundida el 6 de octubre de 1624 por Cosme Janer. La bendijo el obispo Borgia el 28 de junio del año 1626, la víspera de San Pedro, después de rezar vísperas, “bajo el candelabro grande” presentes el virrey, D. Jeroni Agustín, los jurados y el pueblo.
El encargado de hacer la obra para izarla fue el patrón Carles. Se subió el día 17 de octubre, a pesar de la lluvia. Cabalgaba sobre ella el maestro de obra Miquel Herrero, ayudando a algunos franceses que trabajaban en la Catedral. Cuando la campana de los jesuitas tocó mediodía, fue colocada sobre una ventana del campanario. Se celebró con repiques y salvas de arcabucería desde la misma torre. Uno de los franceses fue el primero que la tocó.
El día 25, en el momento de entrar la procesión por el portal mayor de La Sede, con la reliquia de la Leche, tocó después de N'Eloi y antes de que todas las demás.
La nueva campana no debió durar mucho, toda vez que en 1673 se debió rehacer, después de años de estar resquebrajada. El Presbítero Joan Palou ofrecí 500 L. para ayudar a la obra, hecho que permitió que se encargase a Miquel Mestre el trabajo. El día 17 de marzo de 1673 se firmaron las condiciones del trabajo:
1. Se pagaría al maestro a razón del 8% de la evaporación y pérdidas de metal.
2. Se debía entregar la campana al pie de la torre.
3. Todo el metal que se añadiese a la nueva campana se pagaría a razón de 5 s. por libra.
4. El precio total sería de 400 L.
El 5 de julio del mismo año se compraran las cuerdas para subirla. Fue bendecida el 7 o 8 siguiente e izada el 14. El precio total de este trabajo fue de 75 L.
Antes de rehacerla pesaba 42 quintales, fue aumentada hasta 46 quintales y 25 libres, es decir 1.882 Kg. Mide 1'10 m. de altura y 1'40 m. de diámetro. Tiene la siguiente inscripción: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS IMPERAT AB OMNE MALO ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT. AMEN. ET VERBUM CARO FACTUM EST.
Bajo de esta hay una “Deesis”, además de varias imágenes: Santa Bárbara, San Miguel, Nuestra Señora sentada, la Virgen con Jesús infante y que hace una caricia a San Juan Bautista, un dragón y una lagartija. Bajo de San Miguel hay una cruz y se lee: SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS. Al mismo nivel, pero al otro lado: MICHAEL MAESTRO DE PETRA ME FECIT. ANNO 1673.
Siendo la segunda campana de La Sede, sustituía a N'Eloi cuando se encontraba inservible, provocando los mismos problemas que aquella."
No compartimos la interpretación de la Crucifixión como una Déesi, ya que aunque se traté de los mismos personajes, Jesús en el centro, Maria a su derecha y Joan a su izquierda, en la primera representación, aquella de la campana, Jesús está clavado en la cruz, mientras que en la segunda es el Juez eterno, sentado, que recibe los consejos (y la intercesión) sobre todo de Su Madre.
Estado anterior En 1992 la campana acababa de ser mecanizada, sustituyendo el yugo de madera por otro metálico, y la palanca por un motor de volteo continuo, modificado para voltear y balancear la campana.
Estado actual En el yugo pone "BARBARA".
Una espesa capa de sarro cubre la campana. La suciedad no sólo dificulta la documentación de la epigrafía, prácticamente ilegible, sino que modifica y ahoga la sonoridad original, cambiando la nota y la resonancia.
El desgaste debido en el badajo es notable, aumentado en tiempos recientes por la modificación del sistema de toque, por la utilización más prologada de la campana (debido a la ausencia de esfuerzo que significa tocarla) así como por un defectuoso atado del badajo, que percute en una ancha zona de la boca.
Igualmente, el badajo golpea demasiado alto, con peligro de rotura de la campana.
El badajo lleva dos cables de seguridad, absolutamente innecesarios en una torre cerrada como ésta. Además, en caso de ruptura, la parte suelta pegaría golpes por la campana, con peligro de romperla, debido a la ausencia de retenciones a lo largo de la caña.
Mecanismos de toque (03) motor de impulsos MOVOTRON
Intervenciones Sustitución en 1991 del yugo de madera original por uno metálico por Salvador MANCLÚS de Valencia.
Propuestas Hay que limpiar la campana, por fuera y por dentro, para recuperar la sonoridad original. En caso de tener alguna decoración (letras o motivos pintados u otros), esta debe ser consolidada y conservada.
Hay que restaurar el yugo original de la campana, conservado en la sala intermedia del campanario, manteniendo todas las piezas originales que sea posible, y sustituyendo solo las necesarias por seguridad, aunque conservando la forma de la parte sustituida.
La campana será dotada de motor de impulsos para balancearla, incluso llegando a pararla entre toque y toque, sin que llegue a voltear completamente. La campana no será dotada de electromazo externo.
Hay que reponer, en lo que sea posible, el badajo original, manteniendo las fijaciones antiguas, para preservar la sonoridad de origen.
Igualmente hay que reponer la palanca para balancear manualmente, desde la sala inferior, la campana.
Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante debería incoarse expediente para declarar la campana y la instalación como Bien Mueble de Interés Cultural.
Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.
Instalación La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 25-10-2016
Referència 462


Localización Sala de campanes
Diámetro 145
Altura 119
Borde 15
Año fundición 1673
Descripción La campana té unes anses amb carasses de faccions molt deformades. Igualment porta una complexa inscripció, en llatí. En la part superior diu "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # "
La primera part és habitual en campanes tot i que la inclusió de la paraula ET TEMPESTATE és menys normal. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
La segon part correspon a l'evangeli de Sant Joan (Jn 1:14) i pot traduir-se com EL VERB ES VA ENCARNAR; tampoc és habitual en campanes.
