La Caterina (3) - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

La Caterina (3) - Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Referència 478

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización sala de campanas

    Diámetro 84

    Altura 75

    Borde 9

    Peso real 554

    Año fundición 1305

    Descripción La campana lleva una inscripción extendida en tres líneas. La primera en el hombro, un lugar poco usual, donde figura el año: "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # ", o sea "ANNO DOMINI MCCCV", que significa "EL AÑO DEL SEÑOR 1305". La breve inscipción se encuentra entre unas decoraciones difíciles de interpretar, que parecen unas columnas y un frontón de un templo griego. La inscripción se había leido, en tiempos antiguos, como MCCCL, o sea 1350, ya que la U tiene un palo más largo que el otro, pero no hay ninguna duda, tanto porque la misma U se utiliza en palabras claras como AUE MARIA, y porque también coincide con el obispo de aquel momento. La primera transcripción exacta se debe a los trabajos del Dr. Salvador-Artemi MOLLÀ i ALCAÑIZ para su tesis doctoral.
    La segunda inscripción se extiende por dos líneas, con numerosas abreviaturas, marcadas, como en la frase anterior, por una especie de Ω : + : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS : UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI" . La primera parte es fácil de interpretar: "AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI. SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS.", o sea "DIOS TE SALVE MARÍA, LLENA ERES DE GRACIA, EL SEÑOR ESTÁ CONTIGO, BENDITA TÚ ERES ENTRE LAS MUJERES Y BENDITO EL FRUTO DE TU VIENTRE. SANTA MARÍA RUEGA POR NOSOTROS." La parte final se puede interpretar como "FRATER RAIMUNDUS VALENTINUS EPISCOPUS ME FECIT FIERI", es decir "FRAY RAMÓN OBISPO DE VALÈNCIA ME HIZO HACER". Fray Ramón DESPONT, O. P., fue obispo de València desde 1289 a 1312. No figura el nombre del fundidor, y las únicas, aparte de las citadas "columnas" son alguna crucecilla con decoraciones vegetales, así como ciertas letras también decoradas.
    "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM" es una variante del saludo angélico a María en Lc 1:28, donde escriben "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que puede traducirse como "TE SALUDO, LLENA DE GRACIA, EL SEÑOR ESTÁ CONTIGO" La inclusión del nombre de María, que en el relato evangélico figura en el versículo anterior, es habitual en estos textos. También es relativamente normal la confusión de GRACIA por GRATIA, en un momento en que las lenguas vulgares comienzan a tener más uso que el latín.
    Continua con el saludo de Isabel a su prima María en Lc 1:42 "BENEDICTA TU INTER MULIERES, ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI" que suele traducirse como BENDITA TÚ ENTRE LAS MUJERES Y BENDITO EL FRUTO DE TU VIENTRE.

    Asas La campana tenía originalmente seis asas en disposición exagonal, pero la caída de la campana en el siglo XIX causó la mutilación parcial de cinco de las seis asas y la desaparición de la sexta, que fueron sustituídas por seis taladros en la parte superior de la campana.
    Esta disposición exagonal, aún habitual en Europa, es prácticamente única en las campanas de nuestras Catedrales.

    Hombro (H) (2 cordones)
    "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # " [CG2] (Hay unas decoraciones difíciles de interpretar, que parecen columnas de un templo griego, con su frontón)
    (2 cordones)

    Tercio (T) (2 cordones)
    "+ : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS : "
    (2 cordones)
    "UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI : " [CG2]
    (2 cordones)
    (2 cordones)

    Medio pie (MP) (2 cordones)
    (1 cordón)
    (2 cordones)

    Pie (P) (1 cordón grueso)

    Prima Do 5 +30

    Hum Mi 4 -29

    Tercera Fa# 5 -46

    Quinta Do 6 +34

    Octava Mib 6 -31

    Toques tradicionales de campanas Esta campana repica cuando voltea la Bàrbera. Estas dos campanas no entran a formar parte de los toques de muerto, pero si del "repic". Solo voltea, probablemente desde el XIX, en las grandes festividades.

