N'Antònia (7) - Catedral de Mallorca - PALMA (ILLES BALEARS)

N'Antònia (7) - Catedral de Mallorca - PALMA (ILLES BALEARS)

Referència 463

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización Sala de campanas

    Diámetro 129

    Altura 110

    Borde 13

    Peso aproximado1243

    Fundidor GENER, RAFEL

    Año fundición 1642

    Descripción En la parte superior pone "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " utilizada entre otras ocasiones, en el Introito de la misa de sexagésima que se puede traducir como DESPERTAD, CRISTO, AYUDADNOS Y LIBERADNOS, A CAUSA DE VUESTRO NOMBRE.
    Es una variante del Salmo 44 (43):26 "EXSURGE, DOMINE, ADIUVA NOS ET REDIME NOS PROPTER MISERICORDIAM TUAM" que tiene una traducción un poco más poética: LEVANTAOS, SEÑOR, AYUDADNOS Y SALVADNOS, MOVIDO POR VUESTRO AMOR.
    Bajo hay una larga dedicatoria, en la que se omite el nombre del autor: " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # # ANNO 1642 # " que pensamos deberían haber escrito "SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRÆSULIS EN POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO CAPITULI LARGUAQUE SIMUL PIETATE JOANNIS" y que proponemos traducir como NACÍ A CARGO DEL PRELADO GUILLERMO PERO DESPUÉS DE TRESCIENTOS TREINTA AÑOS VUELVO A RESURGIR RENOVADA A EXPENSAS TANTO DEL CABILDO COMO DE LA PIEDAD Y GENEROSIDAD DE JUAN. Debemos suponer, al menos de momento, que tanto Guillermo, en 1312, como Juan, en 1642, eran los "presidentes", es decir los obispos correspondientes.
    Tiene el mismo año y factura que la campanilla de los cuartos, lo cual permite asignar el autor.

    Asas Asas posiblemente rotas y reforzadas con otras de hierro superpuestas.

    Tercio (T) (2 cordones) /
    "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " /
    (2 cordones)

    Medio (M) () (querubín)
    () (cruz 10 x 10)
    () (querubín)
    () (santo - no identificado por la suciedad)
    () (querubín)
    () (cruz)
    " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # /
    # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # /
    # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # /
    # ANNO 1642 # "[CH2.5] /
    (2 cordones) /
    (cenefa) /
    (2 cordones)

    Medio pie (MP) (5 cordones juntos)

    Pie (P) (2 cordones separados)

    Prima La 4 +33

    Hum Sol 3 +17

    Tercera Re 5 -30

    Quinta Fa# 5 +30

    Octava La 5 +05

    Toques tradicionales de campanas Campana balanceada y también tocada a golpes con un martillo exterior, seguramente tocado con una cuerda desde la sala de los campaneros.

    Toques actuales de campanas Campana volteada y también balanceada. El electromazo parece fuera de uso.

    Yugo Hierro MANCLÚS nuevo

    Estado original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ y J. SIERRA indican que "fue la segunda campana hasta la colocación de Na Bárbara. Se compró por orden del obispo Villanova y 330 años después fue refundida a instancias del obispo Santander y del cabildo.
    En 1594 se ordenó que fuera sustituida en algunos toques por Na Bárbara, pero en 1621 se seguía utilizando para la víspera “tercia dominicarum quando extraendum erit Sm. Sacramentum”.
    En 1642 estaba totalmente fragmentada. El 8 de abril, el Monasterio de La Real dio el metal para rehacerla. Se encargó la obra al maestro Gener que hizo tirar todos los trozos delante de la puerta de la Almoina. El 24 de julio, después de la misa matinal, el domero y algunos capellanes se dirigieran en procesión a la Casa de la Fundición donde rezaran letanías, una salve, la oración de la Virgen y la de San Antonio. A continuación, empezó la fundición de la campana. Cuando los asistentes vieron que el metal corría muy bien entonaron un “Te Deum” en acción de gracias. El domingo, 10 de agosto, después de completas, el canónigo-sacristán, Joan Baptista Zaforteza, bendecía la nueva campana. El día siguiente, a la puesta de sol, la subieron. El trabajo llevó una hora y, cuando la tuvieron arriba, repicaron las otras mientras se disparaban tiros de arcabuz. No se sumó a tal fiesta N'Eloi, porque debía tocar el último toque de veinticinco golpes por el entierro del juez del Real Consejo Antoni Mesquida.
    Sufrió la ruptura de un asa el año 1725 y se ordenó que mientras estuviese así tocara Na Bárbara la extremaunción de los canónigos. El año 1769 ya estaba totalmente inservible y se dio orden que fuera Na Bárbara quien tocara la extremaunción de Dª Benita Barco, viuda del teniente general D. Gregorio Geral, pero insistiendo que el hecho no sirviese de precedente. En 1770 se ordenó una visura por si necesitaba arreglarse, y el mismo año se encargaron tres badajos nuevos para N'Eloi, N'Antònia y En Pizà (74).
    Un nuevo reconocimiento de la campana se hizo en 1779. Este demostró que todas las asas estaban en peligro. El día 1 de diciembre del año siguiente se ordenó que se fundiese nuevamente, encargándose la obra al maestro Joan Matz. En ella hay la siguiente inscripción: EXURGE CRISTE, ADJUVA NOS ET LIBERANOS NOS PROPTER NOMEN TUUM. SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRAESULIS ET POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO. CAPITULI LARGAQUE MANU ET PIETATI IOANNIS. ANNO 1642"
    No obstante lo indicado creemos que la campana fue fundida por Rafael GENER, y que no fue refundida, aunque tuvo que ser reparada varias veces, por defectos de las asas, como queda documentado. Probablemente el maestro MATZ sea el herrero que hizo la reparación y no el fundidor.