Per baix d'aquest text hi ha diverses imatges: una Crucifixió a la part exterior, i una Mare de Déu a la part interior. Per baix d'aquestes hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i una Santa Bàrbara a la part de dins. Baix de la creu posa el nom del fonedor "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" que pot traduir-se com MIQUEL MESTRE DE PETRA EM VA FER L'ANY 1673. En aquell moment no és habitual posar la població del fonedor, que solien desplaçar-se d'un lloc a altre. Per altra part no es tracta del "mestre" Miquel, ja que MESTRE (o MESTRES) és un cognom de fonedors habitual en els segles XVII i XVIII.
Baix de la imatge de Santa Bàrbara posa en llatí "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS" que té una fàcil traducció: SANTA BÀRBARA INTERCEDIU PER NOSALTRES.
Asas Anses amb carasses
Tercio (T) (2 cordons) /
"CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # " /
(cordó) /
"ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " /
(2 cordons)
(00) (Crucifixió)
(06) (Mare de Déu) /
(2 cordons) /
(garlanda) /
(2 cordons) /
(00) (creu amb pedestal) / (dues sargantanes)
(06) (Santa Bàrbara)
Medio pie (MP) (5 cordons, el central més gruix)
(00) "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673"
(06) "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS"
Pie (P) (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Prima Re 4 +16
Hum Reb 3 +17
Tercera Fa# 4 -35
Quinta Lab 4 +41
Octava Mib 5 +29
Toques tradicionales de campanas Campana ventada
Toques actuales de campanas Campana voltejada i també ventada
Yugo Ferro MANCLÚS nova
Estado original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que "és una campana relativament nova, ja que segons consta per una acta capitular de 3 de febrer de 1546, fou comprada a uns mariners que la portaven des d'Alger. A 1594 s'ordenà que fos aquesta que tocàs les terceres dominiques de cada mes per l'ofici del Sant Sagrament, en substitució de N'Antònia, que passà a ésser la tercera campana del conjunt. A més a més, el toc servi per a reunir els eloiers des de la seva instal·lació. El dia 11 d'agost de 1619, quan tocava la segona batallada del Sanctus, es rompé. Fou refosa el 6 d'octubre de 1624 per Cosme Janer. La beneí el bisbe Borja el 28 de juny de l'any 1626, la vigília de Sant Pere, després de resar vespres, “davall lo llantoner gran” presents el virrei, D. Jeroni Agustín, els jurats i el poble.
L'encarregat de fer l'obra per a hissar-la fou el patró Carles. Es va pujar el dia 17 d'octubre, malgrat la pluja. Cavalcava sobre ella el mestre d'obra Miquel Ferrer, ajudant-li alguns francesos que treballaven a la Seu. Quan la campana dels jesuïtes tocà migdia, fou col·locada sobre una finestra del campanar. Es va celebrar amb repics I salves d'arcabusseria des de la mateixa torre. Un dels francesos fou el primer que la tocà.
El dia 25, en el moment d'entrar la processó pel portal major de la Seu, amb la relíquia de la Llet, tocà després de N'Eloi i abans que totes les demés.
La nova campana no degué durar gaire, tota vegada que a 1673 s'hagué de refer, després d'anys d'estar esquerdada. El Prevere Joan Palou oferí 500 L. per ajudar a l'obra, fet que permeté que s'encarregàs a Miquel Mestre el treball de fer-ho. El dia 17 de març de 1673 es signaren les condicions de la feina:
1. Se pagaria al mestre a raó del 8% de l'evaporació i pèrdues de metall.
2. S'havia d'entregar la campana al peu de la torre.
3. Tot el metall que s'afegís a la nova campana se pagaria a raó de 5 s. per lliure.
4. El preu total seria de 400 L.
El 5 de juliol del mateix any es compraren les cordes per a pujar-la. Fou beneïda el 7 o 8 següent i hissada el 14. El preu total d'aquest treball fou de 75 L.
Abans de refer-la pesava 42 quintars, fou augmentada fins a 46 quintars i 25 lliures, és a dir 1.882 Kg. Amida 1'10 m. d'altura i 1'40 m. de diàmetre. Té la inscripció següent: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS IMPERAT AB OMNE MALO ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT. AMEN. ET VERBUM CARO FACTUM EST.
Davall d'aquesta hi ha una “Deesis”, a més de diverses imatges: Santa Bàrbara, Sant Miquel, la Mare de Déu asseguda, la Verge amb Jesús infant i que fa una carícia a Sant Joan Baptista, un drac i una sargantana. Davall de Sant Miquel hi ha una creu i es llegeix: SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS. AI mateix nivell, però a l'altre costat: MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT. ANNO 1673.
Essent la segona campana de la Seu, substituïa a N'Eloi quan es trobava inservible, provocant els mateixos problemes que aquella."
No compartim la interpretació de la Crucifixió com una Déesi, ja que tot i que es tracti dels mateixos personatges, Jesús al centre, Maria a la seva dreta i Joan a la seva esquerra, en la primera representació, aquella de la campana, Jesús està clavat en la creu, mentre que en la segona és el Jutge etern, assegut, qui rep els consells (i la intercessió) sobre tot de Sa Mare.
Estado anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estado actual En el jou posa "BARBARA".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos de toque (03) motor impulsos MOVOTRON
Intervenciones Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Propuestas Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 25-10-2016