    Toques actuales de campanas Repique cuando voltea la Bàrbera. No forma parte de los toques de muerto. Solamente voltea, salvo excepciones contadas, en los volteos del Corpus Christi. No forma parte del "repic". También suele tocarse en el caso de visitas acompañadas a la sala de campanas.

    Yugo Yugo de madera de carrasca, probablemente del XIX, aunque el brazo es anterior.

    Estado original La campana procede del antiguo Campanar Vell y fue trastaladada al Campanar Nou - actual Campanar de la Catedral - hacia 1420. Se trata por tanto de la única campana anterior a la torre, y una de las más antiguas de las Catedrales, al menos la más antigua existente - hasta el momento - y en uso de las campanas de las Catedrales de la Corona de Aragón.

    Estado anterior En 1968 esta campana no fue mecanizada. No obstante, y por necesidad de trabajo, pusieron en los mechinales, una viga de hierro, a escasos centímetros de la campana, de manera que ésta no se podía mover, sin tocar la viga.
    En 1988, com una de las primeras actuaciones del Gremi de Campaners, anterior al toque manual, se quitó la viga y la campana volteó con cuerda.

    Estado actual Buen estado. Badajo antiguo con "soquet" (aislante de madera). Asas rotas a mitad del XIX, por caída de la campana dentro de la sala a causa de un obús tirado desde la Ciudadela contra unos revolucionarios que ocupaban el campanario. A pesar de eso la campana no perdió la sonoridad original.
    Durante los trabajos de mantenimiento realizados en noviembre de 2013 se verificó que el peso real de la campana es de 554 kilos y no de 343 como correspondería por su diámetro.

    Mecanismos de toque Volteo manual con dos cuerdas: con palanca a la izquierda y unida a una anilla a la derecha. Repique manual.

    Intervenciones En tiempos recientes la actuación más directa fue la bajada de la campana de su lugar, la restauración del conjunto (sin desmontar el yugo, cosa que no fue posible dado su estado de conservación) y el transporte, exhibición y toque de la campana, durante seis meses, en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de la Expo de Sevilla de 1992.
    En noviembre de 2013 la campana ha sido bajada en la sala de campanas, se han hecho diversos trabajos de mantenimiento del yugo de madera y de reposición de los herrajes de fijación, y se ha aumentado el contrapeso con una placa metálica en la parte superior del yugo. La campana no ha sido limpiada, a pesar de la costra que la cubre tanto por dentro como por fuera, debido a las dificultades técnicas que supone hacerlo in situ. Los trabajos han sido realizados por la empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.

    Propuestas La campana presenta un estado aceptable en conjunto, aunque sería preciso pensar en un proyecto de restauración más ambicioso del llevado a cabo en campanas normales, incluso antiguas, debido a las especiales características de la Caterina.
    El yugo de madera es de baja calidad; está probablemente descompensado y hecho de pedazos mal ensamblados; podría ser conveniente a largo término su sustitución, a largo plazo, ya que no parece ser más antiguo del siglo XIX, aunque no presenta problemas de seguridad a corto plazo.
    No obstante el punto más delicado es la conservación del bronce, con la aparición de manchas verdes escamosas, probablemente debidas a sulfuros. En la restauración del metal se deberá tener en cuenta que la campana debe seguir tocando, que debe continuar instalada en su lugar actual, y que las posibles capas de protección deben supeditarse a la pureza sonora, es decir que no deberán interferir en el toque y la reverberación de la campana.
    En consecuencia se trata de un delicado trabajo de restauración del metal, que deberá tener en cuenta todas estas limitaciones.

    Protección Bien Mueble de Interés Cultural (Decreto 217/2018) de 30 de noviembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Código de anotación preventiva 000000145324
    En consecuencia, los proyectos de intervención de la campana y de sus instalaciones deben ser presentados a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus para su aprobación, previamente al inicio de los trabajos.

    Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.