    Estado anterior En 1992 la campana acababa de ser mecanizada, sustituyendo el yugo de madera por otro metálico, y la palanca por un motor de volteo continuo, modificado para voltear y balancear la campana.
    También se modificó el antiguo mazo externo, seguramente tocado con una cuerda desde la sala de los campaneros, añadiendo una bobina trifásica para tocar externamente la campana, sin adaptarlo a la nueva ubicación más alta del bronce.

    Estado actual En el yugo pone "ANTONIA".
    Una espesa capa de sarro cubre la campana. La suciedad no sólo dificulta la documentación de la epigrafía sino que modifica y ahoga la sonoridad original, cambiando la nota y la resonancia.
    Las asas están incompletas y reforzadas con tiras de hierro.
    El badajo sólo conserva un cable de seguridad, que marca la campana, deformando el sonido, y no aportando ninguna protección.
    Hay un mazo externo antiguo, que permitía tocar la campana, y también balancearla, sin desatar el badajo. El mazo está conectado ahora a un electromazo trifásico. Como la campana está más alta, el mazo pega demasiado bajo, con peligro inminente de rotura de la campana.

    Mecanismos de toque (09) motor de impulsos MOVOTRON (09) mazo externo con bobina trifásica que queda desplazado

    Intervenciones Sustitución en 1991 del yugo de madera original por uno metálico por Salvador MANCLÚS de Valencia.
    En 2009 el yugo de hierro ha sido pintado de nuevo, habiendo desaparecido el nombre de la campana, que está con manchas de pintura en las asas.

    Actuaciones urgentes El electromazo no debe tocar con la instalación actual, debido al riesgo inminente de ruptura.

    Propuestas Hay que limpiar la campana, por fuera y por dentro, para recuperar la sonoridad original. En caso de tener alguna decoración (letras o motivos pintados u otros), esta debe ser consolidada y conservada.
    En lo que sea posible debe mantenerse las asas reforzadas actuales, ya que forman parte de la historia de la campana.
    Hay que restaurar el yugo original de la campana, conservado en la sala intermedia del campanario, manteniendo todas las piezas originales que sea posible, y sustituyendo solo las necesarias por seguridad, aunque conservando la forma de la parte sustituida.
    La campana será dotada de motor de impulsos para balancearla, incluso llegando a pararla entre toque y toque, sin que llegue a voltear completamente. La campana será dotada de electromazo externo, adecuado al mazo antiguo existente, pero regulado para golpear en el punto correcto.
    Hay que reponer, en lo que sea posible, el badajo original, manteniendo las fijaciones antiguas, para preservar la sonoridad de origen.
    Igualmente hay que reponer la palanca para balancear manualmente, desde la sala inferior, la campana.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante debería incoarse expediente para declarar la campana, la instalación y la maza de toque como Bien Mueble de Interés Cultural.

    Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.

    Instalación La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-08-2022)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 25-10-2016


    73 Fotos

    Referència 463

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización Sala de campanes

    Diámetro 129

    Altura 110

    Borde 13

    Peso aproximado1243FundidorGENER, RAFEL

    Año fundición 1642

    Descripción En la part superior posa "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " utilitzada entre altres ocasions, en l'Introit de la missa de sexagèsima que es pot traduir com DESPERTEU, CRIST, AJUDEU-NOS I ALLIBEREU-NOS, PEL NOM VOSTRE.
    És una variant del Salm 44 (43):26 "EXSURGE, DOMINE, ADIUVA NOS ET REDIME NOS PROPTER MISERICORDIAM TUAM" que té una traducció una mica més poètica: AIXEQUEU-VOS, SENYOR, AJUDEU-NOS I SALVEU-NOS, MOGUT PEL VOSTRE AMOR.
    Baix hi ha una llarga dedicatòria, en la qual s'omet el nom de l'autor: " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # # ANNO 1642 # " que pensem haurien d'haver escrit "SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRÆSULIS EN POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO CAPITULI LARGUAQUE SIMUL PIETATE JOANNIS" i que proposem traduir com VAIG NÉIXER A CÀRREC DEL PRELAT GUILLEM PERÒ DESPRÉS DE TRES-CENTS TRENTA ANYS TORNE A RESSORGIR RENOVADA A EXPENSES TANT DEL CAPÍTOL COM DE LA PIETAT I GENEROSITAT DE JOAN. Hem de suposar, al menys de moment, que tant Guillem, en 1312, com Joan, en 1642, eren els "presidents", és a dir els bisbes corresponents.
    Té el mateix any i factura que la campaneta dels quarts, la qual cosa permet assignar l'autor.

    Asas Anses possiblement trencades i reforçades amb altres de ferro superposades.

    Tercio (T) (2 cordons) /
    "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " /
    (2 cordons)

    Medio (M) () (querubí)
    () (creu 10 x 10)
    () (querubí)
    () (sant - no identificat per la brutícia)
    () (querubí)
    () (creu)
    " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # /
    # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # /
    # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # /
    # ANNO 1642 # "[CH2.5] /
    (2 cordons) /
    (garlanda) /
    (2 cordons)

    Medio pie (MP) (5 cordons junts)

    Pie (P) (2 cordons separats)

    Prima La 4 +33

    Hum Sol 3 +17

    Tercera Re 5 -30

    Quinta Fa# 5 +30

    Octava La 5 +05

    Toques tradicionales de campanas Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.

    Toques actuales de campanas Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.

    Yugo Ferro MANCLÚS nova

    Estado original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou la segona campana fins la col·locació de Na Bàrbara. Es va comprar per ordre del bisbe Villanova i 330 anys després fou refosa a instàncies del bisbe Santander i del capítol.
    En 1594 s'ordenà que fos substituïda en alguns tocs per Na Bàrbara, però en 1621 se seguia utilitzant per a la vigília “tercia dominicarum quando extraendum erit Sm. Sacramentum”
    En 1642 estava totalment fragmentada. El 8 d'abril, el Monestir de La Real donà el metall per a refer-la. S'encarregà l'obra a mestre Gener que feu tirar tots els trossos davant la porta de l'Almoina. El 24 de juliol, després de la missa matinal, el domer i alguns capellans es dirigiren en processó a la Casa de la Foneria on resaren lletanies, una salve, l'oració de la Verge i la de Sant Antoni. A continuació, començà la fosa de la campana. Quan els assistents veren que el metall corria molt be entonaren un “Te Deum” en acció de gràcies. El diumenge, 10 d'agost, després de completes, el canonge-sagristà, Joan Baptista Zaforteza, beneïa la nova campana. El dia següent, sol tombant, la pujaren. El treball durà una hora i, quan la tengueren a dalt, repicaren les altres mentre es disparaven trets d'arcabús. No se sumà a tal festa N'Eloi, perquè havia de tocar el darrer tret de vint-i-cinc tirades per l'enterrament del jutge del Reial Consell Antoni Mesquida.
    Sofrí la ruptura d'una ansa l'any 1725 i s'ordenà que mentre estàs així tocàs Na Bàrbara l'extremunció dels canonges. L'any 1769 ja estava totalment inservible i es donà ordre que fos Na Bàrbara qui tocàs l'extremunció de Dª Benita Barco, viuda del tinent general D. Gregorio Geral, però insistint que el fet no servís de precedent. A 1770 s'ordenà una visura per si necessitava arreglar-se, i el mateix any s'encarregaren tres batalls nous per N'Eloi, N'Antònia i En Pizà.
    Un nou reconeixement de la campana es va fer a 1779. Aquest de mostrà que totes les anses estaven en perill. El dia 1 de desembre de l'any següent s'ordenà que es fongués de bell nou, encarregant-se l'obra a mestre Joan Matz. En ella hi ha la següent inscripció: EXURGE CRISTE, ADJUVA NOS ET LIBERANOS NOS PROPTER NOMEN TUUM. SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRAESULIS ET POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO. CAPITULI LARGAQUE MANU ET PIETATI IOANNIS. ANNO 1642.
    No obstant allò indicat creiem que la campana és fosa per Rafel GENER, i que no fou refosa, encara que hagué de ser reparada diverses vegades, per defectes de les anses, com queda documentat. Probablement el Mestre MATZ sigui el ferrer que va fer la reparació i no pas el fonedor.

    Estado anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
    També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.

    Estado actual En el jou posa "ANTONIA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    Les anses estan incompletes i reforçades amb tires de ferro.
    El batall sols conserva un cable de seguretat, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció.
    Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana.

    Mecanismos de toque (09) motor impulsos MOVOTRON (09) martell extern amb bobina trifàsica que queda desplaçat

    Intervenciones Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
    En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.

    Actuaciones urgentes L'electromall no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.

    Propuestas Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    En allò que sigui possible cal mantenir les anses reforçades actuals, ja que formen part de la història de la campana.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, adequat al mall antic existent, però regulat per picar al punt correcte.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.

    Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.

    Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.

    Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i ha de ser reconstruïda per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA (13-11-2015)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-08-2022)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 25-10-2016


    73 Fotos