    Instalación La instalación es original y debe ser conservada para proteger la sonoridad y otros valores culturales. Cualquier mecanización deberá conservar estas cualidades, reproducir los toques tradicionales y permitir los toques manuales.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1992)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)

    Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 12-07-2026


    198 Fotos

    Referència 478

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización sala de campanes

    Diámetro 84

    Altura 75

    Borde 9

    Peso real 554

    Año fundición 1305

    Descripción La campana porta una inscripció estesa en tres línies. La primera en l'espatlla, un lloc poc usual, on figura l'any: "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # ", és a dir "ANNO DOMINI MCCCV", que significa "L'ANY DEL SENYOR 1305". La breu inscripció es troba entre unes decoracions difícils d'interpretar, que semblen unes columnes i un frontó d'un temple grec. La inscripció s'havia llegit, en temps antics, com MCCCL, o siga 1350, ja que la U té un pal més llarg que l'altre, però no hi ha cap dubte, tant per que la mateixa U és emprada en paraules clares com AUE MARIA, i per què també coincideix amb el bisbe del moment. La primera transcripció exacta de la data de la campana es deu als treballs del Dr. Salvador-Artemi MOLLÀ i ALCAÑIZ per a la seua tesi doctoral.
    La segona inscripció està estesa en dos línies, amb nombroses abreviatures, marcades, com en l'anterior, per una espècie de Ω : + : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS : UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI" . La primera part és fàcil d'interpretar: "AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI. SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS.", és a dir "DÉU VOS GUARDE MARIA, PLENA SOU DE GRÀCIA, EL SEMYOR ÉS AMB VÓS, BENEÏDA SOU VÓS ENTRE LES DONES I BENEIT ÉS EL FRUT DEL VOSTRE VENTRE. SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES." La part final es pot interpretar com "FRATER RAIMUNDUS VALENTINUS EPISCOPUS ME FECIT FIERI", és a dir "FRAI RAMON BISBE DE VALÈNCIA EM VA FER FER". Frai Ramón DESPONT, O. P., fou bisbe de València des de 1289 a 1312. No figura el nom del fonedor, i les úniques decoracions, a banda de les esmentades "columnes" són alguna creueta amb decoracions vegetals, així com certes lletres també decorades.
    "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28 on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com ET SALUDE, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU". La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRACIA per GRATIA, en un moment en el qual les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí.
    Continua amb la salutació d'Isabel a la seua cosina Maria en Lc 1:42 "BENEDICTA TU INTER MULIERES, ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUI" que sol traduir-se com BENEÏDA TU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL TEU VENTRE.

    Asas La campana tenia originalment sis anses en disposició hexagonal, però la caiguda de la campana en el segle XIX va causar la mutilació parcial de cinc de les anses, i la desaparició de la sisena, les quals foren substituïdes per sis trepans en la part superior de la campana.
    Aquesta disposició hexagonal, encara habitual en Europa, és pràcticament única en les campanes de les nostres catedrals.

    Hombro (H) (2 cordons)
    "+ A И O # DИI # : Mº : C Cº C # : Uº · # " [CG2] (Hi ha unes decoracions difícils d'interpretar, que semblen columnes d'un temple grec, amb el seu frontó)
    (2 cordons)

    Tercio (T) (2 cordons)
    "+ : AUE : M : GRA : PLEИA : DИS : TECU : BИDCA : TU : I : MULIERIBVS : ET BИDCS : FRUCTUS :"
    (2 cordons)
    "UETRIS : TUI : SCA : M : ORA : PRO : ИOBIS : + F R : R : VALET : EPS : ME FEC : FIERI : " [CG2]
    (2 cordons)
    (2 cordons)

    Medio pie (MP) (2 cordons)
    (1 cordó)
    (2 cordons)

    Pie (P) (1 cordó gros)

    Prima Do 5 +30

    Hum Mi 4 -29

    Tercera Fa# 5 -46

    Quinta Do 6 +34

    Octava Mib 6 -31

    Toques tradicionales de campanas Aquesta campana repica quan volteja la Bàrbera. Aquestes dues campanes no entren a formar part dels tocs de mort, però si del repic. Sols volteja, probablement a partir del XIX, en les grans festivitats.

    Toques actuales de campanas Repic quan volteja la Bàrbera. No forma part dels tocs de mort. Sols volteja, llevat d'escasses excepcions, en els vols del Corpus Christi. Ja no forma part del repic. També sol tocar-se en el cas de visites acompanyades a la sala de campanes.

    Yugo Truja de fusta de carrasca, probablement del XIX, encara que el braç és anterior.

    Estado original La campana procedeix de l'antic Campanar Vell i fou traslladada al Campanar Nou - actual Campanar de la Catedral - cap a 1420. Es tracta per tant de l'única campana anterior a la torre, i una de les més antigues de les Catedrals; si més no la més antiga existent - fins al moment - en ús de les campanes de les Catedrals de la Corona d'Aragó.

    Estado anterior En 1968 aquesta campana no fou mecanitzada. No obstant, i per necessitat de treball, van posar, en els forats de bastida, una biga de ferro, a escassos centímetres de la campana, de manera que aquesta no es podia moure, sense tocar amb la biga.
    En 1988, com una de les primeres actuacions del Gremi de Campaners, anterior al toc manual, es va llevar la biga i la campana va voltejar amb corda.

    Estado actual Bon estat. Batall antic amb soquet. Anses trencades a mitjans del XIX, per caiguda de la campana per un obús tirat des de la Ciutadella, contra uns revolucionaris que ocupaven el campanar. Malgrat això, la campana no va perdre la sonoritat original.
    Durante els treballs de manteniment realitzats en novembre del 2013 es va verificar que el pes real de la campana és de 554 quilos i no de 343 com li correspondria pel seu diàmetre.

    Mecanismos de toque Vol manual amb dues cordes: amb ballesta a l´esquerra, i amb postissa a la dreta. Repic manual.

    Intervenciones En temps recents l'actuació més directa fou la baixada de la campana del seu lloc, la restauració del conjunt (sense desmuntar la truja, cosa que no fou possible atès el seu estat de conservació) i el transport, exhibició i toc de la campana, durant sis mesos, en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo de Sevilla, en 1992.
    En novembre de 2013 la campana ha sigut baixada en la sala de campanes, s'han fet diversos treballs de manteniment de la truja de fusta i de reposició dels ferratges de fixació, i s'ha augmentat el contrapès amb una placa metàl·lica en la part superior de la truja. La campana no ha sigut netejada, malgrat la crosta que la cobreix tant per dins com per fora, degut a les dificultats tècniques que suposa fer-ho in situ. Els treballs han sigut realitzats per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.

    Propuestas La campana presenta un estat acceptable en conjunt, però caldria pensar en un projecte de restauració més ambiciós del dut a termini en campanes normals, fins i tot antigues, degut a les especials característiques de la Caterina.
    La truja de fusta és de baixa qualitat, probablement descompensada, i feta de pedaços mal ensamblats, i podria ser convenient, a llarg termini, la seua substitució, atès que no sembla més antiga del segle XIX, tot i que no presenta problemes de seguretat a curt termini.
    No obstant, el punt més delicat és la conservació del bronze, amb aparició de taques verdes escamoses, probablement degudes a sulfurs. En la restauració del metall s'haurà de tenir en compte que la campana ha de seguir tocant, ha de continuar instal•lada en el seu lloc actual, i que les possibles capes de protecció han d'estar supeditades a la puresa sonora, és a dir que no hauran d'interferir en el toc i la reverberació de la campana.
    En conseqüència es tracta d'un delicat treball de restauració de metall, que haurà de tenir en compte totes aquestes limitacions.

    Protección Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
    Codi anotació preventiva 000000145324
    En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.

    Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

    Instalación La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (1988)
    • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1992)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-01-2000)

    Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 12-07-2026


    198 Fotos